|
|
LA VILA COMTAL DE COCENTAINA |
Aquesta pàgina la vaig trobar fa temps al servidor de la Universitat d'Alacant-Seus Universitàries. Em va semblar molt ben feta i hi vaig fer un enllaç des de la meua. Un dia l'enllaç va deixar de funcionar. Per sort, però, me n'havia guardat una còpia. És aquesta:
Cocentaina està situada a la vora del riu Serpis, en
el vessant est de la serra de Mariola, que té com a cim el Montcabrer (1.390m altura). Cap de la comarca del
Comtat, té un ample terme municipal. Dista 110 km de València i 60 d'Alacant. Es
comunica amb aquestes capitals a través de la carretera nacional 340, amb autobusos
(línies regulars diàries a València, Alacant i a la costa), i amb la línia
ferroviària Alcoi-València. La població actual supera els 10.000 habitants.
Té un poliesportiu municipal, amb piscines, pistes de futbol de sala, tennis, hoquei,
etc., camp de futbol, pavelló cobert, bàsquet, frontó, camps de tir al colom i al plat,
etc.
Com a cap de la comarca del Comtat, té una gran varietat de serveis d'alta categoria, mercat típic (dijous), un considerable nombre de places
hoteleres i restaurants amb menjars tradicionals d'una gran acceptació i fama reconeguda.
Si Cocentaina és important com a vila, els paratges
naturals que l'envolten, ben conservats i amb un ecosistema molt típic, no ho són menys.
Des de Cocentaina podeu fer part de la ruta ecològica de la
Mariola, camí ample i còmode que ix de Sant
Cristòfol en direcció al cim més alt; passa per nombroses fonts d'aigua fresca i
per zones on es poden arreplegar tota mena d'herbes medicinals i aromàtiques.
També hi trobareu nombrosos masos que són la delícia de les persones amants de la
natura i de la muntanya.
A banda d'aquesta ruta, hi ha també dos paratges dignes d'esmentar: Santa Bàrbara i Sant
Cristòfol. Santa Bàrbara és una ermita del segle
XIII situada en un tossalet que domina la vila per la part del sud, amb una gran quantitat
de pins, zones de passeig i una font. Sant Cristòfol, el segon dels paratges, és una
zona boscosa de pins situada al peu de la serra de Mariola, a 2 km de la vila, amb una
ermita del segle XV. Aquest indret disposa d'un restaurant i d'una zona lliure per a
menjars, paellers, taules de pedra rústica, dues fonts i zones per a l'esplai de xiquets
i majors, amb una àmplia zona d'estacionament.
Urbanísticament, Cocentaina conserva les empremtes de
les diferents cultures que hi han conviscut i ha deixat profundes arrels històriques.
Podem passejar pels carrers estrets i curvilinis del Raval, que intenten mantenir, entre
el misteri oriental, el temps; i contraposar-los als carrers rectilinis de la vella zona
cristiana, inclosos dins de les murades medievals (de les quals encara queden restes i portals), en què les mateixes pedres ens donen
testimoniatge del seu origen nobiliari.
Cocentaina inclou tres poblacions pedànies: l'Alcúdia, Poble Nou de Sant Rafael i els
Algars, cadascuna amb un passat vinculat a la vila i amb una personalitat pròpia...
Són dos elements que els contestans han sabut
salvaguardar i compatibilitzar amb el seu present. Arquitectònicament, entre els seus
edificis cal ressaltar el Castell del segle XIV, torre
que domina tota la vall, art gòtic militar recentment restaurat, símbol de Cocentaina;
el Palau que remunta els seus orígens a temps de Jaume I
i Roger de Llúria, i que pren la seua forma definitiva a finals del segle XV i principis
del XVI amb el comte de Cocentaina.
Actualment, se n'han restaurat cadascuna de les ales i torres, i els seus magnífics murs
són una bona mostra de diferents manifestacions culturals. Del Palau destaquen la Sala Daurada, que conté en la volta un conjunt mural
pictòric del segle XVII, amb llunetes laterals que la fan ser la més important de la
Comunitat Valenciana; la fabulosa Sala d'Ambaixadors,
amb el seu cassetonat i que guarda la pinacoteca municipal, en la qual destaca el retaule
de Santa Bàrbara, d'estil gòtic. Al mateix recinte del Palau, hi trobarem també la
capella de Sant Antoni, d'estil gòtic i amb el seu valuós retaule;
la torre del Paraigua amb la seua peculiar estructura de sosteniment que la fa única en
la nostra Comunitat, la Sala Gòtica, en la qual trobem actualment la Biblioteca
Pública... En conjunt és un edifici que en si mateix mereix tota l'atenció de les
persones interessades en la nostra història, el nostre art i la nostra cultura.
