Internet ha esdevingut ja una realitat tangible dins la nostra societat, més enllà dels mites que l’envolten per obra i gràcia d’uns mitjans de comunicació que tan aviat l’exalcen com la condemnen. És cert que el seu abast es pot considerar encara modest si ho comparem amb altres mitjans de comunicació, però a mesura que es van superant les limitacions tècniques, la quantitat de recursos i d’usuaris de la xarxa creix de manera imparable. Avui Internet es fa servir amb finalitats lúdiques, comercials i de tota mena, per a transmetre i difondre informació en formats textuals i sonors, imatges fixes i en moviment.

Els tècnics i els professionals de la normalització lingüística han de tenir molt en compte aquest nou camp. En primer lloc perquè, com que l’arribada és relativament recent i està en expansió, les actuacions poden ser més efectives que en altres mitjans o àmbits on les normes d’ús estan més consolidades. En segon lloc perquè el caràcter innovador de les tecnologies associades a Internet prestigia les llengües que s’hi vehiculen. Finalment, perquè es tracta d’un recurs molt flexible, barat i altament eficaç per a difondre coneixements, resoldre dubtes i problemes lingüístics, i dinamitzar col·lectius socials a favor de la normalització.

La major part de la informació disponible en la xarxa està en anglès. Això és degut a la consideració internacional que té aquest idioma, però també al fet que l’origen d’Internet està als Estats Units d’Amèrica. Sens dubte el trànsit lingüístic per Internet està contribuint a prestigiar i a difondre més encara l’anglès com a lingua franca.

Com que Internet no té fronteres, el català hi ha de conviure, a més, amb moltes altres llengües, entre les quals ocupa un lloc destacat el castellà. Molts dels recursos diponibles a la xarxa i generats en el nostre àmbit lingüístic estan en aquesta llengua. Encara que el català manté una situació bastant més saludable que altres llengües minoritzades, cal un compromís actiu per part de les institucions públiques i la societat civil per tal de garantir un nivell adequat de presència en Internet.

Disposar de tots els recursos –programari i continguts– no només en català sinó en qualsevol altra llengua és gairebé impossible. Però sí que es poden dissenyar itineraris molt rics on la llengua vehicular siga de manera quasi exclusiva el català.

L’època en què calia saber informàtica o estudiar un manual per a usar un ordinador ha passat definitivament a la història. Avui dia els sistemes operatius més estesos estan basats en les icones i les finestres, de manera que amb una mica de sentit comú i unes hores davant la pantalla amb la mà al ratolí es poden adquirir les nocions bàsiques per a treballar en aquest entorn. Després, és qüestió de pràctica.

En català hi ha al mercat el darrer sistema operatiu de Microsoft, el Windows 95, recomanable per a ordinadors compatibles amb un processador 486 o Pentium, i el Windows 3.1 per a processadors anteriors. Altres programes de gran difusió en la nostra llengua són el Word 6.0 –processador de textos que inclou un diccionari corrector de textos de català– i l’Excel 5.0 –full de càlcul–.

Cal tenir en compte que Internet és una xarxa física amb usos molt diversos. Per a entrar-hi, per tant, cal disposar, a més de la connexió fisica, d’alguns programes.

En primer lloc necessitem el que s’anomena un explorador o navegador, que ens permetrà desplaçar-nos pel web (world wide web, www o w3). El web és una interfície gràfica, amb la qual es pot explorar molt fàcilment per cercar documents a Internet. Aquests documents, així com els enllaços que hi ha entre ells, formen una ‘teranyina’ (web en anglès) d'informació.

S’ha comparat la Web amb una biblioteca, on cada lloc (site) seria un llibre. Aquests llibres, emplaçats en ordinadors de tot el món, estan formats per pàgines que poden contenir textos, imatges, pel·lícules, sons, mons tridimensionals, i que ens permetran fins i tot transferir programes al nostre disc dur.

Cada pàgina de la Web té una adreça exclusiva anomenada localitzadora de recursos universals (URL). Per exemple, la URL de la companyia Microsoft des d’on podrem obtenir, gratuïtament i a través de la xarxa, l’Explorer 3.0 en català és:

http://www.microsoft.com/ie_intl/ca/download/

Les pàgines de la Web estan interconnectades, de manera que es pot saltar d’una pàgina a d'altres prement el text o els gràfics anomenats hiperenllaços. Els hiperenllaços o links són gràfics i paraules destacades –normalment amb un color diferent de la resta del text– que contenen adreces de la Web incrustades. En prémer un hiperenllaç, l’explorador cerca la pàgina corresponent a l’adreça incrustada.

Així, saltant de pàgina en pàgina mitjançant els hiperenllaços, és possible explorar la Web, trobar informació sobre els temes que ens interessen i visitar nous llocs arreu del món.

