Amb un sistema de llistes tancades no excloents (és a dir, que poden tenir noms en comú) l'escrutini es pot fer, a efectes de garantir la proporcionalitat, utilitzant qualsevol sistema propi de llista oberta, i en particular el mètode de classificació de paperetes o el de vot personal transferible
    Però també es possible utilitzar un sistema exclussiu per a llistes tancades no excloents, com el següent:
    S'atribueixen inicialment els llocs a les llistes (no als candidats) per un sistema de quocient major. En cas d'haver-hi repeticions i per tant quedar vacants a cobrir, aquestes es van assignant successivament segons la suma de la puntuació obtinguda per cada candidat  no elegit encara en les diferents candidatures, fins a que el total de persones diferents elegides siga igual al número de llocs a cobrir.
    Aquest sistema és molt flexible, per tal com permet utilitzar diferents sistemes de quocient major, com el de denominadors enters consecutius (regla d'Hondt) o el de denominadors impars consecutius (sistema de Saint Lagué).
    Suposem, per exemple, que es presenten 2 candidatures per a 4 llocs, la candidatura 1 (A, B, C i D), que obté 60 vots, i la candidatura 2 (A, E, D i F), que obté 48 vots, i que apliquem el sistema de denominadors enters consecutius. Aleshores tindriem la següent tabla de puntuacions:

    Aquest sistema es pot utilitzar també fàcilment per a ordenar als candidats. Així, tindriem:
    1º lloc: A amb 60 punts de la candidatura 1
    2º lloc: A amb 40 punts de la candidatura 2; com ja estava elegit, el lloc resulta vacant, i cal anar a comparar la suma de les puntuacions dels restants candidats; com la màxima puntuació total de 31 és la del candidat D, aquest ocupa el 2º lloc.
    3º lloc: B amb 30 punts de la candidatura 1
    4º lloc: E amb 24 punts de la candidatura 2

    Podem veure a continuació un anàlisi comparatiu general amb altres procediments d'escrutini, alguns dels quals no garanteixen la proporcionalitat i per tant s'haurien de descartar amb aquest propòsit.
    Podem veure també al final el resultat d'aplicar al cas anterior el sistema de classificació de paperetes.

        Vaig a suposar en tots els casos que, en consonància amb els Estatuts del PCPV, s'utilitza un sistema de cocient major amb denominadors enters consecutius per a establir la proporcionalitat.

        1ª opció:
        Es van assignant els llocs successivament; quan un nom es elegit en una llista s'elimina de les demés, corrent l'ordre.
        Això, tanmateix, pot generar resultats incongruents que distorsiones la voluntat majoritària. Suposem, per exemple, que per a triar 2 llocs la candidatura 1 proposa als candidats A i B (per aquest ordre), i la candidatura 2 als candidats A i C, i que obtenen respectivament 60 i 40 vots. Aleshores resultarà elegit en primer lloc el candidat A per la candidatura 1, amb el qual s'eliminaria de la 2, quedant C com el seu primer candidat, de manera que li correspondrien 40 punts, mentres que a B, per ser el segon candidat de la candidatura 1, li correspondrien 60/2=30 punts. Per tant, serien elegits A y C. És a dir, per aquest sistema resulta elegida en la seua totalitat la candidatura minoritària, el qual és una incongruència.

        2ª opció:
        Es van assignant els llocs successivament segons la puntuació obtinguda en cada candidatura per separat; sense eliminar ningú, fins a que el total de persones diferents elegides siga igual al número de llocs a cobrir.
        Amb aquest sistema, en el cas anterior haguera eixit també A en primer lloc per la candidatura 1, amb 60 punts; eixiria també, amb 40 punts, per la candidatura 2, però això és irrellevant. Dels restants, B tindria 60/2=30 punts, i C tindria 40/2=20 punts; per tant, resultarien elegits en conjunt A i B, corresponents a la candidatura majoritària (encara que A també ho fora de la minoritària).
        Tanmateix, en altres casos es podrien produir també incongruències. Suposem per exemple que per escollir 3 llocs es presenten 3 candidatures: la 1, amb A, B i C, que obté 30 vots; la 2, amb A, B i D, que obté 30 vots; i la 3, amb E, F i G, que obté 40 vots.
        Aleshores, eixiria elegit en primer lloc E, amb 40 punts; a continuació A, amb 30 punts (per partida doble, però això seria irrellevant); dels següents, B tindria 30/2=15 punts (també per partida doble, però això seria també irrellevant) i F tindria 40/2=20 punts. Resultarien per tant elegits E, A i F; és a dir, la candidatura 3, amb 40 vots, hauria obtés 2 de 3 llocs, encara que 60 votants s'hagueren pronunciat per A i B en primer i segon lloc respectivament.

