AJUDA JA, INTERVENCIÓ MILITAR NO!
Rafael Pla López, 11 de novembre de 1996

La dramàtica situació en Kivu Nord i Sud, al costat de la frontera entre Zaire i Ruanda, exigeix la immediata posada en marxa d'un pont aeri per a l'enviament d'aliments i medicines.
Aquest enviament, per al qual no hauria d'escatimar-se cap esforç, no pot supeditar-se ni esperar a una eventual intervenció militar internacional, que de produir-se seria previssiblement una acció neocolonial emmascarada en l'ajuda humanitària.
Cal subrratllar a més que una vegada estabilitzada la situació militar amb el control de les vores del llac Kivu pels Banyamulenge, i l'acceptació d'un alt al foc tant per aquests com per l'Exèrcit del Zaire, no hi ha motius ni per a una intervenció militar ni per a ajornar l'enviament d'ajuda humanitària a Goma i Bukavu. El que sí cal és una urgent mediació diplomàtica internacional per tal que els Banyamulenge faciliten el pas de l'ajuda humanitària per totes les zones que controlen i cap al campament de Mugunga.
En aquest moment, com en 1994, la principal amenaça per a la pau són els militars Hutu de Interahamwe, responsables del genocidi Tutsi de Ruanda, que han mantés com a ostatges i cobertura als refugiats Hutu als campaments del Zaire, i que actualment semblen estar espentant-los cap a l'interior de Kivu. En cas que la seua amenaça fera convenient la participació d'unitats militars internacionals (que haurien de ser cascos blaus) per a escoltar l'ajuda humanitària a les zones de l'interior, aquesta s'hauria de fer inexcusablement amb l'aquiescencia dels governs de Zaire i Ruanda i dels Banyamulenge.
Una intervenció militar que no acomplira aquests requisits podria tindre consecuències imprevissibles, i conduir a un bany de sang de proporcions incalculables.
Cal així mateix depurar les responsabilitats per l'armament dels Interahamwe, tant des d'Europa (i pressumptament des d'Espanya) com pels militars del Zaire.
13 de novembre
En aquest moment, quan els "corredors humanitaris" ja estan oberts amb la col·laboració dels Banyamulenge i es confirma que els maristes van ser assassinats pels Interahamwe:
1) el secretari general de la ONU proposa la intervenció d'una força militar multinacional amb participació francesa (prèviament rebutjada pels Banyamulenge per considerar-los cómplices dels Interahamwe) al·legant que "el problema es el transporte": QUE ENVIEN CAMIONS I NO PISTOLERS!
2) el Parlament Espanyol acorda donar suport a "una acción militar limitada por parte de una fuerza de interposición". Interposició entre qui i qui? Entre els Interahamwe i els refugiats Hutu que utilitzen com a escut?
FORA LES MANS ARMADES D'ÀFRICA!
14 de novembre
Llegesc en la premsa d'avui (LEVANTE-EMV), en titulars grans: "Clinton decide enviar unos mil soldados con la fuerza multinacional que intervendrá en Zaire", i en titulars petits: "La ONU llega a un acuerdo con los rebeldes tutsis para repartir ayuda". La pregunta és obvia: per a qué la intervenció?
Segons la premsa, "París prevé que la labor de sus tropas se limite a la vigilancia de los aeropuertos de la región". Si recordem que, segons el Time, "el Zaire únicamente puede enviar refuerzos a Kivu por el aire. Pero el sábado Goma había caído después de encarnizados combates, y su aeropuerto, el último en la zona que no estaba en manos rebeldes, fue cerrado" i "Francia ha apoyado al Zaire francófono y a los Hutu que solían gobernar Ruanda", hi ha motius de sobra per a desconfiar de les seues intencions.
Igualment, segons la premsa, el Parlament Europeu, en una resolució, "resaltó la importancia de desarmar a la població civil del este de Zaire". Si recordem que l'est de Zaire està controlat actualment per la Aliança de Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Congo-Zaire (ADFL), que està col·laborant amb el Departament de la ONU per a Afers Humanitaris per a l'ajuda als refugiats, caldrà preguntar-se de qué civils es parla, sobre tot imaginant la massacre que podria haver fet l'Exèrcit del Zaire si els civils Banyamulenge que han constituit eixa Aliança no hagueren estat armats.
