1357 L'alzireny Arnau Serra, amb la llicència prèvia del rei Pere el Cerimoniós, fa donació de les terres de la vall de la Murta als ermitans que ja les ocupaven amb anteri oritat.

1376 El 28 de maig, el pontífex Gregori XI concedeix mitjançant una butla la llicència per a fundar un monestir en aquest lloc als frares de la comunitat, que en prenen possessió el dia 4 de juliol.

1401 L'11 de febrer comencen les obres del monestir, que se situen a la part sud de l'edifici, on es troba la primitiva església, de reduïdes dimensions, que conserva encara actualment diverses sepultures.

1410/1413 El pare predicador sant Vicent Ferrer visita la Murta.

1492 Es fan les voltes del claustre primitiu.

1516 El 20 de juny, gràcies a la protecció de la familia Vich, comença la construcció de l'església nova situada a la part de llevant, i s'habilita una cripta davall l'altar major destinada a panteó f amiliar de la casa Vich.

1547 Comencen les obres de construcció de la imponent mola de la torre dels Coloms, seguint una antiga tradició en les construccions de l'orde de Sant Jeroni.

1586 El 19 de febrer, el rei Felip II visita la Murta, aprofitant el viatge que feia pel regne de València acompanyat dels seus fills Felip i Isabel Clara Eugènia.

1601 Acaben les obres de la robusta torre dels Coloms que, amb clar aspecte defensiu, conserva als seus matacans la singular Creu d'Alfardons.

1623 S'acaba la construcció de l'església nova, de senzill estil renaixentista, que incorpora, damunt la porta d'entrada a la façana principal, l'escut nobiliari de la branca familiar valenciana dels Vich. La benedicc ió solemne es va celebrar el diumenge 17 de setembre, i oficià la cerimònia el pare Francesc Verges, prior del convent.

1821 Amb la primera desamortització els monjos jerònims deixen temporalment

Després de crenar el pont anomenat de Felip II, posem peu a la plaça de l'Església, i trobem a la nostra dreta la portalada renaixentista que dóna pas al temple sense entra r en el convent. Aquesta porta s'obri davall l'esvelta torre de les Campanes, presidida per l'escut de la familia Vich, benefactors del monestir. Per davall, a la cornisa partida, una inscripció amb el següent text: "QUAE UTI LITAS IN SANGUINE MEO DUM DESCENDO IN CORRUPTIONEM", la traducció literal de la qual seria: "QUINA UTILITAT TROBES EN LA MEUA SANG MENTRE BAIXE A LA MORT?" A tots dos costats dels brancals, dues plaques il.lustren el visitant sobre alguns dels esdeveniments més destacats del monestir.

Es recomana continuar la visita per on estava l'entrada principal a l'edifici, seguint el camí paral.lel al barranc i deixant a la dreta el llenç del migdia, darrere del qual se situa la primitiva ermita de la Mare de Déu de la Murta, convertida en la primera església del convent fins que, a causa de les seues reduïdes dimensions, es va construir la nova, de manera que quedava aquesta com a sagristia.

Arribats a l'extrem oposat de la placa, a la nostra dreta s'alçaria la robusta torrassa de la Porteria, per la porta de la qual s'accediria al recinte del monestir. Continuant el recorregut passem junt a l'alm&agr ave;ssera, i queda a la nostra dreta allò que en altre temps seria la façana conventual de ponent, fins a arribar a l'entrada de la capella de la Mare de Déu, situada a l'interior del jardí del casalot que van al&ccedi l;ar a finals del segle passat els propietaris de la finca sobre l'hostatgeria del monestir. Continuant per la cara nord arribem al camí cinc puja a les basses, un magnífic lloc per a descansar i contemplar l'admirable paisatge. Per aquest flanc destaca la torre dels Coloms. La seua robustesa acabats: merlets, matacans, espitileres... li donen un aspecte defensiu. Als matacans, la coneguda Creu d'Alfardons dóna la nota religiosa d'un edifici de marcada arquitectura m ilitar.

© de la documentació pertanyent a l'Ajuntament d'Alzira - Regidoria de Cultura
© del diseny i maquetació web pertanyent a Manuel Soler Barber