català | castellano

Inici
Consell de direcció
Consell Assessor Internacional
Línies editorials
Com publicar
Títols
Sèrie Documents
Autors
Sala de premsa
Contacte

Títols

 

Nº col·lecció: 1
Idioma: català
Any: 1997

ISBN paper: 9788437033181

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

La parla com a espectacle
Estudi d'un debat televisiu
Cercle d'Anàlisi del Discurs

Ressenya:

Mitjançant una acurada anàlisi del programa «La vida en un xip», aquesta obra estudia els espectacles de parla televisius (talk-shows), tant la seva estructura com la manera en què els participants («experts», representants dels poders públics i representants del «poble») construeixen les seves identitats a través dels comportaments discursius que desenvolupen en el debat. Per les seves característiques, aquest llibre serà d'interès per a estudiants universitaris de filologia, sociologia, comunicació i ensenyament. Així mateix, també interessarà diferents professionals -tant de l'ensenyament com dels mitjans de comunicació-, ja que planteja un model d'anàlisi que es pot fer servir per explorar no solament el discurs televisiu, sinó també qualsevol tipus de producció discursiva oral amb diversos participants.

Índex: [+]
  • Presentació
  • Primer part: aproximació teòrica
    • I. Característiques generals de l'estudi
      • 1. L'estudi de l'oralitat i els seus gèneres
      • 2. Els espectacles de parla
      • 3. Àmbits d'aplicació
    • II. Perspectives teòriques i instruments d'anàlisi
      • 1. L'anàlisi del discurs
        • 1.1. L'etnografia de la comunicació
        • 1.2. L'anàlisi de la conversa
        • 1.3. La teoria de l'enunciació
        • 1.4. L'anàlisi semiolingüística aplicada als mitjans de comunicació
        • 1.5. Les estratègies comunicatives i els condicionaments del debat mediàtic
      • 2. Dimensions i categories per a l'anàlisi
        • 2.1. La dimensió interlocutiva
        • 2.2. La dimensió temàtica
        • 2.3. La dimensió enunciativa
  • Segona part: un exemple d'anàlisi
    • I. Aproximació a les dades
      • 1. Selecció i tractament
      • 2. Transcripció
        • 2.1. Principis de transcripció
        • 2.2. Codis utilitzats
        • 2.3. Il·lustració
      • 3. El programa «La vida en un xip». Descripció etnogràfica
        • 3.1. Situació (localització/escena)
        • 3.2. Participants
        • 3.3. Fins (objectius/resultats)
        • 3.4. Seqüència d'actes
        • 3.5. Clau.
        • 3.6. Instruments
        • 3.7. Normes d'interacció i d'interpretació
        • 3.8. Gènere
      • 4. La unitat estudiada
    • II. Anàlisi de les interaccions verbals
      • 1. D'una paraula a l'altra : la mecànica interlocutiva
        • 1.1. Capital verbal i mode de presa de la paraula
        • 1.2. Capital verbal y mode de transició
      • 2. Quin paper fan: els comportaments interlocutius
      • 3. Entre uns i altres: les intervencions i la dinàmica dels intercanvis
        • 3.1. Els modes d'intervenció
        • 3.2. L'estructuració temàtica
      • 4. Qui és qui: la construcció de les identitats socioculturals
        • 4.1. Les veus dels poders públics
        • 4.2. El professional franctirador
        • 4.3. El discurs dels testimonis
        • 4.4. El discurs singular d'un testimoni expert
        • 4.5. El discurs de l'animador
      • 5. Conclusions de l'estudi
        • 5.1. Un espai interlocutiu orquestrat
        • 5.2. Un espai polèmic modular
        • 5.3. La diversitat argumentativa coorientada
    • III. Epíleg
  • Apèndix 1. La ritualització visual
    • 1. Introducció.
    • 2. L'aspecte topològic
    • 3. L'aspecte visual
    • 4. L'aspecte escòpic
    • 5. L'aspecte intersemiòtic: els tipus mostratius
    • 6. Conclusió
  • Apèndix 2. Entrevista amb Joaquim M. Puyal a propòsit del programa «La vida en un Xip»
  • Annex : Transcripció del debat estudiat
  • Bibliografia
  • Índex de quadres, gràfics i taules
 

Nº col·lecció: 2
Idioma: català
Any: 1997

ISBN paper: 9788437033266

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Retòrica, informació i metàfora
Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa
Elvira Teruel Planas

Ressenya:

Es real la diversitat de tractament de la informació als mitjans de comunicació? O més aviat respon, simplement, a l'aparició de diferents estratègies retòriques amb uns continguts repetitius filtrats per les construccions ideològiques dominants? Aquestes i altres preguntes són contestades al llibre mitjançant l'aplicació dels recursos de la teoria lingüística.

Índex: [+]
  • Pròleg
  • Obertura
  • I. Retòrica i informació
    • I.0. Pluralisme ideològic. Pluralisme informatiu. Pluralisme retòric
      • Existeix una retòrica de la informació periodística?
    • I.1. El procés comunicatiu dels mitjans de comunicació de massa com a acte de comunicació
      • L'univers comunicatiu dels mcm. La situació comunicativa
      • L'emissor
      • El receptor
      • El canal y el codi
      • El missatge
        • El missatge i la forma
        • El missatge i el contingut
        • Missatge i gènere periodístic
        • Missatge, text i unitat comunicativa
    • I.2. La persuasió en tot acte de comunicació i la persuasió en la comunicació periodística
      • Comunicació i persuasió: activitat humana interactiva
        • Comuniquem i persuadim, o comuniquem persuadint?
        • La construcció de la realitat
        • Comuniquem i persuadim, i comuniquem persuadint
        • I doncs, la persuasió en la comunicació periodística
      • Relacions interpersonals als mcm?
        • La interacció entre l'emissor-mitjà de comunicació i el receptor-audiència
    • I.3. Retòrica i comunicació periodística
      • Retòrica i mitjans de comunicació de massa
      • Aristòtil, el comunicòleg
      • La inventio, la intocable. A la recerca dels arguments
        • Convèncer
        • Emocionar
        • La dispositio, l'oblidada. D'allò que els segles s'endugueren
        • L'elocutio, la reina o el príncep destronat. De quan sols en queden les paraules
        • Actio i memoria. Comença la representació!
      • Els usos retòrics i el discurs periodístic
        • La inventio, el filtre. La realitat supera la ficció?
        • La dispositio. O l'ordre dels factors altera el producte
        • L'elocutio. La realitat es disfressa de ficció
        • Actio: Impressió, càmera, acció!
      • Retòrica i informació periodística
        1. Informar és un acte retòric
        2. Retòrica de la informació periodística
        3. Es pot parlar de models retòrics de la informació periodística, independentment del discurs ideològic?
        4. Pluralisme informatiu i pluralisme retòric
        5. Pluralisme informatiu i pluralisme ideològic
        6. Comunicació, persuasió, manipulació
  • II. Metàfora i significació
    • II.0. Teoria de la metàfora versus teoria de la significació
      • L'estudi del significat
      • Traduttore, traditore
        • «Els homes són, entre els animals que utilitzen signes»
      • L'espècie predominant
      • Teoria de la metàfora versus teoria de la significació
    • II.1. Teoria pragmàtica del significat
      • Significat i referència
        • Unitatde significat i funció referencial
        • Significat i veritat
        • Referència, significat, veritat, versemblança
      • Significat, comunicació, informació
        • Enunciats lingüístics i comunicació
        • Els enunciats lingüístics del mcm
        • Titulars metafòrics: estètica i informació
        • Significat, comunicació i situació
      • Significat, acció i cooperació
        • Significat i conducta
        • Significat i acció
        • Dir i fer
          • «Ho va jurar la meva llengua, però no pas el meu cor»
          • Dir i fer als mcm
        • Significació i cooperació
        • Cooperació i implicació
          • Màxima de qualitat
          • Màxima de quantitat
          • Màxima de pertinença
          • Màxima de manera
    • II.2. La metàfora dins la teoria pragmàtica del significat
      • Preludi
        • Piano
        • Andante
        • Andante con moto
        • Andantino
      • Cantata
        • Allegro
          • La competència lingüística
          • El context
      • Allegro ma non tropo
      • Ritornello
        • Significat metafòric i referència
        • Significat metafòric i comunicació
        • Significat metafòric, i acció i cooperació
        • El titular metafòric com a acte de parla
        • El titular metafòric com a acte de parla (bis)
    • II.3. Cap a una metodologia pragmàtica de la metàfora
      • Exordi
      • Demostració
      • Epíleg
  • III. Informació i metàfora
    • III.0. L'ús de la metàfora en la informació periodística.
      • Introducció
      • Retòrica i pragmàtica
      • Llenguatge i metàfora
      • Informació i metàfora
    • III.1. Anàlisi dels titulars metafòrics dels mitjans de comunicació escrits
      • Presentació
        • El corpus
        • El mètode
        • Els objectius
      • Descripció i definició dels titulars metafòrics
      • Els titulars com a enunciats periodístics
        • El titular com a elocutio retòrica
        • El titular com a dispositio retòrica
      • Els titulars com a enunciats lingüístics
        • Una teoria lingüística per analitzar els titulars
        • Funcions lingüístiques dels titulars
        • Funcions del llenguatge i construcció de la realitat
          • La funció ideativa
          • La funció interpersonal
          • La funció textual
        • Funcions del llenguatge i situació comunicativa
        • Funcions del llenguatge i rols socials
        • Funcions emotiva i conativa, mirall-miratge de les tensions socials
        • La funció fàtica: factor de cohesió social
      • Els titulars com a enunciats estètics
        • La funció estètica, comunicar al màxim
        • Fer titulars, fer versos
        • Funció estètica, moneda lingüística de canvi
    • III.2. Anàlisi pragmàtica dels titulars de premsa
      • Hipòtesi performativa: a la recerca del performatiu
      • Les màximes conversacionals i el principi de cooperació.
      • La conversa amb els mitjans de comunicació
        • Resultats de l'anàlisi de les màximes
          • La burla de la màxima de qualitat genera diferents tipus de
          • Metàfores, segons el mcm
            • Noves
            • Vives
            • Fossilitzades
            • Catacrèsiques
        • Màxima de pertinença
          • L'observança de la màxima de pertinença genera titulars coherents
          • La burla a la màxima de pertinença genera antítesis
        • Màxima de manera
          • La burla a la màxima de manera: “sigui clar” genera metàfores obscures
          • L'observança de la màxima manera: “sigui breu” genera metàfores per abstracció
          • La burla de la màxima de manera: “sigui breu” genera metàfores eufemístiques
      • Funció pragmàtica i funcions del llenguatge: Què fem amb les paraules?
        • Funció retòrica i pragmàtica: metàfora constructe versus metàfora ornament
          • Metàfores constructe o cognitives
          • Metàfores ornamentals
        • Funcions del llenguatge des de la perspectiva tradicional
    • III.3. La interpretació. Anàlisi cognitiva
      • Focus, marc i tema
        • Focus
        • Marc
        • Tema
      • Orientació i ontologia: Els fonaments de la construcció metafòrica de la Realitat
        • Model i mètode
        • Orientació
        • Ontologia
      • Conclusions i conjectures vàries de l'anàlisi interpretativa
        • Dades creuades
          • Productivitat de cada camp ontològic per estructurar metafòricament la realitat
          • Productivitat de cada camp ontològic per estructurar metafòricament cada tema de la realitat
          • Productivitat de cada camp ontològic per estructurar metafòricament la realitat en cada diari
  • IV. Jocs lingüístics
    • IV.0. Mecanismes d'expressivitat del llenguatge periodístic
      • Figures
        • Figures tradicionals
          • Personificació
          • Metonímia
          • Antítesi
      • Figures periodístiques i publicitàries
        • Frases fetes
        • Trucatges
          • Trucatges de frase feta
          • Trucatges de citacions religioses o bíbliques
          • Trucatges de citacions de títols varis i eslògans
        • Tirabuixó
      • Estereotips
      • Joc de figures
  • Bibliografia
 

Nº col·lecció: 3
Idioma: català
Any: 1998

ISBN paper: 9788437034560

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

El lector model en la narrativa per a infants i joves
Gemma Lluch

Ressenya:

La literatura per a infants i joves és un camp amb una curta tradició de recerca filològica universitària. Aquest estudi respon a un enfocament interdisciplinari que s'insereix en el marc de l'anàlisi del discurs i que conjumina l'examen de dades històriques amb la fonamentació teòrica a partir de la construcció textual del lector model. Un aspecte rellevant d'aquest treball consisteix en l'estudi de la comunicació que estableix la literatura per a infants: el paper que hi fan els diferents tipus d'autor i la influència de les institucions, de les polítiques editorials o dels corrents d'opinió educatius en les propostes textuals. Una aproximació que ofereix tot un seguit de claus interpretatives necessàries per entendre què ocorre en la comunicació literària proposada pels adults a un infant immers en un món cada vegada més visual i menys literari.

Índex: [+]
  • Notes prèvies sobre una ventafocs literària, per Vicent Salvador
  • Al lector
  • 1. El concepte de lector
    • 1.1. Umberto Eco
      • Lector in fabula
      • Aportacions posteriors
    • 1.2. Rezeptionsästhetik
      • L'estètica de la recepció de Hans Robert Jauss
      • La teoria de l'acte de llegir de Wolfgang Iser
      • Aportacions posteriors
  • 2. El concepte de lector en textos específics
    • 2.1. El lector de la narrativa oral
    • 2.2. El lector en els textos paraliteraris
  • 3. La comunicació literària
    • 3.1. L'autor
      • L'autor-instructor: Heinrich Hoffman, Charles L. Dodgson i Robert Louis Stevenson
      • L'autor-política educativa: l'inici de l'editorial La Galera
      • L'autor actual: la literatura fins als 6 anys
    • 3.2. Els agents de transformació
      • Els agents de transformació institucionals
      • Els agents de transformació educatius
      • Els agents de transformació editorials
    • 3.3. El sexisme en la literatura per a infants
  • 4. Els paratextos
    • 4.1. El peritext editorial
    • 4.2. Els títols
    • 4.3. El títol dels capítols
    • 4.4. La informació de coberta: «Les Tres Bessones i...»
    • 4.5. Els pròlegs: «Els Grumets de La Galera», el realisme crític i Carles Riba
    • 4.6. La il·lustració
    • 4.7. L'epitext: els catàlegs
    • 4.8. Conclusions
  • 5. Els codis i els subcodis
    • 5.1. La competència lingüística
    • 5.2. La competència literària
    • 5.3. Els mons possibles
  • 6. La competència genèrica
    • 6.1. L'estructura narrativa
    • 6.2. El temps narratiu
      • La manipulació del temps
      • El temps històric
      • La durada dels fets
    • 6.3. Els personatges i l'espai
  • 7. La competència hipertextual
    • 7.1. La relació d'imitació seriosa
      • El primer títol d'una col·lecció com a hipotext: «La Bruixa Avorrida»
      • La transformació per reducció de la literatura clàssica: Tirant Lo Blanc
      • L'hipotext de la narrativa de tradició oral: «Xerrameca de Xerraires», «El Sac» i «La Galera Popular»
    • 7.2. La relació de transvestisme burlesc: les propostes de Gianni Rodari
      • Versos perversos de Roald Dahl
      • «Les Tres Bessones i...»
    • 7.3. La relació hipertextual amb els mass media
      • El cinema per a infants
      • La producció de la factoria Disney
  • Bibliografia
  • Índex analític
 

Nº col·lecció: 4
Idioma: castellà
Any: 1999

ISBN paper: 9788437034553

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Creatividad y comunicación persuasiva (2a ed.)
José M. Ricarte

Ressenya:

Anàlisi del pensament creatiu des de la perspectiva en la que comprendre i aprehendre el procés de creació és imprescindible per a totes aquelles persones que s'interessen per la comunicació persuasiva en i des de qualsevol tipus d'organització. Conèixer i dominar aquest procés els ajudarà -tant si són publicitaris com si no ho són- a superar prejudicis i inhibicions, a desenvolupar intel·ligentment la seua imaginació i a despertar una actitud favorable cap a la innovació. El contingut d'aquesta obra permetrà al lector accedir a uns plantejaments bàsics sobre l'apassionant món del pensament creador o productiu i la seua aplicació pràctica; la utilització de la capacitat creativa com eina per a resoldre problemes. Ambdues habilitats -pensament productiu i creativitat- resulten imprescindibles per a arribar als objectius de qualsevol tipus de comunicació organitzacional, ja siga empresarial o institucional.

Índex: [+]
  • Prólogo a la segunda edición
  • Agradecimientos
  • Introducción
  • Capítulo 1. Crear es pensar
  • Capítulo 2. Naturaleza del proceso creativo
  • Capítulo 3. La invención
  • Capítulo 4. Retórica y comunicación persuasiva
  • Capítulo 5. Comportamiento y personalidad creativa
  • Capítulo 6. La actitud creativa
  • Capítulo 7. Aptitudes y capacidades creativas
  • Capítulo 8. Las fases del proceso de creación
  • Capítulo 9. La solución de problemas
  • Capítulo 10. Los métodos del pensamiento creador
  • Capítulo 11. Modelos de ideación
  • Capítulo 12. Creatividad y comunicación publicitaria
  • Epílogo
  • Bibliografía
  • Índice de autores y materias
 

Nº col·lecció: 5
Idioma: castellà
Any: 1999

ISBN paper: 9788437040370

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Literatura y periodismo
Una tradición de relaciones promiscuas
Albert Chillón Asensio

Ressenya:

Les relacions entre la literatura i el periodisme són, efectivament, promíscues, i atàviques. El llibre fonamenta l'estudi d'aquesta extensa i envitricollada relació tant des del punt de vista teòric i metodològic com des de la vessant més analítica i descriptiva, però sempre amb un estil que invita a la lectura i a la reflexió.

