DAVANT DE L'ATEMPTAT TERRORISTA DEL 30-12-06 A L'AEROPORT DE BARAJAS:
 
Comunicat del PCE
Comunicat del PCPE
Comunicat del PCE (m-l)
Comunicat d'Espai Alternatiu
Comunicat d'Esquerra i País
Comunicat del POSI
Per la Pau i el Diàleg: en el meu nom Sí
Declaració de la Iniciativa Jurídica per la defensa d'un Procés de Pau

Comentaris: 
PER LA RECUPERACIÓ DE LA POLÍTICA

L'atemptat a l'aeroport de Barajas és, lògicament, responsabilitat dels seus autors, i constitueix un acte execrable que a més ha produït presumiblement la mort de 2 treballadors immigrants. Però constatat això, cal analitzar el context al qual es produeix:
  1. L'atemptat es produeix en el marc d'un alt el foc no denunciat d'ETA, i una cridada telefònica l'ha reivindicat com a obra d'ETA. El fet que mai ETA havia trencat una treva sense anunciar-ho prèviament donava motius per a dubtar de la seua autoria, i tanmateix la majoria d'actors polítics no l'ha qüestionada. L'absència, a data 2 de gener, de cap comunicat posterior d'ETA desmentint-la o intentant justificar el trencament de l'alt el foc planteja noves incògnites. Per una banda, indueix a preguntar-se si l'atemptat pot haver-se produït en el marc d'un conflicte intern de l'organització ETA. Per altra banda, qüestiona la credibilitat d'ETA en cas d'una posterior renovació de la declaració d'alt el foc.
  2. L'anomenat "procés de pau" es trobava prèviament en un atzucat, en el marc d'una continuada persecució judicial de Batasuna en aplicació de la no derogada Llei de Partits, així com de reiterats actes de vandalisme de l'anomenada "kale borroka". Per altra banda, no solament no s'havia realitzat cap apropament de presos bascos a Euskadi (com sí va fer el govern d'Aznar en l'anterior treva), sinó que es forçava la legalitat per a impedir que presos d'ETA que ja havien acomplit la seua condemna sortiren al carrer. Pensar, com sembla que feia el govern de Zapatero, que aquesta situació podia continuar indefinidament, era irreal. No és possible consolidar l'abandonament de les vies d'actuació terrorista mantenint tancades les vies d'actuació política democràtica per a l'esquerra abertzale.
  3. En la pràctica, l'obturació de les vies polítiques donava el protagonisme a ETA, al supeditar al resultat del diàleg amb ETA l'eventual eliminació de les mesures d'excepció que s'han mantingut vigents.
  4. El trencament de l'alt al foc, si es confirma l'autoria global d'ETA, impedeix, en el marc de la resolució adoptada pel Congrés de Diputats amb l'única oposició del PP, posar en marxa un diàleg amb ETA. En aquest sentit, la resposta del Govern sembla irreprotxable.
  5. Tanmateix, l'eliminació de mesures antidemocràtiques, com la Llei de Partits, o l'aplicació correcta de la legislació penitenciària, amb l'apropament a Euskadi dels presos bascos i la sortida de la presó de tot pres que haja finalitzat la seua condemna, no s'haurien de supeditar al que ETA faça o deixe de fer. D'aquesta manera es negaria a ETA el protagonisme i la capacitat de condicionar la vida política, i es recuperaria el protagonisme de la política envers de la violència terrorista.
  6. Els silencis de Batasuna davant els atemptats terroristes d'ETA són políticament i èticament condemnables. Però forçar la seua il·legalitat per aquests silencis, com fa la Llei de Partits, és una burla continuada de l'Estat de Dret. La Llei de Partits ha de ser derogada pel seu caràcter antidemocràtic, i s'ha de restituir a Batasuna la seua capacitat d'actuar legalment per vies pacífiques. Altra cosa és que, en presència d'atemptats terroristes d'ETA no condemnats per Batasuna, no procedisca el diàleg polític amb Batasuna a través de l'anomenada "Mesa de Partits". Però Batasuna, faça el que faça ETA, ha de poder presentar-se a les futures eleccions, i ocupar els escons que corresponguen als vots rebuts. En aquest marc, les institucions representatives (parlamentàries o municipals) serien l'únic àmbit on es podria produir un diàleg amb Batasuna, que tanmateix hauria d'excloure acords en tant subsistisca el terrorisme d'ETA no condemnat per Batasuna.
  7. El dret d'autodeterminació no hauria d'estar subjecte a negociació: no hi ha que reconèixer a ETA ni a l'Estat Espanyol el dret a qüestionar la capacitat de decisió del poble basc sobre el seu futur. Però cal deixar clar que l'exercici del dret d'autodeterminació solament és possible en absència de coacció violenta. I que per tant l'única incidència del terrorisme d'ETA sobre l'autodeterminació del poble basc és el bloqueig del seu exercici. La recuperació de la política, pel contrari, ha de portar, des del rebuig a qualsevol coacció armada, a la búsqueda de vies d'enteniment i acord entre el poble basc i la resta dels pobles d'Espanya sobre les relacions de col·laboració a mantenir en el futur en el marc d'un món cada vegada més interconnectat.
2 de gener de 2006
Rafael Pla López


La unitat dels demòcrates contra el terrorisme, 16 de gener de 2006