ALIMENTS TRANSGÈNICS  Exigim precaucions, fomentem la investigació pública

Els aliments transgènics són el producte de les denominades tècniques d'ADN recombinant. Aquestes es basen en la manipulació de l'estructura molecular dels éssers vius i permeten la creació en un laboratori de noves seqüències d'ADN, mitjançant la unió de porcions d'ADN de dues espècies diferents (animals, vegetals o microorganismes). Aquesta tecnologia promet útils aplicacions, com ara nous fàrmacs o noves vacunes recombinants, però les seves aplicacions alimentàries impliquen diferents riscos i perills per a la salut i el medi ambient -reducció de la biodiversitat silvestre, imprevisibilitat del seu comportament en ecosistemes complexos, riscos de potencial tòxic o al·lergènic...- i plantegen diferents problemes de tipus ètic i socioeconòmic.

Aquests perills requereixen l'aplicació estricta del principi de precaució, per tal d'analitzar objectivament els seus riscos i avantatges, millorar els coneixements científics sobre els seus efectes i obrir un debat democràtic sobre les seves aplicacions. Fins obtenir resultats més concloents sobre aquestes qüestions, cal una oposició cultural, política i social a la producció massiva, comercialització i consum d'aliments transgènics, especialment en l'actual marc de globalització de l'economia mundial i d'expansió dels criteris econòmics neoliberals. En aquest context, els riscos associats a aquestes tècniques s'amplifiquen considerablement. Un dels resultats més evidents és la creació de patents sobre les invencions biotecnològiques. La concessió de patents a empreses transnacionals pot implicar una acceleració dels processos de mercantilització, oligopolització i control de l'agricultura i els productes alimentaris i d'erosió de la diversitat genètica.

Les conseqüències d'aquesta situació es distribueixen de manera desigual entre els països del Nord i del Sud. Si bé arreu del món poden suposar una amenaça per a la seguretat alimentària, fomentar la reducció de la biodiversitat agropecuària i incrementar la industrialització de les pràctiques agrícoles, els països del Sud s'exposen a un aprofundiment de les desigualtats amb el Nord. Amb la biotecnologia al servei de les multinacionals, els països del Sud poden patir la substitució de les exportacions que realitzen a l'exterior per nous productes transgènics propietat d'aquelles, la qual cosa desestabilitzaria encara més la seva economia, i a sofrir les activitats de més alt risc relacionades amb la biotecnologia. El fet que sigui en països del Sud on existeixen les majors reserves de biodiversitat, els fa d'una banda més vulnerables a la contaminació genètica, i de l'altra, al patentament d'espècies autòctones per part de multinacionals (biopirateria). Les aplicacions biotecnològiques tampoc són eficaces per solucionar la fam o les necessitats alimentàries; de fet, actualment ja es produeixen arreu del món suficients aliments per tota la població mundial i cal prendre altre tipus de mesures per garantir una correcta distribució d'aquells. Aquest argument és emprat per les empreses transnacionals amb la intenció d'ampliar els seus mercats i maximitzar els beneficis, i no contempla una cessió de la tecnologia als països que puguin necessitar-la, ja que l'objectiu final és crear una dependència entre els agricultors dels productes que les empreses hagin patentat.

Davant d'aquestes amenaces, cal que se prenguin les següents mesures:

• Impulsar una moratòria europea en la producció, distribució i comercialització d'organismes modificats genèticament pel consum humà o animal. Fer prevaler els criteris sobre diversitat biològica, seguretat alimentària i bioètica sobre les normes internacionals de lliure comerç contemplades per l'Organització Mundial del Comerç.
• Aprofundir, en les normes internacionals de bioseguretat del Protocol de Cartagena sobre Seguretat de la Biotecnologia. Fer-les vinculants als productes derivats (pinsos, etc.), a més dels organismes vius. Exigir un etiquetat detallat, que inclogui la informació sobre les manipulacions genètiques desenvolupades. Crear en el marc de la FAO equips científics independents, que garanteixin la detecció d'aquells organismes que puguin tenir efectes adversos per a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica i per a la salut humana.
• Prohibir la concessió de patents de propietat industrial sobre éssers vius i sobre material genètic. Els gens no han de ser tampoc mercaderies.
• La dotació de recursos a la investigació pública en biotecnologies, fomentar la recerca bàsica, el desenvolupament d'aplicacions socialment útils i l'anàlisi dels riscos mediambientals, sanitaris i socioeconòmics. Desenvolupar polítiques de solidaritat a les necessitats socioeconòmiques dels menys desenvolupats.