El meu col·lega Josep
Mª Jordan Galduf, al LEVANTE-EMV del 12 de juliol de l'1, construeix
el seu discurs sobre l'afirmació de que "Contràriament
al que sostenen els manifestants antiglobalització, el lliure comerç
pot afavorir el creixement dels països més pobres".
No dubte de l'honestedat intel·lectual
del professor Jordan, però aquesta afirmació descansa en
una doble fal·làcia: que els manifestants antiglobalització
lluitem genèricament contra el "lliure comerç", i que l'actual
comerç internacional és "lliure".
Malauradament, no ho és:
l'actual comerç internacional està dominat per les multinacionals,
que en uns casos imposen preus abusius, i en altres abarateixen els costos
pagant salaris de misèria, o imposen condicions oneroses als productors
locals, com la prohibició de replantar.
Els paladins del "lliure comerç"
parlen d'intercanvis mútuament beneficiosos entre països especialitzats
en produccions diferenciades. Tant de bo fora així! Però
aquesta teoria encaixa difícilment amb fets com el de que Colòmbia
importe cafè...
A més, el tret diferencial
de l'actual globalització capitalista, com és la lliure circulació
del capital financer (molt més enllà de la circulació
real de mercaderies), produeix profundes distorsions, producte de l'especulació
i del "dumping" fiscal, laboral o mediambiental, que porta a la concentració
de capitals en zones on la feble regulació en aquestes matèries
genera economies externes socialment i ecològica destructives.
Per a corregir aquestes distorsions,
s'ha proposat la introducció de "clàusules" socials i ecològiques
condicionants de la circulació de mercaderies, així com la
penalització dels paradisos fiscals i la Taxa Tobin a les transaccions
financeres a curt termini. Però confiar la seua gestió a
les actuals institucions financeres internacionals dominades per les multinacionals
seria com posar a la rabosa a tenir cura de les gallines. Cal canviar radicalment
les regles de joc, i calen noves institucions democràtiques internacionals
que les gestionen.
Podem coincidir amb el professor
Jordan en el suport a una ciutadania mundial. Però els "ciutadans
del món" no són els que des dels seus despatxos en les metròpolis
remenen milions de dòlars per tot el món, sinó aquells
que participem solidàriament en accions globals per a que un altre
món siga possible.
Volem la globalització
de la justícia, no dels míssils.
Volem la globalització
de la riquesa social, no del capital financer.
Volem la lliure circulació
de les persones i no solament de les coses: és una vergonya que
sota la capa de la pretesa "globalització" es posen fortes restriccions
a la immigració.
Volem la lliure circulació
de la informació, i no solament dels productes de Hol·lywood,
sinó també de les idees que qüestionen l'ordre establit
i dels coneixements tecnològics, que han d'estar a l'abast de tots
els pobles del món.
Solament així podrem
arribar a una vertadera ciutadania mundial.