Un d’aquests llocs interessants ens proporcionarà una introducció en català molt senzilla i atractiva a Internet i a la Web:

http://home.microsoft.com/intl/ca/tutorial/

Al final d’aquest article oferim una llista no exhaustiva de webs recomanables des del punt de vista lingüístic.

Si el nostre ordinador compta amb una targeta de so i uns altaveus, podem escoltar les emissions de determinades ràdios a través d’Internet. Per a això cal un programa adequat, complementari de l’explorador, que es pot aconseguir gratuïtament a:

http://www.realaudio.com/

Gràcies a la Web podrem accedir, per exemple, a les emissions en directe de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació des de qualsevol lloc del món:

http://www.catradio.es/

A més de la ràdio en directe, la web de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió posa al nostre abast també programes gravats a la seua Fonoteca: programes biogràfics sobre Robert Gerhard, Pompeu Fabra, Pau Casals; Receptes il·lustrades, programa sobre cuina presentat pel gastrònom Llorenç Torrado; Sang bruta, radionovel·la escrita per Sergi Pàmies i Quim Monzó, que explica els suposats amors de la princesa Estefania de Mònaco amb un mosso d'esquadra.

És possible que pensem que això no afegeix res de nou. Cal doncs visitar altres webs que ofereixen ràdio en directe –com ara Radio Galega: http://www.crtvg.es/– per adonar-nos que pot ser un instrument especialment útil per a l’ensenyament del català a l’estranger. Internet és un mitjà que permet a les llengües amb menys parlants posar-se al nivell d’altres idiomes més estesos i amb més recursos.

Ja hem dit que Internet és una xarxa física que dóna suport a usos diversos. Un d’aquests usos és el correu electrònic. Hi ha determinats programes que permeten rebre i enviar missatges a altres usuaris de qualsevol part del món que disposen d’una bústia en un ordinador que actua com a servidor. Normalment aquest servei el presten determinades empreses per un preu avui molt assequible, però en les administracions públiques se sol disposar de servidors de correu propis.

L’ Explorer 3.0 incorpora una aplicació de correu electrònic que permet accedir també als grups de news –un aspecte que veurem més tard–. Es tracta del Microsoft Internet Mail and News.

Els servidors de correu electrònic sovint ofereixen la possibilitat de crear llistes de distribució sobre determinats temes. Una institució com ara una universitat pot autoritzar la creació d’una llista on les persones subscrites envien informacions que arriben a tots els subscriptors o discuteixen sobre problemes de normalització lingüística.

Per veure’n un exemple, us podeu subscriure a la llista del valencià a la Universitat Politècnica de València. Per fer-ho, cal que envieu un missatge a l’adreça:

listserver@upv.es

El missatge ha de contenir el text següent:

subscribe valencia (i el vostre nom o el de l’organització que representeu)

A partir d’aquest moment, quan us arribe el missatge de confirmació de la subscripció, podreu participar en els debats que tenen lloc sobre la situació de la llengua en aquesta universitat.

Un altre ús molt estés d’Internet –i, per tant, una nova eina de dinamització lingüística– són els grups de news. La millor manera d’entendre’n el funcionament i les possibilitats, si ja us heu instal·lat el Microsoft Internet Mail and News, és que accediu al grup següent:

soc.culture.catalan

Es tracta d’un fòrum on es debat sobre llengua, cultura i política catalanes, encara que de vegades en un to massa acalorat.

La diferència principal entre les llistes de distribució i els grups de news és que les segones tenen un caràcter més obert, i sovint més anònim. Qualsevol persona es pot connectar a les news i accedir a una nota que acabem d’enviar. En canvi, quan fem arribar un missatge a una llista de distribució, podem preveure amb exactitud a quins destinataris arribarà.

Des del punt de vista de la dinamització, un grup de news podria ser l’instrument ideal per a trobar persones amb una consciència lingüística més alta. En canvi, per a mantenir la cohesió i l’activitat d’un grup és més eficaç la llista de distribució: serà suficient que els subscriptors òbriguen el programa de correu electrònic –que sovint, en l’administració i les empreses, mantenen actiu durant tot l’horari laboral– perquè reben tota l’allau de missatges. Així, es veuen més impulsats a participar que si, per fer-ho, han d’accedir expressament a un dels centenars de grups de news que hi ha a Internet.

En termes lingüístics, Internet s’ha de veure com una eina de dinamització, un recurs didàctic i un mitjà de difusió de l’estàndard. Totes les tecnologies de la comunicació relacionades amb Internet constitueixen oportunitats excepcionals per a les llengües minoritzades, amb pocs parlants i amb recursos limitats. És possible augmentar la competència lingüística dels usuaris, canviar-ne les actituds cap a la llengua, tot reforçant la lleialtat lingüística i, en definitiva, incrementar l’ús del català.