Índex: [+]
  • SECCIÓN PRIMERA - Las relaciones entre literatura y periodismo, a la luz de la consciencia lingüística
    • Capítulo 1. La toma de consciencia lingüística
      • Del significado al sentido
      • De la langue a las paroles
      • Naturaleza logomítica del lenguaje
      • De toda dicción considerada como inevitable ficción
    • Capítulo 2. Incidencia del «giro lingüístico» en el estudio de la comunicación periodística
      • Primer corolario: la retórica de la objetividad como ritual expresivo
      • Segundo corolario: condición retórica de la comunicación periodística
      • Tercer corolario: deconstrucción de la noción de «realidad»
    • Capítulo 3. Incidencia del «giro lingüístico» en la reflexión acerca de la literatura
      • El cuestionamiento de la idea clásica de «tradición»
      • La nueva oralidad mediática
      • La eclosión de la postficción
      • Una tentativa de definición
  • SECCIÓN SEGUNDA - La tradición
    • Capítulo 4. Nacimiento coetáneo del periodismo y la novela moderna
    • Capítulo 5. La era de la novela realista
      • Un género pluriestilístico
      • El advenimiento de la novela realista
      • La novela de folletín
      • La novela como forma de mimesis literaria
      • La nouvelle y el relato
      • La herencia del realismo
    • Capítulo 6. Las grandes narrativas facticias y su contribución al periodismo literario moderno
      • 1. La prosa literaria testimonial
        • La literatura del yo: autobiografías, memorias, confesiones y dietarios
        • El género epistolar
        • La crónica y el relato de viajes
        • La biografía, la semblanza y el retrato
        • El cuadro y el articulo de costumbres
        • El ensayo
        • El documentalismo cinematográfico y el teatro documental
      • 2. La narrativa científica cualitativa
    • Capitulo 7. El tránsito a la sociedad de comunicación de masas
      • Un periodista-literario sintomático: Theodore Dreiser
      • Los muckrakers
      • La jungla capitalista según Jack London y Upton Sinclair
      • The Masses y John Reed
      • Ernest Hemingway, enviado especial
      • John Dos Passos, vanguardista heterodoxo
      • El reportero Josep Pla
      • Los reportajes novelados de Ilya Ehrenburg
      • El vagabundo George Orwell
      • James Agee como caso aparte
    • Capítulo 8. La mayoría de edad del reportaje
  • SECCIÓN TERCERA - Los nuevos periodismos
    • Capítulo 9. El periodismo literario en la era de la postficción
      • La eclosión del reportaje novelado
      • La escuela New Yorker: John Hersey y Lillian Ross
      • La non-fiction novel de Truman Capote
    • Capítulo 10. El new journalism norteamericano
      • Contracultura, prensa underground y new journalism
      • Ejercicios de voluntad radical
      • Escuchando los latidos del tiempo
      • Los estilos del new journalism
      • Escenas y diálogos
      • Retratos y semblanzas
      • Múltiples perspectivas
      • El legado del new journalism
      • ¿In fictio veritas?
    • Capítulo 11. Los nuevos periodismos europeos
      • Los reportajes poéticos de Ryszard Kapuscinski
      • El periodismo indeseable de Günter Wallraff
      • El romanzo-vérité de Oriana Fallaci
      • El romanzo-inchiesta de Leonardo Sciascia y Alberto Cavallari
      • Otros autores: Wolf, Kessel, Fox, Lapierre & Collins
    • Capítulo 12. Los nuevos periodismos latinoamericanos
      • El periodismo literario de Gabriel García Márquez
      • La novela-testimonio de Miguel Barnet
      • Reportaje y memoria personal en Fernando Gabeira
      • Tomás Eloy Martínez, coleccionista de voces
    • Capítulo 13. El nuevo periodismo español
      • El nuevo periodismo español, entre el tardofranquismo y la transición
      • Reportajes novelados en castellano y en catalán
      • Una terca voluntad de estilo
      • Retratos de cuerpo entero
      • Los nietos de Larra
      • Cronistas, reporteros: narradores
      • Una poética del desvelamiento
  • SECCIÓN CUARTA - Un apéndice metodológico
    • Capítulo 14. El estudio de las relaciones entre periodismo y literatura por Medio del comparatismo periodístico-literario
      • 1. La actitud comparatista
        • La comparación como método de conocimiento
        • La comparación en los estudios literarios: literatura comparada
        • Modalidades de literatura comparada
      • 2. Comparatismo Periodístico-Literario (CPL)
        • Objeto y métodos del CPL
        • 1. CPL historiológico
        • 2. CPL hematológico
        • 3. CPL morfológico
        • 4. CPL genológico
    • Capítulo 15. Vindicación necesaria, y coda
      • A favor de la Comunicación Periodística
      • Otros corolarios finales, y una propuesta de continuación
  • Bibliografía
  • Índice de autores y de materias
 

Nº col·lecció: 6
Idioma: castellà
Any: 1999

ISBN paper: 9788437040448

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Televisión de proximidad en Europa
Experiencias de descentralización en la era digital
M. de Moragas Spà, C. Garitaonandía, B. López, eds.

Ressenya:

Hi ha centenars d'emissores regionals a la UE, amb un grau de desenvolupament i de penetració molt desigual. En el cas de la televisió local, les emissores es compten per milers. S'hi analitza la situació a cadascun dels països, tant des de la perspectiva regional com des de la local i la urbana.

Índex: [+]
  • Prólogo
  • Televisión de proximidad en la era digital: razones para el optimismo, por Miquel de Moragas Spà, Carmelo Garitaonandía y Bernat López
    1. Introducción
    2. Descentralización en la era global: el auge de los espacios regionales y locales en la Europa unida,
    3. Viejos y nuevos conceptos para interpretar la descentralización televisiva
    4. Descentralización de la televisión en Europa: evolución histórica y principales etapas
    5. Tipología de las experiencias de «televisión de proximidad»
    6. Otras clasificaciones de carácter transversal
    7. Factores de la descentralización televisiva en Europa
    8. Perspectivas de futuro: televisión de proximidad y desarrollo global en la «sociedad de la información»
    9. Bibliografía y referencias

ANÁLISIS DE CASOS

  • Alemania: la continuidad del sistema federal y la aparición de la televisión urbana, por Hans J. Kleinsteuber y Barbara Thomaß
    1. La dimensión regional del Estado
    2. Aspectos legales
    3. Estructura institucional y empresarial de la televisión
    4. Estructura y características de la televisión en las regiones
    5. Estudio de la programación
    6. Análisis de nuevos problemas y perspectivas
    7. Bibliografía y referencias
  • Austria: una tímida y tardía regionalización de la televisión, por Hans Heinz Fabris y Gabriele Siegert
    1. La dimensión regional del Estado
    2. La televisión en Austria
    3. Televisión regional en Austria
    4. Estudio de la programación regional de la ORF y de los canales por cable
    5. Nuevos problemas y perspectivas
    6. Bibliografía y referencias
  • Bélgica: la federalización radiotelevisiva y la televisión comunitaria, por José-Manuel Nobre-Correia y Suzy Collard
    1. El marco político general y el papel de las regiones
    2. Marco general de la televisión: federalización rampante
    3. Televisión local y comunitaria en Bélgica
    4. El futuro de los dos modelos
    5. Bibliografía y referencias
  • Dinamarca: una nueva legislación ¿la salvación en el último instante?, por Thomas Tufte
    1. Introducción
    2. El Reino de Dinamarca
    3. La televisión en Dinamarca: historia y marco legal
    4. La televisión en Dinamarca: estructura actual, propiedad y financiación
    5. Complejidad creciente y competencia
    6. Estructura y características de la televisión en las regiones
    7. Televisión de proximidad y democracia
    8. Bibliografía y referencias
  • España: consolidación del modelo autonómico en la era multicanal, por Bernat López, Jaume Risquete y Enric Castelló
    1. La dimensión regional del Estado
    2. Marco legal de la televisión: competencias de las autonomías en materia audiovisual
    3. Estructura institucional y empresarial de la televisión en España
    4. Estructura y características de las televisiones en las regiones
    5. Estudio específico de la programación
    6. Las televisiones autonómicas, según sus directivos
    7. Análisis de nuevos problemas y perspectivas
    8. Bibliografía y referencias
  • Finlandia: los retos culturales en la era de la digitalización, por Tapio Varis
    1. Dimensión regional del Estado
    2. Estructura de la televisión en Finlandia
    3. La programación televisiva en Finlandia
    4. Medios de comunicación en la región lapona: Sami Radio como voz de la población autóctona
    5. Análisis de nuevos problemas y perspectivas
    6. Bibliografía y referencias
  • Francia: los actores nacionales ocupan la escena local, por Sylvie Bardou-Boisnier e Isabelle Pailliart
    1. Dimensión regional del Estado
    2. Marco histórico y legal de la televisión en Francia
    3. Marco institucional y económico de la televisión
    4. Estructura y características de la televisión en las regiones
    5. Análisis de la programación: los casos de TLM, Télésonne y Paris Première
    6. Análisis de nuevos problemas y perspectivas de futuro
    7. Bibliografía y referencias
  • Grecia: un sector numeroso pero frágil, por Roy Panagiotopoulou
    1. Dimensión regional del Estado
    2. Marco político y legal de la televisión
    3. Estructura institucional y empresarial de la televisión
    4. Estructura y características de los canales regionales y locales de televisión
    5. STAR Channel: estructura y funcionamiento de una emisora de televisión regional en la Grecia Continental
    6. Nuevos problemas y perspectivas
    7. Bibliografía y referencias
  • Holanda: la televisión regional alcanza la mayoría de edad, por Nicholas W. Jankowski y Monique K. H. Schoorlemmer
    1. Introducción
    2. Los medios audiovisuales en Holanda
    3. Políticas de comunicación regional
    4. Organización y estructura de las emisoras regionales
    5. Comentarios finales
    6. Bibliografía y referencias
  • Irlanda: los desafíos competitivos para la televisión, por Ellen Hazelkorn
    1. Economía y sociedad de Irlanda: ¿el final de la condición de periferia?
    2. Marco legal de la televisión
    3. Estructura institucional y empresarial de la televisión en Irlanda
    4. Programación y audiencia de RTE y TV3
    5. Programación y audiencia de Teilifís na Gaeilge (TnaG)
    6. Análisis de nuevos problemas y perspectivas
    7. Bibliografía y referencias
  • Italia: un gran archipiélago de pequeñas televisiones, por Renato Porro y Giu­seppe Richeri
    1. El marco político del Estado y el papel de las regiones
    2. Marco jurídico de la televisión
    3. Estructura institucional y organizativa de la televisión
    4. Estructura y características de la televisión en las regiones
    5. Análisis de la programación de una televisión local: el caso de Rete 7
    6. Análisis de nuevos problemas y perspectivas
    7. Bibliografía y referencias
  • Portugal: análisis y perspectivas de la televisión regional, por Francisco Rui Cádima y Pedro Jorge Braumann
    1. La dimensión regional del Estado
    2. Evolución de la televisión en Portugal
    3. Marco jurídico de la televisión
    4. La oferta de los canales nacionales
    5. Estructura y características de la televisión en las regiones
    6. Análisis de nuevos problemas y perspectivas
    7. Bibliografía y referencias
  • Reino Unido: devolución política y descentralización televisiva, por Mike Cormack
    1. La dimensión regional del Estado
    2. Marco legal de la televisión
    3. Estructura institucional y empresarial de la televisión en el Reino Unido
    4. Estructura y características de la televisión en las regiones
    5. Programación
    6. Nuevos problemas y perspectivas
    7. Bibliografía y referencias
  • Suecia: la descentralización como parte de la misión del servicio público, por Peter Arvidson y Bernat López
    1. La dimensión regional de Suecia,
    2. Televisión en Suecia: legislación, financia­ción y organización
    3. Televisión regional y local en Suecia
    4. Aspectos tecnológicos
    5. Conclusión y previsiones
    6. Bibliografía y referencias
  • Los autores
 

Nº col·lecció: 7
Idioma: castellà
Any: 2000

ISBN paper: 9788437042107

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Retórica creativa
Programas de ideación publicitaria
Francesc Xavier Ruiz Collantes

Ressenya:

La retòrica creativa és un mètode rigorós, sistemàtic i amb un alt nivell de formalització, que possibilita que, en els processos de creativitat de missatges publicitaris, el subjecte dispose d'un mapa conceptual en el que apareixen, de forma exhaustiva i ordenada, les diferents vies que es poden seguir per a generar idees. Alhora, el mètode permet controlar, a cada moment, els resultats obtinguts, tenint sempre presents les vies alternatives que queden per explorar per a crear noves solucions. Aquest llibre presenta un mètode innovador i eficaç per a generar i analitzar idees de missatges publicitaris. Es tracta d'una obra indispensable per a tots aquells que, des de l'àmbit professional o acadèmic, pretenen aprofundir en el coneixement i la pràctica dels processos de creació i anàlisi dels missatges publicitaris i de tot tipus de missatges de caràcter persuasiu.

Índex: [+]
  • Introducción
  • Capítulo I. Publicidad, métodos creativos y retórica
    1. La resolución creativa de problemas
    2. El paradigma dominante en los métodos de creatividad publicitaria
    3. La alternativa generativista
    4. Métodos de caja negra y métodos de caja transparente para los procesos de creatividad publicitaria
    5. Para un modelo de retórica generativa
  • Capítulo II. Elementos fundamentales para un modelo generativo de creatividad publicitaria
    1. El recorrido generativo
    2. El núcleo semántico fundacional
    3. Tipos de reglas de transformación
    4. Estructuras de memoria semántica y público objetivo
  • Capítulo III. Reglas de transferencia sobre el plano del enunciado
    • Anuncios con comparaciones, analogías y otras operaciones semejantes
    • Introducción
    • 1. Configuración de estructuras sintácticas
      • 1.1. Las relaciones lógicas y el cuadrado semiótico
        • 1.1.1.La estructura sintáctica básica de las transformaciones por transferencia
        • 1.1.2. El despliegue del cuadrado semiótico
        • 1.1.3. Las estructuras sintácticas basadas en relaciones lógicas
      • 1.2. Las relaciones de equivalencia
        • 1.2.1. Relaciones de equivalencia positivas y negativas
        • 1.2.2. Relaciones de equivalencia cuantificada
      • 1.3. Repertorio de estructuras sintácticas simples
      • 1.4. Repertorio de estructuras sintácticas expandidas
        • 1.4.1. Expansiones seriales
        • 1.4.2. Expansiones paralelas
        • 1.4.3. Expansiones de contraste
    • 2. Espacios de memoria y estrategias de búsqueda de valores semánticos. Asociaciones y ejemplificaciones
      • 2.1. Las relaciones de vínculo proposicional
      • 2.2. Las redes semánticas y los marcos semánticos
      • 2.3. Las transferencias asociativas y la búsqueda en las redes
        • 2.3.1. Estrategias de búsqueda en las redes semánticas
        • 2.3.2, Casos de textos publicitarios con utilización de asociaciones
        • 2.3.3. Programas de ideación mediante transferencias asociativas
      • 2.4. Las transferencias ejemplificativas y la búsqueda en los marcos semánticos
        • 2.4.1. Las estrategias de búsqueda en los marcos semánticos
        • 2.4.2. Casos de textos publicitarios con utilización de ejemplificaciones
        • 2.4.3. Transferencias ejemplificativas y relaciones lógicas
        • 2.4.4. Programas de ideación mediante transferencias ejemplificativas
      • 2.5. Evaluación de los valores semánticos encontrados en los espacios de búsqueda
        • 2.5.1. Criterios de evaluación
        • 2.5.2. Criterios de selección para las soluciones extraídas de redes semánticas
        • 2.5.3. Criterios de selección para las soluciones extraídas de marcos semánticos
    • 3. Transformaciones por transferencia con articulación de asociaciones y ejemplificaciones
      • 3.1. Asociaciones ejemplificativas
        • 3.1.1. Asociaciones ejemplificativas con semejanza figurativa
        • 3.1.2. Asociaciones ejemplificativas con analogía de marcos semánticos
        • 3.1.3. Asociaciones ejemplificativas con intersección figurativa
        • 3.1.4. Funciones de las asociaciones ejemplificativas
      • 3.2. Ejemplificaciones asociativas
  • Capítulo IV. Reglas de implicación causal-teleológica sobre el plano del enunciado
    • El anuncio se hace narración
    • Introducción
    • 1. La estructura sintáctica básica de las transformaciones por implicación causal­teleológica
    • 2. Reglas de transformación por implicación causal­teleológica en avance
      • 2.1. Configuración de estructuras sintácticas
        • 2.1.1. Tipos de categorías que intervienen en las implicaciones causal­teleológicas
        • 2.1.2. Repertorio de estructuras sintácticas simples
        • 2.1.3. Repertorio de estructuras sintácticas expandidas
      • 2.2. Casos de textos publicitarios con utilización de implicaciones causal­teleológicas en avance
      • 2.3. Espacios de memoria y estrategias de búsqueda de valores semánticos para las implicaciones causal­teleológicas en avance
        • 2.3.1. Elementos y operaciones básicas
        • 2.3.2. Programas de encarna­ ción de núcleos de implicación causal­teleológica mediante redes semánticas de sujetos
        • 2.3.3. Programas de conexiones causal­teleológicas mediante marcos semánticos
      • 2.4. Evaluación de los valores semánticos derivados a través de las implicaciones causal­teleológicas en avance
    • 3. Reglas de transformación por implicación causal­teleológica en retroceso sobre el uso­consumo del producto
      • 3.1. Configuración de estructuras sintácticas
        • 3.1.1. Repertorio de estructuras sintácticas simples
        • 3.1.2. Estructuras sintácticas expandidas
      • 3.2. Casos de textos publicitarios con utilización de implicaciones causal­teleológicas en retroceso sobre el uso­consumo del producto
      • 3.3. Programas de generación de ideas
    • 4. Reglas de transformación por implicación causal­teleológica en retroceso sobre la característica del producto
      • 4.1. Estructuras sintácticas y casos de textos publicitarios
      • 4.2. Programas de generación de ideas
  • Capítulo V. Reglas de implicación causal-teleológica sobre el plano de la enunciación
    • Los testimoniales y anuncios que van más allá de los testimoniales
    • Introducción
    • 1. La estructura sintáctica básica de las transformaciones por implicación causal­teleológica sobre el plano de la enunciación
    • 2. Configuración de estructuras sintácticas
      • 2.1 Posiciones epistémicas
      • 2.2. Haceres enunciativos
      • 2.3. Tipos de estructuras sintácticas
        • 2.3.1. Estructuras sintácticas simples
        • 2.3.2. Estructuras sintácticas fundamentales
        • 2.3.3. Estructuras sintácticas con haceres fracasados
        • 2.3.4. Estructuras sintácticas con haceres enunciativos no intencionales
        • 2.3.5. Estructuras sintácticas con haceres enunciativos multifuncionales
        • 2.3.6. Estructuras sintácticas con expansiones encadenadas
        • 2.3.7. Estructuras sintácticas con expansiones por integración
    • 3. Casos de textos publicitarios con implicaciones causal­teleológicas sobre el plano de la enunciación
    • 4. Búsqueda de valores semánticos para los sujetos, los medios y las situaciones de la enunciación
      • 4.1. Búsqueda de valores semánticos a través de memorias de sujetos
      • 4.2. Búsqueda de valores semánticos a través de memorias de guiones
      • 4.3. Búsqueda de valores semánticos a través de asignaciones de planes a sujetos
      • 4.4. Búsqueda de valores semánticos para los medios con implicación causal veridictiva
    • 5. Criterios de evaluación de estructuras enunciativas
  • Capítulo VI. Reglas de transferencia sobre el plano de la enunciación
    • Los valores connotativos en los testimoniales y en los anuncios que van más allá de los testimoniales
    • 1. La estructura sintáctica básica de las transformaciones por transferencia sobre el plano de la enunciación
    • 2. Formas de inscripción de la transferencia enunciativa
      • 2.1. La inscripción de la transferencia a través de los sujetos
      • 2.2. La inscripción de la transferencia a través del medio y la situación de enunciación
    • 3. Transferencias enunciativas y relaciones lógicas
    • 4. Expansiones de las transferencias enunciativas
    • 5. Criterios de evaluación
  • Capítulo VII. El principio de recursividad inter-reglas
    • La creatividad sin límites
    • Introducción
    • 1. La aplicación recursiva de las reglas de transformación
    • 2. Tipos de textos publicitarios con aplicación recursiva de reglas de transformación
      • 2.1. Recursividad en el plano del enunciado
        • 2.1.1. Aplicaciones de transferencias sobre resultados de implicaciones causal­teleológicas
        • 2.1.2. Aplicaciones de implicaciones causal­te­ leológicas sobre resultados de transferencias
      • 2.2. Recursividad entre transformaciones en el plano del enunciado y en el plano de la enunciación
    • 3. Perspectivas de estudio en torno al principio de recursividad
    • 4. La utilización del principio de recursividad inter­reglas en los procesos creativos
  • Bibliografía
  • Índice de autores y de materias
 

