![]() |
|||
![]() |
|
||
MUSEU MUNICIPAL
MARÇA-GINÉ - LULA PÉREZ
C/- Dalt, 54
El poble ha donat notables artistes al llarg de la seva història. Destacable és la figura de JOSEP SANCHO I PIQUÉ (el pintor Sancho), mort el 1959. Gran part de la seva obra pictòrica pertany a LA DIPUTACIO DE TARRAGONA .
No ha passat el mateix amb dos artistes locals, com sòn els escultors MARÇÀ-GINÉ I LULA PEREZ, que han donat tota la seva obra al poble i que es pot veure en un Museu únic a la comarca, que porta el seu nom.
MARÇÀ-GINÉ I LULA PÉREZ, han creant un tipus d'escultura bella de factura però inquietant alhora, sempre atenta, des d'un punt de vista crític, a l'esdevenir del món i de la seva terra.
Són dos artistes que han estat capaços d'instaurar la seva pròpia cosmovisió.
Al mateix temps, EL MUSEU dedica també una sala al pintor SANCHO.
L' escola de Paisatge de Marçà
La llum de Marçà encisa als amants de la fotografia i als pintors de paisatges. Pot ser és per aquesta raó que la colònia d'artistes que s'instal.la a la localitat creix cada dia més.
Josep Sancho Piqué (1872-1959)
Nació en Marçà (Priorat), a los diecisiete años se matriculó en la Escuela de Bellas Artes, en Barcelona; condiscípulo de Joaquim Mir e Isidre Nonell, entra en el estudio de Lluis Graner. En 1896, expuso en la Sala Parés y, en años sucesivos, tomó parte en diversas exposiciones nacionales de esta misma ciudad. En Tarragona, abre una escuela de dibujo (1915).
Desde 1936 haste 1939 realizó una serie de dibujos alusivos a la guerra.
Murió en Marçà.
Cultiva los temas anecdóticos y el retrato; son famosas sus composiciones, siempre dentro del academicismo; domina el dibujo, el pastel y el carbón.
.....MARÇÀ-GINÉ 1918-2007

Marçà 1918 -2007 -- Manila 1924
Marçà-Giné neix a Marçà el 4 de desembre de 1918 i morí el 13 de novembre de 2007.
En començar els estudis d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, MarçàGiné tenia 29 anys. És mestre seu Llucià Oslé, escultor afecte al naturalisme, de tècnica irreprotxable, obra sòlida i llarga experiència. Després dels cursos d'escultura, Marçà-Giné seguí estudis de ceràmica a l'Escola Industrial.A partir de 1948 es presentà amb certa regularitat a concursos.
El 1951 el jurat del Premi Julio Antonio de la Diputació ( en el qual també figuraven el crític d'art de "Destino" Joan Cortés i l'escultor Lluís Saumells) li atorgà la medalla per la talla en pedra "Cap de nen".
El 1954 guanyà una menció honorífica al mateix concurs per "Maternitat".
Els anys 1952 i 1953 va ser premiat a l'Exposició Nacional d'Art Universitari de Madrid.
El 1953 també va rebre un tercer premi al Concurs Provincial del Centre de lectura de Reus, amb l'obra "Segadora". El 1955 participà amb tres obres a la III Biennal Hispano Americana. En aquest temps gaudí d'una beca del col·legi major Fra Juníper Serra.Durant el període de formació, Marçà-Giné treballà intensament dues disciplines de l'ofici d'escultor: l'anatomia i la realització en terra cuita; a ambdues deu el llenguatge segur, clar i àgil. El domini de l'anatomia fa convincet i fàcil de copsar i d'entendre el discurs humanista en què tant es complau.
La pràctica de fang cuit (ràpida i barata, en comparació amb les matèries dures) li ha permés facúndia i , sobretot, l'ha fet independent de qualsevol patronatge, un dels seu trets més singular, sorprenent i suggestiu. A aquestes dots s'hi afegeix el de l'observador de la matèria en brut: de les qualitats i configuracions atzaroses que adopta. Les peces (regularment de petit format) que anomena "troballes" són ocurrències on s'endevinen, a parts iguals, l'agudesa i la improvisació.
Marçà-Giné i David Porcel en el seu estudi -febrer 2004


ASPECTOS INQUIETANTES DE UNA OBRA GENIAL
Siempre que he contemplado las obras de Marsaginé y a parte de sus indiscutibles valores estéticos y originalidad de composición he percibido algo indefinido, algo que transciende la materia y la forma, algo especial, algo vivo y a la vez subterraneo.