Per a això cal que els professionals implicats en els processos de normalització, ja siguen professors de joves o adults, assessors o dinamitzadors, facen un esforç per estar al dia respecte les innovacions que van sorgint. És necessari introduir aquestes novetats en el treball, associar-les a l’ús de la llengua que volem promoure. Resulta molt convenient establir lligams tant amb els informàtics professionals com amb els aficionats –aquesta espècie entranyable que comença a pul·lular per les oficines i que resulta tan necessària–. Ells ens poden resoldre molts dubtes i, si els convencem perquè treballen en català i pel català, esdevindran agents de la normalització lingüística que ens ajudaran a assolir els nostres objectius.

Les institucions públiques, les empreses i les entitats cíviques han de vetlar per l’ampliació continuada de la presència del català en la xarxa, i sempre en posicions d’avantguarda. Cal sistematitzar la traducció dels programes més difosos i més recents, i convé que cada entitat dispose de la seua web i d’altres serveis d’informació electrònica, de manera que siga possible trobar llocs de web sobre els temes més diversos: encara que semble una broma, viure en català a Internet.

Els mitjans de comunicació en català –ràdio, premsa i fins i tot televisió– han d’apostar de manera decidida per Internet com una via de difusió complementària de la convencional.

Internet és, en definitiva, un nou àmbit d’ús, immens, creixent, on el català pot trobar el seu lloc –i no necessàriament modest– entre les llengües del món.

Cal tenir en compte que la Web és un món virtual que evoluciona constantment. L’estructura i els continguts de les pàgines canvien de manera freqüent, fins al punt que una web estàtica no es considera gaire bona. Contínuament hi ha modificacions d’adreça, aparicions i desaparicions de llocs de web, i per això mateix és difícil oferir un panorama sobre una determinada matèria que siga complet i que mantinga la seua validesa durant un cert temps.

Mitjans de comunicació

Televisió de Catalunya

http://www.tvc.es/

Radiotelevisió Valenciana-Canal 9

http://www.rtvv.es/

http://avui.datalab.es/

http://www.geocities.com/SoHo/8410/

Regió 7

http://www.minorisa.es/regio7/

Diari de Mallorca (suplement Ciència i Futur)

http://www.uib.es/ciencia/

http://www.rednsi.com/almogaver/

Andornet Magazine (Andorra)

http://www.andornet.ad/magazine/

Alguer Internacional

http://www.partal.com/alguer/internacional.htm

Institucions públiques

Generalitat de Catalunya

http://www.gencat.es/

Generalitat Valenciana

http://www.gva.es/menuval.htm

Govern Balear

http://www.bitel.es/dir~govern/catala.htm

Institut d'Estudis Catalans

http://www.iec.es/

Entitats cíviques

Òmnium Cultural

http://www.fut.es/~omnium/

CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals)

http://www.partal.com/ciemen/

Obra Cultural Balear

http://www.partal.com/ocb/

Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc

http://www.upv.es/tirant/

CAPPEV (Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià)

http://www.infase.es/cappev/

Associació Cultural del Matarranya (Aragó)

http://www.readysoft.es/matarranya/

Música

Lluís Llach

http://milu.fut.es/~mvc/planes/llach.htm

Jaume Sisa

http://bbs.seker.es/~kyoto/Sisa.html

Paco Muñoz

http://www.arrakis.es/~bernat/

Sangtraït

http://sol.sol10.es/sangtr/sangtr/pro.htm

Esports

València CF

http://www.valenciacf.es/

FC Barcelona

http://www.3dgrafic.com/barca/barcaon.htm

Pàgina de suport a les futures seleccions nacionals catalanes

http://www.redestb.es/personal/davidnono/selecat.htm

Sobre el català

La teranyina de les llengües

http://www.uv.es/~galileo/llengua.htm

L’any d’Ausiàs March

http://www.v-pla.com/saforguia/html/ausias.html

Selecció de Poesia Catalana

http://www.intercom.es/folch/poesia/

http://www.travlang.com/languages/

Altres

Fundació Catalana per a la Recerca

http://www.fcr.es/

Programa d’informàtica educativa (Generalitat de Catalunya)

http://www.xtec.es/

Vilaweb

http://vilaweb.com/

Aquesta llista no pretén ser ni de bon tros exhaustiva. Tot explorant aquestes webs, però, es pot accedir a moltes d’altres, ja que quasi totes ofereixen enllaços interessants. D’altra banda, hi ha una web especialitzada en la presència a Internet de la llengua catalana i que permet efectuar recerques de webs en català especialitzades:

http://www.cercat.com/lincaweb/