|
INICI
> SETMANA DE LA CIÈNCIA > 5ª SETMANA DE LA CIÈNCIA 2003 > INFOSETMANA ........................................................................................................................................................ Per rebre informació de les nostres activitats cliqueu aquí
|
|
|
5a setmana de la ciència i la tecnologia
Del 3 al 23 de novembre de 2003 |
|
|
Dilluns, 3 de novembre
12.30 h. IES JOSÉ RODRIGO BOTET, Sant Just i Pastor, 70 - 46940 Manises
De l’ordre al caos: un viatge d’anada i tornada José Ros (Departament de Física Teòrica)
La compatibilitat entre les idees intuïtives de determinisme i caos pot semblar sorprenent. En canvi, cada vegada més, ordre i caos es consideren les dues cares d’una mateixa realitat que lluny de ser manifestacions mútuament excloents van íntimament lligades. I això es pot observar en un enorme ventall de fenòmens naturals així com en molts d’altres de socials. Des de moviments astronòmics fins al comportament del cor o del cervell. Des del creixement de cèl·lules canceroses fins a la propagació d’epidèmies. Des de la predicció del temps fins a l’evolució de certes reaccions químiques. Des del mercat de valors fins al tràfic d’informació en Internet. En la xerrada se’n presentaran alguns exemples i s’hi destacarà què té en comú el seu estudi.
|
|
|
Dimarts, 4 de novembre
12.30 h. IES NÚM. 1, Sant Just i Pastor, 70 - 46940 Manises
Ignacio Nebot (Institut de Ciència Molecular)
És possible fer química sense utilitzar tot aquest fascinant conjunt de pots, gots d’estranyes formes i alambins retorçats? Avui en dia, l’ordinador pot substituir, de vegades amb un enorme avantatge, els experiments. El disseny mitjançant ordinador de nous fàrmacs o de nous materials, l’anomenada enginyeria molecular, proporciona un estalvi considerable, tant en diners com en temps, que és gairebé el mateix. D’una manera similar, els càlculs teòrics permeten posar de manifest la fascinant bellesa de les arquitectures moleculars, de les més simples a les més complexes. El modelatge per ordinador de les reaccions químiques resulta especialment útil quan aquestes transcorren en condicions difícilment accessibles o reproduïbles com, per exemple, en l’atmosfera (la del nostre planeta o la d’uns altres, coneguts o no encara), en el mitjà interestel·lar o en estudis hipotètics sobre com pot ser la vida en condicions molt distintes de les del nostre planeta (exobiologia). De la mateixa forma, permet conèixer amb detall el transcurs de les reaccions químiques, fins i tot d’espècies químiques de vida mitjana molt curta, l’estudi experimental de la qual és molt difícil, si no impossible. No obstant això, allò veritablement important, més enllà del simple modelatge (per complicat que siga aquest) és la possibilitat d’interpretar els fets experimentals, d’elaborar teories químiques, en suma. La química permet establir les relacions que existeixen entre l’estructura de les molècules i les seues propietats químiques, obrint així la porta que dóna accés al coneixement més detallat de la matèria en el seu vessant químic.
12.00 H IES PICASSENT, Av. Ronda Nord 2-B. 46220 Picassent
Passat, present i futur dels aliments José Vicente Carbonell (Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments, IATA - CSIC)
Es revisa l’alimentació humana des de la prehistòria fins als nostres dies, i s’extrapolen les tendències de consum per a predir el tipus d’aliments que consumirem en el futur en el nostre entorn socioeconòmic. La xerrada se centra fonamentalment en els aspectes científics i tecnològics de la gamma d’aliments, naturals o processats, que consumim, i de com s’han anat incorporant a la nostra dieta habitual, fins arribar a la gran diversitat actual: aliments convencionals, orgànics, funcionals, transgènics, empobrits o enriquits en micronutrients o macronutrients, etc. També es comenten les noves tecnologies de processament d’aliments i els aspectes històrics, actuals i futurs, de la seguretat alimentària.
19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DELS PREMIS CIUTAT D'ALZIRA.
La ciència biomèdica en el segle XIX
Els ordinadors són ja un instrument més en molts quiròfans i el desenvolupament de les noves tecnologies és la clau de moltes vies d’investigació. La situació de la ciència biomèdica a l’Estat espanyol i, concretament, als centres assistencials sanitaris és un dels eixos d’aquesta xarrada que, a més de donar una visió general, vol aprofundir en aspectes com ara l’impuls que necessita la recerca en els centres sanitaris o els reptes que la comunitat mèdica tracta d’assolir actualment en un camp tan antic com la lluita contra les malalties infeccioses.
|
|
|
Dimecres, 5 de novembre
10.30 h. IES JOSÉ BALLESTER GOZALVO (València)
Fernando González (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva)
Des de la proposta de Charles Darwin a mitjan segle XIX, la teoria de l’evolució ha passat a ocupar un lloc central no només en la biologia sinó en àmbits més amplis com la sociologia o la filosofia, i ha estat motiu de nombroses polèmiques. Moltes d’aquestes deriven d’interpretacions errònies o de la seua aplicació en àmbits que li són aliens. Malgrat això, la teoria evolutiva és una eina fecunda per ajudar-nos a entendre el món i els éssers vius que l’habitem i són nombroses les qüestions a què pot aplicar-se. En aquesta conferència farem un petit repàs a què diu i què no diu la teoria de l’evolució i com podem, amb la seua aplicació, entendre algunes de les qüestions que han preocupat a la humanitat des de fa segles, com ara per què hem d’envellir o per a què serveix el sexe.