Nº col·lecció: 8
Idioma: català
Any: 2000

ISBN paper: 9788437044323

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

La comunicació en democràcia
Una visió sobre l'opinió pública
Jordi Berrio

Ressenya:

La vinculació entre societat democràtica i comunicació exigeix una reflexió sobre l'abast de les esferes privada i pública, així com un repàs de les teories sobre l'opinió pública. En aquesta obra s'esbossen també els camins que haurien de seguir la societat civil, els mitjans de comunicació i el sistema polític per a una reconstrucció de la democràcia.

Índex: [+]
  • Pròleg, d'Enric Saperas
  • Comentari general
  • Capítol I. El context global. El món dels nostres dies
    1. Presentació del tema
    2. Els canvis sociopolítics i econòmics
    3. La societat complexa
    4. Els canvis culturals de la postguerra
  • Capítol II. Actualització de les nocions d'esfera pública, privada i social
    1. Presentació del tema
    2. Sobre les esferes pública i privada
    3. Sobre el nou individualisme
    4. Sobre l'esfera social
  • Capítol III. El paper de la comunicació mediada a la societat
    1. Presentació del tema
    2. Sobre la manera de com actuen els mitjans
    3. Sobre la construcció d'esdeveniments i temes
    4. Sobre les característiques dels diferents mitjans
    5. Sobre els qui decideixen els continguts
    6. Sobre la qualitat i la llibertat de la informació
    7. Sobre les relacions sistèmiques entre els mitjans i la política
    8. Sobre la influència dels mitjans
  • Capítol IV. Els models de democràcia i l'opinió pública
    1. Els conceptes bàsics
    2. Sobre la teoria normativa de l'opinió pública
    3. Sobre la perspectiva empírica
    4. Sobre les enquestes demoscòpiques: una anàlisi crítica
  • Capítol V. Sobre la democràcia i l'opinió pública presents i futures
    1. Presentació
    2. Sobre els problemes actuals de la democràcia i la comunicació política
    3. La democràcia comunitarista
  • Obres citades
  • Bibliografia complementària
 

Nº col·lecció: 9
Idioma: castellà
Any: 2001

ISBN paper: 9788437049366

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

La infografía
Técnicas, análisis y usos periodísticos
José Luis Valero Sancho

Ressenya:

«La infografía. Técnicas, análisis y usos periodísticos» és una obra indispensable per a abordar aquest producte comunicatiu, alhora antic i nou. Plantejada com una guia útil enfocada a la formació, pretén facilitar l'estudi d'aquest aspecte visual del periodisme entre comunicadors, estudiants i altres professionals. El llibre sorgeix d'una vasta i sistemàtica recerca experimental realitzada a més de mil infografies aparegudes en premsa i en periòdics d'Internet. S'han analitzat i descobert els criteris que converteixen les infografies en vàlides des del punt de vista comunicatiu, observant la seua interacció amb els altres elements gràfics que participen en la comunicació: textos, fotografies i compaginació, per a cercar la millor proposta, la més efectiva, a fi d'expressar de forma gràfica i intuïtiva la comunicació de qualsevol esdeveniment periodístic.

Índex: [+]
  • Prólogo, de Román Gubern
  • Proemio, de Lorenzo Vilches
  • Capítulo I. Introducción
    • 1. La imagen periodística dibujada y su forma de comunicar mensajes
    • 2. Los mensajes también se pueden dibujar
    • 3. La infografía, esa nueva-vieja forma de hacer periodismo
    • 4. Definición de infografía de prensa
    • 5. Características de la infografía
      • Utilidad
      • Visualidad
      • ¿Qué no es infografía?
    • 6. Objetivos y límites de este libro (cuaderno de navegantes)
    • 7. Breve descripción de contenidos
  • Capítulo II. Pasado y presente de la infografía
    • 1. Antigüedad
    • 2. La imprenta
    • 3. Los primeros periódicos
    • 4. Las primeras infografías en prensa
    • 5. Reciente historia de la infografía de prensa
      • Los periódicos americanos
      • Otros periódicos
      • Japón, 60
    • 6. Europa
      • España
      • La Vanguardia
      • El Periódico de Catalunya
      • El País, 68. ABC
      • El Mundo del Siglo XXI
      • Otros
      • La infografía en lengua catalana
      • Las organizaciones que promueven la infografía
      • Los Premios Alejandro Malofiej
      • La Universidad de Navarra
      • Instituto Poynter e IFRA
      • Las agencias de infografías
    • 7. Las megainfografías de actualidad
      • Las guerras y catástrofes
      • Los grandes acontecimientos deportivos
      • Las rutas y vueltas ciclistas complejas
      • Los «partidos del siglo»
      • Las elecciones diversas
      • Los diversos documentales
    • 8. El futuro
  • Capítulo III. Técnica y tecnología en la infografía de prensa
    • 1. Características y condiciones de producción de infografías
    • 2. El ambiente profesional
      • Los profesionales del mundo infográfico
      • Una necesidad de los directores y editores
      • La actitud de los periodistas
      • La actitud de los infógrafos
    • 3. El derecho de autor y el plagio
    • 4. Radiografía infográfica
      • Unidades gráficas elementales
      • Textos
      • Números diversos
      • Iconos
      • Adornos figurativos y abstractos
      • Dibujos figurativos
      • Fotografías
      • Recuadros, líneas y puntos de conducción
      • Tramados y fondos
      • Notas infográficas o leyendas
      • Infogramas
      • Los mapas, planos y recintos
      • Gráficos
      • Tablas de textos o números
      • Estudios temáticos
    • 5. Diseño de la infografía
      • La idea, el planteamiento
      • La búsqueda de documentación
      • El boceto
      • La maquetación de la infografía
      • La compaginación
      • La corrección
    • 6. La tecnología gráfica
      • Las dificultades de la preimpresión clásica
      • La estandarización del diseño y la impresión
      • El sistema de impresión y sus materias primas
      • El periódico telemático
  • Capítulo IV. Estudio tipológico de la infografía de prensa
    • 1. Individuales
      • Comparativas
      • Espaciales o de área
      • Posicionales
      • Características generales (CC)
      • Documentales
      • Escénicas
      • Ubicativas
      • Mapas
      • Planos
    • 2. Colectivas
      • Comparativas
      • Documentales
      • Escénicas
      • Ubicativas
  • Capítulo V. Características cualitativas
    • 1. Información
    • 2. Significación
    • 3. Comprensión
    • 4. Estética
    • 5. Iconicidad
    • 6. Tipografía
    • 7. funcionalidad
    • 8. Concordancia
  • Capítulo VI. Forma de valorar la infografía
    • 1. ¿Cómo se puede valorar una infografía?
      • Cláusulas para la valoración
      • Situaciones concretas
      • Forma de valorar la infografía
      • Formulación
      • Calificación
  • Capítulo VII. La infografía en soporte digital
    • 1. Un nuevo concepto
    • 2. Definición de infografía digital
    • 3. Delimitación del campo
    • 4. Radiografía de la infografía digital
    • 5. Tipología
    • 6. Características
      • Informativa
      • Significativa
      • Funcional
      • Estética
      • Comprensible
      • Icónica
      • Tipográfica, verbal
      • Concordancia
    • 7. Cómo se puede valorar la infografía digital
  • Índice de figuras
  • Bibliografía
 

Nº col·lecció: 10
Idioma: català
Any: 2001

ISBN paper: 9788437049472

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Història de la comunicació: València, 1790-1898
Antonio Laguna Platero

Ressenya:

Un llibre interpretatiu que, en reconstruir la realitat dels mitjans de comunicació valencians del segle XX, no defuig l'anàlisi dels fets històrics, per la qual cosa juga amb conceptes clau per entendre el naixement de la contemporaneïtat. No es tracta d'una nova lectura del passat valencià, sinó d'aclarir el pes dels mitjans de comunicació en la transformació social.

Índex: [+]
  • Reconeixements
  • Pròleg. El collage de la realitat, les formes de la comunicació i la història, Francesc A. Martínez Gallego
  • Capítol I. La comunicació en el capvespre de l'època feudal: El Diario de Valencia
    • 1. Paràmetres físics d'una comunicació tradicional
    • 2. Impremta i lectura
    • 3. El Diario de Valencia en el marc de la premsa de finals del segle XVIII. El canvi dels noranta
    • 4. La creació del primer diari
      • 4.1. El creixement econòmic de la València del Set-cents
      • 4.2. Periodisme i absolutisme
      • 4.3. El perill exterior
    • 5. Forma i contingut del diari
      • 5.1. Una gamma àmplia d'anuncis
    • 6. La difusió del diari. Els primers lectors de premsa
  • Capítol II. La propaganda de la revolució: 1808-1833
    • 1. Les Corts de Cadis i el naixement de l'opinió pública
    • 2. Els directors de la propaganda
    • 3. El Diario de Valencia i el periodisme d'ofici
    • 4. La reacció de 1814. El terror com a missatge
    • 5. 1820/23: L'eclosió de la propaganda liberal
    • 6. I de nou la reacció
  • Capítol III. El triomf del públic ciutadà: 1834-1843
    • 1. La revolució burgesa i el seu difusor oficial: El BOPV
    • 2. Primers diaris: Entre la política i el negoci
    • 3. Naix el periodisme polític
    • 4. Entre la literatura i l'educació. L'altra premsa
  • Capítol IV. De la impremta a l'empresa periodística. La consolidació del mercat de la comunicació: 1844-1868
    • 1. Un estat, un mercat i un Boletín Oficial en cada província
    • 2. L'oferta de premsa: La multiplicació dels títols
    • 3. El mercat possible
  • Capítol V. El moderantisme (1844-1854): El control i la selecció dels públics
    • 1. Les restriccions del moderantisme
    • 2. Periòdics de situació, baluards de la moderació
    • 3. L'apoliticisme com a màscara. El creixement del Diario Mercantil
    • 4. La literatura com a alternativa
    • 5. L'humor com a coartada
    • 6. L'associació com a motiu
  • Capítol VI. El bienni progressista (1854-1856): Democratitzar el sistema, incrementar l'opinió
    • 1. Una revolució limitada: El model progressista en matèria de llibertat d'expressió
    • 2. Polítics i/o periodistes
    • 3. Un exemple del radicalisme progressista: La tercera època de Josep Maria Bonilla
    • 4. Publicacions de circumstàncies
  • Capítol VII. El binomi premsa/burguesia (1856-1868): El naixement de Las Provincias
    • 1. L'aval de la llibertat: El dipòsit previ
    • 2. Les novetats periodístiques: Entre la literatura i la informació
    • 3. La Opinión, el protagonisme de J. Campo
    • 4. De La Opinión a Las Provincias, de Campo a Campo
    • 5. La premsa progressista: Los Dos Reinos
    • 6. La literatura com a excusa, la sàtira com a aposta
  • Capítol VIII. La comunicació en la pugna democràtica: 1868-1874
    • 1. El triomf de la revolució: Arriba La Libertad
    • 2. El debat com a norma: Sufragi universal i constitució
    • 3. La insurrecció federal i la qüestió règia
    • 4. L'any en què es multiplicà l'oferta
    • 5. La irrupció del proletariat. El pànic a la Internacional
    • 6. La premsa i la política: Les diferents opcions
      • 6.1. Premsa obrera
      • 6.2. Premsa republicana
      • 6.3. Premsa monàrquica constitucional
      • 6.4. Premsa carlista
      • 6.5. Premsa monàrquica alfonsina
    • 7. La supremacia de Las Provincias. La reconversió del Diario Mercantil
      • 7.1. L'independentisme com a façana
      • 7.2. La competitivitat com a estratègia
      • 7.3. El Mercantil Valenciano com a resultat
    • 8. La València republicana, insurgent. i periodística
  • Capítol IX. Les estretes limitacions de la premsa «restaurada»: 1875-1883
    • 1. Noves lleis, antigues amenaces
    • 2. L'oferta de mitjans impresos: Un creixement moderat
    • 3. Las Provincias, el protagonista de la premsa conservadora
    • 4. D'informatius a catòlics. La llarga mà de Joan Guix
    • 5. De carlistes a regionalistes. La família Thous
    • 6. Liberals, demòcrates i republicans o la suspensió constant
    • 7. El Mercantil Valenciano, el diari perseguit
    • 8. El negoci com a fi: La Correspondencia de Valencia
    • 9. La reretenda del periòdic: El tipògraf conscient
  • Capítol X. La liberalització del control. El creixement del públic: 1883-1898
    • 1. L'herència del 68: Els liberals en el poder
    • 2. El sufragi universal i l'opinió pública
    • 3. Producció i consum d'una premsa que es llig i s'escolta
    • 4. La informació s'anomena correspondència o correu
    • 5. Satírics i populars: Per a veure i riure
    • 6. La premsa del sistema: Las Provincias i el compromís polític de Teodor Llorente
    • 7. Premsa tradicionalista i catòlica
    • 8. La premsa republicana, l'acció i la denúncia
    • 9. La premsa obrera: Tipògrafs i socialistes
    • 10. La revolució s'anomena Vicente Blasco Ibáñez
  • Bibliografia
  • Cronologia de la Premsa Valenciana
 

Nº col·lecció: 11
Idioma: castellà
Any: 2001

ISBN paper: 9788437051338

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Teorías de la comunicación
Ámbitos, métodos y perspectivas
Miquel Rodrigo Alsina

Ressenya:

Les teories de la comunicació s'han consolidat, des d'un pluralisme teòric, com una de les línies d'investigació i un dels àmbits de docència més importants de les ciències socials. Al llibre es pot veure com les teories de la comunicació aporten un pensament rigorós i creatiu a l'estudi de la comunicació i, alhora, se'n delimita l'objecte d'estudi, en constant reconstrucció.