Al costat del Palau, hi ha el convent de clarisses franciscanes i el monestir de la Mare
de Déu del Miracle, de pur estil barroc napolità, amb una gran riquesa decorativa i
pictòrica, amb quadres de Paolo di Mattei i que alberga la icona de la Mare de Déu, que
dóna nom al temple, patrona d'aquesta vila des de 1520, època de les Germanies de
València.
També es pot visitar al carrer Major, 3, la Casa Museu del
Comtat, del Centre d'Estudis Contestans, dotada de les més modernes tècniques
audiovisuals i on es pot contemplar el sistema tradicional d'elaboració del vi, l'oli i
la farina. La primera planta acull una col.lecció de materials prehistòrics des del
paleolític inferior fins a l'edat de bronze, tot procedent de les nostres comarques.
Un altre lloc per a visitar al carrer dels Sants de la Pedra, 5, és la Casa Museu del
Fester, on es poden contemplar vestits, armes i objectes relatius a les festes de moros i
cristians.
Són de visita obligada l'Església de Santa Maria, construïda en el segle XIII i
reconstruïda en el XVIII amb les pintures del famós Pare Borràs; l'Església del
Salvador, dins el Raval, construïda en el segle XVI, per a adoctrinar els moriscos. Totes
dues esglésies conserven als seus arxius documentació molt important per a la nostra
història. Destaquen el convent dels pares franciscans, de finals de segle XVI, el
claustre i les llunetes acabades de restaurar; i la creu
gòtica de la seua plaça. A més, hi ha dues ermites situades en paratges naturals
pròxims a la població, importants pel seu art i per la seua història: la de Santa
Bàrbara (el retaule de la qual ja hem esmentat) i la de Sant Cristòfol.
La conservació de les tradicions es plasma en
les nostres festes. Anualment Cocentaina celebra tres festivitats: el 19 d'abril, a
la seua Patrona, amb gran participació popular; el segon diumenge d'agost, les festes de Moros i Cristians, dedicades al patró Sant Hipòlit, les
quals es remunten al segle XVIII i que rememoren les lluites entre les hosts mores i
cristianes, i destaquen per el seu colorit, fastuositat, alegria i popularitat; la Fira de Tots Sants, l'1 de novembre, que se celebra des
de 1346 segons privilegi de Pere III el Cerimoniós, document que es conserva a l'Arxiu
Municipal. La Fira de Tots Sants ha sabut adaptar-se a la nova economia al llarg d'aquests
segles. Avui en dia, és una de les més importants fires celebrades a l'aire lliure de
tot el país, amb més de 700 expositors i visitada per més de 150.000 persones. Dins de
la fira també se celebra la Fira d'Artesania i Mercat
Medieval, on es realitzen treballs artesans davant el públic.
A més, a Cocentaina se celebren la Festa dels Nanos (meitat de Quaresma), Carnestoltes,
etc.
Cocentaina, com a poble molt antic que és, ha gaudit i gaudeix
d'una de les cuines populars més saboroses i extenses de les comarques d'Alacant.
Actualment alguns dels plats només poden degustar-se en les cases particulars o
encarregant-los prèviament en alguns restaurants de la vila. D'entre aquests menjars
podem destacar: fassedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacallà, olleta,
borreta, arròs caldós, paella de sabater, arròs amb conill, coca de dacsa, olleta de
penques i bledes, arròs al forn amb trossets i garronets, etc.
Com a entradetes típiques de Cocentaina podem destacar: tostons, roviols, caragols
avellanencs amb tomaca, sangueta...
Postres: mantecades, genaros, carquinyols, pacències, pastisset de moniato,
d'ametla, etc.
TELÈFONS D'INTERÉS
Ajuntament: 96/ 559 10 65 - 96/ 559 01 21
Palau Comtal: 96/ 559 08 69
© 1997
Vicerectorat d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals
Universitat d'Alacant