Àrees temàtiques:

La Universitat de València inaugura una exposició sobre l’exili republicà científic i mèdic

Reuneix més de 200 documents entre fotografies, cartells, material audiovisual i publicacions procedents d’una vintena d’institucions i col·leccions particulars.

La mostra, organitzada en quatre gran seccions, és un excel·lent testimoni audiovisual sobre la fractura social provocada per la guerra civil espanyola en la ciència.

L’exposició s’ha fet coincidir amb un congrés sobre aquesta temàtica organitzat per la Universitat i la SECC.

Ell Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Universitat de València-CSIC), acull una exposició sobre els científics de l’exili i un congrés que vol fer balanç històric de l’exili de metges i científics republicans, 70 anys després del final de la Guerra Civil. Tant l’exposició com el congrés han estat presentats pel vicerector d’Investigació i Política Científica de la Universitat de València, Esteban Morcillo; Elena Díaz, coordinadora de congressos de la SECC i el comissari de l’exposició i director del congrés, el catedràtic Josep Lluís Barona.

L’exposició Científics de l’exili 1939-2009, organitzada i produïda per la Universitat de València, amb la col·laboració de Bancaixa, i que es mostrarà al Palau de Cerveró fins al 7 de març, mostra a través de quasi dos centenars de documents (fotografies de científics exiliats, certificats, documentació gràfica...) “el drama i la fractura social provocats per la guerra civil espanyola, que van tenir conseqüències dramàtiques en la investigació i en la vida de centenars de professionals que hagueren de deixar el país per continuar la seua trajectòria”, segons el comissari de l’exposició, Josep Lluís Barona, que és catedràtic d’Història de la Ciència i Documentació per la Universitat de València. El vicerector Esteban Morcillo, que a més és metge com el comissari, ha reivindicat la importància d’ambdues activitats, congrés i exposició, perquè “és important que les noves generacions coneixen la importància cultural que va tindre la Segona República”.

L’exposició s’ha fet coincidir amb el congrés L’exili científic republicà. Un balanç històric 70 anys després, els dies 5 i 6 de novembre, també al Palau de Cerveró, i que està organitzat conjuntament per la Universitat de València i la SECC (Societat Estatal de Commemoracions Culturals), adscrita al Ministeri de Cultura. La coordinadora de congressos de la SECC, Elena Díaz, ha explicat que aquest congrés es part d’un projecte molt més ampli de la SECC, que es desenvolupa en diferents ciutats, per recuperar no només la ciència sinó també la literatura i altres aspectes culturals que varen estar afectats per la repressió franquista.

“L’exili, la presó i la inhabilitació van significar una tremenda sagnia per a la societat espanyola. L’elit intel·lectual i professional del país, el nucli dirigent de la ciència a Espanya, es va exiliar durant o després de la guerra”, explica Barona, i tot això sense oblidar, afegeix, «la importància dels qui van morir o els qui van veure truncada la seua vida en un exili interior a la presó, o els qui varen ser sancionats, desterrats o executats».

La mostra està organitzada al voltant de quatre grans espais. El primer mostra la gènesi d’una comunitat científica a Espanya a partir de les polítiques de promoció de la ciència, la creació de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, l’Institut d’Estudis Catalans i una àmplia política de beques a l’estranger per a joves científics i investigadors. El segon espai reconstrueix l’impacte de la Guerra Civil, la crisi i l’adaptació de la sanitat al temps de guerra; el tercer espai està dedicat al drama de l’exili i a l’intent de conservació d’una comunitat científica republicana en l’exili. Finalment, l’exposició ret homenatge personal a un selecte grup de científics representatius de l’exili interior i exterior, dels que foren desterrats i els que van perdre la vida: el farmacèutic José Giral, el fisiòleg Juan Negrín, el patòleg Luis Urtubey, el químic Enrique Moles, el geòleg Vicent Sos Baynat i el metge forense Juan Peset Aleixandre.

Reuneix documents, fotografies, cartells, material audiovisual, revistes i publicacions científiques procedents d’una vintena d’institucions i col·leccions particulars. Una mostra que, en definitiva, aporta una visió didàctica sobre la significació social de la ciència i la medicina, i la seua relació amb les reformes socials de l’Espanya de la primera meitat del segle XX. És un excel·lent testimoni visual per al gran públic i per als estudiants de tots els nivells educatius.

La generació dels científics de l’exili, que es pot veure en aquesta mostra, compartia un ideal de modernització i uns referents biogràfics comuns. Molts s’havien format al voltant de les iniciatives de la Institución Libre de Enseñanza i compartien els ideals republicans d’una societat laica. Havien treballat a l’estranger i promogut laboratoris i grups de recerca reconeguts internacionalment. Però la guerra, la desfeta militar i les depuracions del nou règim confessional i antidemocràtic van arrasar els fruits d’aquella generació de deixebles de Cajal. Les destinacions principals van ser Mèxic i França, a més de Veneçuela, els Estats Units, l’Argentina, Cuba i la Unió Soviètica. Desenes de milers es van instal·lar a Mèxic; més de tres-cents eren catedràtics d’universitat, cinc-cents eren metges, i més d’un centenar científics i professionals d’altres àrees: químics, farmacèutics, físics, biòlegs, antropòlegs, enginyers o matemàtics.

El congrés reuneix durant dos dies a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència, López Piñeiro a més d'una vintena d'especialistes de tot el món que es dedicaran, a analitzar les biografies de l' exili, la producció científica, i les institucions i les víctimes de l'exili interior. La primera sessió de la trobada estarà dedicada a les Biografies de l'exili científic republicà

Josep L. Barona obrirà el segon dia de la trobada dedicat a La producció científica i les institucions de l'exili científic republicà. La vesprada estarà dedicada a les víctimes de la repressió: l'exili interior.

Més informació i programa íntegre del Congrés: http://www.uv.es/~fresquet/TEXTOS/

[«] Tornar

06-11-2009 07:57 h