AMB LA VÈNIA
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

Que les resolucions judicials han de ser acatades és un principi genèric que no vaig ara a discutir. Que hi ha resolucions judicials injustes és un fet demostrable lògicament.

En efecte, quan diferents jutges emeten resolucions judicials contradictòries sobre la mateixa cosa (la sol·licitud d'autorització per a tancar un reemissor de TV3 al País Valencià), ambdues no poden ser justes. Una d'elles ha de ser necessàriament injusta. Quina? Bé, el PP considerarà que la injusta va ser la que no els va permetre tancar el reemissor del Montdòver. La resta de forces polítiques representatives considera que la injusta va ser la que autoritzava a tancar el reemissor de la Carrasqueta. Com es veu, depen de la posició política. En aquest cas, de la posició política en defensa de la llibertat d'expressió.

I ex contradictione sequiotur. Una vegada constatat que hi ha resolucions judicials injustes, ens podem sentir autoritzats per a qüestionar la justícia d'altres resolucions judicials. Amb la vènia.

Comencem per l'estranya resolució del Tribunal Suprem anul·lant nombroses candidatures d'ANV. Certament, la responsabilitat per la mateixa pot considerar-se compartida: en primer lloc, pels autors de la Llei de Partits, que molts considerem antidemocràtica; en segon lloc, pel Govern, que ha ordenat la impugnació de les esmentades candidatures. Però el cert és que la seua anul·lació tenia un difícil encaix en la Llei de Partits, que parla d'agrupacions electorals o de Partits de recent inscripció. No és el cas d'ANV, partit legal des de fa 30 anys. Potser per això la impugnació es pretenia basar en la Llei Electoral. Amb tan poc fonament que el Tribunal Suprem, enlloc d'atendre als arguments de la impugnació, ha hagut de desenvolupar una singular argumentació: Escolte, mire, és que encara que les candidatures es presentaren com d'ANV, en realitat havien estat fetes per la il·legalitzada Batasuna. Perquè? Perquè contenien noms que en el passat havien estat vinculats a Batasuna. Naturalment, aquesta argumentació no es sosté lògicament, en tant que passa per dalt altres possibles explicacions, per exemple, que ex-membres de Batasuna (organització legalment inexistent), que no han estat subjectes a cap sentència que els privés de drets polítics, hagueren decidit incorporar-se a altre partit com ANV, que considerant-se part de l'esquerra abertzale rebutja explícitament la violència. A falta de fonament lògic, la raó de l'anul·lació d'aquestes candidatures pot trobar-se en el propòsit d'impedir genèricament l'expressió electoral de l'esquerra abertzale, retallant així greument, i injustament, les llibertats democràtiques.

I tenim ara la resolució d'un òrgan parajudicial com és la Junta Electoral Central, que ampliant la resolució de la Valenciana a petició del PP prohibeix l'exhibició de la pel·lícula "Ja en tenim prou" en actes públics fora de la campanya electoral, i dins d'aquesta l'autoritza solament pels partits o coalicions que es presenten. Resulta clar el seu caràcter de doble retall de la llibertat d'expressió, limitada al període de campanya electoral i excloent a quins sense ser partits ni coalicions són tanmateix subjectes de la llibertat d'expressió reconeguda per l'article 20 de la Constitució vigent. Però és dubtosa l'eficàcia d'aquesta prohibició, amb milers de CDs distribuïts i el seu contingut difós en tot el món per YouTube. I jo recorde quan passant les vacances en un poble traiem la televisió al carrer i la veiem sopant a la fresca, en companyia dels veïns que volien acompanyar-nos: si es reproduira així el vídeo, es consideraria un "acte públic" prohibible? Surrealista.

Tots aquests casos tenen en comú l'agressió a les llibertats democràtiques, i la necessitat política de la seua defensa. El qual em fa recordar un vell dit basc, l'anomenat pas foral: s'acata però no s'acompleix.