12.00 h. SECCIÓ E.SEC IES DE MOIXENT, Vicent Galiana s/n - 46691 Vallada
Ángel Corberán i Francesc Montes (Departament d’Estadística i Investigació Operativa)
Tractarem en aquesta xerrada d’introduir el món de la probabilitat a través de l’anàlisi dels jocs d’atzar més habituals. Entrarem també en alguns usos inadequats de la probabilitat que poden conduir a resultats injusts, fins i tot perversos. En una segona part ens ocuparem dels orígens dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, recórrer laberints i ajudar a repartir el correu als carters xinesos.
19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DIMECRES DE BIODIVERSITAT Museu Municipal de Ciències Naturals (Jardí de Vivers)
Des de la conservació global a la local: experiències en conservació de la biodiversitat valenciana Emilio Laguna (cap de la Secció de la Conservació de la Biodiversitat de la Conselleria de Territori i Habitatge) |
|
|
Dijous, 6 de novembre -
10.00 h. IES JOAN LLOPIS MARÍ. Partida Seniades, s/n. 46460 Cullera
Ester Desfilis (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva)
Per què ens resulten sexy determinats trets facials o corporals? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i, en canvi, les dones s’interessen per homes més grans i ben situats? Recentment alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà és necessari començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva. Charles Darwin, en el seu llibre The descent of man, and selection in relation to sex, va ser el primer que tractà el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic. Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics, va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans. Probablement a causa dels prejudicis i la falta d’objectivitat científica dels informadors, Darwin va concloure que no hi havia un estàndard general de bellesa: distintes cultures tenien distints patrons de bellesa. Això no obstant, alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que existeixen uns patrons de bellesa universals. Persones de diferents classes socials, edats, cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.
12.30 h. IES MANUEL SANCHIS GUARNER. Cid Campeador, 2 - 46460 Silla
La llum, aquesta cosa tan estranya Eugenio Roldán (Departament d’Òptica)
Després d’un breu recorregut sobre les respostes que s’han donat a la pregunta “Què és la llum?” al llarg de la història, es presentaran amb un cert detall alguns fenòmens quàntics. Aquests resulten tan estranys que es fa necessari replantejar-se si la pregunta, així formulada, no mancarà de resposta. Així el vell debat entre la naturalesa ondulatòria o corpuscular ha trobat una solució que resulta paradoxal com a mínim.
12.00 h. DOCUMENTALS CIENTÍFICS Sala d'actes de la Biblioteca del Campus de Burjassot-Paterna Els cetacis del MediterraniJosé Antonio Raga (director científic) i Baptista Miquel (realitzador)
L’any 2000, el Ministeri de Medi Ambient va iniciar un projecte de tres anys amb l’objectiu d’identificar àrees d’especial interès per a la conservació dels cetacis al Mediterrani espanyol. Aquest projecte ha estat coordinat per la Universitat de València, en particular per la Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i ha implicat en el seu desenvolupament també grups d’investigació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Madrid i la ONG ALNITAK. La zona estudiada ha inclòs la totalitat de les aigües del Mediterrani espanyol i l’Atlàntic andalús. Aquesta àrea es va dividir en tres sectors, cadascun d’ells a càrrec dels grups esmentats: el sector nord (aigües catalanes i mar balear) per la Universitat de Barcelona, el sector centre (aigües de les comunitats autònomes valenciana i murciana) per la Universitat de València i el sector sud (aigües andaluses) a càrrec de l’equip de la Universitat Autònoma de Madrid i de la ONG ALNITAK. El desenvolupament del projecte ha comptat amb l’assessorament tècnic del personal pertanyent a la Societat Espanyola de Cetacis i a la Universitat d’Alacant.
En aquest projecte s’ha tractat d’establir l’estat de conservació de les distintes espècies i poblacions de cetacis a l’àrea estudiada per a identificar, en una segona fase, les àrees d’especial interès per a la conservació. Després d’una revisió profunda de tota la informació prèvia, s’ha estudiat la distribució i l’abundància de les poblacions de cetacis i el seu ús de l’hàbitat. També s’ha analitzat la identitat de les poblacions de cetacis a l’àrea d’estudi. A més, s’ha efectuat una anàlisi socioeconòmica de les àrees d’estudi, a fi d’identificar les amenaces i elaborar recomanacions per a la conservació d’aquestes espècies.
