QUANTS
VALENCIANS HI HA AL PAÍS VALENCIÀ?
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
Es deia que "són valencians
tots els que viuen i treballen al País Valencià".
Aquesta, tanmateix, no sembla l'opinió d'Emilio Izquierdo Pedra, que al
LEVANTE-EMV de l'11 de setembre parla de "llevar a las Cortes Generales a un
diputado valenciano". Tenint en compte que al Congrés
de Diputats hi ha 32 representants de la Comunitat Valenciana, dels
quals 1 és d'EUPV i la resta són del PPCV o del
PSPV-PSOE, el desideratum
d'Emilio Izquierdo únicament s'enten si considera que els
diputats i diputades del PP o el PSOE no són valencians.
Això suposa no haver entés res de la situació al
País Valencià: per extensió, suposa que el
88% de votants en les darreres eleccions a les Corts Valencianes que
van votar al PP o al PSOE no són valencians.
Aquesta concepció excloent de la condició de
"valencià" explica que propugne una coalició que anomena
de "Valencians a les Corts",
que ell mateix qualifica de "utòpica"
i que arreplegaria des d'Esquerra i País a Unió
Valenciana, passant pel Bloc. Certament, sembla utòpic ara per
ara que aquestes forces vulguen unir-se, encara que un futur, cosas veredes. Però el que
és singular és que aquesta proposta puga formular-se: a
aquestes forces no únicament "les
separa, sobre todo (...) lo referente al aspecto de simbologías,
lengua o denominación", sinó que se suposa que uns
són d'esquerres i altres de dretes. Clar que això pot
haver estat propiciat per la idea que per a alguns el programa
és el de menys per a impulsar un projecte polític (a no
ser que es vulga reduir el programa a l'Himne Regional, com algú
va plantejar fa anys...). És lògic, per altra banda, que
aquest projecte excluisca a EUPV i a altres forces d'esquerres.
Pel contrario, si obrim els ulls a la realitat entendrem que la majoria
dels valencians i valencianes són de dretes (i votants del PP),
i que el nacionalisme predominant entre els valencians és el
nacionalisme espanyol. Solament a partir de la comprensió
d'això podrem començar un procés de
reconstrucció de l'esquerra valenciana que impulse una xarxa de
comunicació alternativa que permeta superar els paranys del
pensament únic televisiu; que defense a la gent treballadora,
impulsant l'articulació d'un teixit productiu valencià
enfront de la deslocalització, la desindustrialització i
la desfeta de l'agricultura; que defense una política
d'habitatges social i ambientalment sostenibles enfront d'una
urbanització desaforada, depredadora, especulativa i
insostenible; que impulse una educació i una sanitat
públiques i de qualitat per a tothom enfront de privatitzacions
lucratives per a uns quants; que defense un sistema de
finançament equitatiu i solidari enlloc d'oscil·lar entre
la prosternació i el victimisme; i que respecte els trets
nacionals que compartim amb la resta dels pobles de llengua catalana al
temps que construim un país amigable per als nouvinguts que
estan contribuint a la creació de riquesa en aquest país.
Naturalment, aquesta construcció d'una alternativa d'esquerres
solament serà posible desde l'honestedat i la lleialtat als
acords als que arriben aquells que hi participen, i vinculada al
desenvolupament d'un teixit social amb voluntat d'alternativa a
allò existent. Tant de bó aquells que han trencant
l'acord de constitució del Compromís pel País
Valencià, defenestrant a la seua candidata a la
presidència de la Generalitat Valenciana, rectificaren permetent
recomposar l'esperança de confluència de les esquerres
valencianes que aquest acord va suposar. Però en qualsevol cas,
la gent honesta d'esquerres d'aquest País no pot renunciar a
posar en peu un projecte unitari que, al si o junt a EUPV, permeta com
a primer pas que entre els 32 representants del poble valencià
al Congrés dels Diputats hi haja valencians i valencianes amb
propostes inequívocament d'esquerres, i tant de bó si
aconseguirem també una àmplia entesa per al Senat que
permetés una majoria de senadors i senadores valencians
progressistes.