Una vegada l'alcalde i dos regidors del poble de Nalec van ésser cridats a Lleida per l'autoritat governativa, a fi de tractar d'afers relacionats amb l'administració municipal que tenien encomanada.
Eren excel·lents pagesos i bona gent a carta cabal, però no sabien ni un borrall de la llengua oficial. El mateix governador va trobar que això era massa ignorància, i per aquest motiu els va indicar la conveniència, quan haguessin de tornar a Lleida, de saber la llengua castellana.
Ells, d'entendre-la ja l'entenien, ja, però què és cas de parlar-la! De manera que en sortir del Govern Civil, un va dir:
--Tanmateix pintem ben poca cosa! Ésser de la justícia i no saber parlar en castellà; no pot anar ni en rodes! L'hem d'aprendre, vaja!
--Ja sé com ho hem de fer--va dir un.
--Com?
--Anirem al caporal de la Guàrdia Civil!
--Ben pensat! --digueren els altres dos.
Arriben al poble i de les converses amb el caporal de la Guàrdia Civil, tots en van aprendre una cosa o altra.
--Què has après tu?
--Jo, una paraula que diu tot sovint. --Es posa la mà al pit i fa: ¡Nosotros!
--Jo, el que diu quan parla de diners, que es frega aquests dos dits per la punta, i va dient: ¡Por el dinero!
--Doncs jo també m'he fixat amb unes paraules que repeteix moltes vegades: ¡Es natural!
--Així estem massa bé, i amb aquest pas podrem presentar-nos davant de qui convingui.
Ve un dia que hagueren de tornar a Lleida i aquella bona gent va marxar descansada perquè sabien alguna cosa de castellà.
Arriben al peu de Ciutadilla i et troben un home estès a terra, cosit a punyalades.
S'hi acosten i en convèncer-se que era ben mort, un d'ells demanà si era més convenient donar-ne part o continuar cap a Tàrrega.
--Si ens entretenim massa, potser no podrem agafar el tren--observa un altre.
--Sí, sí, tens raó--afegí el tercer...
Estant en aquestes raons, passa per allí la parella de la guàrdia civil que feia la seva ronda, i en veure tres homes davant d'un cadàver, els pregunta:
--¿Quien ha matado a ese hombre?
Respon un de Nalec amb èmfasi, i posant-se la mà al pit:
--¡Nosotros! 
--¡Hombre! --replica el guàrdia, --¡con qué desfachatez lo confiesa! Y vamos a ver: ¿por qué lo han matado ustedes?
--¡Por el dinero! --fa de resposta el que sabia aquesta frase, i per donar-hi més força anava fent amb la punta dels dits l'acció de comptar diners.
--¡Se habrá visto cinismo! Ya saben ustedes a qué se obligan. Nuestro deber nos impone el llevarles presos a Cervera.
El tercer home de justícia de Nalec, que no esperava sinó que el guàrdia acabés de parlar, contesta el més freqüent del món:
--¡Es natural!
I el natural fou que se'ls emportessin a la presó de Cervera i declarar allí davant del Jutge de primera instància sobre d'aquell crim que no havien comès.