|
Després de crenar el pont anomenat de Felip II, posem peu a la plaça de l'Església, i trobem a la nostra dreta la portalada renaixentista que dóna pas al temple sense entra
r en el convent. Aquesta porta s'obri davall l'esvelta torre de les Campanes, presidida per l'escut de la familia Vich, benefactors del monestir. Per davall, a la cornisa partida, una inscripció amb el següent text: "QUAE UTI
LITAS IN SANGUINE MEO DUM DESCENDO IN CORRUPTIONEM", la traducció literal de la qual seria: "QUINA UTILITAT TROBES EN LA MEUA SANG MENTRE BAIXE A LA MORT?" A tots dos costats dels brancals, dues plaques il.lustren el visitant sobre
alguns dels esdeveniments més destacats del monestir.
Es recomana continuar la visita per on estava l'entrada principal a l'edifici, seguint el camí paral.lel al barranc i deixant a la dreta el llenç del migdia, darrere del qual se situa la primitiva ermita de la Mare de Déu de
la Murta, convertida en la primera església del convent fins que, a causa de les seues reduïdes dimensions, es va construir la nova, de manera que quedava aquesta com a sagristia.
Arribats a l'extrem oposat de la placa, a la nostra dreta s'alçaria la robusta torrassa de la Porteria, per la porta de la qual s'accediria al recinte del monestir. Continuant el recorregut passem junt a l'alm&agr
ave;ssera, i queda a la nostra dreta allò que en altre temps seria la façana conventual de ponent, fins a arribar a l'entrada de la capella de la Mare de Déu, situada a l'interior del jardí del casalot que van al&ccedi
l;ar a finals del segle passat els propietaris de la finca sobre l'hostatgeria del monestir. Continuant per la cara nord arribem al camí cinc puja a les basses, un magnífic lloc per a descansar i contemplar l'admirable paisatge. Per
aquest flanc destaca la torre dels Coloms. La seua robustesa acabats: merlets, matacans, espitileres... li donen un aspecte defensiu. Als matacans, la coneguda Creu d'Alfardons dóna la nota religiosa d'un edifici de marcada arquitectura m
ilitar.
|
|