Índex: [+]
  • Introducción
  • Capítulo I. El objeto de estudio de las teorías de la comunicación
    • Introducción
    • 1. Las dificultades de delimitación del objeto de estudio
      • 1.1. Introducción
      • 1.2. El espíritu de la época
      • 1.3. La comunicación en la sociedad de la información
      • 1.4. Aproximación histórica
      • 1.5. Aproximación doctrinal
      • 1.6. La comunicación humana
    • 2. El campo de estudio de las teorías de la comunicación
      • 2.1. Introducción
      • 2.2. El campo de la investigación
      • 2.3. El campo de estudio a partir del objeto
      • 2.4. El concepto de comunicación de masas
    • 3. Las sinergias comunicativas
      • 3.1. Introducción
      • 3.2. Las emociones en la comunicación
      • 3.3. La comunicación intercultural
      • 3.4. La identidad cultural
    • 4. La situación de la investigación en comunicación
      • 4.1. Introducción
      • 4.2. La investigación en los Estados Unidos
      • 4.3. La investigación en Europa
      • 4.4. La investigación en España
      • 4.5. La investigación en Catalunya
      • 4.6. Los retos actuales de la investigación
  • Capítulo II. Las teorías de la comunicación en el marco de las ciencias sociales
    • Introducción
    • 1. Los fundamentos epistemológicos
      • 1.1. Introducción
      • 1.2. La epistemología clásica
      • 1.3. Las bases epistemológicas de las teorías de la comunicación
      • 1.4. La epistemología actual
    • 2. Las bases metodológicas
      • 2.1. Introducción
      • 2.2. Concepto y características del método
      • 2.3. Los métodos en las ciencias sociales
      • 2.4. La evolución metodológica en las teorías de la comunicación
      • 2.5. Las opciones metodológicas
  • Capítulo III. Las perspectivas de las teorías de la comunicación
    • Introducción
    • 1. La perspectiva interpretativa
      • 1.1. La Escuela de Palo Alto
      • 1.2. El interaccionismo simbólico
      • 1.3. Erving Goffman
      • 1.4. El construccionismo
      • 1.5. La etnometodología
    • 2. La perspectiva funcionalista
      • 2.1. Los orígenes
      • 2.2. Los principios
      • 2.3. Las funciones de la comunicación de masas
      • 2.4. Las críticas al funcionalismo
    • 3. La perspectiva crítica
      • 3.1. La Escuela de Fráncfort
      • 3.2. La economía política
      • 3.3. Los estudios culturales
  • Bibliografía
  • Índice de autores
  • Índice temático
  • Índice de cuadros
 

Nº col·lecció: 12
Idioma: català
Any: 2002

ISBN paper: 9788437052632

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

El consumidor adolescent
Televisió, marques i publicitat
Josep Fernández Cavia

Ressenya:

L'estudi de l'adolescent com a consumidor té interès per a públics molt diversos. En primer lloc, és una part integrant de l'estudi del consumidor en general, bàsic per planificar les accions específiques més adequades per part dels professionals del màrqueting i la publicitat. En segon lloc, educadors, pedagogs i pares trobaran en aquests capítols algunes idees i explicacions que els permetran entendre millor les causes d'algunes actituds o comportaments que, vistos des de fora pels adults, semblen injustificats. Aquest estudi esbossa un panorama general del que pensen, senten i fan els adolescents a l'entorn del consum, la televisió, les marques i la publicitat en aquest començament del segle XXI. Es pretén, a la vista de la complexitat i l'abast del tema definir unes línies mestres que ajudin a comprendre la naturalesa global del fenomen.

Índex: [+]
  • Pròleg, de Mario Herreros
  • Agraïments
  • Capítol I. Introducció
    • 1. Característiques d'aquest treball
    • 2. Què entenem per adolescent?
      • Canvis físics i psíquics
      • Límits temporals de l'adolescència
      • La importància del grup
      • Motivacions i actituds
    • 3. El consum com a motor de la societat contemporània
      • Definició de consum
      • Perills i disfuncions de la societat de consum
    • 4. La publicitat, aparador de la societat de consum
      • Definició de publicitat
      • A favor i en contra de la publicitat
      • La funció de les marques
    • 5. L'educació del consumidor
      • Necessitat d'una educació del consumidor
      • L'educació del consumidor al nou sistema educatiu
      • La publicitat com a crèdit variable
  • Capítol II. L'adolescent com a consumidor
    • 1. Canvis sociològics que afecten el comportament dels adolescents en tant que consumidors
    • 2. Renda disponible pels adolescents
      • Procedència dels diners
      • L'estalvi
    • 3. Productes que compren els adolescents
      • Importància de la roba
      • La roba i l'esport
      • Importància de la roba segons l'edat i el poder adquisitiu
      • Altres influències de l'edat en productes que compren els adolescents
      • Els adolescents i l'oci tecnològic
      • Altres productes que compren els adolescents
    • 4. L'acte de compra
    • 5. Elements de l'educació del consumidor
      • Símbols publicitaris versus avisos als consumidors
      • Coneixement de les associacions de consumidors
      • Afecta el consum al medi ambient?
  • Capítol III. El consum televisiu
    • 1. La televisió davant d'altres alternatives de lleure
      • Veure la televisió no és una activitat atractiva per als adolescents
      • Altres activitats de lleure i algunes diferències de gènere
    • 2. El consum televisiu
      • Diferències segons el gènere
      • Maneres de veure la televisió
    • 3. L'aparell de televisió a l'habitació
      • Nombre d'aparells de televisió
      • Diferències per edat, gènere i hàbitat
      • Televisor propi i consum de televisió
  • Capítol IV. Els adolescents i la seva relació amb les marques
    • 1. L'atracció de les marques
      • Agrada comprar productes de marca?
      • A qui agrada comprar productes de marca?
      • Què ha de ser de marca?
      • La marca per la marca
    • 2. Per què comprar productes de marca?
      • Com són els productes de marca?
      • La marca i la construcció de la identitat
      • La marca i el grup d'iguals
    • 3. Marques més presents entre els adolescents
      • Marques més conegudes
      • Marques més recordades a la descripció dels anuncis
    • 4. La construcció de les marques
  • Capítol V. Actitud dels adolescents davant la publicitat
    • 1. Què és per als adolescents la publicitat?
      • Les funcions de la publicitat
      • Els efectes de la publicitat
      • La publicitat són anuncis
    • 2. Necessitat de la publicitat
      • La publicitat és necessària
      • Finançament dels mitjans de comunicació
    • 3. Valoracions de la publicitat comercial
      • La publicitat influeix
      • La publicitat a vegades enganya
      • La publicitat sovint avorreix
    • 4. Què pensen els adolescents dels anuncis?
      • Anuncis que agraden
      • Anuncis que no agraden, 199.
      • Zapping
      • Elements que més retenen els adolescents dels anuncis
  • Epíleg: Adolescents al segle XXI
  • Bibliografia
  • Índex de matèries
  • Índex de gràfics
  • Índex de taules
 

Nº col·lecció: 13
Idioma: castellà
Any: 2002

ISBN paper: 9788437053790

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Mostrar para decir
La imagen en contexto
Jordi Pericot

Ressenya:

Degut a la seua càrrega intrínseca de subjectivitat, les subtils estratègies comunicatives són una matèria de difícil estudi si no se situa en les coordenades internes del seu discurs vital, que es planteja com el resultat d'una intersecció entre el fet de mostrar la imatge i l'esforç interpretatiu que en requereix la comprensió, això que permet «humanitzar-ne» el significat.

Índex: [+]
  • Prólogo, de Jordi Berrio
  • Introducción
  • Capítulo I. Los componentes de una teoría semiótica
    1. La dimensión pragmática
    2. Pragmática e imagen
  • Capítulo II. El discurso audiovisual como macroacto comunicativo
    1. La coherencia lineal
    2. Focalización y coherencia global
    3. La coherencia pragmática
  • Capítulo III. La construcción de un mundo posible
    1. Los inevitables mundos posibles
    2. La realidad del mundo posible
    3. El pacto ficcional
    4. Características del mundo posible
    5. Estrategias de conducción semántica
    6. Transitar por los mundos posibles
    7. El conflicto
  • Capítulo IV. Análisis pragmático de las expresiones audiovisuales
    1. Los niveles de pragmática
    2. Los niveles de contexto
  • Capítulo V. Pragmática de las expresiones deícticas
    1. El contexto factual
    2. Las expresiones visuales deícticas
    3. «Aquí» y «ahora»
    4. Tipos de deixis: deixis propia y deixis mixta
  • Capítulo VI. Las enunciaciones presupuestas
    1. El contexto situacional
    2. Las implicaturas
    3. Los principios de reciprocidad, influencia y cooperación
    4. Las categorías y las máximas
  • Capítulo VII. El incumplimiento de las máximas
    1. Tipos de incumplimiento e implicatura
    2. Tipos de implicatura
    3. Propiedades de la implicatura discursiva
  • Capítulo VIII. Los actos de comunicación audiovisual
    1. El contexto interaccional
    2. Tipos de acto
    3. Tipos de actos inenunciativos
  • Capítulo IX. La competencia comunicativa plena
    1. Los dos niveles de competencia comunicativa
  • Capítulo X. El cumplimiento de un acto inenunciativo
    1. Acto fallido
    2. De las condiciones que requiere el cumplimiento de un acto inenunciativo
  • Conclusión
  • Bibliografía
 

Nº col·lecció: 14
Idioma: català
Any: 2003

ISBN paper: 9788437056777

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Història del periodisme
Notícies, periodistes i mitjans de comunicació
Jaume Guillamet

Ressenya:

Jaume Guillamet planteja una lectura global de l'evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L'objectiu d'aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d'interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d'aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l'aparició de la impremta fins a la d'Internet, referida als principals països de referència.

Índex: [+]
  • Introducció
  • Capítol I. La publicació de notícies
    1. La novetat de la impremta
    2. Relacions, libels i canards
    3. Els periòdics de les ciutats alemanyes
    4. La premsa d'estat francesa
    5. El quart poder anglès
    6. El diarisme espanyol
    7. Primeres idees sobre periodisme
  • Capítol II. El protagonisme dels periodistes
    1. Política, telègraf, ferrocarril i premses de vapor
    2. La llarga onada de la Revolució Francesa
    3. La maduració britànica
    4. La novetat nord-americana
    5. El retard espanyol
    6. La diferència catalana
    7. El càrtel de les agències
    8. L'ofici de periodista
  • Capítol III. La indústria dels mitjans de comunicació
    1. Fabricació de periòdics i telecomunicacions
    2. L'edat d'or dels diaris
    3. Les crisis espanyoles
    4. El bilingüisme català
    5. Fotografia, noticiaris cinematogràfics i fotoperiodisme
    6. La ràdio i la guerra de les ones
    7. La televisió
    8. La segona oportunitat dels diaris
    9. Els grans canvis de la democràcia espanyola
    10. Els valors professionals del periodisme
  • Epíleg: notícies al moment
  • Cronologies significatives de la història del periodisme
  • Recomanacions bibliogràfiques
  • Índex onomàstic
  • Índex de noms de mitjans
 

Nº col·lecció: 15
Idioma: castellà
Any: 2004

ISBN paper: 9788437058689

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

La traducción publicitaria
Comunicación y cultura
M. Cristina Valdés Rodríguez

Ressenya:

El llibre «La traducción publicitaria: Comunicación y cultura» és fruit de la investigació i el treball sobre com traduir anuncis: un procés de comunicació entre cultures en què intervenen factors de diversa índole, com mostra l'anàlisi comparativa d'un bon nombre d'anuncis traduïts principalment en anglès i espanyol. El caràcter multidisciplinari de l'obra fa que aquesta siga atractiva per a lectors amb interessos diversos, tant dels àmbits acadèmics de la traducció, la filologia o el màrqueting, com dels camps professionals del màrqueting, la publicitat i la traducció. L'estructura i l'estil fluid, així com l'estudi d'aspectes bàsics de la traducció publicitària, aporten el valor divulgatiu i pedagògic del llibre, que pot utilitzar-se com a manual de consulta en distintes especialitats.

Índex: [+]
  • Prólogo
  • Introducción
  • Capítulo I. La comunicación publicitaria
    • Rasgos definitorios
    • Panorama histórico de la publicidad
    • La publicidad hoy
    • Una nueva era en los medios de comunicación
  • Capítulo II. Vender en otro país
    • El peso cultural en la publicidad internacional
    • Aspectos profesionales de la traducción publicitaria
    • El contexto publicitario español
  • Capítulo III. El texto publicitario y su traducción
    • La naturaleza del texto publicitario
    • La persuasión publicitaria
  • Capítulo IV. Traducir publicidad: enfoques y método
    • Primeras aproximaciones a la traducción publicitaria: enfoques tipológicos
    • La función textual como criterio de traducción
    • La traducción publicitaria: enfoques recientes
    • Parámetros de análisis y metodología de este estudio
  • Capítulo V. Estrategias traductoras publicitarias en España
    • El nombre de marca
      • Transferencia del nombre con pérdida de significado
      • Transferencia del nombre con compensación
      • Traducción o adaptación del nombre de marca
    • Las referencias culturales
      • Traducción literal
      • No traducción
      • Adaptación
      • Creación de un texto nuevo
      • Adición de información contextual
      • Elisión o adaptación por restricciones legales o éticas
    • El medio
      • Adaptación al medio
        • Cambio en la distribución interna y formato del texto
        • Elisión
      • No traducción: restricciones del medio
      • El receptor
        • Adaptación según el receptor
        • Cambio de enfoque
        • Elisión
        • Compensación de información
        • Traducción literal
      • No traducción: No adaptación al receptor
    • La fuerza apelativa y expresiva y la estructura textual
      • Traducción literal
      • Pérdida/prioridad del paralelismo estructural
      • Cambios en la selección léxica
        • Subordinación del significado a la fuerza expresiva y apelativa
        • Sustitución de una expresión idiomática por otra
        • Traducción de juegos de palabras
        • Elisión de juegos de palabras
        • No traducción de juegos de palabras
      • Pérdida/prioridad expresiva de los elementos paralingüísticos fonológicos
    • Los elementos gráficos
      • Imagen
        • Transferencia de texto e imagen
        • Transferencia de imagen
          • Mismo concepto
          • Distinta distribución
          • Pérdida de la relación imagen-texto
          • Traducción literal
        • Cambio de imagen
          • Repercusión en el texto
          • Adaptación a estereotipos
          • Adaptación a la estrategia de marketing
      • Grafía
        • Compensación de significado
        • Adaptación al sistema de puntuación meta
        • No traducción de juego de palabras producido por la grafía
  • Capítulo VI. Epílogo
  • Capítulo VII. Bibliografía
    1. Bibliografía citada en el texto
    2. Bibliografía consultada sobre publicidad
    3. Bibliografía consultada sobre traducción
 

Nº col·lecció: 16
Idioma: castellà
Any: 2004

ISBN paper: 9788437059952

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

El discurso persuasivo
La estructura retórica de los spots electorales en televisión
Arantxa Capdevila Gómez

Ressenya:

La televisió ha esdevingut el mitjà de comunicació que més influeix en les campanyes electorals. A través d'ella, els partits polítics desenvolupen les seues estratègies persuasives. Aquest llibre pren com a objecte d'estudi la comunicació persuasiva audiovisual explícita i estableix un mètode per a la seua anàlisi a partir de la teoria de l'argumentació proposada per Chaïm Perelman. Però la seua aplicació a l'anàlisi del discurs televisiu comporta limitacions. Tal com es presenta ací, les limitacions que poden superar-se si s'emmarca la teoria perelmaniana en l'estructura de les parts retòriques (intelectio, inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio) que proporciona la retòrica clàssica. Així, es proposa una anàlisi estructural del discurs que va des dels nivells més superficials del text fins als més profunds.