En l’estudi s’ha emprat metodologies molt diverses per a l’obtenció de resultats, incloent-hi censos aeris, censos amb vaixell, estudis d’acústica, seguiment i registre de variacions, presa de mostres mitjançant biòpsies i tècniques de posicionament geogràfic, entre altres. S’ha documentat l’existència de 12 espècies de cetacis a les aigües mediterrànies espanyoles i atlàntiques adjacents: els dofins comú, ratllat i mular, cap d’olla gris i negre, orca, orca falsa, zífid de Cuvier, cap d’olla boreal, marsopa comuna, catxalot i rorqual comú. Les tres espècies més abundants a l’àrea d’estudi han estat els dofins ratllat i mular, i hi destaquen també el dofí comú al sector sud. Com a resultat final s’han proposat 16 àrees d’especial interès per a la conservació dels cetacis al Mediterrani espanyol, cadascun sota la categoria de protecció més afí a les seues característiques o necessitats, tant Llocs d’Importància Comunitària com Zones d’Especial Protecció del Mediterrani i altres categories nacionals o autonòmiques (Parc Nacional, Reserva Marina, Parc Natural, etc). Així mateix, s’ha proposat una nova figura de protecció, inexistent fins al moment, per a àrees importants que no poden entrar en les categories anteriors perquè es troben allunyades de la costa: es tracta d’Àrees Oceàniques de Protecció. En concret, en les aigües valencianes s’ha proposat com a Llocs d’Importància Comunitària per a la xarxa NATURA 2000 de la Unió Europea l’ampliació de les àrees de conservació al voltant de les illes Columbretes, el sud de l’illa Tabarca i la costa des del cap de la Nau fins a l’illa de Benidorm. A més, també s’ha plantejat una Zona d’Especial Protecció del Mediterrani per a les espècies migradores, consistent en un ampli corredor en aigües profundes, comprès des del delta de l'Ebre fins al canal d’Eivissa, davant del cap de la Nau.
19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DELS PREMIS CIUTAT D'ALZIRA Casa de la Cultura, Escoles Pies-2, 46600 Alzira
Ciència-ficció: la narrativa del futur? Miquel Barceló (catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya) Amb trets comuns a la creació tecnocientífica i, alhora, a la fantasia, la ciència-ficció es mou en un espai propi que la converteix en una literatura, i també en un gènere cinematogràfic, amb la capacitat de reflexionar sobre els efectes de la ciència en societats com la nostra, cada vegada més tecnificades. Les especulacions que ens proposen les obres d’aquest gènere, a vegades un poc arriscades, més d’una vegada han estat visionàries. Ara bé, tot i que puga semblar-ho, la ciència-ficció no sols mira cap al futur. |
|
|
Divendres, 7 de novembre
11.30 h. SECCIÓ E.SEC IES FERNANDO III D’AIORA. Rafael López, s/n - 46624 Aiora
Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra Fernando Sapiña (Departament de Química Inorgànica i Institut de Ciències Materials)
Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.
19.30 h. TROBADES ASTRONÒMIQUES AL MUSEU DE LES CIÈNCIES PRÍNCIPE FELIPE Auditori Dr. Santiago Grisolía
Primera connexió remota, via Internet, amb el telescopi TROBAR de la Universitat de València, situat a Aras de los Olmos, amb la finalitat els
objectes del cel profund. L’acte anirà precedit d’una conferència impartida pel director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, Vicent Martínez, amb el títol
L’Univers profund en directe.
|
|
-Dissabte, 8 de novembre
MUSEU MUNICIPAL DE CIÈNCIES NATURALS
Projecció ininterrompuda dels documentals científics produïts per la Universitat de València
|
|
|
Diumenge, 9 de novembre
MUSEU MUNICIPAL DE CIÈNCIES NATURALS
- Projecció ininterrompuda dels documentals científics produïts per la Universitat de València
- 12.00 h. Presentació del llibre Revolucions en les ciències naturals, de José Antonio Pascual, de la col·lecció Sense Fronteres, a càrrec de Jorge Velasco (Investigador de l'Institut de Física Corpuscultar i guardonat amb el premi de divulgació científica Estudi Genera 2000)
Revolucions en les ciències naturals repassa la història de la construcció del coneixement científic del nostre planeta i de la vida que el fa diferent de qualsevol altre lloc conegut de l’Univers. L’autor ens facilita la visió d’alguns moments estel·lars i alhora humans en la lluita de la ciència per desvelar els misteris de la natura. Una lluita que és també la peripècia inacabada protagonitzada per persones que mostraren les virtuts més fosques de la nostra espècie i els sentiments. Des del temps de la Il·lustració, quan els primers pensadors científics maldaven per atraure les ments de les persones cap als corrents revolucionaris i lliurepensadors, les ciències de la naturalesa van iniciar una aventura del coneixement que encara no ha acabat. Una aventura de la qual aquest llibre vol convertir-te en un participant més. |
|
|
Dilluns, 10 de novembre
12.20 h. IES BENLLIURE. Convent de Carmelites, 13 - 46010 València
Anàlisi psicològica de per què els físics de partícules no poden dormir Joan Fuster (Institut de Física Corpuscular, UVEG-CSIC)
Què preocupa als físics? Què els impedeix agafar el son? Què saben respondre i que no saben? Què s’hi fa a l’actualitat per intentar resoldre el que no se sap? Què s’aspira a saber en els pròxims anys i que restarà per resoldre als futurs físics? Molts d’ells, amb absoluta certesa, avui es troben als instituts de secundària. Quin tipus de contribucions es poden fer en el camp de física d’altes energies sense eixir de la teua terra, la Comunitat Valenciana?
