Passat, present i futur del Compromís
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

És clar que la coalició Compromís pel País Valencià ha fracassat en el seu objectiu de donar-li la volta a la situació política del País, i ha compartit la derrota generalitzada de les forces progressistes. Però és incorrecte dir que hagués "perdut vots" respecte al 2003. Cal recordar que al 2003 no es va presentar Compromís, sinó dues formacions per separat, EUPV-Entesa i el Bloc-Esquerra Verda. I els seus vots no es poden sumar alegrement, al contrari del que s'ha vingut dient fa messos, i com l'experiéncia ha demostrat. Cada elector és el propietari del seu vot, i decideix a qui donar-se'l.

En aquestes condicions, cal recordar que la coalició  impulsada per EUPV (en si mateixa, un projecte de convergència política i social de l'esquerra) el 2003, l'Entesa, va tenir 6'5% de vots i 6 escons. En tant que la coalició impulsada per EUPV el 2007, el Compromís, ha tingut  7'98% de vots i 7 escons. En aquesta coalició, com sabem, s'ha incorporat el Bloc, que en 2003 es va presentar per separat i no va obtenir escons al no assolir el 5%. Però el resultat pràctic ha estat que l'opció a l'esquerra del PSOE ha pujat de 6 a 7 escons. Una pujada, certament, molt minsa, que no ha pogut incorporar a un sector de l'electorat que el 2003 va votar al Bloc-Esquerra Verda o a EU-Entesa. Però de cap manera una baixada.

Això no lleva que cal reconèixer, com deia al principi, el fracàs del Compromís, que solament podria haver contribuït a donar-li la volta a la situació política si no solament hagués sumat als anteriors votants d'EUPV i el Bloc, sinó incorporat a nous votants d'esquerres anteriorment abstencionistes. I tot això, naturalment, si a més el PSOE hagués pujat incorporant a anteriors abstencionistes de centre-esquerra, enlloc de baixar en vots i percentatge, que en aquest cas sí ha baixat.

En tot cas, l'experiència del Compromís és una prova que les  dinàmiques unitàries no es poden improvisar. No és prou amb juntar a uns quants dirigents, com alguns semblaven pensar fa un any. Cal obtenir, en primer lloc, el suport de les respectives afiliacions. I després dels sectors socials que representen. I el cert és que vam aconseguir unir les afiliacions (en EUPV, aprovant l'acord en Referèndum), però encara no a bona part de l'electorat. La dinàmica unitària a nivell de moviments socials en el darrer any ens va donar la confiança de que podriem ampliar-la a l'electorat, però no ha estat així. De moment.

Ara tenim 4 anys per a consolidar la unitat en l'àmbit social i fer palés el caràcter nociu de les polítiques del PP (cosa que no hem aconseguit encara, més enllà de les minories que participaven en els moviments dels Compromisos per l'Estatut, la Llengua, el Territori, etc.). Aquesta és la tasca que s'hauriem de plantejar, i no la de cercar culpables en els companys de les altres organitzacions o corrents de l'esquerra.