Ahora después de los años sé lo que és, las obras de Marsaginé son una llamada al inconsciente eso provoca inquietud, posee algo vivo que nos afecta interiormente, uno anhela poseer las obras y a la vez las teme, es el temor a uno mismo, es el temor a quedarnos "desnudos".
Es, al fin y al cabo, es una de las características de la obra genial, por muchos años que las contemplemos siempre descubrimos aspectos nuevos y las obras de Marsaginé, sin duda, poseen algunos aspectos inquieteantes para el observador atento.Vicente E. Giraldez García
3 de Febrero de 1997
Marçà-Giné i David Porcel en el seu estudi -febrer 2003
JOSEP TOMÀS ESPLUGA
josep tomàs espluga ARTISTA PINTOR I CONTACONTES http://webfacil.tinet.org/jtomas/aWQ9MjYxOSZ0aHJlYWQ9MjYxOQ==
joseptomas1946@hotmail.com
![]() |
|
![]() |
![]() |
|
|
|
"EL TETO"Gent de poble...del meu poble , manos i manes
Vaig veure atemorit
com s'aixecava de la cadira , la gorra calada quasi be
fin els ull; esdevenia tot ell una imatge que em va fer
tremolar les cames...portava
barba de dos setmanes
i de segur la seva
camisa i pantalons no coneixien el safareig feia molt
mes temps -tu noi, em va escridassar ¿que tinc de vindre jo a buscar-me el carajillo...?
- ! espavila; que es fa tard i vol ploure, em va recriminar tota seria després quan jo tremolos vaig agafar el conyac junt cafè i el aigua i la vaig portar al Joan de cal Teto ...
Menys futbol i mes
números...! em va dir al deixar el servei damunt la
seva taula; Un personatge era, però no crec que el Teto en tingues constància i que pogués copsar la
ment de un brivall de nou anys ... menys futbol i mes
números va remugar escoltant per la radio del cafe com
el Matias Prats gaudia del gol que en Puskas havia
clavat al Ramallets ...dads pel c... va dir i mai vaig
saber si es referia al Barça o al Madrid..., i es va
quedar penjat amb els seus pensaments i forfollant en
contra de alguna cosa que no anava be en aquest país
...capellans , monges , el carajillo havia volat en un
tres i no res... Mama ¿ per que li diuen
el Teto? no recordo si me ho va explicar...en tot cas
el meu avi em va dir que un dia en temps
de podar la vinya no es van donar compte
i es va cruspir tot el vi dels homes de la colla, a les
hores va dormir tota la tarda amagat al bosc i
en plegar de la feina de entre els pins van escoltar
una escridassada que els hi deia... fills de p...explotadors...dats
pel c... |
Cançons de la guerraAquesta
cançó la cantaven els soldats de la 15 Internacional
Memoritzada per Andrea Espluga Barceló de 82 anys que diu
que ella no era la lletja
|
|
|
AMAT PELLEJÀ
AMAT PELLEJÀ
amatpelleja5@yahoo.es
![]()
Marçà 1954
Nace en Marçà en 1954, donde reside. Se inicia desde muy joven autodiàcticamente en la musica y la pintura. Utiliza practicamente todas las tècnicas, acuarela, òlio, acrílico , pero es en el pastel dónde más ha experimentado llegando a desarrollar un lenguaje totalmente personal y colorista.
En el año 2002 es nombrado miembro académico de la ACADEMIA INTERNAZIONALE D'ARTE MODERNA DE ROMA
.
Algunes de les seves imatges tenen una categoria gairebé arquetípica, són llocs comuns de la nostra cultura pictòrica. Ell mateix s'esdevé en alguns conceptes pictorics, llum, claror, blancor, de manera que fan que no semblin elements aïllats d'un cosmos propi que a poc a poc van entretexint-se fins a formar un bastiment personal prou sòlid i que a més tenen en algunes ocasions una dimensió trascendent òbvia que esdevé emblemàtica en la funció que el pintor s'ha atorgat.
Ben sovint, la localització de la temática parteix de la reflexió i del recurs al seu univers molt personal de llocs i d'intrets.
Llorenç Jaume i Grau (fragment del llibre "a l¡aire lliure"
per a veure les animacions i les panoràmiques necessites instal·lar els plugins de
FLASH, QUICKTIME, i JAVA ( optimizar la configuració de pantalla a 1024x768 )