(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 14 de juliol de l'1 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari
QUINA GLOBALITZACIÓ?
Rafael Pla López
professor de la Universitat de València
membre del Moviment de Resistència Global i d'ATTAC

    El meu col·lega Josep Mª Jordan Galduf, al LEVANTE-EMV del 12 de juliol de l'1, construeix el seu discurs sobre l'afirmació de que "Contràriament al que sostenen els manifestants antiglobalització, el lliure comerç pot afavorir el creixement dels països més pobres".
    No dubte de l'honestedat intel·lectual del professor Jordan, però aquesta afirmació descansa en una doble fal·làcia: que els manifestants antiglobalització lluitem genèricament contra el "lliure comerç", i que l'actual comerç internacional és "lliure".
    Malauradament, no ho és: l'actual comerç internacional està dominat per les multinacionals, que en uns casos imposen preus abusius, i en altres abarateixen els costos pagant salaris de misèria, o imposen condicions oneroses als productors locals, com la prohibició de replantar.
    Els paladins del "lliure comerç" parlen d'intercanvis mútuament beneficiosos entre països especialitzats en produccions diferenciades. Tant de bo fora així! Però aquesta teoria encaixa difícilment amb fets com el de que Colòmbia importe cafè...
    A més, el tret diferencial de l'actual globalització capitalista, com és la lliure circulació del capital financer (molt més enllà de la circulació real de mercaderies), produeix profundes distorsions, producte de l'especulació i del "dumping" fiscal, laboral o mediambiental, que porta a la concentració de capitals en zones on la feble regulació en aquestes matèries genera economies externes socialment i ecològica destructives.
    Per a corregir aquestes distorsions, s'ha proposat la introducció de "clàusules" socials i ecològiques condicionants de la circulació de mercaderies, així com la penalització dels paradisos fiscals i la Taxa Tobin a les transaccions financeres a curt termini. Però confiar la seua gestió a les actuals institucions financeres internacionals dominades per les multinacionals seria com posar a la rabosa a tenir cura de les gallines. Cal canviar radicalment les regles de joc, i calen noves institucions democràtiques internacionals que les gestionen.
    Podem coincidir amb el professor Jordan en el suport a una ciutadania mundial. Però els "ciutadans del món" no són els que des dels seus despatxos en les metròpolis remenen milions de dòlars per tot el món, sinó aquells que participem solidàriament en accions globals per a que un altre món siga possible.
    Volem la globalització de la justícia, no dels míssils.
    Volem la globalització de la riquesa social, no del capital financer.
    Volem la lliure circulació de les persones i no solament de les coses: és una vergonya que sota la capa de la pretesa "globalització" es posen fortes restriccions a la immigració.
    Volem la lliure circulació de la informació, i no solament dels productes de Hol·lywood, sinó també de les idees que qüestionen l'ordre establit i dels coneixements tecnològics, que han d'estar a l'abast de tots els pobles del món.
    Solament així podrem arribar a una vertadera ciutadania mundial.