Hi ha grandesa en aquesta concepció que la vida, amb els seus poders diversos, fou insuflada originàriament [pel Creador] en unes poques formes o en una sola; i que, mentre aquest planeta ha anat girant d’acord amb la llei fixa de la gravetat, hi evolucionaren i hi evolucionen, a partir d’un començ tan simple, infinitat de formes de les més belles i meravelloses.

El principal defecte de la teoria darwiniana és que no il·lumina gens ni mica l’origen de l’organisme primitiu –probablement una cèl·lula simple– a partir del qual han descendit tots els altres. Quan Darwin assumeix un acte de creació especial per aquesta primera espècie, no està sent consistent ni, crec jo, massa sincer.  

De la mateixa manera que el que sabem sobre la visió és només en relació amb un sistema material particular que anomenem ull, només sabem de la vida en relació amb certes disposicions de la matèria, de les quals els bioquímics poden donar una bona, per bé que incompleta, explicació. La qüestió a discutir és: “Com es va originar el primer sistema com aquest en el nostre planeta?” Es tracta d’un problema històric per al qual he donat una resposta molt tentativa basant-me en la hipòtesi raonable que fa mil milions d’anys la matèria obeia les mateixes lleis que ara.

El que no sabem avui ho sabrem demà. Tot un exèrcit de biòlegs estudia l’estructura i organització de la matèria viva, mentre que un nombre no inferior de físics i químics cada dia ens revelen propietats noves de la matèria inert. Com dos grups de treballadors perforant els dos extrems oposats d’un túnel, persegueixen el mateix objectiu. El treball ha avançat ja un llarg trajecte i molt, molt aviat cauran les darreres barreres entre allò vivent i l’inert sota l’atac del treball pacient i el poderós pensament científic.