MARÇÀ UN POBLE d'ARTISTES               --    |   Museu  |   JosepSancho  |   MarçàGine  |   JosepTomás  |   AmatPellejá   |

MUSEU

 

MUSEU MUNICIPAL MARÇA-GINÉ - LULA PÉREZ C/- Dalt, 54

 

El poble ha donat notables artistes al llarg de la seva història. Destacable és la figura de JOSEP SANCHO I PIQUÉ  (el pintor Sancho), mort el 1959. Gran part de la seva obra pictòrica pertany a LA DIPUTACIO DE TARRAGONA . No ha passat el mateix amb dos artistes locals, com sòn els escultors MARÇÀ-GINÉ I LULA PEREZ, que han donat tota la seva obra al poble i que es pot veure en un Museu únic a la comarca, que porta el seu nom. MARÇÀ-GINÉ I LULA PÉREZ, han creant un tipus d'escultura bella de factura però inquietant alhora, sempre atenta, des d'un punt de vista crític, a l'esdevenir del món i de la seva terra. Són  dos artistes que han estat capaços d'instaurar la seva pròpia cosmovisió. Al mateix temps, EL MUSEU dedica també una sala al pintor SANCHO.

L' escola de Paisatge de Marçà

La llum de Marçà encisa als amants de la fotografia i als pintors de paisatges. Pot ser és per aquesta raó que la colònia d'artistes que s'instal.la a la localitat creix cada dia més.

JOSEP SANCHO I PIQUÉ

.....MARÇÀ-GINÉ  1918-2007

MARÇÀ GINÉ i LULA PÉREZ

Marçà 1918 -2007         --        Manila 1924

Marçà-Giné neix a Marçà  el 4 de desembre de 1918 i morí el 13 de novembre de 2007.  En començar els estudis d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, MarçàGiné tenia 29 anys. És mestre seu Llucià Oslé, escultor afecte al naturalisme, de tècnica irreprotxable, obra sòlida i llarga experiència. Després dels cursos d'escultura, Marçà-Giné seguí estudis de ceràmica a l'Escola Industrial. A partir de 1948 es presentà amb certa regularitat a concursos. El 1951 el jurat del Premi Julio Antonio de la Diputació ( en el qual també  figuraven el crític d'art de "Destino" Joan Cortés i l'escultor Lluís Saumells) li atorgà la medalla per la talla en pedra "Cap de nen". El 1954 guanyà una menció honorífica al mateix concurs per "Maternitat". Els anys 1952 i 1953 va ser premiat a l'Exposició Nacional d'Art Universitari de Madrid. El 1953 també va rebre un tercer premi al Concurs Provincial del Centre de lectura de Reus, amb l'obra "Segadora". El 1955 participà amb tres obres a la III Biennal Hispano Americana. En aquest temps gaudí d'una beca del col·legi major Fra Juníper Serra. Durant el període de formació, Marçà-Giné treballà intensament dues disciplines de l'ofici d'escultor: l'anatomia i la realització en terra cuita; a ambdues deu el llenguatge segur, clar i àgil. El domini de l'anatomia fa convincet i fàcil de copsar i d'entendre el discurs humanista en què tant es complau. La pràctica de fang cuit (ràpida i barata, en comparació amb les matèries dures) li ha permés facúndia i , sobretot, l'ha fet independent de qualsevol patronatge, un dels seu trets més singular, sorprenent i suggestiu. A aquestes dots s'hi afegeix el de l'observador de la matèria en brut: de les qualitats i configuracions atzaroses que adopta. Les peces (regularment de petit format) que anomena "troballes" són ocurrències on s'endevinen, a parts iguals, l'agudesa i la improvisació.

 

Marçà-Giné i David Porcel  en el seu estudi -febrer 2004

ASPECTOS INQUIETANTES DE UNA OBRA GENIAL Siempre que he contemplado las obras de Marsaginé y a parte de sus indiscutibles valores estéticos y originalidad de composición he percibido algo indefinido, algo que transciende la materia y la forma, algo especial, algo vivo y a la vez subterraneo. Ahora después de los años sé lo que és, las obras de Marsaginé son una llamada al inconsciente eso provoca inquietud, posee algo vivo que nos afecta interiormente, uno anhela poseer las obras y a la vez las teme, es el temor a uno mismo, es el temor a quedarnos "desnudos". Es, al fin y al cabo, es una de las características de la obra genial, por muchos años que las contemplemos siempre descubrimos aspectos nuevos y las obras de Marsaginé, sin duda, poseen algunos aspectos inquieteantes para el observador atento. Vicente E. Giraldez García 3 de Febrero de 1997

 

 

Marçà-Giné i David Porcel  en el seu estudi -febrer 2003

 

..... JOSEP TOMÀS ESPLUGA
 

josep tomàs espluga ARTISTA PINTOR I CONTACONTES   http://webfacil.tinet.org/jtomas/aWQ9MjYxOSZ0aHJlYWQ9MjYxOQ==
joseptomas1946@hotmail.com
 

