Article de Rafa Ramos, publicat en la revista Llengua i ús, núm. 14, Barcelona, Generalitat de Catalunya (1999).

Al llarg de la història humana, els canvis tecnològics s’han traduït en transformacions econòmiques i socials. La revolució tecnològica que configura un nou panorama comunicatiu està dibuixant també l’esborrany del món del futur. És una societat en la qual la informació esdevé un factor clau de competitivitat econòmica. A poc a poc, les indústries lligades a la producció, l’elaboració i la difusió de la informació esdevenen el nucli central de l’economia del món més desenvolupat. Aquestes innovacions tecnològiques i econòmiques estan ja tenint repercussions –positives i negatives– sobre l’estructura social, sobre els valors i la psicologia dels individus que experimenten els canvis. I, evidentment, s’hauran de veure reflectides en una nova manera d’entendre i de fer la política.

Des del punt de vista de la planificació lingüística, com a instrument tècnic al servei de determinades polítiques, s’ha de fer un esforç per comprendre les noves tendències i per integrar-les entre els paràmetres normals de treball. Una planificació lingüística eficaç, en el nostre context històric i geogràfic, no pot deixar de banda el paper de les noves tecnologies en un doble vessant: a) com a factor transformador de la societat que la mateixa planificació pretén canviar; b) com a instrument per implementar la política lingüística.

En una societat que viu un procés de substitució lingüística, una planificació normalitzadora es pot veure beneficiada per la revolució tecnològica que està en marxa. Per a això cal concentrar esforços a vincular la llengua –simbòlicament però, sobretot, instrumentalment– als processos d’innovació. Com ens mostra la sociolingüística, la modernització, quan es fa en una determinada llengua, la col·loca en una situació de prestigi que tendeix a l’extensió de l’ús d’aquesta llengua.

En el cas de la normalització d'una llengua que ha estat minoritzada, la revolució tecnològica s'ha d’utilitzar com una oportunitat que l'entorn ens ofereix per prestigiar la llengua, reforçar la lleialtat dels usuaris i augmentar-ne la seguretat sobre el codi (Ramos 1997). Cal, doncs, que els agents de la planificació lingüística centren una part dels seus esforços a comprendre i dominar aquests nous mitjans, que els integren en el seu treball com a eina quotidiana i com a àmbit sobre el qual cal incidir.

Les tecnologies de la comunicació es poden aplicar per millorar aspectes del funcionament dels serveis lingüístics. En primer lloc, permeten agilitar el flux intern d’informació, entre les diverses àrees d’un servei, o entre membres d’una àrea allunyats físicament. Fan possible que tots els membres de l’organització disposen de la mateixa informació pràcticament en l’instant en què es genera (horitzontalització de la informació). Aquesta millora en el flux informatiu intern pot servir per a cohesionar el col·lectiu humà al voltant dels objectius comuns (unitat de doctrina), millorar la motivació dels professionals i crear o reforçar una cultura organitzativa basada en l’eficiència i l’excel·lència.

Amb les tecnologies de la informació és possible coordinar millor les actuacions dels serveis lingüístics de diverses institucions, i també difondre de manera eficaç la informació generada pels serveis lingüístics envers l’entorn sobre el qual es pretén incidir. La gestió mateixa dels plans de normalització es pot veure beneficiada per la utilització d'instruments informàtics que formalitzen la feina, especialment en el procés d'avaluació (Escolà et al. 1996).

En altres ocasions hem proposat aplicacions de les tecnologies de la comunicació en el camp de la dinamització lingüística (Ramos 1997) o hem analitzat actuacions concretes en aquest àmbit (Ramos 1998). Una de les línies de treball que suggeríem és l'elaboració i la difusió de programari informàtic en català. En aquest terreny sembla que no hem avançat gaire. Tot i això, ens hem de congratular de l'aparició de la versió catalana del navegador Netscape, que inclou altres aplicacions, com ara l'editor de pàgines web i el correu electrònic. El podeu trobar a: www.uv.es/~snl. D'altra banda, finalment ha eixit a la venda el Windows 98 en català, però molt més tard que la versió castellana, i amb seriosos problemes de distribució. Caldrà insistir en la importància de sistematitzar la traducció a la nostra llengua dels programes informàtics més difosos i, si és possible, fins i tot abans que apareguen en la llengua dominant.