Tenint en compte la situació del Zaire, amb un Exèrcit fortament repressiu (veure la informació de Veterinarios sin Fronteras), no seria més raonable desarmar als militars? I pensem tant en l'Exèrcit del Zaire com en l'antic Exèrcit de Ruanda, els genocides Interahamwe que segons "El País" han estats rearmats pel mateix Exèrcit del Zaire.
Potser sigam mal pensats. Potser els "civils" que volen desarmar siguen els genocides... Però l'experiència ens ha fet ser desconfiats.
DESARMAR ALS GENOCIDES! LLIBERTAT PER ALS POBLES DEL ZAIRE!
16 de novembre
Segons EL PAIS d'avui, després que el contraatac de la Aliança de Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Congo-Zaire fera fugir als Interahamwe del campament de Mugunga, i el refugiats Hutu, alliberats dels seus segrestadors, hagen iniciat massivament el retorn a Rwanda, "El enviado especial de la ONU en la región, Gideon Kayianamura, envió un informe al Consejo de Seguridad asegurando que la misión planeada ya no tiene sentido, y que todos los recursos deberían ser enviados directamente a Ruanda. Las autoridades ruandesas transmitieron mensajes semejantes".
Tanmateix, el Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat la intervenció militar: qual és el seu objectiu real?
AJUDA A RWANDA! CAL ATURAR LA INTERVENCIÓ MILITAR!
18 de novembre
URGENT!
El proper dimecres es reuneixen representants dels 20 Estats participants en el projecte d'intervenció militar per a replantejar-se la mateixa. Segons el ministre espanyol d'Afers Exteriors, "habrá que tener en cuenta esa nueva situación, aunque con lo que ha costado levantar esa fuerza multinacional y obtener la correspondiente autorización de la ONU, lo que ahora hay que hacer es sacarle el máximo provecho". Cal evitar que la inercia porte a mantindre una intervenció ja palesament neocolonialista. L'única acció possible abans del dimecres és l'enviament massiu de telegrames o mails a les autoritats competents. Per exemple, l'enviament d'una Carta a la Representación Permanente de España en las Naciones Unidas
22 de novembre
INGENUITAT O EUROIMPERIALISME?
Sembla que mentres EE.UU. renuncia a enviar una força militar operativa, limitant-se a una participació simbòlica, la Unió Europea s'entesta en realitzar, amb l'empar de l'ONU, una intervenció militar en el Zaire amb objectius cada vegada més confusos (veure l'article d' Alberto Piris.
La justificació per a la intervenció són els "refugiats" dispersos en l'interior del Zaire. Però aquesta dispersió fa que l'obertura dels "corredors humanitaris" no tinga sentit. Corredors des d'on, si els refugiats semblen estar no solament dispersos sinó en moviment? Corredors cap a on, si els "refugiats" van en direcció contrària a la frontera amb Rwanda i Burundi? Tot i amb la dificultat de saber qué percentatge dels anomenats "refugiats" són genocides, cómplices dels genocides, o segrestats pels mateixos, sembla clar que la única possibilitat de que retornaren (de grau o per la força) seria derrotar militarment o aillar als Interahamwe dispersos entre ells. Es a dir, es tractaria de repetir la tasca brillantment realitzada (des d'un punt de vista militar) pels Banyamulenge en Mugunga, però enormement multiplicada donada la seua dispersió. Per a aconseguir-ho no bastaria amb una acció puntual en un punt determinat, sinó que caldria ocupar àmplies zones de Kivu Nord i Sud. Això exigiria un operatiu militar no més reduït, sinó molt més gran de l'inicialment previst, i estar disposat a pagar el preu en vides humanes que la guerra en la selva pot suposar (donada la dificultat d'utilitzar formes "modernes" de "guerra a distància" sense matar als "refugiats" als quals se suposa que es vol ajudar).
En altres paraules: si l'objectiu és el proclamat d'ajudar als "refugiats", les tropes de la Unió Europea es possaran (ingenuament?) en un avisper del que juiciosament ha defugit una potència intervencionista més "experimentada" com són els EE.UU., cremada per la seua experiència en Somalia.
Altra cosa, clar, és que l'objectiu real no siga ajudar als refugiats, sinó arrebatar als Banyamulenge el control dels aeroports de Kivu per a permetre la tornada a Kivu de l'Exèrcit Governamental del Zaire. Els estrets lligams de França amb aquest ens autoritzen a pensar el pitjor. En aquest cas no ens trobariem davant d'una ingenuitat militar, sinó d'un acte pur i dur d'Euroimperialisme.
Per cert: en lloc d'enviar tropes, per qué no llancen aliments i medicines en paracaigudes a les zones on es suposa que estan els refugiats?