Nascut a MARÇÀ, l'any 1946. Les primeres classes de dibuix les va donar el mestre de l'Escola Nacional Josep Mª Solé Jepte, a la rodalia dels 8-10 anys, rebent també la influència de l'escultor Marcà Gine, al qual li deu la afecció per l'Escultura. Va començar la formació pictòrica a Barcelona, a l'Escola Massana complementant l'aprenantatge de dibuix con deixeble del pintor Ernest Santasusagna. Ha estat alumne de l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Tarragona on es va graduar en l'especialitat de la talla de fusta ........ els contes no son ni rojos ni blaus... ho mes de colors , les escultures de fusta, de pedra, de ferro... ¿la pintura ? ...que difícil es fer algo original... estic amb la lluita

 

 

"EL TETO" Gent de poble...del meu poble , manos i manes Vaig veure atemorit com s'aixecava de la cadira , la gorra calada quasi be fin els ull; esdevenia tot ell una imatge que em va fer tremolar les cames...portava barba de dos setmanes  i de segur  la  seva camisa i pantalons no coneixien el safareig  feia molt mes temps   -tu noi, em va escridassar ¿que tinc de vindre jo a buscar-me el  carajillo...? La meva mare rere el taulell em va fer una mirada de reprovació. - !  espavila;   que es fa tard i vol ploure, em va recriminar tota seria   després quan  jo tremolos  vaig agafar el  conyac junt cafè i el aigua i la vaig portar al Joan de cal Teto ... Menys futbol i mes números...! em va dir  al deixar el servei damunt la seva taula; Un personatge era, però no crec que el Teto en  tingues constància   i que pogués copsar la ment de un brivall de nou anys ... menys futbol i mes números va remugar  escoltant per la radio del cafe com el Matias Prats gaudia del gol que en Puskas havia clavat al Ramallets ...dads pel c... va dir i mai vaig saber si es referia al Barça o al Madrid...,  i es va quedar penjat  amb els seus pensaments i forfollant en contra de alguna cosa que no anava be en aquest país  ...capellans , monges , el carajillo havia volat en un tres i no res...  Mama ¿ per que li diuen el Teto?  no recordo si me ho va explicar...en tot cas el meu avi  em va dir que  un dia  en temps de podar  la vinya   no es van donar compte  i es va cruspir tot el vi dels homes de la colla, a les hores va dormir  tota la tarda  amagat al bosc i  en plegar de la feina  de entre els pins van escoltar una escridassada que els hi deia... fills de p...explotadors...dats pel c... A terra entre les seves cames es va a posar a dormir la Dàlia un  gossa llebrer del meu pare que normalment grunyia a tots el parroquians  del bar i estranyament al Teto li era amiga; malauradament no podien dir lo mateix dos guàrdia civils al que va intentar mossegar uns dies abans ...les botes de canya alta que portaven va evitar que la cosa passes a greuges .  bona noia,bona noia ...deia el Joan, estirant les orelles a la gosa en un intent de fer-li oblidar el mal tràngol   desprès que el cabo li tornès    un punta peu que va restablir l'autoritat del cos... s abans ...les botes de canya alta que portaven va evitar que la cosa passes a greuges . Tomas Espluga

Cançons de la guerra Aquesta cançó la cantaven els soldats de la 15 Internacional Memoritzada per Andrea Espluga Barceló de 82 anys que diu que ella no era la lletja Es Marsa un trocito de hermosura catalana con buen vino, guapas chicas, cariñosas y muy  buenas avellanas que traen buenos ratos en el pasado y a todos poco o mucho ha trastornado .   Son tus mujeres ,incluyendo las suegras en que quitan el sentido a cualquiera  y matan las penas   La gracia de tu mirada, sonrisa la de tu boca y alma dura como una roca, y su corazoncito que forja ilusiones y deja cortadas en mis canciones siempre quiero recordarte y cantar   Paquita entre las rosas , la mas bonita eres tu, y la  mas hermosa Andrea auque eres fea,  tu fino tipo a cualquier quitas el hipo. A Lidia por abrazarte, sienten envidia cuantos quieren torearte i gozo igual que si estuviera en la gloria cuando me encuentro junto a la Victoria. La gentileza de mi Fifi ,vuelve tarumba  a este aquel y a mi   Su linda hermana con la bolita Maria, Mercedes, y la bella Isabelita formáis un ramo, preciosas nenas mas codiciado que si fueran de azucenas Mas si preguntas que a quien prefieren Todos contestan, a la Mª Tere   Aceptaremos de buena gana Tu rico vino y estupendas avellanas i si roñosa no das nada por cantarte con nuestra orquesta iremos a otra parte     Tomas Espluga

 