Les tasques de correcció i traducció s’abarateixen i agiliten gràcies a Internet i a les xarxes locals. Només cal enviar per correu electrònic els documents que s'han de revisar, o deixar-los en una carpeta compartida, i els professionals hi podran accedir immediatament, amb independència de la distància física del destinatari d’aquest servei, fer-hi les modificacions necessàries i deixar el document a disposició de l’usuari.

Una aportació revolucionària a l’assessorament lingüístic, en la mesura que ha facilitat una certa autonomia de bona part dels usuaris, han estat els programes de correcció i verificació ortogràfica. En català, el primer d’aquests programes fou l’ADHOC (Automatització de l’[ H] Ortografia Catalana), distribuït per la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, n’hi ha hagut d’altres, entre els quals destaquen els comercialitzats per l’empresa Digec, WordVer i Word Correct, i el corrector de la versió catalana del processador Word de Microsoft. Microsoft ha posat també a la venda el Language Selector, una eina que permet aplicar el corrector de català (i els d'altres llengües) a tots els programes integrats en l'Office –paquet que integra processador de textos, gestor de bases de dades, full de càlcul, etc. Quant als ordinadors Apple Macintosh, l'empresa Inèdit (www.inedit.com/page_escr.html) ofereix l'Escriu 2.5.3, un corrector ortogràfic i sintàctic amb connexió directa amb Claris Works, Microsoft Word i Word Perfect.

A més dels verificadors i correctors, hi ha un altre tipus de programes útils per a l'assessorament lingüístic que s'han estat desenvolupant els darrers anys: els traductors automàtics. La Generalitat Valenciana ha elaborat un traductor castellà–valencià, anomenat Salt, el qual incorpora també un corrector. La comercialització d'aquest programa ha anat endarrerint-se per motius tècnics i polítics, de manera que l'única manera d'obtenir-lo és a través del web (www.cult.gva.es/soportegc/salt.htm). La versió 1.0 del Salt, datada l'any 1997, resulta sorprenentment eficaç. És cert que també presenta algunes deficiències importants, tant des del punt de vista lingüístic com pel que fa al funcionament del programa. Per exemple, només accepta arxius de text o de text enriquit (amb les extensions .txt i .rtf), i únicament si no han estat processats amb una versió del MS Word posterior a la 6.0. A més, l'usuari ha d'estar contínuament pendent del procés de traducció, ja que cada volta que el programa detecta una possible ambigüitat s'atura i obri un quadre de diàleg perquè l'usuari la resolga. Finalment, cal anar assenyalant els fragments que s'han de traduir, perquè si se selecciona més enllà d'un o dos paràgrafs alhora se satura la RAM i s'alenteix considerablement el ritme de la traducció.

Malgrat aquestes deficiències, el Salt 1.0 pot ser útil per a proporcionar una primera traducció (que haurà de revisar un traductor humà), sobretot si es fa servir amb un ordinador dotat d'un microprocessador potent. Trobareu més informació sobre el funcionament del Salt en la comunicació de Josep Lacreu publicada dins les Actes de la IX Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (1998). Ens consta que la versió 2.0 està gairebé enllestida, i que resol bona part dels problemes de l'anterior. Esperem que els avatars polítics no n'impedesquen una distribució adequada.

Altres programes de traducció automàtica al català són el que ofereix l'empresa INCYTA (Franquesa 1997; vegeu també la comunicació d'Imma Sánchez publicada dins les Actes de la IX Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris) i el traductor de l'empresa Trados, conegut perquè és l'usat per a la versió catalana d'El Periódico. Aquesta darrera empresa (www.trados.com) comercialitza també el Trados Translator's Workbench. Es tracta d’un programa de memorització de la traducció. Mentre es va traduint, el Workbench memoritza el treball. Posteriorment, quan es troba una frase similar, el Workbench en suggereix immediatament la traducció. La memorització de la traducció significa que no cal traduir la mateixa frase dues vegades.

