El nom Grup d'Amics de la Natura apareix per primera volta en una acta del 20 d'abril de 1985. Abans, però, ja hi havia altres denominacions com demostra una carta enviada l'1 de març de 1985 signada per Joventuts Ecologistes Contestanes, o la d'un dibuix de proposta per a fer l'anagrama de l'associació com a grup ecologista contestà.
Per comprendre el GAN i la seua evolució d'aquests 10 anys, cal conèixer els antecedents i les circumstàncies que ens envoltaren.
Corria l'any 1984 quan un grup de gent jove, d'edat compresa entre 12 i 16 anys aproximadament, llevat d'un que ja en tenia 19, motivats potser per la necessitat de buscar una alternativa que fera més agradable passar el temps lliure, tiràrem endavant el projecte de fer un club --aquest és el nom que apareix en els documents de l'arxiu--, on ajuntar-nos a contar-nos acudits, jugar a ping-pong, parlar de futbol i altres coses que solíem fer a aquesta edat i època.
A principis de 85 ja la cosa començava a organitzar-se de debò. Per fer-vos una idea reproduïm part d'una carta biligüe adreçada a un dels socis: "Te tenemos que comunicar que estamos reformando el club: Estamos pintando la "disco", tapizando bancos, etc - ven pronto Tenemos trabajo para ti -. Estan colaborando casi todos. Estamos preparando la semana homenaje a Felix Rodriguez de la Fuente donde en lo deportivo daremos la revancha al Barrio Roig". La revancha a què es refereix la carta era un partit de futbol, i el barri Roig és un bloc illa de pisos de tres plantes pintat de roig situat a la perifèria de Cocentaina, on en la part de llevant hi havia bancals d'horta, algun en desús, que servien d'improvisats camps de futbol. De fet, el barri Roig, els pisos de Bacora, el barri de Dalt i el Penal era on residíem, jugàvem i passàvem alguns de nosaltres els bells temps de la infantesa i de la adolescència. Encara hi ha qui hi viu.
Perquè aquella colla de jóvens acabara sent una associació ecologista, pensem que influïren una sèrie de factors:
1. La relació amb la gent de la Colla Ecologista la Carrasca, d'Alcoi, amb la qui sovint compartíem estones de tertúlia molt agradables. Recordem molt especialment les que fèiem a l'ombra d'una figuera i la vora d'un barranc en un baret de complicat accés dit el Parralet.
2. Que part de nosaltres érem alumnes i exalumnes de l'escola Sant Joan Bosco. Per aquell temps els alumnes de la Bosco fèiem reunions tertúlia, on també participaven els professors i reflexionàvem sobre temes d'actualitat (pau, teatre, ecologia, música, cinema, etc.), fins i tot publicàrem un modest butlletí, És l'Hora. En el número 1 apareixia una entrevista a la gent de la Carrasca que aleshores ja tenia un any de rodatge i feia les reunions a la seu de l'Associació Cultural l'Alcoià-Comtat, al carrer de Sant Blai d'Alcoi. Aquella experiència com a exalumnes va ser força positiva i enriquidora.
3. La participació l'any 1986 de gent jove del GAN en el col·lectiu local antiOTAN va afavorir dins la nounada associació el debat antimilitarista, i al poc temps creàvem la Comissió d'Objecció de Consciència, vinculada sempre al moviment ecologista i alternatiu.
4. En una reunió feta el 15 de febrer de 1986 a les 19 hores l'aleshores anomenada Junta Directiva aprovava l'ingrés a la Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià. L'ingrés es materialitzà el 12 i 13 d'abril de 1986 en la cinquena convocatòria d'aquesta Coordinadora, feta a la Font Roja i organitzada pels companys de la Carrasca. Aquest fet va marcar ja definitivament la línia ideològica de l'associació.
El GAN no naix d'un grup de gent amb objectius clars i definits que té un cert rodatge i experiència en el moviment ecologista. Ans tot el contrari, nosaltres, les úniques inquietuds que aleshores teníem referent a la defensa i l'estudi de la natura eren les que pogueren motivar alguna sèrie de televisió (sobretot les de Félix Rodríguez de la Fuente), alguns números de la revista Natura, i allò que començava a respirar-se en l'ambient sobre l'ecologisme, que aleshores, i més si parlem de la comarca del Comtat encara era bastant simbòlic.
