Investigació
Comunicació
La música en la transición a la TDT: programas televisivos y experiencias multimedia
(2010) en Miquél Francés et al. (coords) La calidad de los contenidos audiovisuales en la multidifusión digital, Barcelona, Editorial UOC, pp. 109-124. ISBN: 978-84-9788-932-2
La televisión acaba de vivir, en nuestro país, un momento crucial para su futuro. La transición de lo analógico a lo digital implica a muchos actores diferentes. En medio de este reajuste técnico y del torrente de promesas a los espectadores, es necesario averiguar cuál es el estado de salud de aquellos programas que se encargan de difundir una de las manifestaciones artísticas más importantes de la cultura: la música.
Consulta l’article a Google Books
Cerrada, legislable y etnocéntrica: las utopías de la música
(2010) Periplo. Vol. 5, pp. 28-29. ISSN: 1989-8924
Descarrega l’article
Geopoética a dos voces: una conversación con variaciones
(2011) En colaboración con Luis Baeza Andreu. Periplo. Vol. 11, pp. 110-113. ISSN: 1989-8924
Descarrega l’article
La música y el tratamiento sonoro en la ficción televisiva actual
(2012) En Miquel Francés y Germán Llorca (coords) La ficción audiovisual en España: relatos, tendencias y sinergias productivas,Barcelona, Editorial Gedisa, pp. 245-256. ISBN: 978-84-9784-695-0
Las series de ficción viven un momento de gran éxito y difusión. Gracias a la red es posible seguir, casi en directo, las series que se emiten en Estados Unidos.
En este trabajo, llevamos a cabo un análisi tanto narrativo como sociomusicológico del tratamiento sonoro y musical de algunas series estadounidenses que se emitían simultáneamente, en 2012, en su parrilla autóctona y en la española. Focalizamos nuestra atención, entre otras cosas, en el montaje de la banda sonora, la elección y composición de las músicas, el uso de clichés y la alternancia entre los planos diegético y extradiegético.
¿A qué suena nuestro planeta?: la banda de sonido en el documental Tierra
(2013) Miquel Francés et al. (coords) El documental en el entorno digital, Barcelona, Editorial UOC, pp.131-143. ISBN: 978-84-9029-976-0
Desde los inicios de la era audiovisual, las personas han querido recoger testimonio de los lugares y sociedades alejados en el espacio. El ojo etnocéntrico se posaba en el otro y en su medio y empezaba a establecer una jerarquización que dura hasta nuestros días.
Esta película documental se configuraba como una apología ecologista y conservadurista del planeta. El análisis del discurso textual y sonoro nos sirve para revelar el significado último de esta pieza audiovisual. Y para conocer hasta qué punto el ojo etnocéntrico sigue reproduciéndose.
Música
Presència i tractament de la música clàssica contemporània als mitjans de comunicació: una aproximació metodològica al cas de l’Estat espanyol
(2013) Quadrivium: Revista digital de musicologia. Vol. 4, pp. 37-46. ISSN: 1989-8851
L’anomenada música clàssica contemporània és un element aparentment marginal dins la tradició clàssica espanyola. Els mass media, amb el seu abast i incidència social, poden jugar un paper molt important amb la difusió i els discursos al voltant d’aquesta música. Per mitjà de la combinació de tècniques provinents de la metodologia quantitativa i qualitativa, hem volgut provar les possibilitats d’anàlisi d’aquest àmbit musical als mitjans de comunicació. I poder veure, així, quina és la presència i el tractament que li atorguen.
Els resultats finals ens han demostrat l’existència d’un camp d’estudi adient i l’adequació de la nostra metodologia. Hem observat un desigual tractament de la música clàssica contemporània segons quin fora el mitjà de comunicació, hem vist la idoneïtat del seu caràcter híbrid i de motivació del debat epistemològic per a la seua difusió i hem pogut establir una sèrie de trets característics que es repeteixen als discursos que hi fan referència.
