Ai! Les rondalles... Fa molts, molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil  dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics s'asseien tot junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. 
Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions,

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

una cultura que a causa de l'avanç del "progrés" i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparéixer.

Ara us faré quatre ratlles sobre aquests estudis - la rondallística- que al  nostre país, i a tot el món, tenen excel·lents estudiosos i  estudioses. 

Que és una Rondalla?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris,desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té  unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. 

A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

Classificació de les Rondalles.

Hi ha tres grans grups:

a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.

b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.

c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària. Hi  intervenen persones que es comporten de  manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa. 
 


Característiques de les rondalles.
 

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. 

a) Estructura narrativa fixa: (Noves lectures de rondalles valencianes, G. Lluch i R. Serrano)

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

  • Situació inicial: Presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.
  • Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial. 
  • Acció: Reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració. 
  • Resolució: El resultat de les accions precedents. 
  • Situació final: Tornada a una situació estable diferent de la inicial. 
b) Tipus de personatges que apareixen 

A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots): l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi.

L'heroi reacciona davant de les exigències del donant per poder disposar dels objectes màgics i es casarà amb la princesa: té com a antagonista l'agressor que s'enfronta amb el protagonista o participa en el combat.

El donant és el més habitual en les rondalles meravelloses i s'encarrega de transmetre l'objecte màgic a l'heroi. L'auxiliar és el personatge que ajuda el protagonista. En les rondalles meravelloses té un caràcter màgic o sobrenatural.

En les rondalles meravelloses sempre apareix una dona en el paper de princesa que és qui exigirà la realització de les tasques més difícils, imposarà una marca que diferenciarà l'heroi dels altres personatges, descobrirà així al fals heroi i acabarà casant-se amb l'autèntic heroi, matrimoni que transformarà l'heroi en un ésser madur i poderós.

c) Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo.

A les rondalles s'utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d'iniciar i tancar el relat. Aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. Les més habituals són frases curtes com:

"Hi havia una vegada..."

O d'altres més precises:

"Vet aquí en aquell temps

que les bèsties parlaven

i les persones callaven..."

Frases com aquesta representen una vaguetat deliberada que simbolitza l'abandonament del món concret de la realitat, i l'endinsament en un món on tot és possible.

Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l'oient/lector al món concret. Igual que les anteriors contenen mots fossilitzats de termes màgics:

"Catacric, catacrac,

catacrac, catacric,

conte contat, conte finit."
 
 

"Una reina tenia tres filles

una mandarina

una tarongina

una melmelada

i aquesta història s'ha acabada."

Interpretacions de les rondalles.

La qüestió és: què signifiquen les rondalles? Com, quan i perquè han sorgit? Tot i que hi ha moltes teories, heus ací algunes:

  • La teoria Mítica de F.M. Müller 
La teoria mítica o indoeuropea va ser formulada a mitjan segle XIX pel filòleg F. Max Müller a la seua obra Essay in Comparative Mythology (1856) i és fruit de les recerques filològiques comparatistes. 

Les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenòmens meteorològics. El mite primitiu es transforma en llegenda i aquesta en les rondalles. Abans de la formulació d'aquesta teoria ha hi havia prou indicis que l'afavorien. Els germans Grimm havien posat en relleu les semblances de les rondalles europees, perses i índies, i postulaven l'existència d'un folklore i un pensament comú indoeuropeu. (Josep Temporal, Galàxia Propp)

  • La teoria psicoanalista de B. Bettelheim 
Bruno Bettelheim a Psicoanálisis de los cuentos de hadas fa un enfocament psicològic que cerca en el profund d'allò psíquic l'origen, la naturalesa i la funció de les rondalles. Aquesta interpretació és molt complexa i molt interessant al mateix temps, perquè es basa en teories freudianes de l'acompliment de desig. La importància de les rondalles en el desenvolupament psicològic de l'infant que el duu fins la maduresa, rau en el fet que l'ensenyen a acceptar la problemàtica de la vida sense ser vençut per ella ni resignar-s'hi, i a enfrontar-s'hi com una possibilitat de reeixir de donar sentit a la pròpia existència. Bettelheim interpreta els elements de la rondalla com a "símbols" que tenen una lectura psicològica a la vida real. (Galàxia Propp)
  • El mètode historiogràfic de l'Escola Finlandesa: K. Krohn i A. Aarne. 
Aquest mètode d'estudi pretén aclarir dues qüestions: establir cronologies segures en l'ordre de les diverses versions conegudes d'una rondalla i la geografia de la seua pertinença o migracions. Iniciaren catalogacions nacionals que permeteren un control més extens de versions i la definició de tipus i subtipus més precisos, alhora que es connectaven amb la rondallística europea -i mundial- que es classificava amb els mateixos criteris de definició temàtica i de motius.
  • El formalisme de V. Propp. 
Vladimir Propp es començà a conèixer a partir del 1958 amb la traducció anglesa de la Morfologia de la rondalla, aparegut en rus el 1928.

Les conclusions més rellevants a les quals arribà Propp, han estat la base metodològica més important utilitzada per la major part dels investigadors.

La rondalla és un relat construït segons la successió de funcions. La funció és una sèrie d'elements constants i permanents del conte, qualsevol que siguen els personatges que les realitzen. El nombre total de funcions és 31. Els personatges que realitzen les funcions són: l'agressor, el donant, l'auxiliar, la princesa, l'heroi i el fals heroi.

  • La concepció ecològica del llenguatge: G. Janer Manilla 
El 1982, Janer Manilla proposava la didàctica de l'ecologia del llenguatge, que s'oposava a l'empobriment i la degradació expressiva en els quals ens trobem immersos els parlants d'una llengua. Una part important del seu mètode didàctic es basa en l'exploració directa dels llenguatges orals, i reivindica la utilització de la literatura oral per a combatre o frenar aquest empobriment. (G. Lluch i R Serrano, Noves lectures de les Rondalles Valencianes)
 
 

Altres teories que podreu trobar explicades a Galàxia Propp, de Josep Temporal són:

  • L'escola marxista: V. Propp i W. Woeller. 
  • Les anàlisis literàries de A. Jolles i M. Lüthi. 
  • La semiòtica estructural de A. J. Greimas i la lògica de C. Bremond. 
  • L'escola antropològica anglesa: A. Lang i E.S. Hartland. 
  • Les teories etnogràfiques franceses: A. Van Gennep i P. Saintyves 

 
 
 
 

Enric Valor/ Rondalles als PPCC

Rondalles al Món/ Noves Rondalles/ Bibliografia