Cap intervenció militar armada! Tota l'ajuda a la reconstrucció de Rwanda i a les actuacions pacífiques vertaderament humanitàries!
1 de desembre
AJUDA SENSE FRONTERES!
Sembla allunyar-se el perill d'una intervenció militar immediata en Zaire i Rwanda, reconvertida en una presència militar simbòlica i concordada en Uganda i el possible llançament d'aliments en paracaigudes al Zaire, com suggeriem el 22 de novembre.
L'ajuda internacional a la reconstrucció de Rwanda i la renúncia a una intervenció per la força contra la voluntat del Govern de Rwanda i els Banyamulenge hauria d'obrir pas a la plena col·laboració d'aquests amb els combois no militars d'ajuda humanitària a determinats nuclis de desplaçats de Rwanda (o refugiats de Burundi) en l'interior de Kivu. Tanmateix, en tant continuen els combats amb els Interahamwe, les restriccions als desplaçaments per terra poden, efectivament, fer que en determinades zones l'ajuda solament puga arribar per l'aire.
Ara bé, hi ha el perill que una ajuda mal organitzada tinga efectes contraproduents. Per exemple, si es llancen uns pocs queviures a una zona amb molts desplaçats, es podrien provocar lluites dramàtiques per aconseguir-los. Els partidaris de la intervenció militar argumenten amb açò per a forçar la intervenció de tropes terrestres. Però açò es pot evitar si l'ajuda aèria no es limita a una acció simbòlica per a salvar la cara, sinó que es fa de forma massiva, sense restricció de mitjans, i concentrant-se en cada passada en una única zona, amb tècniques de saturació similars a les que en el passat han estat utilitzades amb propòsits de destrucció.
Si volem que la humanitat recupere la seua dignitat ètica,
Cal que el "bombardeig" de queviures en Zaire supere en mitjans als majors bombardejos de la història!
Per un diluvi pacífic d'ajuda a Rwanda i Zaire!
10 de desembre
DONEM SUPORT A LA LLUITA DEL A.F.D.L. CONTRA EL RÈGIM DE MOBUTU
Descartada per inviable la intervenció militar, les potències ex-colonials semblen haver perdut interés en l'ajuda humanitària a la població desplaçada al Zaire; i el mateix govern del Zaire que acceptava una intervenció militar que podia afeblir la posició dels rebels, es va oposar a l'enviament per aire de queviures.
A hores d'ara, el que resta és la lluita de l'Aliança de Forces Democràtiques d'Alliberament del Congo-Zaire (AFDL en francés) contra el govern corrupte de Mobutu. I ara s'assabentem (veure article de l'Avant) que aquesta Aliança, lluny de ser una formació "tribal" tutsi, està formada per 4 organitzacions de les quals els banyamulengues són solament una part, però inclou també a l'històric Partit de la Revolució Popular (PRP), continuador de la lluita de Patricio Lumumba i dirigit pel no-tutsi Laurent Kabila, company que va ser del Che Guevara.
Com s'assabentem també (veure articles de Mark Johnson i Eric Toussaint) que el govern francés ha enviat tropes a Brazzaville preparades per a acudir a Kinshasa si s'afona el règim de Mobutu...
Ajuda sí, armes no!
23 de gener de 1997
Fora mercenaris del Zaire!
28 de gener de 1997
Segons la premsa d'avui (LEVANTE-EMV), "Unos 280 mercenarios blancos con helicópteros de combate se preparan a reconquistar para el Gobierno del Zaire los territorios del este controlados por los rebeldes tutsis, según declaró su jefe belga".
Després que la tornada massiva de desplaçats a Rwanda va deixar sense justificació la projectada intervenció militar "internacional" amb l'empar de l'ONU, s'està operant una intervenció militar estrangera emmascarada a través de mercenaris procedents de les potencies ex-colonials, Bèlgica i França, aliades del govern de Mobutu. Cal denunciar el cinisme dels seus governs, que no poden llavar-se les mans respecte de l'actuació neocolonial de ciutadans seus. I cal urgir una intervenció de la Unió Europea per a aturar les mans dels mercenaris, exigint la sortida del Zaire dels mercenaris europeus i instant a una eixida negociada del conflicte conduent a restablir la democràcia en el Zaire respectant els drets de totes les etnies hi residents.