Índex: [+]
  • Prólogo, de Jordi Pericot
  • Introducción: la retórica como fuente de análisis de los discursos persuasivos
  • I. La construcción de un modelo de análisis de base retórico-argumentativa
  • Capítulo I. Las operaciones retóricas en la comunicación persuasiva audiovisual
    • 1. El texto retórico y el hecho retórico: el discurso en las coordenadas espacio/tiempo
    • 2. Operaciones retóricas: la creación de textos persuasivos
  • Capítulo II. Los límites del mundo posible: crear espacios de interpretación
    • 1. La delimitación del referente del discurso
    • 2. La construcción retórica del mundo posible del discurso: a la búsqueda de la cooperación con el auditorio
    • 3. Los mundos posibles en el discurso persuasivo
      • 3.1. Definición y características del mundo posible
      • 3.2. La pluralidad de mundos posibles: su estatuto ontológico y su conexión con la realidad
      • 3.3. Identidad y tránsito entre mundos y submundos
  • Capítulo III. Los mundos posibles persuasivos como núcleo de la argumentación
    • 1. La teoría de la argumentación como «lugar» de búsqueda
      • 1.1. Los acuerdos generales como individuos de los mundos posibles persuasivos
      • 1.2. Los procedimientos de verificación de los mundos posibles
  • Capítulo IV. La estructura del discurso persuasivo
    • 1. La estructura profunda del texto: las macroestructuras
    • 2. La superestructura textual: las partes del discurso
    • 3. El orden retórico
      • 3.1. Orden creciente, decreciente y nestoriano
      • 3.2. Orden natural y orden artificial
  • Capítulo V. La manifestación textual del núcleo argumentativo
    • 1. La construcción microestructural
      • 1.1. El lenguaje figurado
  • Capítulo VI. La enunciación persuasiva audiovisual
    • 1. La dimensión pragmática de la actio: definición y funciones
      • 1.1. La actio como reflejo textual del hecho retórico
      • 1.2. De la actio presencial a la enunciación mediática
    • 2. Manifestaciones del orador y del auditorio en la enunciación audiovisual: la puesta en discurso del hecho retórico
      • 2.1. Las instancias enunciadoras en el discurso audiovisual
      • 2.2. La focalización del enunciado: relaciones comunicativas
    • 3. La fuerza persuasiva de la enunciación
  • II. Elaboración de la parrilla de análisis: categorías y aplicación
  • Capítulo VII. Categorías de análisis del discurso persuasivo audiovisual
    • 1. La enunciación
    • 2. El enunciado
      • 2.1. Categorías microestructurales
      • 2.2. Categorías superestructurales
      • 2.3. Categorías macroestructurales
    • 3. El referente
  • Capítulo VIII. Aplicación de la parrilla de análisis: Las estrategias persuasivas de los espots electorales televisivos. Un ejemplo
    • 1. Configuración de la muestra
    • 2. Resultados del análisis de los espots electorales
      • 2.1. Partido Popular (PP)
      • 2.2. Partido Socialista Obrero Español/Partit dels Socialistes de Catalunya (PSOE/PSC)
      • 2.3. Convergència i Unió (CiU)
      • 2.4. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
      • 2.5. Izquierda Unida y Alternativa (IU/A)
      • 2.6. Iniciativa per Catalunya/Verds (IC/V)
    • 3. Conclusiones del análisis
  • Recomendaciones bibliográficas
  • Anexo
 

Nº col·lecció: 17
Idioma: català
Any: 2005

ISBN paper: 9788437060224

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

El malson de Chandos
La crisi acadèmica i professional del periodisme des de la crisi postmoderna de la paraula
David Vidal Castell

Ressenya:

Hugo von Hofmannsthal, a la Viena del 1902, imaginava un desesperat Philip Lord Chandos que escrivia al seu amic el filòsof Francis Bacon: «Les paraules ja no signifiquen res per a mi, se'm tornen com cendra i se'm desfan quan les vull fer servir, se'm podreixen com bolets passats a la boca». S'estava obrint en aquell temps un abisme, ja anunciat anys abans per Rimbaud i Mallarmé, per Nietzsche i per Graus, que distanciaria per sempre l'experiència de les paraules. Aquest llibre, guardonat amb el XV Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), proposa una descripció i una análisi d'aquesta crisi lingüística postmoderna i n'aplica el diagnòstic i els possibles remeis a dues crisis més, de carácter més disciplinari i reduït: la crisi del periodisme i la crisi de la teoria del periodisme.

Índex: [+]
  • Pròleg, de Miquel Tresserras
  • Pòrtic
  • La intuïció impacient d'Hofmannsthal (proemi i homenatge)
  • Capítol I. la crisi de la paraula
    • 1. La crisi de la raó i la decadència d'Occident: al voltant dels conceptes de crisi i de postmodernitat
    • 2. Sis diagnòstics sobre la paraula absent i el subjecte feble
      • 2.1. La distància entre la paraula i el món
      • 2.2. La crisi de la paraula com a crisi del subjecte: la desconstrucció del jo i de l'autoria
      • 2.3. La crisi de virtut de la paraula: la paraula que falta
        • 2.3.1. La publicitat de la paraula íntima i l'Sprachkritik
        • 2.3.2. La inflació de la paraula
        • 2.3.3. L'excés de paraules secundàries: l'hermetisme postmodern
      • 2.4. La crisi logomítica de l'emparaulament: mythos i logos
      • 2.5. La teletecnologia i la crisi del llenguatge verbal articulat
        • 2.5.1. El raquitisme de la paraula i l'atrofia de l'oïda poètica
      • 2.6. Les actuvirtualitats: l'oralitat i els simulacres de presència
    • 3. Conclusió: els fàrmacs de la ironia, la repetició i la testimonialitat
  • Capítol II. La crisi del periodisme
    • 1. La crisi del periodisme
    • 2. La recessió econòmica i la crisi del model de la premsa
    • 3. La crisi de la credibilitat i de la confiança
    • 4. La sobreabundància de la informació: la inflació de significants i l'absència d'actitud d'escolta
    • 5. Recapitulació: per un periodisme de la testimonialitat i de l'alteritat
  • Capítol III. La crisi de la teoria del periodisme
    • 1. Davant d'uns nous usos periodístics
    • 2. Tensions nominals i disciplinars
    • 3. ¿Podem parlar d'una crisi de paradigma?
      • 3.1. ¿Què entenem per paradigma?
    • 4. Un problema de plantejament lingüístic
      • 4.1. El gir lingüístic i el gir retòric: les possibilitats de conèixer i transmetre a través del llenguatge
    • 5. Una qüestió d'arrel epistemològica
      • 5.1. Positivisme i realisme versus relativisme cognitiu
      • 5.2. Idealisme i relativisme: els subjectivismes
      • 5.3. Perspectiva epistemològica de la comunicació periodística
        • 5.3.1. Corol·laris lingüístics de la crisi epistemològica
    • 6. Concepte de periodisme i de periodista: de l'objectivitat a la imparcialitat
    • 7. Conclusions
  • Capítol IV. Epíleg: els gèneres del discurs i la innovació en el periodisme
    • 0. La recerca de la seducció
    • 1. Els gèneres del discurs com a formes de l'enunciació relativament estables
      • 1.1. D'Horaci a Bakhtin: les aportacions dels estudis literaris
      • 1.2. Del normativisme a la descripció: la teoria dels gèneres periodístics
    • 2. La situació enunciativa del periodisme com a discurs: el context de la innovació
      • 2.1. La innovació en el periodisme: visualitat i narrativitat, oralitat i testimonialitat
    • 3. Conclusions
  • Bibliografia
 

Nº col·lecció: 18
Idioma: castellà
Any: 2005

ISBN paper: 9788437060972

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

La situación de la televisión local en España
Francisco López Cantos

Ressenya:

La penetració de les tecnologies de la informació en els diversos àmbits de la vida quotidiana està produint canvis profunds en tots els sectors; en alguns, particularment en la televisió digital, s'estan vivint moments decisius que conformaran un nou sistema comunicatiu social. En aquest context, les televisions locals seran uns agents privilegiats per a la formació d'aquest nou sistema audiovisual més coincident amb les societats actuals. Per a aconseguir-ho, però, és necessari acabar amb la situació d'incertesa normativa en què l'actitud erràtica de l'administració els ha obligat a sobreviure des que fa ja vint anys van aparèixer les primeres televisions locals al nostre país. El llibre fa un recorregut per la història de la televisió, analitzant el context socioeconòmic, polític i comunicatiu en què es va implantar i s'ha desenvolupat per a caracteritzar el seu moment actual. El text es complementa amb l'informe detallat de la situació en què es troba el conjunt de les televisions locals que operen a la província de Castelló, com a mostra significativa de la crítica posició en què està el sector per a afrontar la imminent transició a la TDT (televisió digital terrestre) que se li ha imposat amb tanta urgència i que acabarà per determinar l'equilibri i la pluralitat del nostre sistema comunicatiu durant els pròxims anys i, en definitiva, el model de desenvolupament futur de la nostra societat.

Índex: [+]
  • Introducción
  • Capítulo I. El nacimiento de la televisión local en España
  • Capítulo II. Evolución de las experiencias de TV local
    • 1. Grupos multimedia en el ámbito local en los 80
    • 2. Primeras asociaciones del sector
    • 3. Las TVL ante los cambios en el sistema televisivo estatal
  • Capítulo III. La conformación del actual modelo de TVL
    • 1. La regulación del sector
      • 1.1. Titularidad y gestión del servicio
      • 1.2. Concesión de licencias de emisión
      • 1.3. Desarrollo normativo en las Autonomías
      • 1.4. Aspectos críticos de la norma
    • 2. El sector de TV local en la actualidad
  • Capítulo IV. El sector TVL en el umbral digital
    • Conclusiones
  • Capítulo V. La TVL en el sistema de televisión valenciano
    • 1. La TV Local en Castellón. Informe sobre el sector
      • 1.1. Cobertura
      • 1.2. Estructura empresarial y sistema de gestión
      • 1.3. Recursos Técnicos
      • 1.4. Recursos Humanos
      • 1.5. Programación
      • 1.6. Uso de la lengua valenciana
      • 1.7. Situación económica y financiera
    • 2. Necesidades expresadas por los operadores
    • 3. Condiciones actuales en que se desarrolla el sector
    • 4. Conclusiones sobre el sector de TVL en Castellón
  • Anexo. Gráficos
  • Bibliografía
 

Nº col·lecció: 19
Idioma: castellà
Any: 2007

ISBN paper: 9788437064604

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Creatividad y generación de ideas
Estudio de la práctica creativa en cine y publicidad
Matilde Obradors Barba

Ressenya:

La creativitat és una facultat humana l'estudi de la qual és recent. El llibre aborda en la primera part els conceptes de creativitat i imaginació, la concepció de «geni», el procés artístic i el procés científic des d'una perspectiva històrica, així com les aproximacions actuals a les característiques de la persona creativa i als processos de generació d'idees. En la segona part, a través de les declaracions de cineastes i publicitaris, el llibre proporcionarà al lector una immersió en la vivència de la creativitat. Així mateix, és una guia per a l'estudi sistemàtic de la pràctica creativa. Matilde Obradors és llicenciada en Psicologia i doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Des de 1993 és professora en el Departament de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat d'aquesta universitat. Els seus treballs d'investigació es centren en la psicologia de la creativitat; els processos de generació d'idees en el camp audiovisual; les tècniques d'ideació; l'estudi de formats creatius per a generar missatges publicitaris; i els processos de producció i anàlisi de les estratègies de comunicació. Ha estat directora creativa en diferents agències multinacionals. És guionista i realitzadora de vídeos i curtmetratges.

Índex: [+]
  • Prólogo, de Xavier Ruiz Collantes
  • Agradecimientos
  • Introducción
  • Capítulo I. Creatividad y práctica artística
    1. Breve revisión histórica del término creatividad y de la práctica artística
      • 1.1. Creatividad. La huella de la incertidumbre
      • 1.2. Muerte y representación. Supervivencia y pasatiempos
      • 1.3. El trazo inexistente en la mimesis de la naturaleza
      • 1.4. La fuerza que se contrapone al entendimiento
      • 1.5. Una capacidad del espíritu
      • 1.6. Teorías implícitas de la creatividad
      • 1.7. La imagen del artista en la sociedad
      • 1.8. Imagen mítica del artista
      • 1.9. Morfología y dinámica de los sagrado. Mircea Eliade
        • 1.9.1. Los mitos
        • 1.9.2. La cultura occidental
        • 1.9.3. Artista moderno y mito
    2. Aspectos sobre las representaciones mentales y las «representaciones imaginales»
      • 2.1. Las representaciones mentales
      • 2.2. Antropologías de las representaciones imaginales o imaginario. Gilbert Durand
  • Capítulo II. Creatividad: aproximaciones y facetas de estudio. Psicología de la creatividad
    1. En busca de un significado de la creatividad
      • 1.1. Rasgos propios de la creatividad
        • 1.1.1. Impulso y motivación
        • 1.1.2. Creatividad, inteligencia, intuición y conocimiento
        • 1.1.3. Resolución de problemas nuevos
        • 1.1.4. Revisión de las definiciones de creatividad
      • 1.2. Facetas de estudio de la creatividad
        • 1.2.1. La persona creativa
        • 1.2.2. El producto creativo
        • 1.2.3. El proceso creativo
      • 1.3. Pensamiento creativo y pensamiento ordinario
    2. Modelos explicativos
      • 2.1. Modelo psicoanalítico
      • 2.2. Modelo asociacionista. Conductismo
      • 2.3. Modelo gastáltico
      • 2.4. Modelo cognivista
  • Capítulo III. Estudio de la práctica creativa en cine y publicidad
    1. «Inventar la niebla». Declaraciones introspectivas de escritores en torno a la génesis de sus obras
      • 1.1. El punto de partida y la capacidad de plantearse problemas
      • 1.2. Inconsciente versus consciente. Métodos personales
      • 1.3. Inspiración súbita versus dedicación al trabajo
      • 1.4. Fuentes de inspiración
      • 1.5. Operaciones mentales propias de la creatividad
    2. «El estilo del deseo es la eternidad». El proceso cinematográfico y la práctica creativa en el cine
      • 2.1. Características del proceso cinematográfico
      • 2.2. La práctica creativa y su proceso en el cine. Resultados
        • 2.2.1. El punto de partida. La procedencia de las ideas. El primer impulso que los lleva a una idea. El esquema de búsqueda
        • 2.2.2. Contenidos, temáticas y finalidades de la ideación en el cine
        • 2.2.3. Mecánica del proceso creativo. Impulsos, motivaciones y deseos
        • 2.2.4. Reflexiones en torno a la clasificación de motivaciones
        • 2.2.5. Siguientes pasos en el proceso
        • 2.2.6. Inspiración. Fuentes de inspiración en relación a las fases del proceso de generación de ideas
        • 2.2.7. Bloc de notas
        • 2.2.8. «Hablar con la gente»
        • 2.2.9. Fogonazos. Inspiración súbita. Participación del inconsciente en el proceso de generación de ideas
        • 2.2.10. La creatividad como resolución de problemas de forma novedosa en el campo cinematográfico
        • 2.2.11. Guiones propios / guiones ajenos / adaptaciones literarias / encargos
        • 2.2.12. Fases del cne: guión / rodaje / montaje
        • 2.2.13. Producir efectos en el espectador
        • 2.2.14. Recurrencias en planos y recursos cinematográficos
        • 2.2.15. Referentes cinematográficos
        • 2.2.16. Qué significan las ideas para los cineastas autores
        • 2.2.17. Estudio de las declaraciones de los cineastas autores
      • 2.3. Principales aspectos que influyen en la creatividad del proceso cinematográfico
    3. «La fábrica de símbolos». El proceso publicitario y la práctica creativa en la publicidad
      • 3.1. Publicidad y mensaje publicitario
      • 3.2. El proceso publicitario
      • 3.3. Clasificaciones de anuncios. Modelos y métodos de creación
        • 3.3.1. Arquetipos narrativo-persuasivos
      • 3.4. Funciones del director creativo publicitario
      • 3.5. La práctica creativa y su proceso en la publicidad. Resultados de la investigación y declaraciones de publicitarios notables
        • 3.5.1. Fases del proceso
        • 3.5.2. Estimulación. Inspiración
        • 3.5.3. Factores propios de la publicidad que pueden condicionar el proceso
        • 3.5.4. Relación entre tipo de producito, tipo de proceso y forma de inspiración
        • 3.5.5. Formación y gestión de los conocimientos de los creativos publicitarios
        • 3.5.6. Participación consciente en el proceso que se realiza
  • Anexo metodológico
  • Capítulo IV. Investigación, métodos y metodología
    1. Investigación en creatividad (práctica creativa / proceso creativo)
      • 1.1. Tipos de investigaciones
        • 1.1.1. Investigaciones psicológicas que han estudiado experimentalmente la resolución creativa de problemas
        • 1.1.2. Las investigaciones psicológicas que han estudiado el fenómeno de la producción artística en contextos controlados
        • 1.1.3. Las investigaciones en contextos controlados sobre cuestiones concretas relacionadas con el proceso creativo como la incubación y los saltso de intuición
        • 1.1.4. Análisis de la motivación y los impulsos positivos de superación por medio de estudios de laboratorio
        • 1.1.5. Análisis historiográficos y de vida y análisis de los cuadernos de notas y libros de apuntes que los artistas y científicos han efectuado para desarrollar sus trabajos
        • 1.1.6. Dentro de la ciencia cognitiva, concretamente en la rama llamada inteligencia artificial encontramos una línea de investigación basada en el funcionamiento de los ordenadores y en su paralelismo con aspectos del funcionamiento de la menta humana
        • 1.1.7. Las investigaciones que hacen uso de las declaraciones introspectivas de los artistas o personas que desempeñan un trabajo creativo
    2. Métodos de análisis de la realidad social
      • 2.1. Análisis de la realidad
      • 2.2. La mirada hermenéutica
      • 2.3. Métodos cualitativos versus métodos cuantitativos
        • 2.3.1. Informe a partir de los datos en la investigación cualitativa
        • 2.3.2. Elección de la técnica en investigación cualitativa
    3. Estudio cualitativo, con entrevistas, sobre la práctica creativa cinematográfica. Metodología
      • 3.1. Exposición de criterios
      • 3.2. Justificación de la muestra
      • 3.3. Acceso a los entrevistados
      • 3.4. Contenidos generales d ela entervista
      • 3.5. Protocolo de la entevista usado en el estudio
      • 3.6. Análisis e interpretación de los datos
    4. Estudio cualitativo con cuestionario estructurado sobre la práctica creativa publicitaria. Metodología
      • 4.1. Exposición de criterios
      • 4.2. Justificación de la muestra
      • 4.3. Acceso a los creativos estudiados
      • 4.4. Estructura del cuestionario
      • 4.5. Cuestionario modelo utilizado en el estudio
      • 4.6. Análisis e interpretación de los datos
  • Bibliografía
 

Nº col·lecció: 20
Idioma: castellà
Any: 2007

ISBN paper: 9788437065373

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Músicas públicas, escuchas privadas
Hacia una lectura de la música popular contemporánea
Amparo Porta Navarro

Ressenya:

Músicas públicas, escuchas privadas realitza un recorregut panoràmic per la música actual, però s'interessa pel subjecte, tant pel que parla com pel que escolta. La primera part del llibre ens parla del terreny més ostentosament públic de la música contemporània, mentre que la segona tracta del fràgil territori de l'oïdo, al qual va dirigida, de forma paradoxal, tota la maquinària industrial i mediàtica. Posteriorment s'apropa a diferents textos àudiovisuals mitjançant l'anàlisi musical, sociològica i semiòtica, perquè la música parla per a tots però ho fa des del seu llenguatge propi. D'altra banda, té un caràcter força educatiu, perquè està pensat des de la capacitat de lectura, la reversibilitat i les possibilitats d'elecció d'un subjecte que pot introduir la música en la seva experiència com a forma d'expressió, creació i anàlisi crítica.