Fer quallar un projecte com el GAN no va ser un camí gens fàcil, més aïna nosaltres diríem que va ser una tasca força laboriosa i plena d'entrebancs. Als problemes derivats de la manca d'experiència en matèria d'associacionisme i d'evolució ideològica caldria afegir els propis que apareixen per la precoç edat de la quasi totalitat dels membres.
Al principi de qualsevol tema teníem discussions força acalorades. Però afortunadament i en la mesura que anàvem madurant organitzativament i ideològicament el camí es feia més planer.
Cal dir que espontàniament, com si fóra una visió de futur, des dels inicis del GAN, primavera del 85, sempre en totes les reunions fèiem l'acta. De fet en l'actualitat anem pel segon llibre d'actes, a més de tindre en l'arxiu un fum de paperam solt de l'època inicial, cosa que ens ha facilitat moltíssim fer la història del GAN amb més o menys detalls.
La primera seu que tinguérem va ser la mateixa que quan es va formar el club. Aquesta era una casa deshabitada, propietat de l'àvia d'un dels companys, el número 17 de la plaça de Sant Miquel, situada a l'antic Raval morisc de Cocentaina. Allí estiguérem aproximadament un any, segons una acta de l'11 de maig de 1986, quan la residència nova del GAN ja era un habitacle adossat a la sala d'actes del palau comtal, exseu del grup de teatre Catarsis i de propietat municipal. Al poc temps haguérem de passar a la sala d'actes, ja que volien consolidar l'estructura de la volta que ens feia de pis. Al poc temps, haguérem de marxar perquè volien utilitzar la sala d'actes per a fer actes públics en la campanya de les eleccions generals de 1986. De manera "provisional" ens va destinar a la cambra de les graneres o llobera, nom amb que irònicament batejàrem la teòrica seu provisional. Aquest quarto a penes té sis metres quadrats i està situat a l'ala nord de la segona planta del palau comtal, davall teulada. Aquí havíem de compartir l'espai amb dues taules, una còmoda, tres armaris, una prestatgeria metàl·lica de grans dimensions per al que era la seu, dotze cadires (vuit de plegables), nosaltres i...
Amb el compromís per part de l'Ajuntament de Cocentaina que ens trobaria un local més digne en un temps breu, allí passàrem tres anys, on ja una mica farts d'aquesta situació decidírem prendre part en l'assumpte de valent. Finalment el dia 30 de maig de 1990, compràrem una casa a la Vila, més concretament el número 21 del carrer dels Dolors, on poguérem fer realitat el nostre somni d'oferir al poble de Cocentaina, i en definitiva a totes les persones que tinguen unes inquietuds per la defensa i l'estudi de la natura, un lloc digne i habitable per a poder tirar endavant els seus projectes.
Els darrers cinc anys, concretament d'ençà que compràrem la casa que seria Casa de la Natura, l'associació ha estat immersa en un projecte al qual hem dedicat molt de temps. Apostàrem fort quan, sense recursos econòmics i encara amb una estructura organitzativa de la gent molt feble, decidírem tirar endavant el projecte de la casa de la natura. Però, de fet, en aquells temps sembla que només teníem dues solucions: o tiràvem endavant aquest projecte, o ens quedàvem reclosos per sempre a la llobera, nom que apareix a les actes fent referència a la darrera seu, amb les conseqüents limitacions i perspectives que allò suposàvem que implicava. No ha sigut gens fàcil --ho reconeixem--. La compra de la casa, la rehabilitació i el condicionament amb un pressupost de supervivència, i sobretot continuar tirar endavant tot el calendari d'activitats i d'altres que se'ns afegiren, ha posat a prova els límits de molta gent. Ara però, a les portes de la inauguració de la seu nova, comença un altre repte força encoratjador. Per fi disposem d'una seu en condicions per tirar endavant els nostres projectes, per fi disposem de temps lliure per dedicar-nos exclusivament a allò que més ens agrada: lluitar en defensa de la natura, el benestar de la societat i les llibertats humanes. Ara, per fi, podem oferir unes instal·lacions dignes a la gent de l'associació, del poble, de la comarca o d'on vinguen per a la consulta, l'assessorament i la col·laboració.
La casa ha de ser un espai on desenvolupar diferents tasques, amb la intenció de donar-li més operativitat. De les quatre cambres de què disposem, a més del terrat, hem fet aquesta distribució:
1. aula de la natura. És un soterrani que, com el nom indica, es troba per sota del nivell del carrer. L'utilitzem per a fer reunions els divendres a partir de les 20 hores i 30 minuts. Ací debatem les línies que volem seguir: fem assemblees, exposem els problemes i les solucions, comentem les campanyes que cal fer... La gent participa donant l'opinió d'allò que creu més adient. Aquests debats serveixen, mitjançant el consens, per a arribar a elaborar les directrius que ha de seguir l'associació.
