Comunicat del PCE
Comunicat
del PCPE
Comunicat
del PCE (m-l)
Comunicat
d'Espai Alternatiu
Comunicat
d'Esquerra i País
Comunicat
del POSI
Per la Pau i el Diàleg: en el meu nom
Sí
Declaració
de la Iniciativa Jurídica per la defensa d'un Procés de
Pau
Comentaris:
L'atemptat a l'aeroport de Barajas és, lògicament,
responsabilitat dels seus autors, i constitueix un acte execrable que a
més ha produït presumiblement la mort de 2 treballadors
immigrants. Però constatat això, cal analitzar el context
al qual es produeix:
- L'atemptat es produeix en el marc d'un alt el foc no denunciat
d'ETA, i una cridada telefònica l'ha reivindicat com a obra
d'ETA. El fet que mai ETA havia trencat una treva sense anunciar-ho
prèviament donava motius per a dubtar de la seua autoria, i
tanmateix la majoria d'actors polítics no l'ha qüestionada.
L'absència, a data 2 de gener, de cap comunicat posterior d'ETA
desmentint-la o intentant justificar el trencament de l'alt el foc
planteja noves incògnites. Per una banda, indueix a preguntar-se
si l'atemptat pot haver-se produït en el marc d'un conflicte
intern de l'organització ETA. Per altra banda, qüestiona la
credibilitat d'ETA en cas d'una posterior renovació de la
declaració d'alt el foc.
- L'anomenat "procés de pau" es trobava prèviament en
un atzucat, en el marc d'una continuada persecució judicial de
Batasuna en aplicació de la no derogada Llei de Partits,
així com de reiterats actes de vandalisme de l'anomenada "kale
borroka". Per altra banda, no solament no s'havia realitzat cap
apropament de presos bascos a Euskadi (com sí va fer el govern
d'Aznar en l'anterior treva), sinó que es forçava la
legalitat per a impedir que presos d'ETA que ja havien acomplit la seua
condemna sortiren al carrer. Pensar, com sembla que feia el govern de
Zapatero, que aquesta situació podia continuar indefinidament,
era irreal. No és possible consolidar l'abandonament de les vies
d'actuació terrorista mantenint tancades les vies
d'actuació política democràtica per a l'esquerra abertzale.
- En la pràctica, l'obturació de les vies
polítiques donava el protagonisme a ETA, al supeditar al
resultat del diàleg amb ETA l'eventual eliminació de les
mesures d'excepció que s'han mantingut vigents.
- El trencament de l'alt al foc, si es confirma l'autoria global
d'ETA, impedeix, en el marc de la resolució adoptada pel
Congrés de Diputats amb l'única oposició del PP,
posar en marxa un diàleg amb ETA. En aquest sentit, la resposta
del Govern sembla irreprotxable.
- Tanmateix, l'eliminació de mesures
antidemocràtiques, com la Llei de Partits, o l'aplicació
correcta de la legislació penitenciària, amb l'apropament
a Euskadi dels presos bascos i la sortida de la presó de tot
pres que haja finalitzat la seua condemna, no s'haurien de supeditar al
que ETA faça o deixe de fer. D'aquesta manera es negaria a ETA
el protagonisme i la capacitat de condicionar la vida política,
i es recuperaria el protagonisme de la política envers de la
violència terrorista.
- Els silencis de Batasuna davant els atemptats terroristes
d'ETA
són políticament i èticament condemnables.
Però forçar la seua il·legalitat per aquests
silencis, com fa la Llei de Partits, és una burla continuada de
l'Estat de Dret. La Llei de Partits ha de ser derogada pel seu
caràcter antidemocràtic, i s'ha de restituir a Batasuna
la seua capacitat d'actuar legalment per vies pacífiques. Altra
cosa és que, en presència d'atemptats terroristes d'ETA
no condemnats per Batasuna, no procedisca el diàleg
polític amb Batasuna a través de l'anomenada "Mesa de
Partits". Però Batasuna, faça el que faça ETA, ha
de poder presentar-se a les futures eleccions, i ocupar els escons que
corresponguen als vots rebuts. En aquest marc, les institucions
representatives (parlamentàries o municipals)
serien l'únic àmbit on es podria produir un
diàleg amb
Batasuna, que tanmateix hauria d'excloure acords en tant subsistisca el
terrorisme d'ETA no condemnat per Batasuna.
- El dret d'autodeterminació no hauria d'estar subjecte a
negociació: no hi ha que reconèixer a ETA ni a l'Estat
Espanyol el dret a qüestionar la capacitat de decisió del
poble basc sobre el seu futur. Però cal deixar clar que
l'exercici del dret d'autodeterminació solament és
possible en absència de coacció violenta. I que per tant
l'única incidència del terrorisme d'ETA sobre
l'autodeterminació del poble basc és el bloqueig del seu
exercici. La recuperació de la política, pel contrari, ha
de portar, des del rebuig a qualsevol coacció armada, a la
búsqueda de vies d'enteniment i acord entre el poble basc i la
resta dels pobles d'Espanya sobre les relacions de
col·laboració a mantenir en el futur en el marc d'un
món cada vegada més interconnectat.
2 de gener de 2006
Rafael Pla López