Índex: [+]
  • Prólogo
  • Capítulo I. ¿Quién habla en la música del entorno?
    • 1. Hacia una lectura de la realidad sonora
    • 2. Dos versiones de una misma canción
    • 3. ¿Desde dónde se habla? ¿Desde dónde se escucha?
      • 3.1. El lector
      • 3.2. Entre el deseo y la voluntad. Imaginario, percepción y expectativa
    • 4. ¿Quién habla en la música entorno?
      • 4.1. La expresión emocional
      • 4.2. Configuración actual
    • 5. La síntesis de todas las artes. El concepto de obra de arte total: Richard Wagner
      • 5.1. El leitmotiv
      • 5.2. El significado de la música en el romanticismo tardío
    • 6. Facetas del territorio
      • 6.1. Evolución del componente expresivo de la música
      • 6.2. La fusión de las artes y/o los lenguajes
      • 6.3. Fascinación persuasión
      • 6.4. Ideología
    • 7. Antecedentes: la música de cine
      • 7.1. El cine: una historia vista y oída
      • 7.2. El sonido y la música en el cine
      • 7.3. La música utiliza los elementos de su propio lenguaje
      • 7.4. Los estilo y las lecturas de la diversidad en la música de cine
      • 7.5. El lenguaje poético d ela música y la escritura en prosa del cine
      • 7.6. La música en el cine muchas veces es la que más sabe
    • 8. Una posibilidad de acercamiento a través de las estrategias discursivas
  • Capítulo II. Míusicas públicas, escuchas privadas. Fundamentación metodológica
    • MÚSICAS PÚBLICAS
    • 9. La expresión
    • 10. La expresión, un concepto dinámico
      • 10.1. Hacia la sistematización del concepto de expresión. Inicios en la Historia del Arte
      • 10.2. Consecuencias de Kant: las formas simbólicas y el método iconológico
      • 10.3. Consecuencias de Marx: crítica social del arte
      • 10.4. Consecuencias de Freud: el método psicoanalítico aplicado a la obra de arte
      • 10.5. La psicología de la forma. Metodologías formales
      • 10.6. La semiología del arte y la teoría de la información. El método estructuralista
      • 10.7. La música popular contemporánea como forma de expresión. Aportaciones desde la teoría del arte
    • ESCUCHAS PRIVADAS
    • 11. La percepción auditiva
      • 11.1. Carácter significativo
      • 11.2. Organización psicológica de la percepción auditiva
      • 11.3. Un espacio textual o discursivo
    • 12. La expectativa sonora
      • 12.1. Estructuras guías y comportamientos secuenciales
      • 12.2. Originalidad y lecturas de la diversidad
      • 12.3. La expectativa sonora como catalizadora del mundo del deseo y el conocimiento
  • Capítulo III. Una lectura de la música popular contemporánea
    • 13. Textos, discursos y métodos de lectura
      • 13.1. Criterios metodológicos
      • 13.2. Metodología de análisis
    • 14. La música en la publicidad
      • 14.1. Metodología de análisis
      • 14.2. La banda sonora de cuatro anuncios
    • 15. La banda sonora de la programación infantil de Canal 9 Televisión Valenciana. Programa Babalá
      • 15.1. Análisis auditivo de la programación general
      • 15.2. Valoración pedagógica-comunicativa
    • 16. El metrónomo pulsional de El rey león. Análisis de la banda sonora
      • 16.1. La banda sonora entre la música y la emoción pulsional
      • 16.2. Situación y esquema de los principales números musicales
      • 16.3. Descripción y planificación: la música en la historia
      • 16.4. Red de conflictos
      • 16.5. Registros temporales. Música y tiempo de la narración
      • 16.6. El anuncio publicitario de Hakuna Matata. Análisis comparado con El ciclo de la vida
      • 16.7. Mecanismos de dramatización y continuidad musical
      • 16.8. Puesta en escena. La noche del amor
      • 16.9. Espacios discursivos paralelos: Voy a ser el rey león y Canción de Scar
  • Capítulo IV. Un lugar para el imaginario sonoro
    • 17. Un lugar para el imaginario sonoro. Las políticas culturales
      • 17.1. Patrimonio cultural y capital simbólico
      • 17.2. Nuevos retos para la educación musical del siglo XXI
      • 17.3. Música y políticas culturales
      • 17.4. El entorno sonoro. La música en los mass-media
      • 17.5. Los «otros» contenidos musicales de la proximidad. La programación infantil de televisión
      • 17.6. Hacia una programación de las televisiones públicas que favorezca la escucha. La aportación de la Gestalt
      • 17.7. Los currícula ante el cambio de referente
  • A modo de conclusión
  • Bibliografía
 

Nº col·lecció: 21
Idioma: castellà
Any: 2008

ISBN paper: 9788437070964

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Teorías de los medios de comunicación
Federico Boni

Ressenya:

Aquest manual presenta les principals teories i àrees d'investigació de la comunicació i dels estudis dels mitjans partint de la clàssica subdivisió entre producció, continguts i consum. Després d'una anàlisi dels estudis sobre la indústria cultural s'hi exposa la denominada sociologia dels emissors. S'estudia després la producció teòrica relativa als continguts dels mitjans de comunicació i s'aborda la qüestió dels gèneres. L'última part està dedicada als diversos enfocaments que han atribuït als públics un paper més o menys passiu respecte dels mitjans de comunicació. Les conclusions formulen l'interrogant suscitat per l'èxit extraordinari dels anomenats nous mitjans: fins a quin punt la comunicació mediatitzada per l'ordinador requereix l'elaboració de teories noves?

Índex: [+]
  • Introducción
  • Capítulo I. Teorías, medios de comunicación, sociedad
    • 1. ¿Qué teorías?
    • 2. De qué hablamos cuando hablamos de medios de comunicación de masas
      • 2.1. La prensa
      • 2.2. El cine
      • 2.3. La radio
      • 2.4. La televisión
      • 2.5. Las grabaciones musicales
      • 2.6. La telefonía
    • 3. Los grandes contextos teóricos
      • 3.1. La modernidad
      • 3.2. Más allá de la modernidad
      • 3.3. La sociedad global
  • Apéndice I. El mundo de las artes en los medios de comunicación
    • 1. Sociedad, artes y medios de comunicación
    • 2. Las vanguardias artísticas y su reflexión sobre los medios de comunicación
      • 2.1. Las vanguardias históricas
      • 2.2. Arte, televisión, video
    • 3. Arquitectura y medios de comunicación
  • Capítulo II. La producción de la cultura mediática
    • 1. Producir símbolos
    • 2. La industria de los medios de comunicación
      • 2.1. La economía política de la comunicación
      • 2.2. Profesionales, productos y público
    • 3. La cultura de los medios de comunicación de masas
      • 3.1. Los «mundos de los medios de comunicación de masas»
      • 3.2. La sociología de los emisores
    • 4. De la teoría a la norma
      • 4.1. Libertad y patentes
      • 4.2. La calidad de la televisión
  • Apéndice II. Los medios de comunicación de masas sobre los medios de comunicación de masas
    • 1. Cuando los medios teorizan sobre sí mismos
    • 2. El cine sobre los medios de comunicación
      • 2.1. El cine sobre el cine
      • 2.2. El cine en la prensa
      • 2.3. El cine sobre el cómic
      • 2.4. El cine sobre la radio
      • 2.5. El cine sobre la televisión
    • 3. La televisión sobre la televisión
  • Capítulo III. Los contenidos de los medios de comunicación de masas
    • 1. Los géneros
      • 1.1. En la teoría: el concepto de género
      • 1.2. En la práctica: ritos y cultos
    • 2. Los textos de los medios de comunicación
      • 2.1. Las funciones sociales de los textos
      • 2.2. Representaciones mediáticas
    • 3. El aporte de la semiótica
      • 3.1. Signos y mitos
      • 3.2. La semiótica generativa
      • 3.3. La semiótica de las pasiones
      • 3.4. El pacto comunicativo
  • Apéndice III. Estudiar el arte con las teorías de los medios de comunicación
    • 1. El arte leído a través de las teorías de los medios de comunicación
    • 2. McLuhan y la «fenomenología de los estilos»
    • 3. Una lectura mediática de la obra de arte
  • Capítulo IV. El consumo de los medios de comunicación de masas
    • 1. Del público a los públicos
    • 2. Los efectos de los medios de comunicación
      • 2.1. Medios de comunicación y metrópolis: la escuela de Chicago
      • 2.2. La «teoría hipodérmica» y el modelo de Lasswell
      • 2.3. Lazarsfeld y el «flujo de la comunicación en dos escalones»
      • 2.4. La teoría de la información
      • 2.5. Funciones, usos y gratificaciones
      • 2.6. La teoría crítica
      • 2.7. «El medio es el mensaje»: de McLuhan a Meyrowitz
      • 2.8. La teoría del cultivo
      • 2.9. La espiral del silencio
      • 2.10. La perspectiva de los cultural studies
    • 3. La etnografía del público
      • 3.1. Qué es la etnografía del público
      • 3.2. Los medios de comunicación en las interacciones diarias
      • 3.3. Consumo de los medios de comunicación y construcción de la identidad
  • Epílogo. Nuevos medios de comunicación, ¿nuevas teorías?
    • 1. Comunicación y comunidad con los nuevos medios de comunicación
    • 2. Nuevos medios, nuevos textos
      • 2.1. Las TIC: perspectivas teóricas
      • 2.2. Los textos de los nuevos medios de comunicación
    • 3. La sociedad de la información
      • 3.1. La ciudad digital
      • 3.2. Brechas digitales
  • Referencias bibliográficas
 

Nº col·lecció: 22
Idioma: castellà
Any: 2009

ISBN paper: 9788437072029

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

DirCom, estratega de la complejidad
Nuevos paradigmas para la Dirección de la Comunicación
Joan Costa, ed.

Ressenya:

En el món actual és cada vegada més important tenir polítiques i estratègies de comunicació amb la societat clares i eficaces, per a organismes oficials i empreses com per a tot tipus d'entitats culturals, recreatives o socials. Però saber captar les demandes i traslladar les propostes a la societat no és una tasca senzilla. D'ací el naixement i ràpid desenvolupament dels gabinets de comunicació i de la figura dels DirCom, responsables de transmetre aquestes propostes i d'actuar al mateix temps com antenes receptores per a ajudar les organitzacions a posicionar-s'hi correctament en el seu entorn. En aquest llibre el lector trobarà les aportacions de 14 autors de primera línia, DirComs i professors universitaris, que esmicolen els aspectes més actuals que han de conèixer i manejar les persones que vulguen dedicar-se a la gestió de la comunicació.

Índex: [+]
  • Claves de lectura
  • Introducción. La especificidad del DirCom, Joan Costa
  • Comprender la complejidad, Joan Costa
    El final de las certezas el principio de la estrategia. Articulación entra la estrategia corporativa y los procesos de comunicación, Marcelo Manucci
  • Estrategia corporativa, un instrumento básico del DirCom, Cristina González
  • La complejidad de las organizaciones en el mundo globalizado y el nuevo rol del DirCom, Michael Ritter
  • Asumir el desafío de modelar el nuevo entorno empresarial o adecuarse a él, Italo Pizzolante
  • Comunicación para el crecimiento rentable, Andrés Aljure Saab
  • Los nuevos paradigmas de la comunicación financiera: su aportación al desarrollo sostenible, Rafael López Lita
  • Signos de la trayectoria visual entre identidad e imagen, Sebastián García
  • La construcción de la identidad de imagen país, Amaia Arribas Urrutia
  • Gestión comunicacional de la marca ciudad, Sandra Fuentes
  • La comunicación de la imagen en el mercado universitario, Mario Gutiérrez Olórtegui
  • Imagen mediática. El futuro de las marcas televisivas y su impacto en las finanzas, Olivia Morales Zenteno
  • Las nuevas tecnologías en la gestión de la información, Martha-Lucía Buenaventura
  • Los portales corporativos como síntesis de la gestión estratégica de la comunicación, Francisco Fernández Beltrán
  • Modelización y medición de la imagen empresarial e institucional, Joan Costa
  • Los autores
 

Nº col·lecció: 23
Idioma: català
Any: 2010

ISBN paper: 9788437078397

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

Les ciències de la comunicació
Teories i aportacions
Bruno Ollivier

Ressenya:

La comunicació és present a totes les activitats humanes. Durant el segle XX s'ha creat una disciplina universitària dedicada a observar-la, a analitzar-la i a formar-ne professionals. Les ciències de la comunicació són una interdisciplina: articulen conceptes, coneixements i mètodes diversos i els combinen per construir enfocaments propis. Aquest treball, escrit amb un estil entenedor i una voluntat marcadament expositiva, és un manual de referència, una síntesi de coneixements i una eina per al treball de recerca.

Índex: [+]
  • Introducció
  • Primera part. Els grans paradigmes utilitzats en ciències de la comunicació
    • Capítol 1. Llenguatge i comunicació
    • Capítol 2. La qüestió del sentit
    • Capítol 3. «Jo» no comunica o la comunicació en el si d'un grup
    • Capítol 4. El suport i els discursos que suscita
    • Conclusió de la primera part: la lògica d'un mètode interdisciplinari
  • Segona part. Camps de recerca actuals
    • Introducció: eixir dels estereotips per comprendre qüestions urgents en les nostres societats
    • Capítol 1. De la informació al document
    • Capítol 2. La comunicació, lloc des d'on analitzar les cultures
    • Capítol 3. Les mediacions
    • Capítol 4. Cap on van els mitjans de comunicació de massa?
    • Capítol 5. Anem cap a una societat del coneixement?
    • Capítol 6. De les relacions públiques a la comunicació de les organitzacions
    • Capítol 7. Comunicació i política
  • Conclusió
  • Annexos: 200 hipòtesis teòriques per a construir uns enfocaments interdisciplinaris en ciències de la comunicació
  • Glossari
  • Bibliografia complementària
 

Nº col·lecció: 24
Idioma: castellà
Any: 2011

ISBN paper: 9788437078458

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

La televisión de calidad
Contenidos y debates
Eva Pujadas

Ressenya:

La televisió de qualitat, històricament un concepte relliscós, ha estat objecte d'apassionades controvèrsies. Aquest llibre neix amb la finalitat de proporcionar una cartografia per entendre la transformació de la televisió, dels seus contextos i sobretot dels discursos generats entorn de l'avaluació de la seva qualitat. Després d'una aproximació a les diferents definicions, variables i indicadors de la qualitat televisiva, l'autora segueix quatre eixos d'anàlisis: la qualitat dels sistemes televisius, la qualitat de la programació, la qualitat de les cadenes i la qualitat dels programes. Es tracta d'un llibre que, a més d'esmicolar el fenomen de la televisió de qualitat, servirà perquè tots els interessats al món de la televisió disposin d'una obra imprescindible per a l'anàlisi de la televisió i d'ajuda per al seu treball.

Índex: [+]
  • Prólogo
  • Presentación
  • Primera parte. Los contextos de la televisión de calidad
    1. El contexto teórico: las perspectivas de análisis de la calidad en televisión
    2. El servicio público, algo más que un contexto sobre la televisión de calidad
  • Segunda parte. Los ámbitos de referencia de los discursos sobre la calidad en televisión
    1. La calidad de los sistemas de televisión
    2. La calidad de la programación
    3. La calidad de las cadenas de televisión
    4. La calidad de los programas televisivos
    5. Lecturas transversales
  • Tercera parte. Conclusiones y reconfiguraciones contemporáneas en torno a la calidad televisiva
    1. Conclusiones analíticas y reconfiguraciones contemporáneas en torno a la calidad en televisión
  • Cuarta parte. Bibliografía
 

Nº col·lecció: 25
Idioma: català
Any: 2011

ISBN paper: 9788437080222

Comprar llibre

ISBN electrònic:

Comprar ebook

El mite de la natura en publicitat
Pau Salvador i Peris

Ressenya:

La natura tant suscita pors i recels com desperta passions i devocions. La mirada humana sobre la natura ha variat al llarg del temps a mesura que la revolució tecnocientífica s'ha consolidat. L'objectiu d'aquest volum és analitzar els principals discursos sobre la natura representats per la publicitat i els valors que s'hi transmeten. El text intercala teoria i pràctica, ja que s'hi comenten un conjunt d'imatges publicitàries amb la pretensió d'il·lustrar els relats i les concepcions culturals que traspuen les representacions comercials de la natura. Aquest estudi examina la relació entre el llenguatge publicitari i la natura, per establir, tot seguit, una sèrie de natures prototípiques, connectades a unes determinades imatges de marca, aplicant les eines heurístiques proporcionades per la semiòtica narrativa i l'anàlisi del discurs.

