SI EL RETIREN SERÀ PEL 3%
Rafael Pla López
professor de la Universitat de València

Recapitulem: la proposta de Reforma d'Estatut per a la "Comunitat Valenciana" va ser aprovada a les Corts Valencianes pel PP i el PSPV-PSOE, amb l'oposició d'EUPV. Al Congrés dels Diputats, i amb la intenció anunciada d'ampliar el consens, el PSOE s'ha mostrat disposat a acceptar dues esmenes d'IU, rebaixant del 5 al 3% el percentatge de vots requerit per a obtenir escons i substituint l'expressió "idioma valencià" per la que figura en l'actual Estatut, "valencià". En aquestes condicions, el PP amenaça amb la retirada de la proposta, i alguns dels seus dirigents fan de la segona qüestió el principal motiu per a aquesta retirada.

Això suposa, d'entrada, una ofensa directa a la lògica: si es retira quedarà com està ara, "valencià", igual que si es manté amb aquesta esmena incorporada. De manera que en retirar-ho el PP no "guanyaria" absolutament res. Per tant aquest no pot ser, en pura lògica, un motiu per a la retirada. Restaria per tant com a únic motiu la rebaixa al 3% per a obtenir escons, i la motivació real del PP seria mantenir l'antidemocràtica exclusió de minories de diferent signe (BNV, UV...) que s'ha vingut produint en les darreres eleccions.

Per a entendre, però, la il·lògica reacció des del PP convé recordar les condicions en les quals es va aprovar l'actual Estatut. En l'anomenat "Estatut de Benicàssim" pactat entre les forces polítiques parlamentàries valencianes es va cercar un punt d'encontre entre les posicions sobre la identitat valenciana de la dreta i de l'esquerra, pel que fa a la Senyera (amb o sense franja blava), la denominació (Regne de València o País Valencià) i la llengua ("llengua valenciana" o "llengua catalana"). Aquest punt d'encontre va ser acceptar la Senyera amb franja blava (propugnada per la dreta) i la denominació de País Valencià (propugnada per l'esquerra i utilitzada per totes les forces democràtiques en la transició); pel que fa a la llengua, es va acordar dir-li "valencià" sense aclarir ni excloure que formés part de la llengua catalana. Doncs bé, en arribar al Congrés de Diputats la UCD va trencar el consens previ rebutjant la denominació "País Valencià", i després d'un intent fallit d'imposar "Regne de València" va pactar finalment amb el PSOE la denominació "Comunitat Valenciana". El PCPV no va participar d'aquest acord i va votar en contra.

Doncs bé, a l'hora de reformar l'Estatut podia haver-se intentat si més no recuperar el consens anterior sobre la denominació de País Valencià, i clarificar la natura de la llengua d'acord amb el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua establida per acord de PP i PSPV-PSOE, però que formada per persones cultes va dictaminar que hi havia una llengua amb dues denominacions, "valencià" i "català". Tanmateix, sorprenentment el PSPV-PSOE va arribar a un acord amb el PP en les Corts Valencianes que no solament mantenia les posicions de la dreta en la Senyera i el nom del país, sinó que a més escorava cap a aquestes posicions el tercer tema que havia restat ambigu, el de la llengua, substituint l'expressió "valencià" per "idioma valencià", amb el propòsit declarat de separar-la de la llengua catalana per molt que això resultés ofensiu per a totes les persones cultes, incloses les de dretes.

El que resulta curiós és que el PP havia estat proclamant que l'actual redacció de l'Estatut impedia considerar al valencià com a variant de la llengua catalana. El que això no era cert ho fa palès tant les nombroses sentències judicials al respecte com l'interès del PP en canviar aqueixa redacció, arribant fins a amenaçar amb la retirada de la reforma si es torna a la redacció actualment vigent, que per art de màgia ara seria "catalanista". Tots els grans suposats avanços amb els quals ens havien volgut vendre l'Estatut, inclosa la surrealista "clàusula Camps", semblen haver-se esvaït.

En sentit contrari, és clar que EUPV, que inclou entre d'altres al PCPV i a nacionalistes d'esquerres, no anava a donar suport a una proposta que no millorava la que ja va rebutjar el PCPV el seu dia, i que valorava que no contenia avanços reals en l'autogovern valencià. Si a més escorava més cap a la irracionalitat de la dreta inculta el text de l'Estatut, el seu vot contrari estava assegurat, deixant de nou al PSPV en solitari junt a aquesta dreta. Per això sembla raonable que el PSOE haja volgut evitar el seu aïllament per l'esquerra ampliant el consens, encara que fos passiu, en propiciar l'abstenció d'EUPV davant un text que pogués entendre que no avançava però que tampoc retrocedia. Deixant de pas al PP contra l'espasa i la paret, en ser palès que si rebutja la reforma transaccionada ho farà per l'únic motiu real de mantenir l'antidemocràtica i excloent clàusula del 5%.

ADDENDA: Sembla que el que s'ha "retirat" és el PSPV-PSOE, renovellant el seu pacte amb la dreta inculta i antidemocràtica del PP i renunciant així al seu paper com a "alternativa". L'alternativa per la racionalitat i la democràcia haurà de venir de l'esquerra de debó. (2 de febrer de 2006)