Allò que el Govern d'Espanya anomena "línia de crèdit" i la resta del món anomena "rescat" és, com sabem, uns diners que el fons de rescat europeu presta a l'Estat Espanyol per tal que aquest se'l preste als bancs espanyols amb problemes. Que això no es fa sense contrapartides socials és clar: la "troika" formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional controlaran no solament el que fan els bancs amb aquests diners, sinó també la realització d'allò que el Govern d'Espanya anomena "reformes" i la resta anomenem "retallades".

Tanmateix, hi ha el perill de passar per dalt quin és el destí final d'aquests diners: altres bancs europeus, principalment alemanys.

Perquè el problema rau en que, en els anys de la bombolla immobiliària, la majoria dels bancs espanyols van haver de demanar crèdits a altres bancs europeus, principalment alemanys, per tal de a la seua vegada donar crèdits hipotecaris. I després de l'esclafit de la bombolla hipotecària tenen problemes per a recuperar aquestos, i així tornar els diners prestats als altres bancs europeus.

En aquestes condicions, si els bancs espanyols amb molts actius fem s'afonaren, el problema es traslladaria a l'altra banca, principalment alemanya, que podria necessitar una injecció de diners del fons de rescat europeu (és a dir, caldria "rescatar" a Alemanya!).

Altra opció seria que l'Estat Espanyol prestés diners directament a la ciutadania espanyola endeutada, de manera que aquesta pogués pagar als bancs espanyols (evitant, entre altres coses, patir desnonaments) i aquestes a la seua vegada als alemanys.

Però no: s'ha optat, com s'il·lustra en la figura, per que els diners del fons de rescat vagen a l'Estat Espanyol, el qual a través del FROB els transferirà a la banca espanyola amb problemes per a que aquesta puga pagar a la banca alemanya.

De manera que a qui s'està "rescatant" realment és a la banca alemanya! Però el deute l'assumeix l'Estat Espanyol. La ciutadania espanyola endeutada amb els bancs continuarà endeutada i patint desnonaments, i en no poder tornar els prèstecs a la banca espanyola, aquesta tampoc podrà tornar-la a l'Estat (perquè els diners rebuts ja hauran sortit d'Espanya).

Cal recordar que la Banca no produeix riquesa, a diferència de les empreses productives: els prèstecs a aquestes poden reactivar l'economia i obtenir rèdits per a tornar-los, però els prèstecs a la banca són, en la pràctica, prèstecs a fons perdut: el que es fa és simplement convertir deute privat en deute públic, que servirà per "justificar" noves retallades socials. De manera que, si no ho impedim aturant-ho, la ciutadania perdrà per partida doble.

Aquest és el quid de l'estafa del rescat bancari.