Índex: [+]
  • Capítol I. Natures d'ahir, natures d'avui: una lectura cultural
  • Capítol II. La cultura publicitària i el mite de la natura
    1. Introducció
    2. La natura com a objecte d'estudi publicitari
    3. Natura i producte als mitjans de comunicació
  • Capítol III. El discurs de la natura en publicitat: identitat i valors
    1. Introducció
    2. La natura pràctica
    3. La natura utòpica
    4. La natura crítica
    5. La natura lúdica
  • Capítol IV: Funcions i usos de la natura en el llenguatge publicitari
    1. La isotopia natural de la bellesa
    2. La isotopia natura de l'alimentació
    3. La isotopia natura de les begudes
    4. La isotopia natura de la decoració
    5. La isotopia natura dels viatges
    6. La isotopia natura del motor
    7. La isotopia natura de les tecnologies de la comunicació
  • Capítol V. Conclusions
  • Capítol VI. Bibliografia
 

Nº col·lecció: 26
Idioma: castellà
Any: 2013

ISBN paper: 9788437090054

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437091648

DOI:
http://dx.doi.org/ 10.7203/
PUV-ALG26-9164-8

Comprar ebook

La calidad periodística
Teorías, investigaciones y sugerencias profesionales
Josep L. Gómez Mompart, Juan F. Gutiérrez Lozano, Dolors Palau Sampio, eds.

Ressenya:

Els treballs que componen aquest volum estudien la «qualitat periodística» no circumscrita exclusivament a la «qualitat informativa», ja que aborden tant el producte com tot el procés de la producció informatiu-comunicativa. A partir de resultats provinents de l'aplicació de metodologies quantitatives o qualitatives i de reflexions teòriques crítiques, es conceptualitza, examina, mesura i valora la qüestió de la qualitat periodística. En ells s'aborda també la funció de la informació periodística a través dels diversos mitjans i tecnologies, així com el paper que aquella juga en la democràcia de les societats avançades, atès que el minvament de la seua qualitat infringeix i empobreix la deliberació i la presa de decisions de la ciutadania. Així mateix, del contingut dels textos es desprenen interessants suggeriments professionals l'aplicació dels quals resulta factible.

Índex: [+]
  • Introducción: Diagnosis y tratamiento de la calidad en el periodismo, Josep Lluís Gómez Mompart
  • El reto de la excelencia. Indicadores para medir la calidad periodística, Josep Lluís Gómez Mompart, Dolors Palau Sampio
  • El Valor Agregado Periodístico, herramienta para el periodismo de calidad, María del Mar García Gordillo, Ofa Bezunartea Valencia, Inés Rodríguez Cruz
  • La calidad de los periódicos de pago y gratuitos, Roberto de Miguel Pascual, Rosa Berganza Conde
  • La gestión de fuentes informativas como criterio de calidad profesional, Andreu Casero Ripollés, Pablo López Rabadán
  • Cultura digital, agencias de noticias y credibilidad, Enric Marín Otto, Pablo Santcovsky Reschini, Adrián Crespo Ortiz
  • La argumentación de los periódicos sobre la calidad del periodismo, Mònica Parreño Rabadán
  • Parámetros de calidad del trabajo periodístico en red, Concepción Pérez Curiel, Inés Méndez Majuelos, José Luis Rojas Torrijos
  • Participación de la audiencia en el periodismo 2.0, Carlos Ruiz, Pere Masip, David Domingo, Javier Díaz Noci, Josep Lluís Micó
  • Indicadores de calidad en los informativos de televisión, Estrella Israel Garzón, Ricardo Ángel Pomares Pastor
  • La calidad del pluralismo interno en la TDT, María Luisa Humanes, María Dolores Montero
  • La calidad de la información sobre medio ambiente, Inés Rodríguez Cruz
  • Bibliografía básica
  • Los autores
 

Nº col·lecció: 27
Idioma: castellà
Any: 2014

ISBN paper: 9788437091716

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437094328

DOI:
http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG27-9432-8

Comprar ebook

El cine de pensamiento
Formas de la imaginación técno-estética
Josep M. Català, eds.

Ressenya:

La imatge en moviment, que va nàixer inaugurant un nou règim de la representació visual, implica l'aparició d'una nova forma de retòrica audiovisual que supera els límits del llenguatge cinematogràfic clàssic, i afavoreix el desenvolupament de formes de pensament inèdites que amplien el règim del pensar basat en la paraula. Aquest volum presenta una sèrie d'aproximacions a diferents facetes del fenomen cinematogràfic que van des de la pràctica de les avantguardes, passant per l'acostament a cineastes relacionats amb l'assaig fílmic, com Herzog, Farocki o Rossellini, així com per l'anàlisi de territoris connectats amb la memòria o amb el cinema popular. Mitjançant aquests enfocaments diversos, es cobreixen les diferents facetes del pensar cinematogràfic, que van des de la possibilitat d'un pensament essencialment fílmic al desenvolupament d'un pensar amb el cinema.

Índex: [+]
  • Prólogo, Josep M. Català
  • El cine y la hermenéutica del movimiento: retórica y tecnología, Josep M. Català
    1. ¿Pensar?
    2. El cine y las máquinas
    3. Cómo pensar el cine de pensamiento
    4. ¿Qué es el pensamiento?
    5. El film-ensayo
    6. Imagen y pensamiento
    7. Cine y filosofía
    8. Eppur si muove
    9. Retórica del pensamiento audiovisual
    10. Bibliografía
  • Epistemología de la imagen mecánica en los años 20. De la vanguardia revelacionista a la ironía de retaguardia, M.ª Soliña Barreiro
    1. Dispositivo y posibilidad de conocimiento
    2. Movimiento, primer plano y percepción
    3. Epistemología y regímenes escópicos de la modernidad
    4. 4. Vanguardia, autor y pensamiento
    5. Bibliografía
  • Perder la cabeza al ritmo de la máquina, Jacobo Sucari
    1. Imaginar el pensamiento: tecnologías del pensar
    2. Pensar la imagen: ¿soñamos con imágenes o con proposiciones lingüísticas?
    3. Pensar la emoción: pasividad y acción
    4. El pensamiento hace imagen: el vídeo
    5. Desplegar la pantalla, abrir el pensamiento
    6. Bibliografía
  • El cine de lo real. La huella de Alexander Kluge, Werner Herzog y Harun Farocki, Fabiola Alcalá
    1. Los orígenes
    2. Pensar la guerra y sus consecuencias
    3. Bibliografía
  • El cine en televisión pensado por Rossellini, Ludovico Longhi
    1. Introducción: Per pensare bisogna sapere
    2. Todo empieza por un final
    3. Siempre le quedará París
    4. Renoir, Rouch y Tonti: la clepsidra afectiva
    5. Un final abierto: las conclusiones imposibles
    6. Bibliografía
  • James Bond en el diván: psicoanálisis y cinefilia en el 50 aniversario de la saga cinematográfica del agente 007, Elisabet Cabeza
  • Segura al 95 %. La reintroducción del sujeto en la ficción detectivesca a partir de Zero Dark Thirty, Juan Antonio Palao Errando
    1. 2012 y la CIA: ¿funciona Hollywood como un think tank?
    2. La trama policíaca posclásica: la ficción forense
    3. Zd30: Maya, la verdad y el sujeto
      • 3.1. Maya como sujeto y como personaje
      • 3.2. La verdad no está en un cuerpo (ni vivo, ni muerto)
      • 3.3. Abu Ahmed, la abducción decidida
    4. La imagen y el saber
      • 4.1. La foto de Abu Ahmed
      • 4.2. Persecuciones y vigilancias
      • 4.3. El álgebra icónica
    5. La poética del making of y la función contexto
      • 5.1. La película está basada en hechos reales
      • 5.2. El meganarrador, la focalización y el suspense
      • 5.3. Por televisión
      • 5.4 La caza
    6. La transparencia barroca: pensar en la época de la imagen del mundo
    7. Bibliografía
  • La memoria del cine o el cine que recuerda, Efrén Cuevas Álvarez
    1. La memoria narrativa en el cine de ficción
    2. La memoria en el cine de no ficción
    3. Bibliografía
  • El lugar de la heterotopía en la mirada documental, Maria Luna
    1. Justificación
    2. Heterotopía, cronotopo y no lugar: alternancias y dislocaciones
    3. La heterotopía documental
      • 3.1. La subjetividad desplazada
      • 3.2. Apertura visual a un tercer espacio
    4. Bibliografía
  • El enigma paisajístico de «Acorazado Potemkin»: Eisenstein, Balázs y el origen de la estética del paisaje en el cine ruso, Carlos Muguiro
    1. El pensamiento paisajístico de Béla Balázs
      • 1.1. Balázs y la herencia romántica
      • 1.2. Fisonomía del paisaje
      • 1.3. La categoría de lo sublime cinematográfico
      • 1.4. Lo siniestro del paisaje
    2. El pensamiento paisajístico de Eisenstein
      • 2.1. El anhelo de unidad en el todo
      • 2.2. Paisaje como montaje vertical
      • 2.3. El extrañamiento ante el paisaje
      • 2.4. El motivo del horizonte
    3. Bibliografía
  • Los autores
 

Nº col·lecció: 28
Idioma: castellà
Any: 2014

ISBN paper: 9788437092904

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437094601

DOI:
http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG28-9460-1

Comprar ebook

La palabra facticia
Literatura, periodismo y comunicación
Albert Chillón

Ressenya:

A cavall entre la literatura, el periodisme i la comunicació audiovisual, hi ha moltes i molt diverses maneres expressives que integren la paraula factícia contemporània, la vocació mimètica de la qual busca retre compte, per via testimonial o documental, de les realitats en curs. Quinze anys després de la publicació de 'Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas', aquell volum ha crescut per a convertir-se en el que el lector té entre mans: no una mera segona edició, sinó una versió genuïna, notablement ampliada i actualitzada. El lector podrà trobar bona part del llibre vell en el nou, doncs, i conèixer tant les tradicions heretades com les tendències més recents. Però la novetat d'aquesta versió rau en una secció teòrica inicial que supera amb escreix l'original.

Índex: [+]
  • Zaguán
  • Un periodismo sabio. Prólogo de Jordi Llovet (2014)
  • Acta de nacimiento del comparatismo periodístio-literario. Prólogo de Manuel Vázquez Montalbán (1999).
  • Introducción
  • Sección primera. Las relaciones entre literatura, periodismo y comunicación, a la luz de la consciencia lingüística
    • Capítulo 1. La promiscuidad entre literatura, periodismo y comunicación en la posmodernidad
    • Capítulo 2. La toma de consciencia lingüística
      • Del significado al sentido
      • De la langue a las paroles
      • Naturaleza logorítmica del lenguaje
      • Dicción, ficción y facción
      • Veracidad, verosimilitud, verificabilidad, verdad
      • Una tipología de las dicciones
    • Capítulo 3. Incidencia del giro lingüístico en la reflexión acerca de la literatura
      • El cuestionamiento de la idea de tradición
      • La nueva oralidad mediática
      • El auge de la posficción
      • Una tentativa de definición
    • Capítulo 4. Incidencia del giro lingüístico en el estudio de la comunicación periodística y mediática
      • Primer corolario: la retórica de la objetividad como ritual expresivo
      • Segundo corolario: condición retórica de la comunicación periodística
      • Tercer corolario: a favor de la Comunicación Periodística
      • Cuarto corolario: la hechura verbal de los hechos
      • Quinto corolario: la influencia de la tradición en la forja del imaginario mediático
  • Sección segunda. Literatura y periodismo, una tradición de relaciones promiscuas
    • Capítulo 5. Nacimiento simultáneo del periodismo y de la novela moderna
    • Capítulo 6. La era de la novela realista
      • Un género pluriestilístico
      • El advenimiento de la novela realista
      • La novela de folletín
      • La novela como forma de mimesis literaria
      • La nouvelle y el relato
      • La herencia del realismo
    • Capítulo 7. Las grandes narrativas facticias y su contribución al periodismo literario moderno
      • La prosa literaria testimonial
      • La narrativa científica cualitativa
    • Capítulo 8. El tránsito a la sociedad de comunicación de masas
      • Un periodista-literato sintomático: Theodore Dreiser
      • Los muckrakers
      • La jungla capitalista según Jack London y Upton Sinclair
      • The Masses y John Reed
      • Ernest Hemingway, enviado especial
      • John Dos Passos, vanguardista heterodoxo
      • El reportero Josep Pla
      • Los reportajes novelados de Ilya Ehrenburg
      • El vagabundo George Orwell
      • James Agee como caso aparte
    • Capítulo 9. La mayoría de edad del reportaje
  • Sección tercera. La estela de los nuevos periodismos
    • Capítulo 10. El periodismo literario en la era de la posficción
      • La eclosión del reportaje novelado
      • La escuela New Yorker: John Hersey y Lillian Ross
      • La non-fiction novel de Truman Capote
    • Capítulo 11. El new journalism estadounidense
      • Contracultura, prensa underground y new journalism
      • Ejercicios de voluntad radical
      • Escuchando los latidos del tiempo
      • Los estilos del new journalism
      • Escenas y diálogos
      • Retratos y semblanzas
      • Múltiples perspectivas
      • El legado del new journalism
      • ¿In fictio veritas?
    • Capítulo 12. Los nuevos periodismos europeos
      • Los reportajes poéticos de Ryszard Kapuscinski
      • El periodismo indeseable de Günter Wallraff
      • El romanzo-vérité de Oriana Fallaci
      • El romanzo-inchiesta de Leonardo Sciascia y Alberto Cavallari
      • Otros autores: Wolf, Kessel, Fox, Lapierra & Collins
    • Capítulo 13. Los nuevos periodismos latinoamericanos
      • El periodismo literario de Gabriel García Márquez
      • La novela-testimonio de Miguel Barnet
      • Reportaje y memoria personal en Fernando Gabeira
      • Tomás Eloy Martínez, coleccionista de voces
    • Capítulo 14. El nuevo periodismo español
      • El nuevo periodismo español, entre el tardofranquismo y la transición
      • Reportajes novelados en castellano y en catalán
      • Una terca voluntad de estilo
      • Retratos de cuerpo entero
      • Los nietos de Larra
      • Cronistas, reporteros: narradores
      • Una poética del desvelamiento
  • Sección cuarta. La mirada humanista
    • Capítulo 15. El periodismo y la comunicación mediática, a la luz de las humanidades
      • El ocaso de la posmodernidad
      • En pos de un nuevo humanismo
      • El nuevo paradigma sistémicco y la renovación del humanismo
      • Finale
  • Bibliografía
    1. Bibliografía periodístico-literaria
    2. Bibliografía histórica y teórica
  • Índice de autores y materias
 

Nº col·lecció: 29
Idioma: català
Any: 2014

ISBN paper: 9788437092928

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437094595

DOI:
http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG29-9459-5

Comprar ebook

El català a l'espai de comunicació
El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)
Josep Gifreu

Ressenya:

Llengua, poder i comunicació conformen la tríada àuria que determina la supervivència i sostenibilitat de les cultures nacionals en un món global. Aquest volum pretén oferir una aproximació històrica al procés general de normalització del català en l'ecosistema comunicatiu de finals del segle XX i començaments del XXI. La tesi bàsica és que l'accés d'una comunitat com la catalana, requereix disposar d'un espai de comunicació propi. Aquest estudi d'història de la llengua pretén precisar la progressió del català en els mitjans tradicionals i en el nou entorn del ciberespai a partir de la Transició espanyola. Té en compte els diferents àmbits d'interès: l'evolució de la recerca, les polítiques de la llengua, la normalització en els grans mitjans, el nou ecosistema dels new media, els progressos en la definició i adopció del català estàndard, i fa un balanç per al final del període.

Índex: [+]
  • Pròleg. L'espai del català en la nova societat xarxa, Isidor Marí
  • A mode d'introducció
  • Capítol 1. Llengua i espai de comunicació
    1. Introducció
    2. Llengua, poder i grups lingüístics
    3. Centralitat dels mèdia en l'ecologia de les llengües
    4. Les institucions i els drets lingüístics
    5. El debat sobre les llengües a Europa
    6. Els mèdia i la sociolingüística
    7. Sobre el concepte d'espai de comunicació
  • Capítol 2. Evolució del debat i la recerca a l'espai català
    1. Introducció
    2. Mèdia i normalització: àmbits de recerca
    3. La recerca sobre polítiques de normalització i mitjans de comunicació
    4. La recerca sobre l'ús del català als mèdia
    5. La recerca sobre estandarització i models de llengua als mèdia
  • Capítol 3. Les polítiques de la llengua i els mitjans de comunicació
    1. Introducció
    2. El marc juridicopolític espanyol
    3. Limitacions del bloc constitucional espanyol
    4. Les polítiques de regulació de ràdio i televisió
    5. Les polítiques lingüístiques i els mèdia
    6. Les polítiques de foment del català als mèdia
  • Capítol 4. La llengua catalana als mèdia tradicionals
    1. Introducció
    2. Premsa
    3. Ràdio
    4. Televisió
    5. Producció audiovisual en català
  • Capítol 5. La llengua catalana a Internet i als nous mèdia
    1. Introducció
    2. De la societat-xarxa als new media
    3. L'espai català, del territori al ciberespai
    4. El català a les plataformes d'Internet
    5. El català al viquiespai
  • Capítol 6. Estandarització i model(s) de llengua als mèdia
    1. Introducció
    2. Procés de normalització i llengua estàndard
    3. Les primeres demandes d'un model de llengua per als mèdia
    4. El debat sobre la llengua oral per als mitjans audiovisuals
    5. Llibres d'estil i propostes de models per als mèdia
  • Capítol 7. Balanç del català a l'espai de comunicació
    1. Introducció
    2. Etapes d'un país imaginat
    3. Llums i ombres d'una història de la llengua
    4. Reptes del català en el nou espai de comunicació
  • Referències bibliogràfiques
 

Nº col·lecció: 30
Idioma: català
Any: 2015

ISBN paper: 9788437095073

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437095981

DOI:
http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG30-9598-1

Comprar ebook

El camp periodístic valencià
L'estructura mediàtica i la pràctica dels periodistes
Mònica Parreño

Ressenya:

En el context de la crítica situació del periodisme al País Valencià, aquest llibre estudia i analitza el camp periodístic i els professionals de la informació, els emissors, els públics i la qualitat periodística. L'anàlisi mostra com l'impacte de la societat de la informació, la crisi del mercat publicitari i les polítiques de comunicació i culturals esdevenen factors determinants en la configuració i la pervivència dels espais comunicatius. Amb dades referides a premsa, ràdio, televisió i Internet es mostra l'evolució dels emissors i els públics al PV. Al capdavall, l'anomenada crisi del periodisme, lligada a la crisi econòmica, corrobora el principi segons el qual com més feblesa democràtica hi ha i més control polític dels mitjans, més greu és el descens de la qualitat periodística i de les condicions adients per al bon desenvolupament de la professió.