        3ª opció:
        Es van assignant els llocs successivament segons la suma de la puntuació obtinguda per cada candidat en les diferents candidatures, fins a que el total de persones diferents elegides siga igual al número de llocs a cobrir.
        Aquest sistema donaria el mateix resultat en el primer cas que la 2ª opció: si per a elegir 2 llocs la candidatura 1 (A i B) obté 60 vots i la candidatura 2 (A i C) obté 40 vots, aleshores A tindria en total 60+40=100 punts, B tindria 60/2=30 punts i C tindria 40/2=20; resultarien per tant elegits també A i B.
        En canvi, en el segons cas, si per a elegir 3 llocs la candidatura 1 (A, B i C) obté 30 vots, la candidatura 2 (A, B i D) obté 30 vots i la candidatura 3 (E, F i G) obté 40 vots, aleshores A tindria en total 30+30=60 punts, B tindria en total 30/2 + 30/2 = 15+15=30 punts, E tindria 40 punts i F tindria 40/2=20 punts. Per tant, resultarien elegits A, B i E, respectant la proporcionalitat real.
        Tanmateix, en altres casos es podria vulnerar la proporcionalitat. Suposem per exemple que per a elegir 3 llocs es presenten 3 candidatures: la 1, amb A, B i C, que obté 34 vots; la 2, amb C, B i A, que obté 33 vots; i la 3, amb D, E i F, que obté 33 vots. Aleshores, A tindria en total 34 + 33/3 = 34+11=45 punts; B tindria en total 34/2 + 33/2 = 17+16'5=33'5; C tindria en total 34/3 + 33 = 11'33+33=44'33 punts; i D tindria 33 punts. Per tant, resultarien elegits A, C i B; la candidatura 3, amb un 33% de vots, no obtindria cap dels 3 llocs.
        Podria argüir-se que, en tant que 0'33 multiplicat per 3 es 0'99<1, no es vulnera la clàusula de l'article 22 segons la qual "cada candidatura tindrà garantida una representació no inferior a la part entera per defecte de la que proporcionalment li corresponga".  Però en altres casos podria vulnerar-se fins i tot aquesta clàusula. Suposem per exemple que per a elegir 3 llocs es presenten 4 candidatures: la 1, amb A, B i C, que obté 23 vots; la 2, amb B, C i A, que obté 22 vots; la 3, amb C, A i B, que obté 21 vots; i la 4, amb D, E i F, que obté 34 vots. Aleshores, A tindria en total 23 + 22/3 + 21/2 = 23 + 7'33 + 10'5 = 40'83 punts; B tindria en total 23/2 + 22 + 21/3 = 11'5 + 22 + 7 = 40'5 punts; C tindria en total 23/3 + 22/2 + 21 = 7'67 + 11+21 = 39'67 punts; i D tindria 34 punts. Per tant, resultarien elegits A, B i C, i la candidatura 4, a pesar de tener un 34% de vots (corresponent-li proporcionalment 0'34 x 3 = 1.02 > 1) no obtindria cap lloc.

