INTRODUCCIÓ

El segle XX ha segut un segle de desenvolupament científic. Hui es normal escoltar expressions comuns en el mon acadèmic que descriuen aquest procés. "Avui estan vius el vuitanta per cent del savis de la humanitat" es una de aquestes expressions, penso que exagerada, però descriptiva. Exagerada perquè estan vius a soles el vuitanta per cent dels científics, la majoria d'ells no han aplegat encara a la saviesa, i descriptiva per aquesta mateixa raó, hi ha científics vius com mai havia hagut. Al socaire del mentat desenvolupament material de la ciència ha crescut en termes geomètrics la quantitat de coneixements científics disponibles. Molts d'aquestos coneixements han canviat les interpretacions del mon dominants en la cultura. Aquesta nova perspectiva recolza el interès en el estudi dels homes i les seues societats, també des el punt de vista de la ciència natural.

En aquesta introducció tractarem de alguns dels nous motius , i dels vells, per l'interès en el coneixement de les societats humanes. Desprès intentaré desenvolupar algunes consideracions para el estudi de la Sociologia en aquest centre de Relacions Laborals.

1.- la nova situació de la sociologia en el pensament actual. Les ciències de la Terra.

En el segle XX el creixement de les ciències pot ser vist com una acumulació progressiva de nous coneixements en les àrees tradicionals d'estudi , però eixa mateixa acumulació dona també lloc al naixement de noves especialitats i subespecialitats, disciplines senceres i, en últim terme, noves ciències. Les ciències tradicionals, pel seu costat, en no poques ocasions han replantejat al llarg del segle els seus paradigmes explicatius.

La Sociologia pot també ser vista en el context del que nomenem actualment les ciències de la terra. La Terra va formar-se fa 4.5OO milions d'anys, en el mateix moment que el conjunt del sistema solar prenia la seva actual forma. La edat de les primeres formes de vida es calcula actualment en 3.800 milions d'anys. Eixes primeres formes de vida eren algues i tingueren la particularitat de canviar la composició de l'atmosfera de la terra. Construïen els seus esquelets calcaries amb el CO2 que absorbien del aire i generaven oxigen, que , a poquet a poquet, anava permetent als mecanismes evolutius de la vida mateixa construir les formes vives que respiraven el nou oxigen, present ara en el aire. El CO2 de l'atmosfera original està actualment acumulat en la terra en forma de les roques calcaries que formaren els esquelets soldats de aquells microorganismes i altres posteriors que continuen fent la mateixa tasca de fixació del CO2 com els corals o, en altre ordre, totes les plantes del planeta.

Hi ha en aquesta primera aproximació dos línies de pensament que desenvoluparem. Per una banda pareix clar que els éssers vius en general han canviat la apariència del planeta des la mateixa seva aparició en ell. Per tant la terra tal com la coneixem ara es, en gran part, un producte de aquesta interacció. El resultat es que la activitat del éssers vius en general comença a ser també d'interès pels estudiosos de la naturalesa geològica, atmosfèrica, climàtica, geogràfica, etc. En segón lloc hem vist com la nostra espècie de éssers humans queda inmersa en aquesta gran corrent de la vida a travers de la interpretació evolutiva de ella que fa la actual biologia.

Els éssers vius estan lligats al seu medi ambient i també sotmesos a canvis en la seva estructura biològica, que es tradueixen en la aparició de noves espècies quan els canvis en el medi afavoreixen les noves formes de vida. Els ossos mes antics d'éssers humans de la nostra espècie aparegueren en territori de Djibuti, la terra africana que tanca el Mar Roig pel costat Sud. Es calcula la seva antiguitat en vora 80.000- 100.000 anys. Som, per tant, una espècie molt recent, però som, al mateix temps, una espècie amb una considerable capacitat per produir canvis en el medi ambient. Els canvis de que parlàvem al inici han anat produint-se al llarg de centenars de milions d'anys, els canvis que trobem ara producte de les activitats humanes transformen el medi natural a una escala temporal molt mes ràpida.

Com que els canvis en el medi son la clau de la evolució de les espècies, del seu èxit o de la seva extinció trobem ara, que des el punt de vista de les mateixes ciències de la naturalesa, interessa el estudi de les societats humanes, al menys des que han adquirit una formidable capacitat de transformació del medi, es a dir, vora deu mil anys, quan apareixen els primers trets de activitats agrícoles o ramaderes entre els nostres avantpassats.

¿Que conseqüències han tingut les activitats humanes en la organització del entorn físic que ara trobem? ¿Que conseqüències poden tindre les actuals activitats de les societats humanes en el futur?

¿Quines son les claus de aquestes activitats de les societats humanes amb una repercussió tan transcendent, no a soles per la seva pròpia organització interna, sinó també per el seu espai geogràfic?

