des del punt de vista d’una planificació lingüística normalitzadora, la dinamització ha de prestar una atenció especial al camp de la informàtica i Internet

A les acaballes del segle XX, la planificació lingüística ha d’atendre de manera preferent a les innovacions tecnològiques que es produeixen en el terreny de la gestió de la informació i de les comunicacions. En els casos de conflicte lingüístic, la llengua minoritzada pot resultar perjudicada o beneficiada per l’extensió de les noves tecnologies. El balanç dependrà, en bona mesura, de la utilització que se’n faça per part de les institucions encarregades de la planificació normalitzadora (quan aquesta existeix).

Les noves tecnologies de la comunicació es poden aplicar per millorar aspectes del funcionament dels serveis lingüístics. Les interfícies gràfiques, l’autoedició, les bases de dades, el correu electrònic i les diverses aplicacions d’Internet constitueixen excel·lents oportunitats per augmentar l’eficàcia dels serveis terminològics, d’assessorament, de formació i de dinamització lingüístics, a més de facilitar la gestió i l’avaluació dels plans. Permeten agilitar el flux intern d’informació entre les diverses àrees d’un servei, o entre membres d’una àrea allunyats físicament. Fan possible que tots els membres de l’organització disposen de la mateixa informació pràcticament en l’instant en què es genera (horitzontalització de la informació). Aquesta millora en el flux informatiu intern pot servir per cohesionar el col·lectiu humà al voltant dels objectius comuns (unitat de doctrina), millorar la motivació dels professionals i crear o reforçar una cultura organitzativa basada en l’eficiència i l’excel·lència.

Amb les noves tecnologies és possible coordinar millor les actuacions dels serveis lingüístics de diverses institucions, i també difondre de manera eficaç la informació generada pels serveis lingüístics cap a l’entorn sobre el qual es pretén incidir.

Des del punt de vista d’una planificació lingüística normalitzadora, la revolució tecnològica s'ha d’interpretar com una oportunitat que l'entorn ens ofereix per prestigiar la llengua, reforçar la lleialtat dels usuaris i augmentar-ne la seguretat sobre el codi. Cal, doncs, que els agents de la planificació lingüística centren una part dels seus esforços a comprendre i dominar aquests nous mitjans, que els integren en el seu treball com a eina quotidiana i com a àmbit sobre el qual cal incidir.

La dinamització ha de prestar una atenció especial al camp de la informàtica i les noves tecnologies de la comunicació. En primer lloc, perquè, com que l’arribada d’aquests mitjans és relativament recent i estan en expansió, les actuacions poden ser més efectives que en altres mitjans o àmbits on les normes d’ús estan més consolidades. En segon lloc, perquè el caràcter innovador de les noves tecnologies prestigia les llengües que s’hi vehiculen. Finalment, perquè es tracta de recursos molt flexibles, relativament barats i altament eficaços per difondre coneixements, resoldre dubtes i problemes lingüístics, i dinamitzar col·lectius socials a favor de la normalització.

El Servei de Normalització Lingüística (SNL) de la Universitat de València ha posat en marxa, a partir del curs 1996-97, una sèrie d’actuacions de dinamització en el camp de la informàtica:

Durant el curs 1996-97, la Universitat de València, mitjançant el Servei d’Informàtica, va oferir als departament i serveis la possibilitat d’obtenir la llicència per a utilitzar determinats programes informàtics, a un preu bastant inferior al del mercat. Aquesta oferta tenia com a objectiu reduir la presència de programari sense llicència al si de la institució, i va ser possible gràcies a un conveni signat amb l’Oficina de Cooperació Universitària. El Servei de Normalització Lingüística va aprofitar l’ocasió per engegar una campanya de promoció del programari en català que s’incloïa en aquella oferta. El Vicerectorat de Planificació es va comprometre a finançar el cost de les llicències dels programes en català sol·licitats.

Es va enviar a tot el personal de la Universitat un fullet per difondre la iniciativa. L’eslògan fou "Els últims programes no et costaran res" i l’argumentació utilitzada:

A més a més, s’hi oferia la llicència per a utilitzar el programa de correcció de textos Word Correct 2.0, del qual la Universitat de València va adquirir una còpia amb una llicència especial per a 100 usuaris simultanis en xarxa. És a dir, no es pot copiar a l’ordinador de cada usuari, i s’ha d’usar en línia.