Records del col·legi   Qui no te un record dels primers temps de l’escola     Sis anys hi ja vas al col·legi vailet? . Monstres de tres caps amb les urpes com gabinets , sorolls i silencis que esparveren l’anima , un mati enganxós i altres nens que com jo i com tu  estem a un tres i  no res de un mar de aigua salada en un llagrimal fàcil per l’abandó de la  nostra mama ...com es que ens han deixat? , i vosaltres qui sou amics o enemics ferotges...a la setmana ja coneixo el Camilo, el Josep Maria de cal Bola el Josep Maria de cal Penjat, jo soc el Josep  de cal Tatay  i faig tropa amb el Joan de cal Guixot  amb el  Facundo ,el Josep Maria de cal Batllet i molts d’altres que en van acompanyar en el camí de la infantesa I també les recordo a elles la Marina, la Carmeta  i l’Encarnita el meu primer amor  les grans ignorades fins  que vaig complir els set anys  en que van sortir del no res i em van atabalar la psique.al final parlarè d'elles.  Anem  tots al col·legi, anem tots a l’escola , quin goig quina fal·lera...¿ on es va començar a espatllar la festa ?  no importa ; gaudim de les batalles d’aigua amb els companys els dissabtes per la tarda al fer la neteja de la classe  que ens manava el mestre , brigades Netol, set contra set... els cubs d’aigua volant pel damunt dels caps , nou o deu anys  i al WC  un forat per on espiar a les nenes del altre col·legi ...no es veu  res . Un monstre que no moria mai com l’au  Fènix  em va perseguir sempre les matemàtiques  3+6= 7 o 8 o potser 9 ... uf, que difícil era sumar i restar amb lo senzill que  era 124 partit per 123 ...a les hores jo ho sabia fer-ho, el resultat  1’008130081300813 que era lo mateix que 125 partit per 126 o quasi be = 0’99206349206349206340 te una lògica ¿no? que es desfà si restes els resultats 0’016066589237321   vaig aprendre a multiplicar i dividir abans que sumar i restar no em treien a la pissarra per fer o resoldre els  problemes , tambe sabia llegir ...no em van ensenyar gaira cosa al col.legi  total per que mai en va fer patxoca de que si  tenia vint taronges i el mestre  me en prenia  vuit o deu volia saber quantes en quedaven...(?) Ostres quina descoberta vaig fer als deu anys... dissabte tarda ,brigada neteja com sempre, amb un tros de clip obrim l’armari del mestre tremolosos agafem el diccionari  Pusilanime...no  Putativo tampoc o pot ser que si diu el Joan del Guixot,,, mes avall mira Puta...puta la madre, puta la hija, puta la manta que las cobija... i putativo ? deu ser fill de puta va contestar algú.  El Marcelo espia a la mestra pel davall de les taules ..., una tarda en que al col•legi  es  repartia per berenar  el formatge que els americans ens donaven ( pel mati llet en pols)  el va descobrir  i el va inflar a bufetades,  el Marcelo,  l’últim que vaig saber   es que es va casar amb la Maria Teresa una noia de Barcelona  ...bon nan però massa agosarat.  Era el meu amic també , com el Josep Maria, el Camilo el Batllet el Guixot  el Facundo, i l'Encarnita? ... o no era l'Encarnita ? amb la perspectiva del temps s'enfosqueix el record .... em desvetllava... son els amors impossibles dels deu...anys ,sempre he estat un pel vergonyós ...em va faltar dir-li alguna  cosa ...que era com un estel en mig de la nit ...per exemple, no se el que ...però alguna cosa ...pot ser ...heu...quant grans que tens a la cara ¿ o si que li vaig dir?  Mai vaig saber per que no estaven amigues meves l de segur que jo era un proscrit entre elles,  Unes no em deixaven atansar-me i les altres m’arrugaven el  morro ... una infantesa difícil...no ?  Tomas Espluga

No  deixeu de visitar la seu  Web  on trobareu publicada els seus Contes/Pintura/Escultura etc. http://webfacil.tinet.org/jtomas http://webfacil.tinet.org/jtomas/aWQ9MjYxOSZ0aHJlYWQ9MjYxOQ== joseptomas1946@hotmail.com

 

.....AMAT PELLEJÀ

AMAT PELLEJÀ

      amatpelleja5@yahoo.es

Marçà 1954

Nace en Marçà en 1954, donde reside. Se inicia desde muy joven autodiàcticamente en la musica y la pintura. Utiliza practicamente todas las tècnicas, acuarela, òlio, acrílico ,  pero es en el pastel dónde más ha experimentado llegando a desarrollar un lenguaje totalmente personal y colorista. En el año 2002 es nombrado miembro académico de la ACADEMIA INTERNAZIONALE D'ARTE MODERNA DE ROMA

per a veure les animacions i les panoràmiques necessites instal·lar els plugins de FLASH,  QUICKTIME, i JAVA   ( optimizar la configuració de pantalla a 1024x768 )