L'HOME QUE PARLA MOLT

Aquest científic aficionat a llegir filosofia sempre ha tingut molt clar quines eres les preguntes que calia resoldre perquè creu que en biologia s’ha de respondre a tres qüestions crucials: Com es construeix?, Com funciona?, i Com s’ha adquirit? Fundador del Journal of Molecular Biology, sempre ha intentat pensar en termes d’algun experiment. Compartí despatx durant vint anys amb Francis Crick, desaparegut recentment, del qual pensa que tenia una extraordinària habilitat per a resoldre qüestions d’una forma particular, i van generar moltes idees emocionants fruit de les seves converses. Frederik Sanger el definí com “l’home que parla molt”, i és que al llarg de la seva recerca s’ha formulat moltes preguntes la resposta de les quals li han conduït a ser un dels científics que més ha contribuït a convertir la darrera meitat del segle XX en un dels períodes més impactants de la història de la biologia. Com és el codi genètic? Quin és el codi genètic? Quina és la natura del codi genètic? Quin és el mecanisme de la síntesi de proteïnes? Com es desxifra el codi per tal de dictar l’ordre dels aminoàcids en una proteïna? Com es replica una molècula de DNA in vivo de forma que passa una còpia a cadascuna de les cèl·lules filles? Com funciona l’RNA? Quina és la seva relació amb el DNA? I amb la proteïna? Quantes bases en una cadena de DNA especifiquen un aminoàcid? Quina combinació d’A,T,C i G especifica cada aminoàcid? Els organismes com saben comptar cèl·lules? Hi ha algun tipus de sistema de comptar cèl·lules? Com es connectaven els diferents gens en un organisme? Com distingeixen una neurona d’una cèl·lula del fetge? Com les coses han arribat a ser d’aquesta manera? Pensa que atès que tot està escrit d’alguna manera en el gens, la genètica es converteix en la ciència mestra de la biologia, de fet és la única ciència i tota la resta representa diverses maneres d’arribar a comprendre què fan els gens, el material sobre el qual l’evolució ha de treballar. Una vegada reconeixes que tot ve a través del sedàs evolutiu, i que aquest filtre treballa en gens, veus com tot està interrelacionat. El passat viu en els individus, serem capaces de recapitular el passat i l’evolució esdevindrà un tema experimental meravellós.

El mateix dia que el Partit Demòcrata nominava com a candidat presidencial John F. Kennedy, Brenner realitzava una última prova experimental per donar explicació a com es transfereix la informació del DNA. Va inventar la paraula codó per a descriure la unitat nucleòtica que especifica un aminoàcid i s'adonà tot d’una que quan s’expressa un gen, la seva informació codificada per a una determinada proteïna és transmesa a un intermediari, l’RNA missatger, sintetitzat de nou i de vida curta. Aquest s’associa físicament als ribosomes on especifica la unió dels aminoàcids en una seqüència particular. 

EL CLUB DE LA CORBATA d'RNA

Brenner, creu en el poder de la ignorància, pensa que un científic experimental es pot reprimir la creativitat perquè coneix massa raons per a que alguna cosa no rutlle, i per tant, la gent que no ha estat instruïda en una determinada forma d’estudi és la que pot veure les coses de manera diferent i pot donar un pas nou. Va crear la divertida Societat Educativa S(idney) B(renner) en la que amb cinc minuts d’antelació avisava a qualsevol perquè  li explicara que estava fent i d’aquesta manera educar-se. Considera que la conversa contínua és molt important en ciència, no li agrada pensar en solitari i pensa que gran part del benefici de la ciència prové de la conversa. Però no creu en els journal clubs (reunions per a discutir en grup els articles científics), li agraden els grups com “el cafè de dissabte al matí”, grups informals on es discuteix qualsevol tema, des d’embriologia fins a política, perquè la ciència s’ha de fer en grup, com una unitat social.

L’oportunitat de visitar altres laboratoris als Estats Units vingué de la mà de M. Demerec, director de la Carnegie Institution Laboratory en Cold Spring Harbor, que li ajudà a obtenir una beca per fer una estància. Allí va conèixer al que seria un col·lega i un amic per tota la vida, Seymour Benzer, i a altres investigadors destinats a ocupar un important paper en el desenvolupament de la biologia molecular.

La corbata feta a mà per un mercer de Los Angeles i una agulla de corbata amb el nom de Valina li identifica com a membre exclusiu del Club de la Corbata d’RNA. Aquest club, fundat per George Gamow, estava integrat per científics interessats pel problema del codi genètic, amb només un membre per cada aminoàcid proteic, es a dir, comptava sols amb vint membres.

EL CERVELL.... UNA GLÀNDULA QUE SEGREGA PENSAMENTS

Quan ja es parlava de la fi de la biologia molecular, Brenner sentia que calia moure’s cap a problemes nous que foren desafiadors, calia tornar als problemes de la biologia que s’havien deixat de banda, com era el desenvolupament i la diferenciació i com s’implementen els programes genètics en els organismes superiors. Calia conèixer els gens i com funcionen en les cèl·lules, com les cèl·lules basteixen un sistema nerviós i com aquest sistema té la capacitat d’aprenentatge. Volia comprendre com construeixen els gens un organisme, i en particular com es desenvolupava el sistema nerviós. És a dir, volia un problema que fos tan complicat que de fet no pogués ser explicat de forma senzilla i el sistema nerviós oferia aquesta possibilitat perquè no sols necessites tenir les cèl·lules en el lloc adequat sinó que s’han de connectar entre elles de forma adequada.

Recordava a Konrad Lorenz seguit dels seus ànecs i es preguntava si hi havia un gen per a posar el peu esquerre davant, seguit d’un altre gen que digués: “ I després de fer això posa el peu dret cap avant”. Afirma que davant l’enorme diversitat que hi ha d’éssers vius sempre pots trobar un cas especial que t’ajudi en els experiments. Després d’intenses lectures de botànica i zoologia es va interessar en uns cucs petits els nemàtods. Després de l’elecció de Caenorhabditis elegans com a model d’experimentació decidí fer microscopia electrònica tridimensional, cartografiar físicament la presència i localització de cada cèl·lula del sistema nerviós d’aquest nematode. La idea era estudiar mutants de C.elegans amb l’esperança de trobat mutants de gens que regulen la conducta. Es preguntà si tots els organismes tenen el mateix diagrama de connexions per al cervell i quins gens especifiquen aquests diagrames. Hi havia unitats de comportament i es podien cartografiar en el programa genètic com a tal? Quines són aquestes unitats? Hi ha gens per al fetge diferents dels gens per al ronyó? Com es construeix el sistema nerviós? Com construeixen els gens el sistema nerviós? Com funciona el sistema nerviós per a generar el comportament?