Finalment, la campanya aprofitava per a publicitar el programa de correu electrònic per a multiusuari Winbox, elaborat amb diverses versions en valencià pel Servei d’Informàtica de la Universitat de València, disponible, en realitat, de manera gratuïta per a tothom. Es pot aconseguir per FTP a:

Aquesta campanya aconseguí un notable ressò especialment gràcies al diari Las Provincias, que publicà en portada i a tot color el fullet i en glossà magníficament els continguts en un extens article (7/10/97).

Com a resultat de la campanya, entre setembre de 1996 i juny de 1997 es tramitaren un total de 656 llicències, que es distribueixen de la manera següent:

Windows 95	182
Word 6.0	211
Excel 5.0	70
Word Correct 2.0	193
Total	656

De l’anàlisi d’aquestes dades, i també de la interacció del personal del Servei d’Informàtica i els usuaris, s’han extret algunes conclusions. En primer lloc, cal destacar que la manca de varietat en els programes en català ha descoratjat de manera determinant molts usuaris, els quals han optat freqüentment per demanar la versió integrada (el Microsoft Office) en castellà. Tot i amb això, la meitat de les llicències habilitades en tot el període de vigència de la distribució corresponen a la taula esmentada amunt, és a dir, als programes en català.

En segon lloc, aquesta mena d’actuacions podrien tenir efectes multiplicadors encara majors si es poguera disposar en català els programes de les marques més difoses tan aviat com apareixen en el mercat, i fins i tot abans que en castellà.

A finals del curs 1996-97, l’Àrea de Dinamització va elaborar la versió inicial del web del SNL. Ja en el curs 1997-98, s’han contractat els serveis d’una empresa especialitzada que col·laborarà amb el SNL en el manteniment i la modernització d’aquest servei.

Per descomptat, el web és dinàmic i va canviant d’acord amb la vigència i la novetat de cada informació.

D’altra banda, més recentment s’ha creat un grup de discussió (news), anomenat local.escriu-me, i una llista de distribució de correu electrònic per agilitar la difusió de la informació i promoure el debat entre els membres de la comunitat universitària interessats per la normalització lingüística. El 24 de novembre de 1997 la llista de correu comptava amb 41 subscriptors, tot i que de moment no es pot dir que siga una llista massa activa.

Per efectuar la subscripció a la llista de correu, cal enviar a l'adreça del servidor majordomo@uv.es el text literal següent:

Des del punt de vista de la dinamització, un grup de news és un instrument vàlid per trobar persones amb una consciència lingüística més alta que la mitjana. En canvi, per mantenir la cohesió i l’activitat d’un grup és més eficaç la llista de distribució: serà suficient que els subscriptors òbriguen el programa de correu electrònic –que sovint, en l’administració i les empreses, mantenen actiu durant tot l’horari laboral– perquè reben tota l’allau de missatges. Així, es veuen més motivats a participar que si, per fer-ho, han d’accedir expressament a un dels centenars de grups de news que hi ha a Internet.

A finals del curs 1996-97, vam proposar a les altres universitats valencianes –amb les quals mantenim reunions de coordinació– una actuació conjunta per promoure l’ús d’Internet en català, tant pel que fa al programari com als continguts. Preteníem aprofitar l’existència d’una versió catalana de l’Internet Explorer de Microsoft. Vam negociar amb aquesta empresa la promoció del seu programa entre la comunitat universitària, i en concret entre el professorat i els estudiants que donen i reben docència en valencià. L’empresa es va manifestar interessada a patrocinar una campanya d’aquest tipus, fins al punt d’oferir un paquet de material que incloïa l’Explorer en CD-ROM, ja que, com és ben sabut, aquest programa està molt menys difós que el Netscape Navigator. Finalment, l’acord no va ser possible a causa de les limitacions pressupostàries de l’empresa.