        Caldria, per tant, utilitzar altre sistema que garantira la proporcionalitat:

        4ª opció:
        Utilitzar el sistema descrit en l'annex de l'Informe-guió.
        Amb aquest sistema, en el primer cas (2 candidatures per a 2 llocs: la 1, amb A i B, que obté 60 vots; la 2, amb A i C, que obté 40 vots), tindriem una quota repartidora de (60+40)/(2+1) = 100/3 = 33'33. Al haver-hi 100 paperetes encapçalades per A, i ser 100>33'33, A resulta elegit. Per als candidats en segon lloc, la quota serà de 33'33x2=66'66. Com ni els 60 vots a B ni els 40 vots a C superen aquesta quantitat, hauriem de recòrrer a la seua puntuació: B té 60/2=30 punts i C té 40/2=20 punts; per tant, resulta elegit B, donant per tant el mateix resultat que les opcions 2ª i 3ª.
        En el segon cas (3 candidatures per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 30 vots; la 2, amb A, B i D, que obté 30 vots; i la 3, amb E, F i G, que obté 40 vots), la quota repartidora seria (30+30+40)/(3+1) = 100/4 = 25. El candidat A apareix en el primer lloc en 30+30=60 paperetes, i E apareix en el primer lloc en 40 paperetes; com tant 60 com 40 són superiors a 25, ambdós resultan elegits. Per als candidats en segon lloc, la quota és 25x2=50. El candidat B apareix en segon lloc darrere del A en 30+30=60 paperetes, i per tant al ser 60>50, resulta elegit (F solament apareix en segon lloc en 40 paperetes, essent 40<50). Per tant, en conjunt resulten elegits A, E i B, com en les opcions 2ª i 3ª.
        En el tercer cas (3 candidatures per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 34 vots; la 2, amb C, B i A, que obté 33 vots; i la 3, amb D, E i F, que obté 33 vots), la quota repartidora és (34+33+33)/(3+1) = 100/4 = 25. Per tant, resulten directament elegits A, C i D, per tal com obtenen un número de vots en primer lloc superiors a 25. Ningú superaria la quota per als votats en segon lloc (25x2=50): ni els 34 vots que obté B darrere de A, ni els 33 que obté darrere de C superen a 50 (en aquesta fase, no se sumen els vots). Per tant, surt un resultat que respecta la proporcionalitat.
        En el quart cas (4 candidatures per a elegir 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 23 vots; la 2, amb B, C i A, que obté 22 vots; la 3, amb C, A i B, que obté 21 vots; i la 4, amb D, E i F, que obté 34 vots), la quota repartidora seria (23+22+21+34)/(3+1) = 100/4 = 25. Únicament D, amb 34 vots en primer lloc, superaria el 25, essent per tant elegit. Com els 34 vots que rep E en segon lloc darrere de D no superen la quota corresponent, 25x2=50, caldria anar a comparar puntuacions: A tindria 23 punts, B tindria 22 punts, C tindria 21 punts i E tindria 34/2=17 punts. Per tant, els 2 llocs pendent serien atribuïts a A i a B, i en conjunt resultarien elegits A, B i D, respectant-se la proporcionalitat.
        Observem que el sistema emprat, per abreujar l'escrutini, únicament computa la puntuació corresponent als vots en la primera posició que no ha donat lloc a càrrec (podriem dir qu utilitza una "profunditat 1"). Tanmateix, no hi hauria problema en utilitzar profunditats superiors. Si es computen els vots en totes les posicions, com figurava en l'aportació que vaig presentar al XVI Congrés del PCE, el resultat seria el mateix: com en la 3ª opció, A tindria en total 40'83 punts, B tindria 40'5 punts, C tindria 39'67 punts, i E tindria 17 punts, essent elegits també A i B junt a D.

        Aquesta 4ª opció tindria la ventaja d'utilitzar el mateix sistema d'escrutini que el proposat per a llista oberta, amb el qual es podria adoptar amb independència de que s'opte per elecció amb llista oberta o llistes tancades no excloents.

