Les eleccions à Iugoslàvia i la posterior mobilització popular han aconseguit el que totes les bombes de l'OTAN no van poder: llevar a Milosevic del poder. Certament, no ha estat un prodigi de democràcia ni un exemple d'elecció lliure: si per part del govern va haver-hi intents de frau electoral, reconeguts pel Tribunal Constitucional (però no generalitzat, per tal com no afectava a més d'un 3% dels vots ni desnaturalitzva la victòria de l'oposició: res a veure amb els malabarismes d'un Fujimori, per exemple), l'oposició estava descaradament finançada per les potències enemigues (cosa que mai haguera estat acceptat, per exemple, en unes eleccions nordamericanes) que van bombardejar Iugoslàvia.
Però el resultat clar és que una majoria dels votants han volgut substituir a Milosevic per Kostunica en la presidència. Certament, es pot pensar que molts d'ells el que van fer va ser rendir-se a les pressions externes que acosaven a Iugoslàvia i la sotmetien a un bloqueig econòmic, prometent alçar-ho si guanyava l'oposició, amb un intolerable intent de coaccionar als electors, anàleg (salvant les distàncies, i sense comparar als sandinistes amb el partit encapçalat per Milosevic) amb allò que va fer també el govern nordamericà en Nicaragua. Però no es pot obligar a un poble a resistir: el dret a rendir-se també és un dret democràtic.
Molt bé, doncs ara, agafem-les la paraula. No deien que si guanyava Kostunica alçarien les sancions? Doncs la primera sanció és l'ocupació militar de Kosov@ per l'OTAN. Una ocupació, recordem, que es proclamava provisional fins a que canviaren les condicions polítiques en Iugoslàvia, de la qual establien que Kosov@ continuava essent part.
El dret d'autodeterminació del poble kosovar ha de ser defensat, però el seu exercici no pot ser realitzat per l'OTAN, que per cert no el reconeix, i requereix com a condició prèvia el retorn dels refugiats derivats de la vertadera neteja ètnica practicada per l'UCK amb la cobertura de l'OTAN.
Cal, per tant, exigir que les tropes de l'OTAN s'en vagen de Kosov@ i dels Balcans, i que s'alcen incondicionalment totes les sancions. Potser així les properes eleccions sien veritablement lliures, i els pobles de Sèrbia i Kosov@ puguen decidir lliurement el seu futur.