Àrees temàtiques:

Un equip de la Universitat identifica les molècules que intervenen en l'eliminació de les neurones que degeneren

Es tracta d'una investigació conjunta entre la Universitat de València i la nord-americana Vanderbilt

El grup d'investigació de la Universitat de València que dirigeix la professora Isabel Fariñas i el grup nord-americà de la Universitat de Vanderbilt que dirigeix Bruce Carter identifiquen les molècules implicades en el procés d'eliminació de restes després d'una mort neuronal.

Aquest descobriment aporta informació en l'àmbit del tractament del càncer i de les malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson).

El treball que va veure la llum en versió electrònica ahir diumenge 15 de novembre en la prestigiosa revista Nature Neuroscience, ha estat fruit d'un esforç colaboratiu entre el grup de Neurobiologia Molecular del Departament de Biologia Cel·lular i Parasitologia de la Universitat de València (que també forma part del Ciber de Malalties Neurodegeneratives i de la Xarxa Nacional de Teràpia Cel·lular) dirigit per Isabel Fariñas i el grup nord-americà de la Universitat de Vanderbilt dirigit per Bruce Carter. Aquest treball descriu com els receptors de membrana Jedi-1 i MEGF10 estan implicats en el procés de fagocitosi de neurones que moren per apoptosi en mamífers.

L’apoptosi és un procés de suïcidi cel·lular finament regulat a nivell bioquímic pel qual cèl·lules amb mutacions o alteracions funcionals són eliminades de l'organisme. Es tracta d'un procés fonamental en biomedicina; alteracions en l’apoptosi cel·lular subjeuen a patologies tan diverses i de tanta transcendència com el càncer (les cèl·lules tumorals s'escapen de la mort) i les malalties neurodegeneratives (en el Parkinson o l’Alzheimer les neurones es perden per apoptosi). La investigació en l'àmbit de la regulació d'aquest procés en la cèl·lula que es mor és molt intensa però existeixen aspectes menys estudiats, com són els mecanismes que faciliten l'eliminació de les restes d'una cèl·lula que mor per apoptosis, eliminació que ocorre per fagocitosi, és a dir per la ingesta de les restes apoptòtiques per altres cèl·lules. Una de les línies d'investigació del grup de la Universitat de València se centra en estudis d’apoptosi neuronal durant el desenvolupament i en processos neurodegeneratius.

Selecció neuronal de forma natural

El sistema nerviós proporciona un bon model per a l'estudi dels processos de mort neuronal ja que durant el desenvolupament fetal es produeix un procés massiu de mort neuronal controlat -primer el sistema nerviós genera moltes neurones i després la meitat es perden abans del naixement-, que se suposa que assegura que sobrevisquen només les neurones ben connectades. Açò permet estudiar com interaccionen les neurones que estan en procés d’apoptosi amb les del seu entorn. El grup de la Universitat de València va demostrar que són les cèl·lules glials veïnes o adjacents a les neurones aquelles que s'encarreguen de fagocitar les restes de les neurones mortes. Els investigadors van demostrar que les cèl·lules glials són les encarregades de l'eliminació de les restes fins i tot quan es produeix una exacerbació de l’apoptosi, com succeeix en ratolins que són mutants per al factor de supervivència neuronal neurotrofina-3, un mutant que va ser caracteritzat fa uns anys per Isabel Fariñas. Una vegada comprovat açò, els investigadors de la Universitat de Vanderbilt es van centrar en l'estudi de les molècules Jedi-1 i MEGF10, que són similars a unes altres que havien estat descrites com a receptors de senyals “cómeme” en nemàtodes i insectes, i van portar a terme assajos funcionals per a demostrar que, en cèl·lules glials de mamífer, aquestes molècules són necessàries perquè es produïsca el procés d'ingesta de les neurones que degeneren.

L’apoptosi és un procés de mort discreta i no danya les cèl·lules de l'entorn, a diferència de la mort necròtica, que produeix una reacció inflamatòria que condueix a l'activació del sistema immune i que es muiren més cèl•lules en el teixit. Si hi ha un procés deficient de fagocitosi de les restes que produeix una cèl•lula apoptòtica, pot desencadenar-se un procés secundari de necrosi que conduïsca a processos d’autoinmunitat. D'altra banda, existeixen evidències que el procés de fagocitosi pot també contribuir al propi procés de l’apoptosi i potser açò tinga implicacions en la nostra visió dels processos neurodegeneratius. Les possibles aplicacions d'aquestes troballes a intervencions en malalties neurodegeneratives, per exemple, en les quals es produeix una exacerbació del procés apoptòtic, només seran visibles a llarg termini. “Òbviament s'estan estudiant teràpies dirigides a actuar sobre molècules que intervenen en el procés de la apoptosi però cal conéixer també el procés de fagocitosi a nivell molecular si volem comprendre del tot el procés d’apoptosi i intervindre sobre ell terapèuticament” explica Fariñas.

La investigació del grup de la Universitat ha estat finançat pel programa Nacional de Biomedicina del Ministeri de Ciència i Innovació, la Xarxa Nacional de Teràpia Cel·lular i el CIBER de Malalties Neurodegeneratives del Ministeri de Sanitat i Consum i el Programa Prometeu de la Generalitat Valenciana.

[«] Tornar

16-11-2009 14:59 h