L'AFDL avança
7 de febrer de 1997
L'Aliança de Forces Democràtiques d'aLliberament del Congo-Zaire avança cap al Nord i cap al Sud, i sembla haver capturat les ciutats de Kaleimi, Watsa, Isiro i Puny (veure mapa). Possiblement els mercenaris (dels que la premsa no parla) tenen dificultats per a actuar en una àrea més extensa que Espanya i coberta de selva tropical, i es reserven per a l'eventual defensa de Kisangani, on sembla estar l'Estat Major de l'Exèrcit de Mobutu. Posiblement les forces de l'AFDL eviten un xoc frontal en Kisangani (a l'Oest) avançant cap al Nord i el Sud. Possiblement. Però el perill d'una cruenta guerra continua present.
Cal urgir una mediació internacional a través de l'ONU per tal que es realitzen al Zaire les negociacions demanades per l'AFDL i l'oposició moderada, en vistes a aconseguir una eixida democràtica a la crisi evitant el vessament de sang i respectant els drets de totes les etnies hi residents, essent conscients que una eixida purament militar, encara que conduira a una victòria de les forces democràtiques, suposaria greus perills de militarització de la societat. La Unió Europea hauria de jugar un paper rellevant en l'impuls de la negociació, que solament serà possible si s'allibera dels condicionaments pro-Mobutu de la diplomàcia franco-belga. I el primer pas hauria de ser la interdicció de la presència al Zaire de qualsevol força militar estrangera, tant regular com mercenària, de la qual els països d'orige no poden eludir la responsabilitat.
PAU EN LLIBERTAT PER ALS POBLES DEL ZAIRE!
SOLIDARITAT AMB LA LLUITA DE LES FORCES DEMOCRÀTIQUES PEL SEU ALLIBERAMENT!
NEGOCIACIÓ DIRECTA AL ZAIRE!
9 de febrer de 1997
Laurent Kabila, portaveu del AFDL i lider històric de l'esquerra zairenya, sembla haver-se pronunciat en contra d'una mediació regional o internacional.
La desconfiança de l'AFDL cap a l'ONU està justificada tenint en compte els precedents, especialmente l'intent frustrat d'enviar una força militar internacional que, com diu el mateix Kabila, "seria una titella de França i Bèlgica" o "un intent de recolonització"; tanmateix, des d'Europa, lloc de procedència dels mercenaris "contractats" per Mobutu, no hem d'inhibir-nos, sinó reclamar l'eixida dels mercenaris del Zaire i l'assumpció per l'ONU del seu paper primigeni de mediadora per la pau. Aquesta mediació, tanmateix, no hauria de substituir la negociació directa Mobutu-AFDL reclamada per aquesta, sinó orientar-se a aconseguir aquesta.
MOBUTU DIMISSIÓ!
16 de febrer de 1997
Mobutu i els seus adlàters són avui el principal obstacle per a la pau al Zaire. La seua dimissió hauria d'obrir pas a una negociació entre totes les parts implicades al conflicte del Zaire per a una sortida pacífica i democràtica del mateix, lliure d'ingerències neocolonials.
Cal assenyalar que allò que està en joc no és la vida dels 120.000 rwandeses que van seguir als Interahamwe en la seua fugida des de Mugunga a Tingi-tingi, sinó la vida dels milions d'habitants del Zaire. La militarització de Tingi-tingi és incompatible amb el seu status com a camp de "refugiats", i és inadmissible que l'ajuda internacional a través de l'ACNUR siga utilitzada com a suport logístic per als Interahamwe, obertament armats per l'Exèrcit de Mobutu com a contingents en la guerra front a l'AFDL.
L'acció diplomàtica de l'ONU hauria d'anar dirigida:
1. A la creació d'una zona desmilitaritzada on puguen instalar-se els desplaçats rwandesos al marge dels Interahamwe, separant als ostatges dels còmplices d'aquests.
2. A la sortida del Zaire dels mercenaris estrangers.
Sense aquestes premises, la diplomàcia de l'ONU no pot tindre cap credibilitat com a mediadora en el conflicte del Zaire.
"Tingi-tingi, Kisangani, en Kinshasa t'esperem"
12 de març de 1997
Això cridaven milers de participants en la manifestació convocada en Kinshasa per l'oposició "moderada" a Mubutu reclamant negociació directa amb l'AFDL.