Vestíbul de la Facultat de Medicina i Odontologia
Els embrions i la medicina del segle XXI. Tu què en penses? Parc Científic de la Universitat de Barcelona Observatori de Bioètica i Dret
Recentment, el que semblava només una sospita s’ha convertit en una realitat: el procés embrionari pot ser no solament un pas cap a la reproducció sinó també una font de vida per als vivents. La investigació ha permès descobrir com, a partir d’embrions de cinc dies, podem extraure unes cèl·lules que podrien ser utilitzades per regenerar teixits i ajudar a solucionar malalties com ara la malaltia de Parkinson, la d’Alzheimer, la diabetis o les lesions medul·lars i cardíaques. Són les anomenades cèl·lules mare embrionàries.
L’ús d’embrions en la recerca obri les portes a un ampli ventall d’aplicacions terapèutiques però alhora desperta un gran debat social entorn dels problemes ètics i jurídics, que encara avui ompli els mitjans de comunicació. En quin punt del desenvolupament es pot considerar que un embrió és una persona? Està permès fer recerca amb embrions al nostre país? És ètic utilitzar embrions en recerca? Per contra, és ètic no permetre que la recerca en aquest camp avance? Qui ha de decidir-ho? Els científics? Els polítics? La societat? Quin paper han de tenir les confessions religioses en aquest debat? Aquestes decisions han d’anar acompanyades d’un ampli debat social, i perquè aquest tinga lloc la societat n’ha d’estar informada degudament.
L’exposició sorgeix amb l’objectiu de fomentar la participació del públic en un debat social informat entorn de l’ús d’embrions com a font de cèl·lules mare. En aquesta línia, l’exposició cobreix els aspectes ètics i científics que envolten aquesta temàtica, així com les opinions de diferents sectors de la societat. Així mateix, posa a l’abast del públic no especialitzat l’estat actual de la recerca, els darrers avenços i les teràpies que es podrien desenvolupar fent ús de les cèl·lules mare.
SEMINARI Aula magna de la Facultat de Medicina i Odontologia
Ciència, Política i Dret: Drets humans i Biotecnologies
10.00 h – Presentació del seminari
10.30 h - El debat sobre les cèl·lules mare i la utilització d’embrions congelats
16.30 h. El debat sobre la clonació
19.00 h. PRESENTACIÓ Aula magna de la Facultat de Medicina i Odontologia
Presentació del número de tardor de la revista Pasajes
El futuro de la naturaleza humana
|
|
|
Dimarts, 11 de novembre
11.30 h. IES JOSÉ BALLESTER GOZALVO. Pintor Alemany, s/n - 46019 València
La física nuclear, un laboratori a la Terra per entendre les estrelles Berta Rubio (Institut de Física Corpuscular, UVEG-CSIC)
El 99.8 % de la matèria del món en el qual vivim està concentrada en els nuclis atòmics. El ferro que ens troben en una anàlisi de sang va ser part d’una estrella fa molts anys. Fins a quin punt ho entenem? Alguns fenòmens nuclears ens són familiars, per exemple la radioactivitat. No fa olor, no es veu, no dol i no obstant això ens penetra com si fórem fulls de paper. Perquè és invisible hem trigat tant a descobrir-la. Només han passat cent anys des de les primeres evidències experimentals. Per a què la podem utilitzar avui en dia? Fins a quin punt la controlem?
12.00 h. CONFERÈNCIA Sala de graus de la Facultat de Matemàtiques
Peter Cols (University of Nottingham)
La cosmologia moderna va nàixer amb la publicació de la teoria general de la relativitat d'Einstein en 1915. La primera comprovació experimental d'aquesta teoria es va realitzar durant la famosa expedició d'Eddington per a mesurar la deflexió de la llum de les estrelles al voltant del disc solar durant l'eclipsi total de 1919. Va ser tan famós l'experiment i tan dramàtic l'impacte sobre el propi Einstein, que es tendeix a oblidar la controvèrsia històrica que envoltà els resultats en aquells temps. En aquesta xerrada Peter Cols explica l'experiment en el seu context històric i sociològic, i mostra com proporciona valuoses lliçons per a l'astronomia i la cosmologia modernes.
SEMINARI Aula magna de la Facultat de Medicina i Odontologia
Ciència, Política i Dret: Drets humans i Biotecnologies
- 10.00 h - Elecció o selecció de sexe?