Les bases de dades, en les quals es fonamenten els programes informàtics de correcció i traducció, es poden fer servir també d’altres maneres en els serveis d’assessorament i terminologia. Avui comptem ja amb la versió catalana de dos dels programes de gestió de terminologia que tenen un ús més estés a Europa: el MultiTerm i el Termex (Puiggené 1994). L’empresa Trados és la creadora i distribuïdora del programa MultiTerm de gestió de bases de dades terminològiques. La Universitat Politècnica de Catalunya va ser la primera usuària d’aquesta aplicació i hi ha introduït moltes millores. El programa augmenta l’eficàcia dels terminòlegs que hi treballen i resulta fàcil de consultar per al personal extern que hi accedeix. MultiTerm'95 Plus és un programa de gestió terminològica que permet emmagatzemar un nombre il·limitat de termes en més de 20 llengües. L’usuari hi pot definir els camps que necessita, i es pot usar en xarxa. MultiTerm Dictionary és un programa d’edició de diccionaris electrònics. Permet compilar i distribuir diccionaris en línia dins una organització –com ara un servei lingüístic– o publicar comercialment dades terminològiques.

Altres eines electròniques disponibles per a l’assessorament en llengua catalana són:

• L’Hiperdiccionari català-castellà-anglès en CD-ROM (Abril 1995).
• El diccionari de l’IEC en CD-ROM, també accessible en línia: www.iec.es/llengua/dicciona/diccat.htm
• Linguatex, servei d’informació sobre la llengua catalana per videotex, que inclou un sistema integrat d’assessorament lingüístic (Xirinachs 1995).

Les tecnologies de la comunicació ofereixen grans possibilitats d’enriquir els processos de formació. A les opcions ja tradicionals del vídeo i dels enregistraments sonors, àmpliament utilitzades en l’ensenyament de llengües –en català, en el curs Digui, digui, per exemple– s’afegeixen ara els programes informàtics d’autoaprenentatge.

En valencià han tingut una gran difusió els programes de la Generalitat Valenciana Examinator, d’exercicis preparatoris per a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, i Winverbs, de pràctiques sobre la flexió verbal. Es tracta d’aplicacions molt senzilles amb un nivell molt baix de requeriments quant a maquinari i sistema operatiu. Encara més senzills són el Catacroc (http://blues.uab.es/~s_gabcat/zintern.htm), del Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb exercicis de català de nivell inicial per a no catalanoparlants; el GEX (www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm), del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, adreçat principalment a persones adultes catalanoparlants; el Faci’ls fàcils, una aplicació per aprendre a usar els pronoms febles; i el 63, un joc de l'oca amb preguntes sobre llengua realitzat per Drac Soft per al Govern d'Andorra.

Aquesta generació de programes està a punt de ser superada per una altra que ja aprofita els avantatges de l'entorn Windows i dels multimèdia. D'una banda, les universitats catalanes han enllestit el Divercat, un curs interactiu de català de nivell mitjà, en CD-ROM. D'una altra, la Universitat Politècnica de València, amb el suport de les altres universitats valencianes, duu a terme l'elaboració del curs anomenat Valencià Interactiu.

Pel que fa a l'aprofitament d'Internet, ens sembla exemplar l'experiència del Servei d'Autoformació en Llengua Catalana de la Universitat Pompeu Fabra, el qual ha posat en marxa un sistema d'autoaprenentatge mitjançant el web: www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm.

A més dels recursos destinats a l’ensenyament del català, n’hi ha alguns altres que tenen com a objectiu l’ensenyament de diverses matèries –especialment ciències bàsiques– en català. Molts d’ells s’han desenvolupat dins el projecte d’informàtica educativa de la Generalitat de Catalunya (www.xtec.es). Tanmateix, hi ha encara un gran dèficit de materials didàctics. S’estan desaprofitant les enormes possibilitats que ofereixen els materials multimèdia –combinació de text, hipertext, imatge fixa i en moviment, so–, en suport CD-ROM i a través d’Internet.

La manca d’implicació de les institucions públiques i privades, especialment al País Valencià i les Illes, és un dels problemes que dificulten el desenvolupament i la utilització d’aquests recursos. Un altre n'és, possiblement, una preparació insuficient dels professionals de la normalització lingüística. Al marge del fet que les plantilles ja estaven molt consolidades quan van començar a albirar-se les enormes possibilitats dels mitjans que ara tenim a l’abast, cal remarcar que els plans d'estudi universitaris només preveuen esporàdicament l’ensinistrament en les tecnologies de la informació. És cert, tanmateix, que sí que s'ha avançat quant a la inclusió de requisits informàtics en l'accés a les places de nova creació. Però, en qualsevol cas, cal un reciclatge continu i a fons del personal dels serveis lingüístics que integre la utilització activa de les tecnologies de la informació.