A més a més, hi ha instal·lat un tauler d'informació on pengem la correspondència tant interna com externa, es pengen fulls divulgatius, o es convoca la gent quan s'ha de fer alguna tasca.
Cal esmentar que aquesta cambra, a l'estar per sota del nivell del carrer, és molt fresca a l'estiu. Però a l'hivern encenem l'estufa de llenya fent que les reunions siguen més acollidores al seu voltant.
secretaria: podríem dir que aquesta cambra és on veritablement es dóna l'operativitat del GAN. Disposem d'un sistema informàtic que agilita i estalvia els esforços de la gent que treballa ací. Els projectes, les cartes, el material divulgatiu, les publicacions... tot és filtrat i enllestit en aquesta habitació. Es podria fer un símil amb el cervell humà, dient que la secretaria és com el centre neuràlgic de l'associació. Dintre d'ella, per exemple, s'ha elaborat el llibre que tens entre mans, s'han fet altres i possiblement se n'enlllestiran de nous més endavant.
Hem intentat fer de la secretaria un espai on es puga treballar còmodament, per això hi ha dues taules grans on podem desenvolupar les tasques que portem endavant. Igualment per a fer més operatiu i pràctic el sistema gairebé burocràtic que ens toca seguir, tenim uns arxius de correspondència, de retalls de premsa, de les actuals comissions... amb l'única intenció de fer més funcional l'organització interna del GAN. Tanmateix és ací on es reben les visites de la gent que s'acosta per a demanar-nos informació, ajuda o fer-se socis.
biblioteca: des d'un principi el GAN ha posat un especial èmfasi en crear un fons de documentació mediambiental que estigués a l'abast de tots els qui vulguen emprar-lo. Hi ha moltíssima informació al voltant del món natural, i sembla imprescindible disposar d'ella per a assabentar-se de tot el que passa a la biosfera. No volem quedar-nos al marge en la lluita ecològica per manca d'informació; per tant, documentar-nos, és necessari. Sabem que hi ha actuacions incorrectes per part de la societat, que existeixen per una infraeducació mediambiental; en canvi, altres comportaments que són molt lloables, romanen deixats de banda per no saber que són positius. És per açò que cal informar-se, i el millor lloc per a fer-ho és en els llibres. La nostra biblioteca va ampliant-se constantment amb publicacions de tot tipus: revistes especialitzades, estudis, dossiers, col·leccions, etc. Açò fa possible poder accedir a una informació privilegiada i de màxima actualitat.
laboratori: Aquesta és la darrera cambra que hi ha abans d'arribar al terrat. L'utilitzem per a emmagatzemar material de secretaria, que nosaltres anomenem paperassa. Però la seva principal funció és l'elaboració d'audiovisuals: muntatge i classificació de diapositives. Disposem d'una gran col·lecció de diapositives començada des de principis de l'existència de l'associació, a més d'una xicoteta videoteca que a poc a poc va millorant-se. Aquest material en gran mesura, reflecteix la maduració del GAN al llarg d'aquests deu anys. Hom pot trobar moltes curiositats que de vegades ens romanen en l'inconscient i que surten en veure-les.
Una altra finalitat que se li vol donar a aquesta cambra és la de magatzem de la Comissió de Geologia. Es disposa de mapes topogràfics de vàries escales, i aquest lloc és ideal per a estudiar-los. Podríem anomenar aquesta habitació sala de projecció perquè és emprada pels membres del GAN per a fer projeccions de diapositives.
terrat: ¿qui no sap què és un terrat i per a què serveix? No, el terrat de la Casa de la Natura no és un terrat qualsevol. Ací, de vegades, dormen els mussols que entren de matinada, fan niu les abellesen qualsevol racó, o entren les oronetes i surten amb més velocitat encara. Però a més de tenir ràpidament gairebé tot un ecosistema, el terrat també és un lloc per a deixar trastos. Alberga pancartes, fustes, teules, rajoles, llavors, claus, martells... tot el que hom puga imaginar i més.