12.00 h. Problemes del consentiment informat
19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DELS PREMIS CIUTAT D'ALZIRA Casa de la Cultura, Escoles Pies-2, 46600 Alzira
Avanços genètics: límits morals i ètics Bernat Soria (catedràtic de Fisiologia, director de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernàndez)
La investigació amb cèl·lules mare és una de les àrees més prometedores de la biotecnologia, ja que pot ser el primer pas per a la curació de malalties com la diabetis, el Parkinson o l’Alzheimer. Tanmateix, els darrers èxits en la recerca genètica no sols han tingut conseqüències mèdiques, sinó també ètiques. Bernat Soria, un dels científics pioners en l’estudi de cèl·lules mare embrionàries, ens acosta, juntament amb els últims avanços en aquest camp, al debat obert que actualment protagonitzen el Govern, la comunitat científica, les associacions de pacients i l’Esglèsia, entre altres agents socials. |
|
|
- Dimecres, 12 de novembre
16.30 IES FRANCESC FERRER I GUÀRDIA. Emili Panach i Ramos Milo, s/n - 46020 València
De les proteïnes als àcids nucleics: un viatge d’anada i tornada Ismael Mingarro (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular)
El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius, fonamentalment gràcies al desenvolupament tecnològic assolit. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada i que sols poden tindre lloc a l’interior de cèl·lules intactes gràcies a l’acció d’una misteriosa “força vital”, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, un fet que ha culminat en anys recents amb el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el conjunt de material hereditari d'un organisme, la seqüència de nucleòtids que especifiquen les instruccions genètiques per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que es deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja treure el cap a un nou horitzó, el proteoma.
9.00 h. IES MARÍA MOLINER. Dolores Ibarruri La Pasionaria, 16 - 46520 Port de Sagunt IES CAMP DE MORVEDRE. Advocat Fausto Caruana, s/n - 46520 Port de Sagunt
Fernando González (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva) Des de la proposta de Charles Darwin a mitjan segle XIX, la teoria de l’evolució ha passat a ocupar un lloc central no només en la biologia sinó en àmbits més amplis com la sociologia o la filosofia, i ha estat motiu de nombroses polèmiques. Moltes d’aquestes deriven d’interpretacions errònies o de la seua aplicació en àmbits que li són aliens. Malgrat això, la teoria evolutiva és una eina fecunda per ajudar-nos a entendre el món i els éssers vius que l’habitem i són nombroses les qüestions a què pot aplicar-se. En aquesta conferència farem un petit repàs a què diu i què no diu la teoria de l’evolució i com podem, amb la seua aplicació, entendre algunes de les qüestions que han preocupat a la humanitat des de fa segles, com ara per què hem d’envellir o per a què serveix el sexe.
- RUTES MATEMÀTIQUES A LA CIUTAT DE VALÈNCIA (1) 10.00 h. Torres de Serrans
De les torres de Serrans al Jardí Botànic
En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwarizmi, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)
- SEMINARI Aula magna de la Facultat de Medicina i Odontologia
Ciència, Política i Dret: Drets humans i Biotecnologies
17.00 h - Pluralisme, democràcia i bionomia: quins criteris de legitimitat?
19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DIMECRES DE BIODIVERSITAT Museu Municipal de Ciències Naturals (Jardí de Vivers)
Incendis forestals i desertització. La biodiversitat del bosc mediterrani amenaçada José Luis Rubio Delgado (investigador del CSIC i president de la Societat Europea per a la Conservació del Sòl)
|
|
|
Dijous, 13 de novembre
11.30 h. IES ENRIC VALOR. Carrer Senyera, 35 - 46210 Picanya
Ester Desfilis (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva)
Per què ens resulten sexy determinats trets facials o corporals? Per què els homes se senten atrets per les jovenetes i, en canvi, les dones s’interessen per homes més grans i ben situats? Recentment alguns científics s’han plantejat que per a comprendre aquests i altres aspectes del comportament humà és necessari començar per reconèixer que es tracta d’un problema de biologia evolutiva. Charles Darwin, en el seu llibre The descent of man, and selection in relation to sex, va ser el primer que va tractar el tema de la bellesa humana des d’un punt de vista biològic. Basant-se en els comentaris de diversos missioners britànics, va intentar trobar patrons de bellesa comuns a tots els humans. Probablement a causa dels prejudicis i la falta d’objectivitat científica dels informadors, Darwin va concloure que no hi havia un estàndard general de bellesa: distintes cultures tenien distints patrons de bellesa. Això no obstant, alguns estudis transculturals realitzats recentment han demostrat que sí que existeixen uns patrons de bellesa universals. Persones de diferents classes socials, edats, cultures i races comparteixen un mateix sentit estètic de la bellesa humana i coincideixen a l’hora de discriminar què és atractiu i què no.
- 12.00 h. DOCUMENTALS CIENTÍFICS Sala d'actes de la Biblioteca del Campus de Burjassot-Paterna
Menú de gensDaniel Ramon (director científic) Miquel Francés (productor – director Taller d’Audiovisuals)
Menú de gens és un documental educatiu, de 16 minuts de durada, que pretén donar a conèixer als estudiants de secundària les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’alimentació. Amb aquestes aplicacions han aparegut els polèmics aliments transgènics. Pretén mostrar a la societat què són realment els aliments transgènics i quins són el seus riscos. A fi d’oferir una visió objectiva, tindran veu tots els sectors implicats, tant els que estan a favor de l’aplicació de l’enginyeria genètica en l’alimentació com els que hi estan en contra, principalment consumidors i ecologistes.