Llig l’article a la revista digital
Aproximación sociomusicológica a la Rhapsody in blue de Disney
(2013) En colaboración con Jessica María Pons Terrés. en Jenaro Vera et al. (eds) Una perspectiva caleidoscópica, Ediciones Letra de Palo, pp. 227-240. ISBN: 978-84-15794-07-3
El objeto del presente artículo es presentar una interpretación sociomusicológica basada en una dialéctica entre la contextualización de la obra audiovisual y la obra musical original de George Gershwin. A lo largo de nuestro trabajo situaremos los diferentes motivos de la obra musical con su aplicación narrativa. Veremos como se relacionan las líneas melódicas, armónicas y rítmicas con el desarrollo de la animación. Ubicaremos, en la medida de nuestras posibilidades, la realidad ficticia con los espacio reales. Identificaremos clichés y posibles leitmotiv. En otro orden de cosas, el capitalismo contemporáneo, seguramente hasta los albores de la presente crisis global, ha establecido su justificación ideológica en lo igualitario del sueño americano. La factoría Disney, con el equipaje moral de sus producciones, se ha encargado de reproducir estos valores y de divulgarlos entre el público más vulnerable. El happy ending que también encontramos en el corto de Rhapsody in blue es una muestra más de la vigencia de este imaginario. Un imaginario que empezó a desmoronarse el mismo día que caía Lehman Brothers.
La identitat de gènere de la dona a les sarsueles del canvi de segle (XIX-XX)
-
(2014)Quadrivium: Revista digital de musicologia. Vol. 5, pp. 126-132. ISSN: 1989-8851
La sarsuela és el gran gènere espanyol de música popular. Ben arrelada a l’imaginari col·lectiu, és el mitjà de transport ideal per a la difusió i reproducció d’ideologies. En aquest treball realitzem una anàlisi del discurs dels seus llibrets per tal de conèixer quina identitat de gènere de la dona s’hi construeix. La reificació, la maldat i la culpabilitat de la dona, l’elogi de la castedat i la fidelitat subordinada i l’amor com a voluntat masculina són algunes de les constants que s’hi repeteixen. Sempre, en obres escrites per homes i amb un punt de vista exclusivament masculí.
Llig l’article a la revista digital
La presència de la música clàssica contemporània als auditoris de l'Estat espanyol
-
(2013)en Liliana Arroyo y Montserrat Simó (eds). VI Congrés Català/Internacional de Sociologia. Societats i cultures, més enllà de les fronteres: publicacions completes, Associació Catalana de Sociologia – Institut d’Estudis Catalans, pp. 618-641. ISBN: 978-84-695-8911-3
El present article suposa, alhora, la presentació i l‘ampliació d‘un apartat del nostre Treball final de màster: Aproximació a la Sociologia de la música clàssica contemporània: un estudi exploratori (2011). Una obra introductòria que pretenia, des de l‘àmbit de la Sociomusicologia, explorar les possibilitats d‘anàlisi d‘aquesta tipologia musical recent als diferents camps de lluita social on es desenvolupa: el poder, l‘estat de l‘art i els mitjans de comunicació. Els resultats que obtinguérem en aquell moment – centrats en la temporada 2010-2011– i els que hem inclòs posteriorment –els referits a les temporades 2011-2012 i 2012-2013– són els que configuren el corpus empíric d‘aquest article.
La música clàssica contemporània, a diferència de la resta de ―músiques clàssiques‖, té carregada sobre la seua esquena el pes del passat. Però d‘un passat que ja no es difumina amb les modes sinó que, reincident, torna sobre el present en contínues reinterpretacions, en noves edicions o en gravacions. La societat, mentrimentres, en aquest darrer segle s‘ha vist exposada a una sèrie de canvis molt accelerats que ens han ubicat davant una nova crisi de valors. Al bell mig d‘aquest atordiment general, la música del nostre temps tracta de fer-se un lloc –un espai, que, tot i ser just, se li nega. I, davant aquesta paradoxa inèdita en la història de l‘art, és necessari que la Sociologia i la Musicologia s‘unisquen per donar respostes. És un context en construcció i un moment històric que necessita d‘un considerable recolzament teòric i divulgatiu.
en premsa...
...
La formación musical del alumnado superior de danza: legislación y discursos
Actas del II Congreso internacional de danza, investigación y educación a través de la historia
El jazz en los discursos de la prensa de provincias en la década de 1930
Actas del I Congreso internacional el Jazz en España
