Universitat de València  
Capçalera de la secció Notícies  

Àrees temàtiques:

. Estudis

. Informació institucional

. Investigació

. Organització i Serveis

. Cultura

. Universitat i Societat

 

Una investigadora de l’Institut de Física Corpuscular, premiada per la Societat Espanyola de Física

L’IFIC és institut mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques-Universitat de València

• La investigadora María Amparo Tórtola rep el Premi Investigador Novell en la modalitat de Física Teòrica

• El seu treball ha combinat dades de diferents experiments internacionals per a comprendre millor el fenomen d’oscil·lació dels neutrins

La investigadora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC del Consell Superior d’Investigacions Científiques-Universitat de València) María Amparo Tórtola ha rebut el Premi Investigador Novell en la modalitat de Física Teòrica dels guardons que anualment atorguen la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA.

El jurat ha valorat l’impacte del treball de la jove investigadora valenciana en el camp de la caracterització de l’oscil·lació dels neutrins, treball que ha generat 18 publicacions científiques, una de les quals s’ha convertit en referent en aquest camp amb més de 700 cites. El premi, que s’ha lliurat hui en la seu de la Fundació BBVA a Madrid, està dotat amb 4.000 euros.

María Amparo Tortola és llicenciada en Física per la Universitat de València, on en el departament de Física Teòrica va realitzar el doctorat sota la direcció del professor José Valle. Aquesta tesi va tractar sobre un fenomen que es coneix com oscil·lació del neutrí, una propietat d’aquesta partícula elemental que, entre altres coses, s’utilitza per a intentar determinar la seua massa. Aquest és un dels interrogants més importants de la física actual, ja que el Model Estàndard, la teoria predominant, estableix que els neutrins no tenen massa, pel que només interactuen de forma “feble” amb la resta de la matèria (de fet, constantment estem sent “travessats” per milions de neutrins procedents del Sol).

No obstant això, recents observacions en diferents experiments han apuntat que els neutrins tenen massa, encara que encara no s’ha pogut mesurar directament. El fet que aquest tipus de partícula tinga massa té repercussions cosmològiques, ja que els neutrins podrien formar part de l’esmentada “matèria fosca”, un tipus de partícules que no emet llum i que componen al voltant d’un quart de l’Univers. En aquest camp, la tesi de María Amparo Tórtola va utilitzar dades procedents de diferents experiments que mesuren l’oscil·lació del neutrí, com Superkamiokande (detector que mesura l’oscil·lació dels neutrins atmosfèrics i solars) i Kamland (que registra els neutrins procedents de la fissió produïda en una central nuclear), els dos situats a Japó.

VALOR AFEGIT
“Aquest és el valor afegit de la meua tesi”, afirma Tórtola, “ja que mitjançant la utilització de dades combinades procedents de diversos tipus d’experiments, al costat de les anàlisis estadístiques realitzades, es van poder afinar més les variacions entre les masses dels tres tipus de neutrins que coneixem”. Aquesta línia de treball, que la investigadora continua ara gràcies a un contracte JAE del CSIC en l’Institut de Física Corpuscular de València, ha generat 18 publicacions científiques, una de les quals s’ha convertit en referència en la determinació dels paràmetres de l’oscil·lació dels neutrins amb més de 700 cites. La investigadora ha realitzat així mateix estades postdoctorals en les Universitats de Lisboa i Hamburg.

L’última publicació que prepara Tórtola va més enllà de la caracterització de l’oscil·lació del neutrí i proposa un model teòric que explicaria la massa d’aquesta “partícula fantasma”, model que modifica el Model Estàndard. Com a conseqüència d’aquesta extensió de la teoria acceptada per la comunitat científica apareix una nova partícula “candidata” a formar part de la matèria fosca. Encara no s’ha pogut detectar directament cap partícula pertanyent a eixe quart de l’Univers “invisible”, pel que aquest camp és un dels majors reptes de la física moderna (produir matèria fosca és un dels grans objectius del LHC). Però per a poder detectar-la en els experiments són necessaris models teòrics previs que indiquen on buscar, models com els que desenvolupa la investigadora valenciana.

Entre els premiats en l’edició d’enguany dels Premis de la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Fundació BBVA estan Elvira Moya, catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid que ha rebut la Medalla de la institució científica; Javier Sebastián Blázquez, doctor en Física per la Universitat de Sevilla i Premi Investigador Novell en la modalitat de Física Experimental; Manuel Yuste i Carlos Herrán, Premis a l’Ensenyament de la Física en les modalitats d’Universitat i Ensenyament Secundari, respectivament; i el catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Valladolid José Antonio de Saja com a Premi Física, Innovació i Tecnologia. L’acte de lliurament ha estat presidit pel secretari d’Estat d’Investigació, Felipe Pétriz; el president del BBVA, Francisco González; i la presidenta de la RSEF, María del Rosario Heras.


http://rsef.uc3m.es/index.php

[«] Tornar

 

06-07-2010 13:20 h