Des que l’home va començar a conrear plantes i domesticar animals han millorat la seua producció mitjançant genètica. Ho ha fet sempre de forma inconscient utilitzant tècniques clàssiques com la mutació i l’encreuament sexual. Amb aquestes tècniques l’home ha seleccionat durant anys les plantes i els animals que més li interessen. Actualment, l’enginyeria genètica es presenta com una nova forma de millora capaç d’aïllar gens concrets. Amb l’enginyeria genètica s’aconsegueix dirigir la millora, fer-ho de forma més ràpida i fins i tot saltar les barreres de l’espècie o del regne. Aquesta última característica ha generat rebuig en alguns col·lectius de consumidors. La majoria dels prejudicis cap als aliments transgènics són deguts a la falta d’informació. Menú de gens pretén donar tota la informació necessària perquè els estudiants entenguen què són els aliments transgènics i puguen escollir en llibertat.
- 19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DELS PREMIS CIUTAT D'ALZIRA Casa de la Cultura, Escoles Pies, 2 - 46600 Alzira
Ciència i tecnologia, ingredients de la ficció
Fa pocs anys que trobem xats, correus electrònics o telèfons mòbils en els mons de ficció. Sens dubte, les creacions literàries són vehicles de transmissió dels valors de cada societat i, com no, de la ciència i la tecnologia de cada època. Aquesta taula redona ens proposa debatre i reflexionar sobre la divulgació dels coneixements científics que fa la literatura, però també sobre la tradicional por dels escriptors a la ciència i la tecnologia o sobre com els afecten els avanços i com els usen a l’hora d’ensenyar l’univers de les seues obres.
RUTES MATEMÀTIQUES A LA CIUTAT DE VALÈNCIA (2) 16.00 h. Escola de Magisteri
De l’Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències
En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwarizmi, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)
- 19.00 h. CONFERÈNCIA Museu de la Ciència Príncipe Felipe
Jose Bernabeu (Departament de Física Teòrica de la Universitat de València)
Tots estem familiaritzats amb les simetries de formes: una bresca d'abelles, l'edifici del Museu de les Ciències o la composició d'un quadre de Velazquez. No obstant això, les simetries es manifesten també en la naturalesa a un nivell més profund. Les simetries de les lleis físiques ens permeten avançar en la nostra comprensió del món, des de l'escala microscòpica dels seus constituents elementals, fins l'escala macroscòpica de l'Univers com un tot. En aquesta conferència es presenten aquests últims aspectes a un nivell elemental.
|
|
|
- Divendres, 14 de novembre
12.20 h. IES BENLLIURE. Convento València)
Passat, present i futur dels aliments José Vicente Carbonell (Institut d'Agroquímica i Tecnología dels Aliments, IATA)
Es revisa l’alimentació humana des de la prehistòria fins als nostres dies, i s’extrapolen les tendències de consum per a predir el tipus d’aliments que consumirem en el futur en el nostre entorn socioeconòmic. La xerrada se centra fonamentalment en els aspectes científics i tecnològics de la gamma d’aliments, naturals o precessats, que consumim, i de com s’han anat incorporant a la nostra dieta habitual, fins arribar a la gran diversitat actual: aliments convencionals, orgànics, funcionals, transgènics, empobrits o enriquits en micronutrients o macronutrients, etc. També es comenten les noves tecnologies de processament d’aliments i els aspectes històrics, actuals i futurs, de la seguretat alimentària
12.00 h. IES DOCTOR LLUÍS SIMARRO LACABRA. Camí dels Molins, s/n - 46800 Xàtiva
Molècules i electrons en acció: del nanocosmos molecular a l'ectrònica molecular Eugenio Coronado (Institut de Ciència Molecular)
Una de les àrees més prometedores de la ciència i la tecnologia és la relacionada amb l'estudi de les molècules i de les organitzacions supramoleculars per a obtenir nous materials moleculars que serveixen d'alternativa als materials que actualment sustenten la nostra societat tecnològica. En molts casos, aquest tipus de materials poden ser miniaturitzats fins presentar grandàries d'uns pocs nanòmetres. Aquest fet permet accedir a formes molt més eficients i ràpides per a escriure, emmagatzemar, processar, llegir i transferir informació que les que ofereix la microtecnologia actual. Presentarem alguns dels avanços recents més significatius i les perspectives de futur que els sistemes moleculars poden oferir en els camps de l'electrònica molecular i la nanotecnologia. Primer ens ocuparem de les màquines moleculars, és a dir, de dispositius moleculars formats per diversos components moleculars encadellats de manera que puguen desenvolupar una funció específica, com ara un moviment mecànic induït per mitjà d'energia química, electroquímica o lluminosa. Seguidament mostrarem breument com és possible, amb l'ajuda del microscopi d'efecte túnel a escala molecular. Finalment, passarem dels sistemes formats per un nombre reduït de molècules, als materials formats per un nombre infinit de molècules. Mostrarem que aquests materials poden presentar propietats elèctriques, magnètiques i òptiques d'interès com, per exemple, la conductivitat elèctrica o la superconductivitat, el ferromagnetisme i l'òptica no lineal.