        Tanmateix, i per a completar l'exposició, hauriem de ressenyar també una

        5ª opció:
        S'atribuirien inicialment els llocs a les llistes (no als candidats) pel sistema de quocient major amb denominadors enters consecutius. En cas d'haver-hi repeticions i per tant quedar vacants a cobrir, s'utilitzaria el sistema de la 3ª opció per a escollir entre els candidats no elegits encara.
        En el primer cas (2 candidatures per a 2 llocs: la 1, amb A i B, que obté 60 vots; la 2, amb A i C, que obté 40 vots) correspondria el primer lloc a la candidatura 1, i el segon lloc a la candidatura 2 (per tal com 40 > 60/2=30). Ara bé, al produir-se una repetició en l'elecció de A, quedaria una vacant; per tal com B tindria 60/2=30 punts i C tindria 40/2=20 punts, resultaria elegit B.
        En el segon cas (3 candidatures per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 30 vots; la 2, amb A, B i D, que obté 30 vots; i la 3, amb E, F i G, que obté 40 vots) correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1 lloc a la candidatura 2 i 1 lloc a la candidatura 3, per tal com 30 > 40/2=20. Resultarien per tant elegits A, A i E. Ara bé, al produir-se una repetició en l'elecció de A, quedaria una vacant. Com B tindria (30+30)/2 = 60/2= 30 punts, i F=40/2=20 punts, resultaria elegit B junt a A i E.
        En el tercer cas (3 candidatures per a 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 34 vots; la 2, amb C, B i A, que obté 33 vots; i la 3, amb D, E i F, que obté 33 vots) correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1 lloc a la candidatura 2 i 1 lloc a la candidatura 3, per tal com 33 > 34/2=17. Per tant, resultarien per tant elegits A, C i D.
        En el quart cas (4 candidatures per a elegir 3 llocs: la 1, amb A, B i C, que obté 23 vots; la 2, amb B, C i A, que obté 22 vots; la 3, amb C, A i B, que obté 21 vots; i la 4, amb D, E i F, que obté 34 vots) correspondrien 1 lloc a la candidatura 4, 1 lloc a la candidatura 1 i 1 lloc a la candidatura 2, per tal com 22 > 34/2=17. Per tant, resultarien elegits A, B i D.
        Per tant, en tots els casos que hem examinat la 5ª opció dóna els mateixos resultats que la 4ª.

        Tanmateix, les opcions 4ª i 5ª, essent tots dos compatibles amb els Estatuts del Partit en tant que garanteixen la proporcionalitat, no són equivalents.
        Suposem per exemple un cinqué cas en el qual es presenten 3 candidatures per a 3 llocs: la candidatura 1, amb A, B i D, que obté 46 vots; la candidatura 2, amb C, B i D, que obté 30 vots; i la candidatura 3, amb E, F i G, que obté 24 vots.
        Aleshores, amb el sistema de la 4ª opció, i en tant que la quota repartidora és (46+30+24)/(3+1) = 100/4 = 25, en la primera fase resulten elegits A i C, per ser els seus vots en primer lloc (46 i 30, respectivament) superiors a 25. Com ni 46 ni 30 superen la quota 25x2=50 corresponent als votats en segon lloc, cal sumar les puntuacions dels candidats següents: B suma 46/2 + 30/2 = 23 + 15 = 38. Per tant, al ser superior 38 als 24 punts que té E, resulta elegit B junt a A i C.
        En canvi, amb el sistema de la 5ª opció correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1 lloc a la candidatura 2 i 1 lloc a la candidatura 3, per tal com 24 > 46/2=23. Per tant, resultarien elegits A, C i E.
        Observem que la candidatura 3 té el 24% dels vots, que no garanteixen 1 lloc de per si: si obté 1 lloc amb la 5ª opció és perqué s'enfronta a 2 candidatures. Si aquestes es fusionaren, presentant-se 2 candidatures per als 3 llocs (la candidatura 1, amb A,C i B, que obtindria 46+30=76 vots, i la candidatura 2, amb E, F i G, obtenint els mateixos 24 vots), amb la 5ª opció correspondrien els 3 llocs a la candidatura 1, per tal com 76/3=25'33 > 24. Amb la 4ª opció s'obtindria el mateix resultat: essent la quota repartidora (76+24)/(3+1) = 100/4 = 25, únicament la supera el candidat A amb 76 vots en primer lloc; el candidat C, amb 76 vots en segon lloc, superaria també la corresponent quota de 25x2=50; i el candidat B, amb 76 vots en tercer lloc, superaria també la corresponent quota de 25x3=75. Per tant, resultarien elegits A, C i B.
        El mateix passaria si es presentaren els 76 vots es dividiren en 3 candidatures, presentant-se 4 candidatures per als 3 llocs: la candidatura 1, amb A, D i H i 26 vots, la candidatura 2, amb B, D i H i 25 vots, la candidatura 3, amb C, D i H i 25 vots, i la candidatura 4, amb E, F i G i 24 vots. En aquest cas, amb la 5ª opció correspondrien 1 lloc a la candidatura 1, 1 lloc a la candidatura 2 i 1 lloc a la candidatura 3, resultant elegits A, B i C. I amb la 4ª opció, essent la quota repartidora (26+25+25+24)/(3+1) = 100/4 = 25, únicament la superaria A amb els seus 26 vots en primer lloc, i ningú superaria la quota de 25x2=50 vots en segona posició. Per als dos llocs restants caldria per tant computar les puntuacions dels primers candidats no elegits: amb profunditat 1, D tindria 26/2=23 punts, B tindria 25 punts, C tindria 25 punts i D tindria 24 punts, essent per tant elegits B i C junt a A, el mateix que amb la 5ª opció.
        Podriem dir per tant que l'opció 4ª és menys "sensible" a les fusions o divisions de candidatures.
        Observem que amb profunditat 1 no té efectes la repetició de candidats en els darrers llocs. Si pel contrari utilitzarem una profunditat 2, el candidat D tindria en total 26/2 + 25/2 + 25/2 = 13+12'5+12'5 = 38 > 25, amb el qual superaria als candidats B i C. I si utilitzarem una profunditat 3, el candidat H tindria en total 26/3 + 25/3 + 25/3 = 76/3 =  25'33, amb el qual superaria també als candidats B i C, i resultarien elegits D i H junt a A. Aquest exemple, per tant, ens val per a valorar el resultat d'utilitzar diferents profunditats.
 
