|
INICI >
PREMIS > PREMI
EUROPEU DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA > LLIURAMENT |
|
Desè Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» Convocatòria 2004 Lliurament |
|
Obra guanyadora:
Màrtirs mortífers. Un itinerari pel cervell dels suïcides atacantsAdolf Tobeña |
|
Adolf Tobeña (Graus, Osca, 1950) és catedràtic de psicologia mèdica i psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix també el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. És autor de més de 150 treballs de recerca en neurociència i psiquiatria, professor visitant de les universitats de Londres, Venècia, Groningen i Tel Aviv i professor invitat de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València. Al llarg dels últims quinze anys ha col·laborat assíduament en diversos mitjans de comunicació amb articles de divulgació científica, i ha estat director i conductor de programes de debat científic a Catalunya Ràdio i Ona Catalana. Així mateix, ha publicat una dotzena de llibres. Entre els més recents hi ha títols com Sintonies Neuronals, Anatomia de l'agressivitat humana o Sorbets de Ciència. En la col·lecció Sense Fronteres ha publicat anteriorment Neurotafaneries. Els secrets del cervell humà.
Ha rebut el X Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per Màrtirs mortífers. Un itinerari pel cervell dels suïcides atacants.
Quins mecanismes
es posen en marxa al cervell dels suïcides atacants? Per què hi ha gent
que s’immola en públic amb la intenció de causar el major nombre de
morts possibles en nom d’un combat doctrinal? Quins ressorts morals i
amorals soterrats s’activen en els sacrificis dels kamikazes? Quins són
els perfils de caràcter dels individus proclius a la immolació ofensiva i
quins són els trets distintius del lideratge inductor dels atemptats
exterminadors?... Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència
peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant s’ha convertit en un
dels eixos de combat en això que anomenen «la guerra contra el terrorisme».
De fet, el degoteig d’episodis apocalíptics que han puntejat l’inici
del segle xxi la tenen com a
protagonista principal. Les respostes que acostumen a donar els historiadors
o els analistes socials són apressades i poc convincents. En aquesta obra
es passa revista a allò que pot aportar la biologia evolutiva i la neurociència
a l’hora de descriure i d’entendre millor aquesta opció bèl·lica tan
excepcional que sorgeix en algunes confrontacions entre grups humans. Declaracions d’Adolf Tobeña«És un goig i un privilegi guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica, en l’edició que la col·lecció Sense Fronteres arriba al desè aniversari. Sense Fronteres és, de lluny, la millor col·lecció d’assaig científic en llengua catalana/valenciana/balear. A hores d’ara és una aventura consolidada perquè reuneix un gruix d’obres comparable, en rigor i actualitat, a les de les millors col·leccions de ciència en llengües de molta més difusió. La Universitat de València i Edicions Bromera n’han d’estar orgullosos perquè han sabut generar un tresor vibrant.»
«Amb Màrtirs
mortífers he volgut acostar els periscopis de la ciència a la descripció
de conductes guerreres excepcionals: els suïcidis atacants i altres
sacrificis extrems. M’he dedicat a explorar les fronteres més paradoxals
entre la maldat i la bondat dels humans, quan entren en conflicte
intergrupal. I he intentat mostrar que les aportacions de la biologia de
l’altruisme i la neurociència dels processos de fanatització són
imprescindibles per a entendre aquells comportaments.»
|
|
Obra finalista:
El llegat de Prometeu. Cap a un
nou sistema energètic |
|
Fernando
Sapiña Navarro (València, 1964) és doctor en química, professor del
Departament de Química Inorgànica i investigador de l’Institut de Ciència
dels Materials de la Universitat de València. La seua investigació està
orientada cap al disseny de vies de síntesi de materials amb composició,
microestructura i propietats controlades, així com cap a la seua
caracterització. Ha treballat, entre altres temes, el magnetisme molecular,
superconductors d’alta temperatura crítica i materials magnetoresistius;
és autor de més de setanta articles d’investigació. Pel que fa a la docència,
imparteix mòduls distints amb continguts relacionats amb la química del
medi ambient, com són energia, recursos i medi ambient i química inorgànica
industrial i del medi ambient; també imparteix cursos relacionats amb La
química de la cuina. Col·labora habitualment en les revista Mètode i
Saó en què escriu articles de divulgació científica, i és autor del
llibre
Un
futur sostenible? El canvi global vist per un químic preocupat que
quedà finalista del VI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi
General.