És veritat que el terrat del GAN ha estat el lloc de la casa més canviat i potser treballat. S'ha posat pis al sòl per tal d'evitar humitats cap avall, refermar-lo, i millorant així la seua neteja. Al terrat, inclòs dintre d'aquest, hi ha una petita cambra amb prestatgeries on s'emmagatzema material que interessa tindre més a la vista perquè de vegades cal utilitzar-lo.
"Qui t'ha vist i qui et veu!", se li podria dir al terrat, enormement canviat des que compràrem la casa. Aquest darrer any s'han fet ací nombroses gatxaetes (indistintament pasterades de ciment o algeps), i fins i tot es creà una comissió temporal d'obra. Però crec, que l'esforç ha estat bo, que s'ha millorat un dels punts més conflictius que teníem en la casa.
Per a acabar, recordem que hi ha dues vessants a la teulada, una que dóna al carrer dels Dolors i l'altra a la part de darrere de l'església de Santa Maria.
Aquest breu comentari sobre la distribució les funcions de la Casa de la Natura vol donar a conèixer al lector, perquè aquest es faça una idea, quina és la proposta de futur que intenta abastir el GAN. disposar d'una seu social ha estat sempre una meta de vegades inassolible per a nosaltres però que a hores d'ara ja és realitat. Molts anys han estat necessaris per a arribar on ara ens trobem; i cada vegada sembla més fàcil proposar-nos idees o iniciatives noves, sabent que som capaços de dur-les a terme.
La Casa de la Natura vol ser el punt d'encontre dels qui senten que s'ha de fer alguna cosa per a millorar el medi ambient. Per a donar-li una funcionalitat i practicitat, hem fet aquesta distribució de la petita, però acollidora, seu. S'ha volgut fet una distribució coherent i a l'abast de les nostres possibilitats i de les característiques físiques de la casa. L'esforç, pensem, ha estat fructuós; el repte de tenir un indret on organitzar campanyes, tenir bibliografia, material, operativitat o simplement veure'ns, sembla suficient per a preveure un futur més encoratjador al voltant de la Casa de la Natura.
Som conscients que tenim encara pendent una reestructuració profunda que faça més operatives les tasques de les diferents comissions de treball que funcionen en el GAN. La distribució de les comissions de treball, encara en vigència, és la següent:
1. Les comissions de Botànica i de Zoologia són les encarregades de tot el referent a la temàtica del bosc (publicacions, muntatge d'audiovisuals, xarrades, etc.).
2. La Comissió d'Objecció de Consciència ofereix informació i suport als jóvens interessats en aquest tema (insubmissió i prestació social substitutòria). El 19 de març de 1994 constituïrem el Grup de Recolzament d'Àlex, amb seu a la Casa de la Natura, com a coordinadora de suport al company insubmís Àlex Mur i Molina per no haver-se incorporat a la PSS.
3. La Comissió de Geologia, tot i ser una de les més jóvens, ja està fent alguns treballs força interessants.
4. La Comissió de Dibuix i Disseny és l'encarregada de fer il·lustracions i dibuixos per a les publicacions, etc. No ho fan gens malament aquests xicots.
Per tirar endavant qüestions sobre residus, energia, etc. compten amb l'arxiu de monogràfics que disposem en la biblioteca de la seu. Les denúncies, la burocràcia i les relacions públiques, les fem en la secretaria.
Els nostres lligams naturals són dins del moviment ecologista, ja que és així que ens definim i ecologista la tasca que realitzem. Bona part dels grups amb els quals mantenim un vincle són membres a hores d'ara de la Federació Ecologista del País Valencià, on coincidim en algunes activitats (jornades i congressos sobre medi ambient, marxa a Cofrents, reunions, etc.), o tenim notícia d'aquests i les seves activitats per correspondència epistolar, telèfon i/o fax. Alguns grups, els coneixem de tota la vida, per ser més exactes, d'aquelles primeres reunions del que aleshores s'anomenava Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià (Rosella, de Torrent; Xoriguer, de la Vila Joiosa; Acció Ecologista Agró, de València; de Xàtiva, del Camp de Morvedre, la Colla Ecologista de Castelló, de la Plana; el Col·lectiu Ecologista Radikal, de València; Grup Ecologista Margalló, d'Elx; etc.). Però tal volta els contactes més assidus siguen amb els col·lectius del nostre voltant més immediat, sobretot amb els que coincidim en les reunions intercomarcals de la Coordinadora per a la Defensa de Mariola (la Kabrantà, de Muro; la Balarma, d'Ontinyent; la Carrasca, d'Alcoi; la Rabosa, de Banyeres).