Aquesta última pregunta es la que pretén contestar la ciència sociològica, també una de les ciències que ha segut desenvolupada casi en la seva totalitat al llarg del segle XX.

2.- Les motivacions sociològiques de la mateixa sociologia.

Encara que es veritat que la major part de la sociologia esta feta al llarg del segle XX, el primer departament universitari de sociologia va nàixer en la Universitat de Chicago al final del XIX, el intent de estudiar els fets socials amb el mètode científic es una idea que va créixer amb força vora el final del XVIII o, potser, en els inicis del XIX. Està aquesta idea perfectament expressada per A. Comte. Diu aquest autor referint-se als intents de reorganització social en França desprès de la Revolució Francesa:

Aquest tipus de motivació reformista es molt comú en els sociòlegs primitius i en molts dels posteriors. Hui en dia la mirem en forma mes complexa. Efectivament el coneixement científic de la societat permet abordar els problemes en forma mes racional i eficient, però hi ha raons profones en el mateix desenvolupament de les societats que pareixen indicar que la font dels enfrontaments de interessos o formes de veure el mon està enrelada mes enllà de la ciència, en la mateixa realitat social. Aquests fets del inici del pensament sociològic ens indiquen també el gran prestigi que havia adquirit la ciència aleshores com forma de coneixement. Si aplicant-la als fenòmens naturals la ciència es tan efectiva, potser que es pugi aplicar també al coneixement dels fenòmens humans.

Com resultat de est moviment apareix una nova forma de veure la historia. Ja no serà a soles la historia dels reis o els notables, sinó també la historia dels pobles. Es reconeix que els mateixos moviments polítics estan ocasionats per desenvolupaments socials. La burgesia de les ciutats ha creat noves formes de economia, de pensament, com la ciència o les universitats, que son mes obra de la societat sencera que de algú notable particular. Y aquesta nova forma de veure la societat permet també analitzar el esdeveniments presents amb aquest punt de vista científic y racional. La historia europea se rescriu des aquest nou punt de vista. La vida de les societats escomesa a veures com tenint elements comuns que donen lloc a les primeres generalitzacions i tipologies de la ciència sociològica. En realitat la nostra visió actual de la història europea es la que dissenyaren aquells homes: Saint Simon, Condorcet, Comte, etc., continuant els treballs de racionalització entreprés pels homes de la Il·lustració.

En tot coneixement científic hi ha també un component propi de motivació, la curiositat. Una curiositat que en el cas de la vocació científica es torna en passió, la passió de que parlava Max Weber. Això té que veure, per ell, amb la inevitable fugacitat de la ciència, els treballs científics estan fets per ser superats y oblidats, ¿Quina raó justifica als científics en eixa tasca prometeica?

Un segle després de la data dels treballs que citem de Comte, Weber, un dels principals constructors de la actual sociologia científica escrivia sobre les dificultats pràctiques de la carrera professional científica y la necessitat de passió e inspiració per dedicares a ella. Segons aquest paràgraf que hem llegit la motivació de Comte seria, per Weber, la d'un home pràctic. Hi han científics però, molt poc pràctics, ells cultiven la ciència per passió pel coneixement "per ell mateix". Els resultats de la passió i la inspiració d’homes com Comte o el mateix Weber es el que ens permet ara construir el curs de sociologia al que assistirem enguany.

3.- La sociologia en els estudis de relacions laborals.

Els estudis de Relacions Laborals existeixen en Espanya des els anys vint. Molt abans de la tardana aparició de la Sociologia en la Universitat espanyola, a inicis del segle, es va crear en la Administració el Instituto para la Reforma Social, que es la organització primerenca de la sociologia en España. Impulsats pel mencionat Institut es varen crear aquests estudis per formar funcionaris capaços de treballar en el cada vegada mes complex camp de treball que anomenaven aleshores "lo social:. Desprès de la guerra alguns d'aquests funcionaris varen eixir de l'Administració i crearen la professió de Graduat Social, intervenint, en representació de clients, particulars i empreses, davant de la Administració en els temes de la administració del treball, seguretat social, o pensions, que exigien experts, dada la seva creixent complexitat . Els estudis de que parlem naixen amb una triple base d'ensenyament, economia, dret laboral i ciències socials, i aquest esperit es conserva en les successives reformes del pla d'estudis.

Transcriu ací les funcions dels Graduats Socials (la professió a la que es pot accedir amb la titulació de Relacions Laborals) segons estan en el Reglament dels col·legis professionals actualment vigent:

"A los Graduados Sociales, en su condición de técnicos en materias laborales y sociales, les corresponden las funciones de estudio, asesoramiento, representación y gestión, sin necesidad de apoderamiento especial, en los casos permitidos por la Ley de Procedimiento Administrativo (…) en todos cuantos asuntos laborales o sociales les fueran encomendados por o ante el Estado, Entidades Paraestatales, Corporaciones locales, la Seguridad Social, la Organización Sindical, Entidades, Empresas y particulares.