Sí que fou possible, en canvi, elaborar un recull de les adreces de web en català més recomanables, que anomenàrem "Explorant Internet" i que es pot trobar a:

Aquest recull no s’hauria pogut dur a terme sense la col·laboració de Xavier Molera, que és el responsable de Cercat (http://www.cercat.com/), el principal motor de recerca de recursos en català a Internet, i Lincaweb (http://www.cercat.com/lincaweb/), la llista més completa d’enllaços de web en català.

Els webs dels serveis lingüístics de les universitats valencianes tenen hiperenllaços que condueixen a Explorant Internet, amb la qual cosa es facilita l’accés a aquest servei als usuaris de cada universitat. A més a més, s’ha editat un fullet que reprodueix la pàgina principal d’Explorant Internet, el qual, en el cas de la Universitat de València, s’ha distribuït, en primer lloc, a uns 2000 estudiants que han participat en la campanya d’extensió de la docència en valencià del curs 1997-98. En aquests moments s’està fen arribar també als professors que fan classes en valencià (uns 750).

Els usuaris d’Explorant Internet poden accedir a desenes de llocs amb informació en català sobre:

Entre altres serveis, poden descarregar al seu disc dur l’Internet Explorer de Microsoft, que inclou una aplicació per a navegar pel web, un programa de correu electrònic i un altre per a accedir als grups de discussió (news).

Això és possible a la pàgina principal del web del SNL, o bé al web de Microsoft:

També poden obtenir el corrector de català per a les diferents versions del Word, a:

La Universitat de València organitza, des del curs 1996-97, un programa de formació d’aquells estudiants que realitzen tasques voluntàries de normalització lingüística. En el programa d’enguany (1997-98) s’ha introduït un curset de quatre hores denominat "Animació lingüística amb Internet", al qual han pogut assistir trenta voluntaris. Cal tenir en compte que a la Universitat de València els estudiants, en general, no disposen d’adreça de correu electrònic. A més a més, els ordinadors disponibles a les aules d’informàtica no són tants com en altres universitats. Per això el nivell de coneixements en aquest camp és molt baix. Entre els participants del curs, només dos o tres havien navegat alguna volta pel web, i un havia usat el correu electrònic. Dels grups de discussió ni tan sols havien sentit parlar.

En aquest curs els vam ensenyar a usar el web, i el correu electrònic, a obtenir i instal·lar programari en català a través de la xarxa. Ara coneixen els serveis de Cercat, Lincaweb, Vilaweb i Explorant Internet, disposen d’una adreça permanent de correu electrònic i alguns d’ells s’han subscrit a la llista de distribució escriu-me. Els voluntaris ens han demanat que organitzem un curset d’aprofundiment i, en concret, es mostren molt interessats en la programació amb HTML (elaboració de webs), i en la possibilitat d’emetre ràdio i televisió per Internet, seguint els models de Catalunya Ràdio i de la Televisió Gallega.

Aquest curset ha estat només un estímul inicial, un experiment que valorem molt positivament i que ens anima a continuar en aquesta línia.

Els canvis que s’estan produint en el terreny de les tecnologies de la comunicació ens plantegen el dubte de si la planificació lingüística es podrà veure beneficiada del prestigi, propi de qualsevol procés de modernització, que impregna aquestes noves tecnologies. La planificació normalitzadora interpretarà aquest factor com una oportunitat o com una amenaça, segons si es disposa o no de la capacitat per dotar la llengua minoritzada dels recursos necessaris per accedir a les noves tecnologies en aquesta llengua.

Una actuació que podria tenir efectes multiplicadors importants seria sistematitzar la traducció a la llengua subordinada dels programes informàtics de major difusió abans que no apareguen en la llengua dominant.

A casa nostra, l’expansió d’Internet als usos domèstics és imminent, i quan es produirà hi haurà una allau d’usuaris molt joves. És aquest el segment de població més receptiu i, per tant, més disposat a acceptar noves normes d’ús lingüístic. Si les institucions públiques i privades aconsegueixen assegurar el predomini del català als continguts d’Internet del nostre àmbit lingüístic, al llarg dels pròxims anys es podria produir un procés, silenciós però eficaç, d’aprenentatge d’un nou ordre lingüístic. I això precisament en les generacions que demà dirigiran la vida social, econòmica i política dels nostres països.