En efecte, a pesar de les dificultats d'obtindre informació directa de la selva (situació en la qual els serveis de desinformació de Bèlgica han intentat intoxicar parlant de 500.000 morts que ningú ha vist), sembla confirmar-se l'avenç de l'AFDL. Desmuntat probablement el campament de Tingi-tingi que servia de base als Interahamwe, avui es confirma tant el cercament a Kisangani com l'obertura del corridor humanitari, del qual es felicitava l'ACNUR, per a facilitar l'evacuació/deserció dels residents/defensors de Kisangani. Kabila sembla així aplicar l'adagi d'enemic que fuig, pont de plata.
Tot això sembla indicar el fracàs dels mercenaris (franco-belgas i, aparentment, serbis) contractats per Mobutu, i haurien de forçar-li a la negociació directa, mitjançada per Mandela, per a una eixida pacífica i democràtica a la crisi.
Tot expressant satisfacció per la capacitat dels africans per a resoldre els seus propis afers, per a frustració dels neocolonialistes, les forces progressistes europees haurien de sortir de l'estupor i l'inhibició per a alçar la bandera de la SOLIDARITAT AMB L'AFDL...
Viva Kabila!
16 de març de 1997
Produida la caiguda de Kisangani (veure mapa), solament queda esperar la prompta realització de negociacions directes amb Kinshasa per a substituir el règim de Mobutu per un règim democràtic.

Mirant cap a la victoria
24 de març de 1997
Un personatge de "La batalla de Argel", de Pontecorvo, deia: "Després de la victòria començaran eles vertaders problemes". I en Zaire, quan l'evolució polític-militar permet vislumbrar la victòria de l'AFDL, que ja sembla controlar vora la meitat del territori, potser hora de pensar també en aquests problemes, sense arriar la bandera de la solidaritat amb l'AFDL, sinó precisament en consonància amb aquesta solidaritat: l'experiència de tantes revolucions que han degenerat en règims autoritaris i burocràtics obliga a extremar la vigilància per a evitar una tal evolució.
Hi ha motius de sobra per a dubtar de l'objectivitat de les notícies d'agència d'EP/AFP, que emparen el titular de "Los rebeldes de Zaire prohíben los partidos" (LEVANTE-EMV d'avui), en lloc de destacar el seu esforç d'articular de forma participativa l'administració de les zones alliberades: l'afirmació, atribuida als rebels, de que no existeix temps ni dinés per a organitzar uns comicis territorials és la evidència mateixa en el context d'una guerra on es tracta d'organitzar l'administració civil en les poblacions que van essent alliberades; per tant, la utilització de formes de democràcia directa no hauria de rebre més que lloances, i les reticències al respecte no estan justificades, com tampoc la pretensió de que l'estat major dels rebels siga elegit democràticament per la població en el transcurs de la guerra (¿qué població, quan la compresa en les zones alliberades augmenta de dia en dia?).
Així mateix, cal assenyalar que la "notícia" de que Laurent Kabila va anunciar que les activitats de tots els partits polítics seran prohibides fins a que finalitze la guerra d'alliberament no està entre cometes (i no sabem per tant qué ha dit realment Kabila, que podria haber-se limitat a assenyalar la impossibilitat de comicis multipartidistes tradicionals en el transcurs de la guerra), i en canvi sí està entre cometes que "després de l'alliberament de tot el país, els partits polítics podran exposar els seus programes al poble". Això pot resultat tranquilitzador, però cal subrratllar que el respecte al pluralisme de les forces democràtiques durant el procés d'alliberament és un factor important per a assegurar pluralisme i evitar l'autoritarisme democràtic després de l'alliberament. Afirmació que, donat el caràcter pluralista del mateix AFDL, probablement siga compartida pels dirigents rebels.
Pau per al Congo
6 d'abril de 1997
La derrota militar de l'Exèrcit de Mobutu en Kivu, Kasai i Shaba a l'Est del Zaire, amb Kisangani i Mbuji-Mayi en mans de l'AFDL i les seues forces a les portes de Lumumbashi, ha forçat el canvi de govern en Kinshasa i ha obert el camí per a la negociació entre aquest govern i l'AFDL en Pretòria.
Al mateix temps, amb les facilitats donades a l'ACNUR per l'AFDL per a la repatriació de desplaçats (mal anomenats refugiats) s'esvaeix l'acusació de genocidi per part dels agents del neocolonialisme.
En aquestes condicions, cal desitjar que s'obriga el camí de la pau, conduint a la renúncia de Mobutu i a l'alliberament democràtic del conjunt del Congo-Zaire. Doncs totes les guerres, i les guerres d'alliberament no són una excepció, causen patiments als pobles.
PAU, LLIBERTAT I DEMOCRÀCIA PER AL ZAIRE!