Por lo tanto corresponde a los Colegiados en ejercicio desempeñar, entre otras, las siguientes funciones:

1. Intervenir profesionalmente, estudiando y emitiendo dictámenes e informes, en cuantas cuestiones sociales y laborales les sean sometidas.
2. Asesorar, representar, formalizar documentos y gestionar en nombre de Organismos, Entidades, Empresas, trabajadores y particulares en materia social, laboral, de Seguridad Social, empleo y migraciones.
3. Realizar, cuando fueren nombrados colaboradores del Ministerio de Trabajo u otros organismos, en la forma regulada…funciones relativas a las técnicas de investigación social, cooperando en la encuestas, estudios y dictámenes que, sobre materias sociológicas, pudieran encomendárseles.
4. Desempeñar en Organismos Oficiales, Entidades y Empresas con carácter permanente o transitorio, las funciones o cargos de carácter técnico, social y laboral tales como organización, control, asesoramiento o mando, en orden a la admisión , clasificación, acoplamiento instrucción y retribución del personal, regímenes de trabajo, descanso, seguridad, economatos y comedores, indumentaria, previsión social, esparcimiento del personal y, en general, sobre aplicaciones de la legislación social, sirviendo así bien a la eficacia de las obras y actividades encaminadas a fortalecer las relaciones de convivencia de cuantos participan en la Empresa y de aquellas obras destinadas a mejorar los métodos de trabajo y las condiciones de vida del trabajador y su familia. Dejando a salvo las competencias que en materia de Seguridad e Higiene tienen atribuidas reglamentariamente los Cuerpos especializados en ello.
5. Verificar, sin menoscabo de las facultades inspectoras e interventoras de la Administración, mediante certificación o visado, los padrones, declaraciones, liquidaciones y demás documentos que hayan de formalizar las empresas y los trabajadores a efectos de lo establecido en la legislación laboral y de Seguridad Social.
6. Comparecer en nombre de las empresas, de los trabajadores y de los particulares , ante los Organismos Sindicales de conciliación, así como representarlos en los casos que expresamente lo autoricen las Leyes, ante la Magistratura de Trabajo (actualmente Juzgados de lo Social) .
7. Ejercer función docente en las Escuelas Sociales, Seminarios de Estudios Sociales y en otros Centros oficiales y particulares, así como en Empresas y sus Centros de trabajo y Enseñanza Profesional, de disciplinas sociales y laborales.
8. También competerá a los Graduados Sociales las funciones técnicas en orden al estudio y formación de presupuestos familiares, niveles de empleo, análisis de movimientos migratorios, niveles de ingreso personales y familiares, informes en convenios y conflictos colectivos de trabajo, etc., así como cualquier otra intervención relacionada con los fenómenos sociológicos y de significación laboral.
9. Intervenir, cuando sea requerido para ello, como asesor laboral en los convenios colectivos sindicales, así como en las comisiones mixtas establecidas en los mismos.
10. Actúar como Perito en Materia social y laboral ante los Tribunales de Justicia, cuando fuese requerido para ello.
11. Ejercer la Habilitación de las Empresas, trabajadores, sus familiares y derechohabientes, en orden a la percepción de toda clase de beneficios económicos otorgados por la legislación socio-laboral, seguridad social, empleo y migraciones.
12. Aceptar la designación de oficio para todos aquellos cometidos que le son atribuidos al Graduado Social por el presente Reglamento. Dicha designación la realizará el respectivo Colegio por riguroso turno, establecido por la Junta de Gobierno.

Com podeu veure, al menys els apartats c) y h) enuncien com part de les activitats pròpies de la professió treballs de investigació sociològica. Per aquesta raó els plans de estudi de la cursa universitària incideixen molts crèdits de sociologia o ciències socials, que amb el Dret Laboral, la Economia i els estudis de Organització o Psicologia Social completen el vostre actual currículum .

Hem parlat de tres tipus de motius als inicis d'aquest curs, per el estudi de la sociologia. El primer es relaciona amb la nova consciència que naix al nostre segle tenint en conte la gran repercussió dels activitats socials en el nostre entorn natural. Necessitem conèixer millor les claus de aquestes activitats socials si volem habitar aquest mon sense esgotar-ho.

Els clàssics de la sociologia ens transmeten la seva experiència de curiositat pels assumptes socials, la seva utopia de una societat sense conflictes una vegada que el coneixement científic dona les línies del seu desenvolupament. Per últim hem vist a través del BOE, les funcions professionals per las que teniu que preparar-vos al llarg d'aquestos anys de estudi, i també de vida universitària en general, i el lloc que ocupa entre elles la sociologia.