Amb
El llegat de Prometeu.
Cap a un nou sistema energètic
ha estat finalista del X Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi
General. El nostre sistema
energètic està basat en els combustibles fòssils. L’ús d’aquest
implica una sèrie de problemes, com l’augment de la concentració de diòxid
de carboni en l’atmosfera –que podria alterar el clima mundial– o els
problemes econòmics provocats per la inestabilitat a l'Orient Mitjà, on es
concentren la major part de les reserves de petroli. A més, els
combustibles fòssils són recursos no renovables i, per tant, podem
assegurar que l'actual sistema energètic no és sostenible. En aquest llibre s’analitza
quina serà la naturalesa d’un nou sistema energètic sostenible basat en
fonts renovables, amb l’hidrogen com a element central que substituirà
els combustibles derivats del petroli en el sector dels transports. Serà, a
més, la forma en què quedarà emmagatzemada l’energia obtinguda a partir
de les fonts renovables més abundants, eòlica i solar, que són
intermitents, i podrà convertir-se en electricitat en un dispositiu molt
eficient: la pila de combustible.
La transformació
d’una economia dels combustibles fòssils a una economia de l’hidrogen
no pot ser immediata. Tant la Comissió Europea com el govern dels Estats
Units estan planificant, amb la informació disponible en aquests moments,
la manera amb què podria dur-se a terme aquesta transició. Mentrestant, a
Islàndia han pres la iniciativa i, per a l’any 2030, la d’aquest país
serà la primera economia de l’hidrogen del món.
«Primer va ser el plaer d’aprendre. Després el de contar el que havia aprés. Més tard va vindre el d’escriure-ho. En El llegat de Prometeu analitze quina serà la naturalesa d’un nou sistema energètic sostenible basat en fonts renovables.»
«Estrictament parlant, no sóc un expert en energia. Sóc un ciutadà, sempre curiós, molt sovint preocupat, que es fa preguntes i que busca respostes. Supose que la concessió d’aquest premi el que indica és que les preguntes, i les seues respostes, són raonables.»
«El futur sistema sostenible de producció d’energia estarà basat en l’hidrogen. Serà un sistema descentralitzat que emprarà fonts renovables (eòlica, solar, hidroelèctrica, geotèrmica), a partir de les quals s’obtindrà l’hidrogen que podrà transportar-se a grans distàncies a través de canonades. Aquest compost es transformarà en electricitat en piles de combustible. Aquestes piles podran ser grans centrals de producció d’electricitat que es distribuirà als centres de consum, o podran ser dispositius menuts que estaran en domicilis, edificis i indústries. L’hidrogen serà també el combustible utilitzat en el transport. En els cotxes, autobusos i camions, una xicoteta pila de combustible el transformarà en electricitat que farà funcionar un motor elèctric. I, en els avions, l’hidrogen s’emprarà en motors a reacció modificats.»
|
|
Obra recomanada:
De
què parlem, quan parlem de cèl·lules mare i diabetis Ramon Gomis |
|
El jurat recomana la publicació de l’obra de Ramon Gomis De què parlem, quan parlem de cèl·lules mare i diabetis. És un llibre que tracta d’una problemàtica ben actual (la diabetis i les futures teràpies basades en l’ús de cèl·lules humanes embrionàries) des d’una perspectiva tan interessant com inèdita: la visió del metge que atén els malalts en la clínica, que experimenta el contacte directe amb la malaltia, però que alhora s’implica activament en les línies de recerca mèdica més actuals i amb més potencial que tenim ara per ara. El llibre és valuós també perquè remarca especialment no sols allò que està fet i sabem (que no és gran cosa) sinó, sobretot, el molt que encara queda per fer en la investigació biomèdica relacionada amb la diabetis. L’autor no defuig la discussió de les implicacions ètiques que tenen aquestes noves tecnologies de la vida. És, en definitiva, una colpidora reflexió personal d’un professional de la medicina clínica compromès i esperançat amb els resultats de la futura recerca científica.
|
|
|
|
Edicions anteriors - Col·lecció Sense Fronteres
|