VISCA LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO!
De Lumumbashi a Kinshasa
10 d'abril de 1997
L'alliberament de Lumumbashi (veure mapa) pel AFDL i la destitució en Kinshasa el mateix dia per Mobutu del primer ministre Tshisekedi, el govern del qual havia obert el camí de la negociació, deixa ara un únic camí: l'ampliació de l'Aliança de Forces Democràtiques d'Alliberament del Congo-Zaire, amb la unió de totes les forces democràtiques i populars de Goma a Kinshasa, de Kabila a Tshisekedi, per a aconseguir l'enderrocament de Mobutu i l'alliberament democràtic del conjunt del Congo-Zaire amb els menors patiments possibles per als seus pobles.
UNITAT I LLIBERTAT PER AL ZAIRE!
SOLIDARITAT I RECONEIXEMENT DE LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO!
L'hora de l'esperança
3 de maig de 1997
Amb la major part del territori del Zaire alliberat per l'AFDL (veure mapa), en marxa cap a Kinshasa, és l'hora de l'esperança per al seu poble i els que ens hi sentim solidaris.
Tant de bo si s'aconseguís la dimissió negociada de Mobutu per a evitar l'efusió de sang en Kinshasa!
Tant de bo si l'ACNUR retorna a Rwanda als desplaçats al voltant de Kisangani (en bona part milicians "hutus" responsables del genocidi de 1994 i els seus familiars...), terminant amb el patiments dels inocents!
Ull amb la possibilitat d'una intervenció militar "occidental" des de Brazzaville que sense limitar-se a una evacuació d'estrangers (perqué no la fan ja... dels que vulguen anar-se?) vulga condicionar la transició política!
SOLIDARITAT I RESPECTE AL DRET DE LA POBLACIÓ DEL CONGO-ZAIRE PER A DECIDIR EL SEU FUTUR!
5 de maig de 1997
Segons la premsa d'avui, Mobutu hauria acceptat entregar el poder a un govern interí presidit per Kabila fins a unes properes eleccions. Això, tanmateix, s'haurà de confirmar en una propera reunió: davant el costum de Mobutu de donar marxa enrrere (recordem la destitució de Tshisekedi), la joia per aquesta notícia haurà de vindre atemperada per la cautela davant dels propers esdeveniments. Caldrà esperar, doncs, que la transició siga garantida per l'entrada pacífica en Kinshasa de les forces de l'AFDL.
Aiximateix, caldrà exigir la immediata eixida del Congo de les tropes estrangeres, una volta que la seua presència deixe d'estar justificada per a una eventual evacuació de Kinshasa.
VISCA LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO-ZAIRE!
Finalitzar la guerra, reconstruir el Zaire
15 de maig de 1997
És clar que la única forma raonable de finalitzar la guerra al Zaire és l'ocupació del poder en Kinshasa pel AFDL, que ja controla quasi tot el territori. I fora bo que aquesta ocupació es fera pacíficament i amb la participació de l'oposició democràtica de la UDPS convocant de la vaga general en Kinshasa.
Però és important que aquesta finalització es faça ràpidament. La continuació de la guerra no solament produeix vessament de sang, sinó de recursos econòmics que pertanyen el poble zaireny: la utilització de les reserves financeres pel Govern de Mobutu per a pagar mercenaris, i de les reserves mineres pel AFDL per a comprar armes, està hipotecant el futur del Zaire.
Cal finalitzar quant abans aquesta triple sangria per a dedicar tots els esforços a la reconstrucció del país, possibilitant que el seu poble visca dignament en democràcia, i que done fruits l'esperança oberta, no solament en Zaire sinó en tot el món, pel triomf de la rebel·lió.
AMB L'AFDL, PER LA RECONSTRUCCIÓ PACÍFICA I DEMOCRÀTICA DEL ZAIRE!
Visca la República Democràtica del Congo!
19 de maig de 1997
En l'hora de la victòria, solament hi ha lloc per a l'alegria pel derrocament de la dictadura mobutista, per l'escàs vesament de sang i per la perspectiva de futur que s'obri per al poble congolés.
Pero cal recordar, com deiem fa dos mesos, que al dia següent de la victòria comencen les vertaderes dificultats...
TOTA LA SOLIDARITAT PER A LA RECONSTRUCCIÓ DEMOCRÀTICA DEL CONGO!


Al principi de la pàgina: "Ajuda ja, intervenció militar no!"

A la pàgina principal del Debat sobre Zaire