 

 
Tabla-resum
(les "anomalies" apareixen en cursiva)

cas	nº llocs	nº cand.	vots	1ª opció	2ª opció	3ª opció	4ª opció	5ª opció	6ª opció (prof.3)
1	2	2	A, B: 60 A, C: 40	A, C	A, B	A, B	A, B	A, B	A, B
2	3	3	A, B, C: 30 A, B, D: 30 E, F, G: 40	A, B, E	E, A, F	A, B, E	A, B, E	A, B, E	A, B, E
3	3	3	A, B, C: 34 C, B, A: 33 D, E, F: 33	A, C, D	A, C, D	A, C, B	A, C, D	A, C, D	A, C, D
4	3	4	A, B, C: 23 B, C, A: 22 C, A, B: 21 D, E, F: 34	A, B, D	A, B, D	A, B, C	A, B, D	A, B, D	A, B, D
5	3	3	A, B, D: 46 C, B, D: 30 E, F, G: 24	A, C, E	A, C, E	A, C, B	A, C, B	A, C, E	A, C, B
6	3	2	A, C, B: 76 E, F, G: 24	A, C, B	A, C, B	A, C, B	A, C, B	A, C, B	A, C, B
7	3	4	A, D, H: 26 B, D, H: 25 C, D, H: 25 E, F, G: 24	A, C, B	A, C, B	A, D, H	A, C, B	A, C, B	A, D, H

    Encara que aquest sistema s'aplica més fàcilment amb la classificació pràctica de paperetes damunt d'una taula, anem a analitzar l'exemple de 2 candidatures per a 4 llocs, la candidatura 1 (A, B, C i D), que obté 60 vots, i la candidatura 2 (A, E, D i F), que obté 48 vots. La quota repartidora per als votats en primera posició serà de (60+48)/(4+1) = 108/5 = 21'6.
    Tenim 108 paperetes encapçalades pel candidat A. Per tant, com 108>21'6, A resulta elegit.
    Per als candidats votats en segona posició, la quota repartidora és de 21'6x2=43'2. Com tant B com E han obtés més de 43'2 vots en segon lloc darrere de A, ambdós són elegits.
    Per als candidats votats en tercera posició, la quota repartidora és de 21'6x3=64'8. Com no hi ha cap candidat amb més de 64'8 vots en tercera posició darrere de A i B o darrere de A i E, cal anar a la suma de puntuacions.

Si treballem amb profunditat 1, comptarem primers als votats en la següent posició de cada candidatura: C amb 60/3=20 punts i D amb 48/3=16 punts. Per tant, resultarà elegit C.