Des del principi, ens ha acompanyat una voluntat col·laboradora amb aquelles entitats del poble que per la seua pròpia idiosincràsia s'apropen als nostres objectius. Malgrat que aquestes no es definisquen com a ecologistes. Amb dues d'aquestes, precisament, la relació ha estat molt estreta: el Centre Excursionista Contestà i el Centre d'Estudis Contestans.
Amb la gent del Centre Excursionista Contestà tal volta fóra la primera, ja que des dels nostres inicis ens proposaren formar part del Centre com a secció ecologista. Allò va quedar només en una proposta. Tot i això totes dues entitats hem treballat juntes, fent sobretot campanyes de conscienciació per a escolars (netejades de paratges de muntanya, el Dia de l'Arbre, etc.), i hi continuem. Per posar un exemple de la bona relació: totes dues compartim alguns socis.
Amb el Centre d'Estudis Contestans la relació se centra més en els treballs d'investigació. Alguns d'aquests han estat publicats en els seus llibres (vegeu "7. Relació d'algunes publicacions"). De fet anecdòtic cal dir que amb aquests també coincidim en la data d'inauguració de la seu, la darrera setmana d'octubre d'enguany (27 d'octubre el Centre d'Estudis Contestans, i 29 d'octubre el GAN).
Hi ha altres entitats locals amb les quals mantenim una relació de col·laboració, malgrat que aquesta siga més esporàdica.
Les prioritats dins d'aquest terreny, les podríem dividir en tres apartats:
a. conscienciació. Nosaltres creiem que les activitats de conscienciació són fonamentals, ja que, d'una banda fem saber a la gent quines són les inquietuds dels ecologistes, i d'una altra això ens facilita un contacte més íntim amb la gent, la qual sovint no té gaire clar què és això de l'ecologisme.
b. treballs d'investigació. Per a poder defendre la natura és convenient abans conèixer-la. Per això al llarg d'aquests anys li hem dedicat bastant de temps a investigar i publicar alguns treballs de temàtica vària. Això ens ha permès, d'una banda, ampliar els nostres coneixements i, d'una altra, potser la principal, poder donar a conèixer a la societat una informació més àmplia i rigorosa. (Vegeu "7. Relació d'algunes publicacions".)
c. denúncia. Per tal d'aturar activitats nocives per al medi natural i la gent cal estar sempre a l'aguait i denunciar allò, malauradament no tot el que volem, que és denunciable. Cal reconèixer les dificultats que alguns grups tenim per dur endavant algun tipus de denúncia, sobretot si darrere no hi ha una assessoria jurídica. Però així i tot, llenya!
L'estiu de 1986 eixíem per primera volta al carrer per donar a conèixer a la gent del poble quins eren els objectius de l'associació. Una paradeta farcida de prospectes reivindicatius, alguns cartells de prevenció d'incendis de Crida a la Solidaritat, tres pancartes que deien Volem la Mariola parc natural, Ja està bé d'agressions. Volem solucions i Nuclear? No, gràcies, a més d'altre material divulgatiu de caire ecologista s'encarregaven de fer-hi color. La situàrem al passeig del Comtat, artèria principal de Cocentaina, tot just davant del que aleshores era el cinema Moderno. Dies abans la gent havia fet dos fulls: l'un sobre els incendis forestals i l'altre amb un missatge antinuclear. De fet anecdòtic cal dir que tots dos portaren un treball laboriós, ja que foren fets amb una vietnamita (copiadora manual de clixé).
Quasi per inèrcia el GAN ha esdevingut centre d'acollida i transllat d'aus. Esparver, duc, xoriguer, aguilot, agró, gamarús, mussol, ànec mandarí, falzillots... són alguns dels ocells que, gràcies a la col·laboració de la gent del poble que ha buscat en nosaltres el remei, han pogut recuperar-se.
Upupa Epops 28 cm. és el nom que posàrem al primer butlletí informatiu sobre l'associació, que publicàrem el 16 de novembre de 1986. Responia a les preguntes: qui som?, com funcionem?, etc. També hi eixien les conclusions del primer encontre ideològic i un fragment de la carta del cap indi Seattle al president dels Estats Units d'Amèrica (1854).
Al llarg del mes d'abril de 1987 el GAN va decidir l'ingrés en la Coordinadora Assembleària del Moviment Ecologista (CAME), organització que aglutinava grups ecologistes d'arreu de l'estat. Ara estem tramitant l'ingrés en la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA).
