Manuel Boix va nàixer a l'Alcúdia en 1942. Va estudiar Belles Arts en l'Acadèmia de Sant Carles de València i va combinar els seus estudis amb l’interès pel pop art. Després d'algunes obres novelles, en 1964 irrompia en el panorama artístic valencià amb Tríptic monoteista (Tríptic monoteista), on es repartia l'espai amb Artur Heras i Rafael Armengol, dos pintors amb què compartiria exposicions en anys successius. Però el treball de Boix se singularitzaria prompte i començaria a destacar per la creació d'uns referents poètics molt personals, en part truculents, i fins a cert punt fantàstics. Obres com Retransmissió televisiva del miracle (Retransmissió televisiva del miracle, 1970), o la sèrie Falconeria (Falconeria, 1971), al costat de peses tan emblemàtiques com L'arc del triomf (L'arc del triomf, 1971), i en especial El martiri de sant Sebastià o Sant Bru (El martiri de Sant Sebastià, o Sant Bru, ambdós de 1973), són llenços impactants on l'autor, a partir d'objectes o personatges fragmentats o descontextualitzats aconseguia efectes vertaderament impressionants. La seua pintura, amb els anys, va anar deixant a un costat certs aspectes massa explícits i es va endinsar per camins més al·legòrics però, al mateix temps, d'igual o major capacitat expressiva. Les obres de la sèrie Ticromart (Ticromart), a finals dels 70, o les vinculades a la sèrie Acròstic (Acròstic, 1982), ja indicaven bé a les clares aquell nou camí. Cal dir també, que en 1980 va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.

Després d'una estada a Nova York, reapareix en el panorama valencià amb una magna exposició sobre el joc de pilota: El punt dins el moviment (El punt dins del moviment, 1992). Des d'aquell moment, l'obra de Boix també ha explorat, i de manera molt insistent, l'escultura, sobretot en bronze, i així ho testifiquen sèries com Otó (Otón, 1993) i Els Borja a Gandia (Els Borja a Gandia, 1992-1998), entre altres. En la seua última sèrie, El rostre (El rostre), ha tornat a la pintura i als grans formats, aconseguint obres realment espectaculars.

A l'activitat pictòrica i escultòrica de Boix caldria afegir una amplísima trajectòria com a gravador, amb sèries com les dedicades a Tirant el Blanch (1978-1985). També cal tindre en compte els seus múltiples treballs d'il·lustració de llibres i la realització d'incomptables cartells.

L’any 1995 per celebrar el centenari dels estudis de Química a la Universitat de València M. Boix va realitzar una escultura de 12 m d’alçada anomenada “Fet Químic” que representa, en interpretació lliure, una estructura de ceolita que reté en el seua canal o porus una estructura orgànica. Es troba en mig de la plaça central formada pels edificis de les Facultats de Ciències del Campus de Burjassot-Paterna i està envoltada per un jardí mediterrani de palmeres i xiprers creuat per una sèquia que desaigua en l’estany on s’eleva l’escultura de ferro d’oxidació controlada. Algunes de les obres representatives de M. Boix es mostren a continuació: