|
La paraula forma
part del concepte d’humanitat i constitueix una eina imprescindible per a
la concepció del món tal com el coneixem. Des de la paraula oral a
l’escrita, des de l’espontània fins a la literària, és l’artifici més
revolucionari de la història dels éssers humans. És per això que el
2004, els Premis Literaris Ciutat d’Alzira volen ser una invitació per a
recórrer l’evolució que, des del crit de la prehistòria, arriba fins al
llenguatge dels mitjans de comunicació més innovadors. Per descomptat,
l’itinerari escollit aposta per perspectives múltiples i, de vegades,
enfrontades: paleontologia, antropologia, lingüística, literatura i
comunicació són alguns dels punts de partida d’una reflexió que és, alhora, un
merescut homenatge a la paraula.
Aquest cicle de conferències és
totalment gratuït i està obert a qualsevol persona interessada.
A més d’aquest cicle de conferències, el programa
d’actes al voltant dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira inclou
altres activitats complementàries, com ara jornades de premsa, diverses
exposicions, contacontes, presentacions literàries, concerts, etc.
La
Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València
participa en la coorganització d'aquest cicle amb els següents
conferenciants:
Dijous,
14 d'octubre, a les 19.00 hores
Casa
de la Cultura d'Alzira
El
origen del habla: la evidencia paleontológica
a
càrrec d'Ignacio Martínez
L'origen
del llenguatge és un dels grans enigmes de l'estudi de la història
evolutiva dels éssers humans. Com que les paraules no fossilitzen, la
paleontologia busca la resposta reconstruint allò que ens diferenciava
dels primats més pròxims i que ens va permetre emetre sons articulats:
l'anatomia de la gola i la nostra capacitat d'audició, molt més
sensible. Partint de fòssils d'homínidids amb més de 400.000 anys, la
investigació d'Atapuerca ha donat resultats sorprenents i reveladors al
voltant del moment en què la nostra espècie va començar a parlar.
Ignacio
Martínez és professor titular de l'Àrea de Paleontologia de la
Unviersitat d'Alcalà d'Henares i director de l'Àrea d'Evolució Humana
del Centre Mixt (Universitat Complutense de Madrid) per a l'Estudi de
l'Evolució i el Comportament Humà. Pertany a l'equip investigador dels
jaciments de la serra d'Atapuerca, ha estat guardonat amb el Premi
Príncep d'Astúries, i és coautor -amb Juan Luis Arsuaga- de La
especie elegida, un llibre que qüestiona aspectes fonamentals sobre
l'origen de la humanitat.
Dimarts,
19 d'octubre, a les 19.00 hores
Casa
de la Cultura d'Alzira
Què
és el llenguatge, qui en té i com va evolucionar
a
càrrec de Ramon Ferrer
Sobre
la facultat del llenguatge hi ha molts interrogants oberts. En aquesta
conferència es qüestionaran dos mites molt difosos: el llenguatge com a
fenomen exclusiu dels humans i la seua perfecció. Per què la selecció
natural i l'adaptació biològica, malgrat ser factors molt importants,
tenen poc a dir sobre els orígens del llenguatge? Quina relació hi ha
entre la sintaxi i la referència simbòlica, els elements essencials del
nostre sistema de comunicació?
Ramon
Ferrer és enginyer informàtic i doctor en intel·ligència artificial
per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha guanyat el Premi Ciutat
de Barcelona de recerca científica i el Joan Lluís Vives de comunicació
científica 2003. Actualment fa una estada postdoctoral a Roma, on
investiga sobre l'origen del llenguatge i les sues propietats universals,
la comunicació animal i el lligam entre el llenguatge i transtorns
mentals.
Dijous,
21 d'octubre, a les 19.00 hores
Casa
de la Cultura d'Alzira
Sobre
el origen del lenguaje.
Otra
vez la glándula pineal o de cómo se engancha la mente al cuerpo
a
càrrec d'Ángel López
Quan
Charles Darwin va proposar, el 1871, que el llenguatge humà procedeix
d'altres modalitats comunicatives dels animals, la vella qüestió de com
es vincula la ment al cos va cobrar una nova dimensió, ja no sols
religiosa, sinó també científica. Partint de les possibilitats obertes
pels últims avanços de la genètica i de la lingüística, aquesta
conferència tracta de començar a respondre aquest interrogant.
Ángel
López és catedràtic de lingüística general de la Universitat de
València. La seua aportació més important, que li ha valgut el
reconeixement internacional, és la gramàtica liminar, basada en les
relacions entre la llengua i la consciència lingüística. Autor de
nombroses publicacions, en el polèmic Fundamentos genéticos del
lenguaje estableix un paral·lelisme entre les lleis del codi genètic
i les del codi lingüístic. Pròximament publicarà un segon llibe sobre
genètica i lingüística, The genes of grammar, en què planteja
la qüestió de l'origen del llenguatge.
Dimarts,
9 de novembre, a les 19.00 hores
Casa
de la Cultura d'Alzira
Los
orígenes del lenguaje: una visión desde la arqueología prehistórica
a
càrrec de Valentín Villaverde
Sense
xarxes socials i de comunicació no hauria estat possible el procés
d'expansió de la humanitat per Euràsia. D'altra banda, les restes
d'enterraments i formes d'art diverses daten l'aparició de l'expressió
simbòlica durant el paleolític. Qüestions com aquestes fan que els
experts consideren l'Homo erectus/ergaster com el primer
protagonista de la progressió tecnològica, ja vinculat a la capacitat
cognitiva i a l'aprenentatge. No obstant això, l'aparició del
comportament modern genera un apassionant debat sobre els nostres orígens,
que aquesta conferència ens convida a descobrir.
Valentín
Villaverde és catedràtic de prehistòria de la Universitat de València.
Les seues principals línies d'investigació són el paleolític mitjà i
superior, l'art paleolític i l'art llevantí, al voltant de les quals ha
estat investigador principal en diversos projectes de la Direcció General
d'Investigació Científica. Ha dirigit les excavacions arqueològiques en
nombrosos jaciments, com ara la Cova Negra de Xàtiva o la Cova de les
Cendres de Teulada-Moraira, i ha publicat diversos llibres sobre el tema.
|