La fundació cultural Serveis de Cultura Popular, d'àmbit nacional, el 16 de maig de 1988 ens confirmava que el projecte per a fer una campanya de recuperació i divulgació ecològiques de la serra Mariola havia rebut una subvenció. Aquesta en part va ser utilitzada per a l'adquisició d'eines per a la fotografia, començant així l'arxiu de diapositives.
El 24 de maig de 1988 inscrivíem en el Registre d'Associacions d'Alacant l'Associació Ecologista Grup d'Amics de la Natura. Cinc anys després, el 30 d'abril de 1993, ho fèiem amb l'Associació Ecologista Juvenil Grup d'Amics de la Natura de Cocentaina , totes dues amb seu a la Casa de la Natura.
És tanta la feina realitzada al llarg d'aquests deu anys que de cap manera no té cabuda en una publicació d'aquestes característiques. I per això per a més informació us adjuntem una relació breu de les activitats més interessants.
1. Repoblació vegetal amb espècies autòctones a la serra Mariola adreçada fonamentalment als escolars. Des de 1985, la fem cada tardor hivern.
2. Participació en les reunions de la Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià, des del 12 d'abril de 1986, quan hi va ingressar el GAN, fins a la transformació en Federació Ecologista del País Valencià, el 18 d'abril de 1991. En la qual continuem participant.
3. 3 d'agost de 1986. Muntatge paradeta al carrer. Campanya antinuclear i de prevenció d'incendis. Demanem que la serra Mariola siga parc natural.
4. Acollida d'aus. Des de la primavera de 1986 ens fem càrrec del trasllat d'aus ferides als centres de recuperació.
5. 17 de setembre de 1986. Primera denúncia. Tales il·legals de pins a Mariola.
6. 21 de setembre de 1986. Primera Netejada de Paratges de Muntanya. Activitat anual de conscienciació. La darrera fou celebrada el proppassat 1 d'octubre d'enguany amb el lema Per tindre bonica Mariola cal tornar la brossa a casa.
7. Campanyes d'objecció de consciència. Octubre de 1986 i de 1987, abril de 1988 (pintada de murals).
8. 11 d'octubre de 1986. Primera xarrada audiovisual sobre ecologia.
9. 15-17 de novembre de 1986. Col·laborem amb el Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Cocentaina en el muntatge d'una exposició sobre reciclació i aprofitament d'escombreries.
10. 17 de novembre de 1986. Participem en la marxa cicloturista per reivindicar la conservació ecològica del tram de la via vella d'Alcoi a Vilallonga ( la Safor).
11. Desembre de 1986. Primera campanya de l'arbre de Nadal. Feta també els anys 1987, 1988, 1989 i 1991.
12. 2 de desembre de 1986. Participem en la taula redona sobre el medi ambient a la comarca el Comtat.
13. 10 de febrer de 1987. Denunciem la Societat de Caçadors la Moderna de Cocentaina per la col·locació de llaços i trampes.
14. Juny de 1987. Participació en la campanya de suport Riaño vivo.
15. 7 de juliol de 1987. Participació en la defensa del Puig de la Llorença a Benitatxell (la Marina Baixa), on volen fer una urbanització.
16. Setembre de 1987. Participació en la manifestació per la recuperació ecològica del pantà de Beniarrés (el Comtat).
17. 9-12 d'octubre de 1987 . Participem en l'XI Aplec Excursionista dels Països Catalans (la Font de Mariola). On proposàrem la creació de la Coordinadora per a la Defensa de Mariola.
18. 22 de desembre 87. Realització de la xarrada audiovisual El bosc mediterrani.
19. 4 de febrer de 1988. Campanya de suport contra l'agressió a Nicaragua i per la pau a Amèrica central.
20. 5-6 de març i 7-8 de maig de 1988. Participació en les Primeres i Segones Jornades Ecologistes a Bétera (l'Horta).
21. 17 d'abril de 1988. Organització del I Encontre d'Entitats del Voltant de la Mariola, en què es crea la Coordinadora per a la Defensa de Mariola.
22. 21-22 de maig de 1988. Organització de l'assembla de primavera de la Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià. El GAN proposa i s'encarrega de fer les gestions per a la creació d'una coordinadora ecologista dels Països Catalans.
23. 4-5 de juny de 1988. Participació en la campanya Salvem el litoral, organitzada pel Grup Ecologista Xoriguer, de la Vila Joiosa (la Marina Baixa).