Pel contrari, si treballem amb profunditat 2 o superior (de fet, amb llistes tancades no hi ha motiu per a utilitzar profunditats baixes, la finalitat primera de les quals és abreujar l'escrutini), tindrem que els candidats restants tenen la següent suma de puntuacions:     Puntuació de C = 60/3 = 20     Puntuació de D = 60/4 + 48/3 = 15+16 = 31     Puntuació de F = 48/4 = 12     Resultarà per tant elegit el candidat D, per obtenir la màxima puntuació total entre els restants.

Resulten elegits per tant A, B, E i C

Resulten elegits per tant A, B, E i D

    Si volem utilitzar aquest sistema per a ordenar haurem d'utilitzar quotes repartidores successives, i per tant convindria utilitzar una tabla:

    1º lloc:
    Com el candidat A té 108 vots en 1ª posició, resulta elegit per ser 108>54

    2º lloc:
    Com no hi ha cap candidat restant amb més de 36 vots en primera posició, cal anar als votats en la segona posició darrere del candidat ja elegit A. Com ni B ni E tenen més de 72 vots darrere de A, cal anar a la suma de puntuacions.

Si treballem amb profunditat 1, comptem únicament les puntuacions fins a les posicions següents, i per tant B tindrà 60/2=30 punts i E tindrà 48/2=24 punts; resultarà per tant elegit B per al 2º lloc.

Si treballem amb màxima profunditat haurem de comptar la suma de totes les puntuacions de tots els candidats restants, que seran:     Puntuació de B = 60/2 = 30     Puntuació de C = 60/3 = 20     Puntuació de D = 60/4 + 48/3 =15+16= 31     Puntuació de E = 48/2 = 24     Puntuació de F = 48/4 = 12     Resultarà per tant elegit D per al 2º lloc

    3º lloc:
    Com no hi ha cap candidat restant amb més de 27 vots en primera posició, cal considerar els votats en la següent posició darrere dels candidats consecutius ja elegits.

Si treballem amb profunditat 1, com han estat elegits A i B que apareixen consecutivament, tindrem que darrere d'ells únicament apareix C amb 60 vots en tercera posició, que no supera la corresponent quota repartidora de 81. I darrere de A apareix també E amb 48 vots en segona posició, que tampoc supera la corresponent quota repartidora de 54. Cal anar per tant a la suma de puntuacions.     Com, entre els següents votats, C té una puntuació de 60/3=20, i E té una puntuació de 48/2=24, resulta elegit E per al 3º lloc.

Si treballem amb màxima profunditat, com ha estat elegits A en 1ª posició, i D que no apareix votat consecutivament a A, hem d'atendre als votats en 2ª posició darrere de A. Com B ha obtés 60 vots en segona posició darrere de A, i 60 supera la quota repartidora de 54, B resulta elegit per al 3º lloc.

    4º lloc:
    Com no hi ha cap candidat restant amb un número de vots en primera posició superior a 21'6, cal considerar els votats en la següent posició darrere dels candidats consecutius ja elegits.

Si treballem amb profunditat 1, hauran estat elegits per una banda A i B, i per altra banda A i E. Darrere de A i B apareix únicament C amb 60 vots en tercera posició, que no superen la quota repartidora de 64'8. Darrere de A i E apareix únicament D amb 48 vots en tercera posició, que tampoc superen la quota repartidora de 64'8. Cal anar per tant a la suma de puntuacions.    Com, entre els següent votats, C té una puntuació de 60/3=20 i D té una puntuació de 48/3=16, resulta elegit C per al 4º lloc.

Si treballem amb màxima profunditat, hauran estar elegits per una banda A i B, darrere dels quals apareix C amb 60 vot en tercera posició, que no superen la quota repartidora de 64'8. I per altra banda A, darrere del qual apareix E amb 48 vots en segona posició, que sí supera la quota repartidora de 43'2. Per tant, resulta elegit E per al 4º lloc.

Per tant, l'ordre resultant és: 1º: A 2º: B 3º: E 4º: C

Per tant, l'ordre resultant és: 1º: A 2º: D 3º: B 4º: E