12.00 h. CONFERÈNCIA Sala d'actes de la Biblioteca del Campus de Burjassot-Paterna
Superfluïdesa per explorar el cosmos Henri Godfrin
- PREMIS CIUTAT D’ALZIRA - Ll Lliurament del novè Premi de Divulgació Científica Estudi General
Organitzat per la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira, i en col·laboració amb Edicions Bromera i el suport de Bancaixa, el Premi de Divulgació Científica Estudi General pretén estimular la creació i la difusió d’obres que, amb un llenguatge senzill, posen a l’abast del públic en general, i dels estudiants preuniversitaris en particular, els avanços científics i tecnològics i també la divulgació d’aspectes interessants de les diverses branques del saber.
|
|
-Dissabte, 15 de novembre
MUSEU MUNICIPAL DE CIÈNCIES NATURALS
Projecció ininterrompuda dels documentals científics produïts per la Universitat de València
|
|
|
Diumenge, 16 de novembre
MUSEU MUNICIPAL DE CIÈNCIES NATURALS
- Projecció ininterrompuda dels documentals científics produïts per la Universitat de València
|
|
|
- Dilluns, 17 de novembre
11.30 h. IES LA VALL DE SEGÓ. C. de Quartell, s/n - 46511 Benifairó de les Valls
La pluja àcida: un problema resolt? José María Moratal (Departament de Química Inorgànica) Les emissions d’òxids de nitrogen i de sofre associades a les activitats humanes són l’origen d’un greu problema mediambiental. La pluja acidifica àcida és la causa de la degradació de grans masses forestals, deterioració de monuments i la mort biològica de milers de llacs. L’aplicació dels coneixements científics i en particular dels coneixements químics ha permès dissenyar estratègies per abordar aquest problema. S’analitzen quins són els contaminants primaris responsables de la pluja àcida, així com els focus emissors d’aquests i les estratègies introduïdes per reduir aquestes emissions.
12.30 h. IES DOCTOR LLUÍS SIMARRO LACABRA. Camí dels Molins, s/n - 46800 Xàtiva
De l’ordre al caos: un viatge d’anada i tornada José Ros (Departament de Física Teòrica)
La compatibilitat entre les idees intuïtives de determinisme i caos pot semblar sorprenent. En canvi, cada vegada més, ordre i caos es consideren les dues cares d’una mateixa realitat que lluny de ser manifestacions mútuament excloents van íntimament lligades. I això es pot observar en un enorme ventall de fenòmens naturals així com en molts d’altres de socials. Des de moviments astronòmics fins al comportament del cor o del cervell. Des del creixement de cèl·lules canceroses fins a la propagació d’epidèmies. Des de la predicció del temps fins a l’evolució de certes reaccions químiques. Des del mercat de valors fins al tràfic d’informació en Internet. En la xerrada se’n presentaran alguns exemples i s’hi destacarà què té en comú el seu estudi.
19.00 h. IES SANT VICENT FERRER. Parc Salvador Castell, 16 - 46680 Algemesí
De les proteïnes als àcids nucleics: un viatge d’anada i tornada Ismael Mingarro (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular)
El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius, fonamentalment gràcies al desenvolupament tecnològic assolit. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada i que sols poden tindre lloc a l’interior de cèl·lules intactes gràcies a l’acció d’una misteriosa “força vital”, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, un fet que ha culminat en anys recents amb el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el conjunt de material hereditari d'un organisme, la seqüència de nucleòtids que especifiquen les instruccions genètiques per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que es deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja treure el cap a un nou horitzó, el proteoma.
|
|
|
Dimecres, 19 de novembre
12.00 h. IES GREGORI MAIANS. Gabriel Miró, 16 - 46780 Oliva
La llum, aquesta cosa tan estranya Eugenio Roldán (Departament d’Òptica)
Després d’un breu recorregut sobre les respostes que s’han donat a la pregunta “Què és la llum?” al llarg de la història, es presentaran amb un cert detall alguns fenòmens quàntics. Aquests resulten tan estranys que es fa necessari replantejar-se si la pregunta, així formulada, no mancarà de resposta. Així el vell debat entre la naturalesa ondulatòria o corpuscular ha trobat una solució que resulta paradoxal com a mínim.
19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES DIMECRES DE BIODIVERSITAT Museu Municipal de Ciències Naturals (Jardí de Vivers)
Conca mediterrània: punt calent de biodiversitat Eduardo Galante Patiño (catedràtic de Biologia Animal de la Universitat d’Alacant, director del Centre Iberoamericà de Biodiversitat – CIBIO, president del Comitè Espanyol de la UICN
|
|
|
- Dijous, 20 de novembre
11.30 h. IES ENRIC VALOR. Carrer Senyera, 35 - 46210 Picanya
Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra Fernando Sapiña (Departament de Química Inorgànica i Institut de Ciències Materials)
Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.
12.00 h. IES FRANCESC FERRER I GUÀRDIA. Emili Panach i Ramos Milo, s/n - 46020 València
Ángel Corberán i Francesc Montes (Departament d’Estadística i Investigació Operativa)
Tractarem en aquesta xerrada d’introduir el món de la probabilitat a través de l’anàlisi dels jocs d’atzar més habituals. Entrarem també en alguns usos inadequats de la probabilitat que poden conduir a resultats injusts, fins i tot perversos. En una segona part ens ocuparem dels orígens dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, recórrer laberints i ajudar a repartir el correu als carters xinesos.