24. Juliol de 1988. Denúncia d'una empresa extremenya per la venda i la posterior distribució il·legals de ceps.
25. Juliol de 1988. Denúncia de la Societat de Caçadors de Cocentaina la Moderna per la col·locació de llaços al barranc de Vilanova (Cocentaina, el Comtat).
26. Octubre de 1988. Denúncia de l'empresa encarregada de l'abocador incontrolat de deixalles de Cocentaina per infracció temerària.
27. 28 de desembre de 1988. Campanya de captació de socis.
28. 11 de febrer de 1989. Participació en les Primeres Jornades sobre la Fauna Autòctona (València).
29. Abril de 1989. Campanya de protecció d'ocells insectívors.
30. Juny de 1989. Coorganització de les Jornades sobre la Mariola. Fetes en els set pobles del voltant de Mariola (Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Muro).
31. Desembre de 1989. Participació en un debat de la Fira Alternativa d'Alacant.
32. Febrer de 1990. Col·laboració en la Setmana Cultural de l'Institut de Batxillerat Pare Arqués (Cocentaina) amb dues exposicions i xarrades audiovisuals.
33. 15 de març de 1990. Muntatge de l'exposició sobre la serra Mariola i xarrada al refugi del Centre Excursionista d'Alcoi (terme d'Agres) amb l'assistència d'alumnes d'escoles de València.
34. 7 d'abril de 1990. Excursió i xarrada amb els centres de formació permanent de persones adultes de Cocentaina i Alcoi a la Font Roja.
35. 3 de maig de 1990. Presentació de la campanya Salvem el bosc.
36. 23 de juny de 1990. Organització d'un acte festiu dins la campanya Salvem el bosc de la Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià. Trasllat de la flama de Canigó, una dansada i actuació del cantant Vicent Espí el Socarrat.
37. 19 de maig de 1990. Realització d'uns mural dins la campanya Salvem el bosc.
38. 30 de maig de 1990. Adquisició d'una casa per a fer-hi la Casa de la Natura.
39. 17 de novembre de 1990. Participació en la manifestació de la campanya Salvem el bosc, per a exigir una llei de protecció del patrimoni forestal.
40. Desembre de 1990. Coorganització del Col·lectiu Antimilitarista per la Insubmissió (CAMPI) d'àmbit intercomarcal (la Vall d'Albaida, el Comtat i l'Alcoià).
41. 19 de gener de 1991. Participació a Alcoi en una cadena humana per la pau al golf Pèrsic.
42. 21 de gener de 1991. Organització d'un autobús a Albacete pel juí contra cinc insubmisos.
43. 1 de febrer de 1991. Coorganització del Col·lectiu per la Pau de Cocentaina.
44. 8 de març de 1991. Col·laboració en la campanya Iniciativa legislativa antinuclear.
45. Abril de 1992. Coorganització de la primera experiència de reciclació de paper i vidre a Cocentaina. Fem una auca de la reciclació.
46. 2 d'octubre de 1992. Participació en la campanya d'animació juvenil i setmana ecològica organitzades per la biblioteca pública municipal de Cocentaina.
47. 21-22 de novembre de 1992. Participació en les I Jornades sobre Dret Ambiental (Santa Pola), organitzades pel grup l'Alguer.
48. 27-29 de novembre de 1992. Participació en les I Jornades sobre Residus Industrials al País Valencià (Bétera, l'Horta), organitzades per la Federació Ecologista del País Valencià.
49. 4 de desembre de 1992. Participació en la Junta de la Coordinadora de Cultura de Cocentaina, encarregada d'organitzar el calendari d'activitats culturals de Cocentaina.
50. 29 de gener de 1993. Participació en la manifestació antimilitarista Jo també sóc Joano a Ontinyent (la Vall d'Albaida). On fem un manifest de suport al company insubmís Joan Gilabert Joano.
51. 30 de gener de 1993. Suport a la campanya de persones afectades per la síndrome Ardystil.
52. 15-18 de març de 1993. Col·laboració amb l'assessorament i les eixides a la natura en la Setmana Ecològica realitzada pel col·legi públic Sant Joan Bosco.
53. 17 de març de 1993. Participació a partir d'aquesta data els darrers tres anys en la tradicional festa de crítica popular els Nanos amb els lemes Cal reciclar, Insubmissió i El tractament dels fangs de les depuradores.
54. 27 de març de 1993. Fem un viver d'espècies vegetals autòctones.
55. 4-6 de maig de 1993. Organització d'una setmana sobre l'objecció de consciència.
