SI
EL RETIREN SERÀ PEL 3%
Rafael Pla López
professor de la Universitat de València
Recapitulem: la proposta de Reforma d'Estatut per a la "Comunitat
Valenciana" va ser aprovada a les Corts Valencianes pel PP i el
PSPV-PSOE, amb l'oposició d'EUPV. Al Congrés dels
Diputats, i amb la intenció anunciada d'ampliar el consens, el
PSOE s'ha mostrat disposat a acceptar dues esmenes d'IU, rebaixant del
5 al 3% el percentatge de vots requerit per a obtenir escons i
substituint l'expressió "idioma valencià" per la que
figura en l'actual Estatut, "valencià". En aquestes condicions,
el PP amenaça amb la retirada de la proposta, i alguns dels seus
dirigents fan de la segona qüestió el principal motiu per a
aquesta retirada.
Això suposa, d'entrada, una ofensa directa a la lògica:
si es retira quedarà com està ara, "valencià",
igual que si es manté amb aquesta esmena incorporada. De manera
que en retirar-ho el PP no "guanyaria" absolutament res. Per tant
aquest no pot ser, en pura lògica, un motiu per a la retirada.
Restaria per tant com a únic motiu la rebaixa al 3% per a
obtenir escons, i la motivació real del PP seria mantenir
l'antidemocràtica exclusió de minories de diferent signe
(BNV, UV...) que s'ha vingut produint en les darreres eleccions.
Per a entendre, però, la il·lògica reacció
des del PP convé recordar les condicions en les quals es va
aprovar l'actual Estatut. En l'anomenat "Estatut de Benicàssim"
pactat entre les forces polítiques parlamentàries
valencianes es va cercar un punt d'encontre entre les posicions sobre
la identitat valenciana de la dreta i de l'esquerra, pel que fa a la
Senyera (amb o sense franja blava), la denominació (Regne de
València o País Valencià) i la llengua ("llengua
valenciana" o "llengua catalana"). Aquest punt d'encontre va ser
acceptar la Senyera amb franja blava (propugnada per la dreta) i la
denominació de País Valencià (propugnada per
l'esquerra i utilitzada per totes les forces democràtiques en la
transició); pel que fa a la llengua, es va acordar dir-li
"valencià" sense aclarir ni excloure que formés part de
la llengua catalana. Doncs bé, en arribar al Congrés de
Diputats la UCD va trencar el consens previ rebutjant la
denominació "País Valencià", i després d'un
intent fallit d'imposar "Regne de València" va pactar finalment
amb el PSOE la denominació "Comunitat Valenciana". El PCPV no va
participar d'aquest acord i va votar en contra.
Doncs bé, a l'hora de reformar l'Estatut podia haver-se intentat
si més no recuperar el consens anterior sobre la
denominació de País Valencià, i clarificar la
natura de la llengua d'acord amb el dictamen de l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua establida per acord de PP i PSPV-PSOE,
però que formada per persones cultes va dictaminar que hi havia
una llengua amb dues denominacions, "valencià" i
"català". Tanmateix, sorprenentment el PSPV-PSOE va arribar a un
acord amb el PP en les Corts Valencianes que no solament mantenia les
posicions de la dreta en la Senyera i el nom del país,
sinó que a més escorava cap a aquestes posicions el
tercer tema que havia restat ambigu, el de la llengua, substituint
l'expressió "valencià" per "idioma valencià", amb
el propòsit declarat de separar-la de la llengua catalana per
molt que això resultés ofensiu per a totes les persones
cultes, incloses les de dretes.
El que resulta curiós és que el PP havia estat proclamant
que l'actual redacció de l'Estatut impedia considerar al
valencià com a variant de la llengua catalana. El que
això no era cert ho fa palès tant les nombroses
sentències judicials al respecte com l'interès del PP en
canviar aqueixa redacció, arribant fins a amenaçar amb la
retirada de la reforma si es torna a la redacció actualment
vigent, que per art de màgia ara seria "catalanista". Tots els
grans suposats avanços amb els quals ens havien volgut vendre
l'Estatut, inclosa la surrealista "clàusula Camps", semblen
haver-se esvaït.
En sentit contrari, és clar que EUPV, que inclou entre d'altres
al PCPV i a nacionalistes d'esquerres, no anava a donar suport a una
proposta que no millorava la que ja va rebutjar el PCPV el seu dia, i
que valorava que no contenia avanços reals en l'autogovern
valencià. Si a més escorava més cap a la
irracionalitat de la dreta inculta el text de l'Estatut, el seu vot
contrari estava assegurat, deixant de nou al PSPV en solitari junt a
aquesta dreta. Per això sembla raonable que el PSOE haja volgut
evitar el seu aïllament per l'esquerra ampliant el consens, encara
que fos passiu, en propiciar l'abstenció d'EUPV davant un text
que pogués entendre que no avançava però que
tampoc retrocedia. Deixant de pas al PP contra l'espasa i la paret, en
ser palès que si rebutja la reforma transaccionada ho
farà per l'únic motiu real de mantenir
l'antidemocràtica i excloent clàusula del 5%.
ADDENDA: Sembla que el que s'ha
"retirat" és el PSPV-PSOE, renovellant el seu pacte amb la dreta
inculta i antidemocràtica del PP i renunciant així al seu
paper com a "alternativa". L'alternativa per la racionalitat i la
democràcia haurà de venir de l'esquerra de debó.
(2 de febrer de 2006)