- 12.00 h. DOCUMENTALS CIENTÍFICS Sala d'actes de la Biblioteca del Campus de Burjassot-Paterna
El món de les partículesPau Navarro (director) Joarge Velasco (Investigador de l'IFIC)
Fa 2500 anys el grec Demòcrit va sorprendre als seus contemporanis amb una increïble afirmació: El món tal com el coneixem, és el resultat d'innombrables combinacions de minúsculs objectes, sempre en moviment cridats àtoms. La Física de Partícules s'inscriu en aquesta tradició tan honorable. Els seus practicants en aquest segle XXI recentment començat, han pogut verificar la fenomenal intuïció de Demòcrit: avui podem, per fi, explicar tot el que existeix a partir d'uns pocs elements que cridem Partícules Elementals, hereves dels àtoms de Demòcrit. Així doncs, els físics de Partícules ja no treballen, com els seus predecessors, de manera aïllada, sinó en grans col·laboracions internacionals, de centenars o milers de persones que construeixen des de complexíssims i gegantescs detectors de 7.000 tones i gairebé 50 metres de longitud construïts per a operar en el futur accelerador LHC del CERN, fins aquells, també de gran dimensió, que persegueixen les astropartícules i que es troben situats en les profunditats abissals dels oceans, a 2.500 metres de profunditat. Darrere dels resultats espectaculars es troben incomptables hores de treball, en tasques sovint rutinàries i enutjoses, seguint un rígid pla de treball determinat per les teories existents i les possibilitats tècniques disponibles. En el camí no només van sorgint respostes sobre l'estructura del món o la destinació de l'Univers, sinó que s'originen també múltiples aplicacions de les quals es beneficia la societat sencera, com les que tenen una incidència directa en la nostra salut o la creació en el CERN, de la Web. El que ens oferís el futur, està àdhuc per saber. R RUTES MATEMÀTIQUES A LA CIUTAT DE VALÈNCIA (1) 16.00 h. Torres de Serrans
De les torres de Serrans al Jardí Botànic
En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwarizmi, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)
- TAULA REDONA 19.00 h. Jardí Botànic de la Universitat de València
Matemàtiques al carrer
- TAULA REDONA 19.00 h. Sala d'actes del Rectorat de la Universitat de València
La Societat del Coneixement. Reflexions sobre la contribució dels resultats d’investigació a la societat
|
|
|
- Divendres, 21 de novembre
11.00 h. IES PARE ARQUÉS. Av. del Ferrocarril, s/n - 03820 Cocentaina
Anàlisi psicològica de per què els físics de partícules no poden dormir Joan Fuster (Institut de Física Corpuscular, UVEG-CSIC)
Què preocupa als físics? Què els impedeix agafar el son? Què saben respondre i que no saben? Què s’hi fa a l’actualitat per intentar resoldre el que no se sap? Què s’aspira a saber en els pròxims anys i que restarà per resoldre als futurs físics? Molts d’ells, amb absoluta certesa, avui es troben als instituts de secundària. Quin tipus de contribucions es poden fer en el camp de física d’altes energies sense eixir de la teua terra, la Comunitat Valenciana? -
RUTES MATEMÀTIQUES A LA CIUTAT DE VALÈNCIA (2) 16.00 h. Escola de Magisteri
De l’Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències
En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwarizmi, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)
- 19.00 h. CONFERÈNCIA Museu de la Ciència Príncipe Felipe Superfícies de Bézier a la Ciutat de les Arts i les Ciències Juan Monterde (Departament de Geometria i Topologia de la Universitat de València)
La senzillesa de la definició de les corbes i superfícies de Bézier, la seua sorprenent capacitat de crear nombroses formes diferents amb pocs paràmetres i la perfecta adaptació al món informàtic, són responsables de la seua aplicació en àmbits diversos com ara el disseny d'automòbils, l'aeronàutica, la tipografia, l'animació o l'arquitectura. Prenent exemples de la pròpia Ciutat de les Arts i les Ciències, farem un recorregut divulgatiu al voltant d'aquesta nova manera de crear "formes".
|
|
|
- Diumenge, 21 de novembre
11.00 h – Jardí Botànic de la Universitat de València
Sala d'Exposicions
Exposició sobre els Instituts Universitaris d'Investigació de la Universitat de València i del Consell Superior d'Investigacions Científiques de la Comunitat Valenciana.
Es conclou aquests dies dedicats a difondre la ciència i apropar-la a la societat amb la Festa de la Ciència al Jardí Botànic de la Universitat de València, on es proposa tocar la ciència amb les mans. Aquesta activitat està dirigida a tot tipus de públic, però especialment als xiquets i xiquetes. El Jardí ofereix formes matemàtiques que caldrà descobrir: l’esfera, l’hèlix, el cercle, l’espiral, el fractal, etc..., una forma i una funció. Formes que es repeteixen i que tenen en comú diferents objectes, voleu conèixer per què? La Universitat proposa un recorregut per la investigació que es desenvolupa als instituts universitaris, què fan, per què i per a què, i quins són els resultats i les seues aplicacions. També es mostraran alguns dels projectes més innovadors. El Taller de la Ciència ens oferirà una gamma de jocs de física i química sorprenents. I com sempre, Llorenç Giménez, el Contacontes, ens narrarà les seues increïbles històries. |
|