56. 5 de maig de 1993. Ens adherim a la campanya per la protecció del barranc de l'Infern (la Marina Alta) i el racó del Duc (la Safor).
57. 15 de maig de 1993. Participació a Madrid en una manifestació per la insubmissió.
58. 31 d'agost de 1993. Presentem al legacions al projecte d'instal·lació del gasoducte de Paterna a Callosa de Segura en el tram que passa per Mariola.
59. 28 de novembre de 1993. Organització d'una eixida didàctica per a conèixer Mariola: Anem a fer camí.
60. 31 de gener de 1994. Denunciem l'abocador de residus sòlids urbans d'alta densitat que el Consell Metropolità de l'Horta vol fer al terme municipal de Llombai (la Ribera Alta).
61. 17 de març de 1994. Coorganització de la coordinadora de suport al company insubmís Àlex Mur Grup de Recolzament d'Àlex, amb seu a la Casa de la Natura.
62. 29 d'abril de 1994. Organització d'una campanya de recollida de piles botó.
63. 2-8 de maig de 1994. Muntatge al palau comtal de l'exposició 20 anys contra Cofrents de la Federació Ecologista del País Valencià.
64. 23-24 de juliol de 1994. Organització a Mariola de l'intercanvi ecocultural amb l'escola d'esplai la Florida de l'Hospitalet de Llobregat.
65. 4 agost de 1994. Denunciem l'ampliació de les instal·lacions del Club Ultraligeros la Muntanya a la vora del pantà de Beniarrés (el Comtat).
66. 3 d'octubre-1 de novembre de 1994. Coorganització del muntatge i la subhasta de l'exposició itinerant Art per la pau del Grup de Recolzament d'Àlex. Llocs d'exposició: Alcoi, Muro i Cocentaina.
67. 29-31 d'octubre de 1994. Col·laboració en l'Aplec Excursionista dels Països Catalans, organitzat pel Centre Excursionista Contestà.
68. 13 de desembre de 1994. Organització de les Jornades sobre el Reciclatge.
69. 23 de gener de 1995. Denunciem l'intent d'asfaltament del tram de Cocentaina a Muro de la via vella del tren chicharra. Demanem que es faça un itinerari ecològic d' Alcoi a Vilalloga.
70. 1 i 8 d'abril de 1995. Participació en la manifestació antitaurina en la plaça de bous portàtil d'Alcoi. Férem la visita al Cordobés i Jesulín.
71. 12 d'abril de 1995. Presentem al legacions a l'estudi d'impacte ambiental d'asfaltament i ampliació de la pista forestal de Sella a Benifato (la Marina Baixa).
72. 13 de maig de 1995. Participació en el programa Dossiers de Canal 9 Televisió Valenciana, sobre el botànic Cavanilles.
73. 22 de juny de 1995. Denunciem juntament amb la gent de la Coordinadora per a la Defensa de Mariola la realització d'una pista forestal al barranc de la Quebrantà feta per la Societat de Caçadors la Protectora de Muro.
74. 1 d'octubre de 1995. Col·laboració en la campanya de Greenpeace contra les proves nuclears franceses a l'atol Mururoa.
75. 29 d'octubre de 1995. Inauguració de la Casa de la Natura. Presentació del llibre Ja hem fet deu anys.
76. 1-5 de novembre de 1995. Muntatge de l'exposició Ja hem fet deu anys al palau comtal dins dels actes de la fira de Tots Sants.
1. 1988, La serra Mariola, Cocentaina.
2. 1990,-----, Sari Vidal Nadal, "L'olivera i l'oliva. Descripció botànica, varietats a la comarca, malaties i plagues", dins Centre d'Estudis Contestans, L'olivera i l'oli al Comtat, Cocentaina.
3. 1992, "La fauna del Comtat dels segles XIII-XV. Història de llibertat", dins Centre Estudis Contestans, El Comtat a l'època medieval (segles XIII-XV), Cocentaina.
4. 1994a, A peu i amb seny per la Mariola, Cocentaina.
5. 1994b, "La Mariola des d'una perspectiva ecologista", dins Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, Festes de Moros i Cristians, Cocentaina.
6. 1994c, "Algunes reflexions ecologistes", dins Centre Excursionista Contestà, Aplec Excursionista dels Països Catalans, Cocentaina.
7. 1995, "Mariola en flames", dins Junta de Festes de Moros i Cristinas de Cocentaina, Festes de Moros i Cristians, Cocentaina.