Índex: [+]
  • Pròleg, Josep Lluís Gómez Mompart
  • Obertura
  • Part I. El camp periodístic i els professionals de la informació
    • Capítol 1. Estructura mediàtica i impacte de la societat de la informació
      • L'estructura mediàtica
      • La publicitat
      • Les polítiques culturals i la seua incidència econòmica
      • El paper dels mitjans en la societat: formació del sistema comunicatiu valencià
      • Els eixos dels canvis de la societat de la informació
      • Característiques dels nou mèdia
    • Capítol 2. La investigació sobre el periodisme i els periodistes
      • Els estudis sobre la professió i els professionals
      • La recerca del camp periodístic a Espanya
      • La recerca sobre els professionals de la informació
    • Capítol 3. Els periodistes davant dels reptes de la professió
      • La flexibilitat i la precarietat laboral en temps de crisi econòmica
      • El professional de la informació
      • El periodisme i els periodistes al País Valencià
      • Els canvis en la pràctica: implicacions de les tecnologies de la informació
      • L'organització en el treball i la igualtat de gènere
      • El valor de l'experiència i la formació
      • Condicionaments polítics i econòmics
      • Funció social del periodisme
      • Associacionisme i sindicalisme
    • Capítol 4. El camp periodístic i l'habitus dels periodistes. La lògica de la pràctica segons Pierre Bourdieu
      • La lògica de la pràctica
      • El camp periodístic i l'habitus dels periodistes
      • La dinàmica del camp i els tipus de capital
  • Part II. Emissors, públics i qualitat periodística
    • Capítol 1. Dels emissors i els públics
      • Les fons documentals
      • La propietat dels mitjans i la concentració empresarial
      • La premsa escrita: comparativa amb les dades europees i espanyoles
      • La població lectora de premsa al País Valencià
      • Difusió de la premsa generalista
      • Els daltabaixos de l'audiència de la ràdio
      • La concentració de l'audiència de ràdio
      • Els usos d'Internet com a mitjà informatiu
      • L'entorn audiovisual i el fracàs del model de la radiotelevisió pública valenciana
      • El panorama crític del camp periodístic valencià
    • Capítol 2. Futur del periodisme i qualitat periodística
      • Rellevància de l'opinió dels periodistes sobre el futur del periodisme
      • El descens de la qualitat periodística segons els periodistes
  • Referències bibliogràfiques
 

Nº col·lecció: 31
Idioma: castellà
Any: 2015

ISBN paper: 9788437095110

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437095998

DOI:
http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG31-9599-8

Comprar ebook

Periodismo político
Fundamentos, práctica y perspectivas
Salvador Enguix

Ressenya:

Com es defineixen els papers del periodisme polític i la comunicació política en la «trinxera comunicativa» de les democràcies modernes? És el periodisme polític una àrea especialitzada del periodisme? Què té d'especial la relació del periodista polític amb les seues fonts? Quins són els seus valors professionals i les seues rutines de treball? El periodista Salvador Enguix revisa el discurs acadèmic sobre aquestes i altres qüestions, i en proposa una relectura a la llum del seu exercici professional. El llibre ofereix per primera vegada una visió global d'aquesta especialització periodística, integrant aspectes com les esferes informatives del periodisme polític, la seua relació amb els diferents models teòrics de democràcia, la relació entre el periodista i les fonts, els valors deontològics, les rutines productives així com els canvis dinàmics que imposen les tecnologies digitals.

Índex: [+]
  • Prólogo. Paja para los caballos, Enric Juliana
  • Introducción
  • Capítulo 1. Caracterización del periodismo político
    1. El periodismo político
    2. La noticia política
  • Capítulo 2. Periodismo político y comunicación política
    1. Las dos trincheras
    2. El periodismo político ante el marketing político
      • 2.1. Campañas de prensa
      • 2.2. Estrategias de dosificación informativa
  • Capítulo 3. Periodismo político y democracia
    1. El periodismo político en la historia del periodismo
    2. Periodismo, democracia y opinión pública
    3. Relación entre los medios y los sistemas demográficos
    4. Condicionamientos democráticos del sistema mediático
    5. Las propuestas del periodismo cívico
  • Capítulo 4. El periodismo político como especialización del periodismo
    1. El periodista político
    2. Los actores políticos en el periodismo político
      • 2.1. Cobertura institucional
      • 2.2. Instituciones de la UE
      • 2.3. Partidos políticos
      • 2.4. Instituciones no políticas
      • 2.5. Tribunales
      • 2.6. La Iglesia Católica
      • 2.7. Sindicatos y empresarios
      • 2.8. Otros actores
    3. Los ámbitos del periodismo político
      • 3.1. La acción política de gobiernos y parlamentos
      • 3.2. La acción de los partidos políticos, elecciones
      • 3.3. Acontecimientos extraordinarios
  • Capítulo 5. Las pautas profesionales del periodista político
    1. Valores del periodismo político: la actitud del periodista ante la actualidad política. Reflexión comparativa entre países
    2. Rutinas profesionales del periodismo político
      • 2.1. La agenda diaria
      • 2.2. Las rutinas de producción en prensa escrita
      • 2.3. La interacción con otros profesionales y otros medios
      • 2.4. La interacción con las fuentes
      • 2.5. El control del ecosistema informativo
  • Capítulo 6. Las nuevas rutinas del periodismo político en soporte digital
    1. Periodismo digital y procesos de convergencia
    2. Periodismo digital y politización social
    3. Periodismo digital y saturación informativa
    4. El periodista político en el entorno digital
  • Conclusiones
  • Bibliografía
 

Nº col·lecció: 32
Idioma: català
Any: 2015

ISBN paper: 9788437095127

Comprar llibre

ISBN electrònic:9788437096292

DOI: http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG32-9629-2

Comprar ebook

El relat polític
Els missatges audiovisuals a les campanyes electorals. Iniciativa per Catalunya Verds 1988-2012
F. Xavier Ruiz Collantes, Óliver Pérez, Pol Capdevila

Ressenya:

En la comunicació política, els partits i els líders han de construir una identitat que els dote d'una personalitat recognoscible, un relat propi i diferencial que connecte amb els electors i els involucre en els projectes polítics que presenten en les conteses electorals. Mitjançant l'anàlisi dels espots i la cartelleria de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de la seva fundació el 1987 fins a les eleccions de 2012, els autors identifiquen el relat polític de la formació i presenten un model metodològic per a l'anàlisi dels missatges electorals en general.El volum va dirigit a totes aquelles persones interessades en l'estudi i la pràctica de la comunicació política, en els mètodes d'anàlisi i elaboració d'estratègies comunicatives així com aquelles que volen conèixer amb més amplitud i profunditat la història recent de la política catalana.

Índex: [+]
  • Presentació
  • 1. Introducció
    • 1.1. Introducció general
    • 1.2. Introducció metodològica
      • 1.2.1. El registre lingüístic
      • 1.2.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 1.2.3. El registre plàstic
      • 1.2.4. La banda sonora
  • 2. Anàlisi de les campanyes autonòmiques
    • 2.1. Eleccions autonòmiques de 1988. La història de les esquerres catalanes: inspiració d'una jove Iniciativa
      • 2.1.1. El registre lingüístic
      • 2.1.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.1.3. El registre plàstic
      • 2.1.4. La banda sonora
      • 2.1.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.1.6. Conclusions
    • 2.2. Eleccions autonòmiques de 1992. En la posguerra del Golf, la crítica del capitalisme financer i la reivindicació de la política d'esquerres
      • 2.2.1. El registre lingüístic
      • 2.2.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.2.3. El registre plàstic
      • 2.2.4. La banda sonora
      • 2.2.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.2.6. Conclusions
    • 2.3. Eleccions autonòmiques de 1995. Una llarga letargia en un món d'enganys
      • 2.3.1. El registre lingüístic
      • 2.3.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.3.3. El registre plàstic
      • 2.3.4. La banda sonora
      • 2.3.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.3.6. Conclusions
    • 2.4. Anàlisi de les eleccions autonòmiques de 1999. Plantar cara a la dreta davant l'ofensiva neoliberal
      • 2.4.1. El registre lingüístic
      • 2.4.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.4.3. El registre plàstic
      • 2.4.4. La banda sonora
      • 2.4.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.4.6. Conclusions
    • 2.5. Eleccions autonòmiques de 2003. El «canvi de debò»: un relat ecosocialista sobre el retorn als orígens
      • 2.5.1. El registre lingüístic
      • 2.5.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.5.3. El registre plàstic
      • 2.5.4. La banda sonora
      • 2.5.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.5.6. Conclusions
    • 2.6. Eleccions autonòmiques de 2006. L'època del tripartit: una crida per a la integració social i el medi ambient
      • 2.6.1. El registre lingüístic
      • 2.6.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.6.3. El registre plàstic
      • 2.6.4. La banda sonora
      • 2.6.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.6.6. Conclusions
    • 2.7. Eleccions autonòmiques de 2010. Retorn a l'èpica de les grans mobilitzacions socials: contra la crisi i per l'autogovern
      • 2.7.1. El registre lingüístic
      • 2.7.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.7.3. El registre plàstic
      • 2.7.4. La banda sonora
      • 2.7.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.7.6. Conclusions
    • 2.8. Eleccions autonòmiques de 2012. Entre la reflexió serena i la mobilització col·lectiva
      • 2.8.1. El registre lingüístic
      • 2.8.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
      • 2.8.3. El registre plàstic
      • 2.8.4. La banda sonora
      • 2.8.5. Anàlisi dels cartells
      • 2.8.6. Conclusions
  • 3. Conclusions generals
  • 4. Bibliografia
  • 5. Cartells
 

Nº col·lecció: 33
Idioma: castellà
Any: 2015

ISBN paper: 9788437095134

Comprar llibre

ISBN electrònic:9788437096308

DOI: http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG33-9630-8

Comprar ebook

La crisis de la televisión pública
El caso de RTVV y los retos de una nueva gobernanza
Javier Marzal Felici, Jessica Izquierdo Castillo, Andreu Casero Ripollés, eds.

Ressenya:

Aquest llibre recull, en tres blocs generals, una extensa i detallada panoràmica sobre la televisió pública en l'escenari actual, afectat per una profunda crisi en el context present, en diversos nivells, des de l'econòmic al de la seua pròpia legitimitat com a servei públic en l'escenari digital. Segons els editors del volum, la recerca en la història i en el coneixement del sistema comunicatiu televisiu espanyol i valencià és fonamental per a apuntar precisament cap a un futur millor, aprenent dels errors comesos. Estructurat en tres parts, el primer bloc arreplega l'evolució i el futur del servei públic de la televisió, amb un total de quatre capítols. El segon bloc aborda l'estudi de la crisi de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) amb tres capítols dedicats a aprofundir en les causes i conseqüències del seu tancament. Finalment, l'últim bloc aglutina quatre treballs que versen sobre les governances de les televisions públiques.

Índex: [+]
  • Introducción: La crisis de la televisión pública y el cierre de RTVV como síntoma, Javier Marzal Felici, Jessica Izquierdo Castillo y Andreu Casero Ripollés
    • 1. Una crisis multidimensional
    • 2. Cambios normativos: hacia la privatización de los servicios públicos de RTV
    • 3. El valor de la radiotelevisión como servicio público.
    • 4. El cierre de RTVV como telón de fondo
    • 5. Estructura de la obra colectiva
    • 6. Agradecimientos y créditos
  • Parte I. Evolución y futuro del servicio público de la televisión
    • El servicio público en España: manual de las malas prácticas, Enrique Bustamante Ramírez
      • 1. Introducción
      • 2. Contexto del sistema mediático español: concentración y centralismo
      • 3. Buenas prácticas de servicio público
      • 4. Conclusiones
    • Indispensabilidad de la televisión pública en el universo convergente, Emili Prado i Picó
      • 1. La televisión: una mala salud de hierro
      • 2. El universo convergente
      • 3. Trazos distintivos del audiovisual convergente
      • 4. Redefinición de la televisión
      • 5. Consideraciones sobre la mutación televisiva
      • 6. Mantras de los enemigos de la televisión pública
      • 7. A modo de conclusión: decálogo sobre la indispensabilidad de la televisión pública
    • La crisis de la readiotelevisión pública autonómica, Juan Carlos Miguel de Bustos y Miguel Ángel Casado del Río
      • 1. Introducción
      • 2. La cuarta fase: crisis del sistema de radiotelevisión autonómico. Factores económicos y políticos
      • 3. El valor de la televisión autonómica
      • 4. Reflexiones finales
    • La televisión pública en la era digital: instrumentos y estrategias para la convergencia mediática, Jessica Izquierdo Castillo
      • 1. Los retos de las televisiones públicas en la era digital
      • 2. Análisis de las estrategias digitales de los operadores públicos
      • 3. Funciones principales de las herramientas digitales
      • 4. Herramientas digitales y el desarrollo de las funciones por parte de la televisión pública
      • 5. Conclusiones
  • Parte II. La crisis de RTVV
    • Razones e implicaciones del cierre de Radiotelevisió Valenciana: pensar el futuro, Ramón Zallo
      • 1. Temáticas implicadas por la gestión de RTVV y por su cierre
      • 2. Los efectos colaterales del cierre
      • 3. RTVV como expresión de un modelo discutible de desarrollo del territorio
      • 4. ¿Qué hacer? Una propuesta en positivo
    • La relevancia estratégica de RTVV en el sistema comunicativo valenciano y para el desarrollo económico, social y cultural de la Comunidad Valenciana, Maria Soler Campillo y Javier Marzal Felici
      • 1. Introducción
      • 2. El estudio de RTVV desde el mundo académico
      • 3. Propuesta de trabajo, metodología y objetivos de la investigación
      • 4. El papel de RTVV en el crecimiento y la sostenibilidad del sistema audiovisual valenciano
      • 5. Resultados del análisis de las respuestas de los profesionales del cine y de la TV sobre la crisis del sector audiovisual valenciano
      • 6. Algunas conclusiones
      • 7. Reflexiones finales
    • Del ERE de los 1.200 al cierre de RTVV: A propósito del informe PricewaterhouseCoopers y de su contrainforme. Pequeña historia del verano de 2012, Josep Lluís Gómez Mompart y Francesc A. Martínez Gallego
      • 1. Crónica de un despido colectivo
      • 2. De los resultados (¿inesperados?) de una sentencia
      • 3. El (segundo) informe de PricewaterhouseCoopers
      • 4. Los criterios del contrainforme: la calidad periodística
      • 5. El informe de PwC: contra la calidad periodística en TVV
      • 6. El informe de PwC: contra la calidad periodística en Radio 9
      • 7. El aval del contrainforme
  • Parte III. La gobernanza de las televisiones públicas
    • Ética y gobrenanza en las televisiones públicas: la aportación de la ética empresarial, Domingo García-Marzá
      • 1. Introducción
      • 2. Ética y gobernanza: el valor de la sociedad civil
      • 3. Servicio público: la distribución de la responsabilidad
      • 4. Gobernanza y participación: la ética en el diseño institucional
    • Financiación e indicadores de gobernanza de la radiotelevisión pública en Europa, Francisco Campos Freire
      • 1. Introducción
      • 2. Sistemas de gobernanza y financiación de la radiotelevisión pública
      • 3. Evolución de la financiación y presupuestos de las RTV públicas estatales europeas, 2006-2013
      • 4. Financiación y presupuestos de las RTV públicas de España, 2007-2014
      • 5. Indicadores de gestión y gobernanza de las RTV públicas europeas
      • 6. Test de valor público
      • 7. Los informes de Responsabilidad Social Corporativa
      • 8. Los retos de reestructuración, viabilidad y sostenibilidad ante la Agenda Digital
      • 9. Concluciones
    • Responsabilidad Comunicativa y televisión pública, José María Bernardo Paniagua y Nel·lo Pellisser Rossell
      • 1. Introducción
      • 2. De la desregulación a la responsabilidad comunicativa
      • 3. RTVV, un ejemplo de irresponsabilidad comunicativa
    • Propuestas para la gobernanza de una radiotelevisión pública valenciana, Josep Lluís Fitó y Javier Marzal Felici
      • 1. Introducción
      • 2. Los órganos de control externos: la necesidad de un Consejo Superior Audiovisual Valenciano. La Comisión Parlamentaria de Control
      • 3. La función de las Cortes Valencianas. La Comisión de Control Parlamentario
      • 4. Los órganos de gobierno y de control internos
      • 5. El Consejo Asesor
      • 6. El defensor de la audiencia
      • 7. El Estatuto Profesional de la Redacción y el Comité de Redacción
      • 8. Un Comité de Empresa que defienda los intereses de los trabajadores
      • 9. La responsabilidad social corporativa: el compromiso con la independencia y la despolitización
  • Referencias bibliográficas y documentales
  • Currículum vítae de los autores y autoras

 

Nº col·lecció: 34
Idioma:castellà
Any: 2015

ISBN paper: 9788437096506

Comprar llibre

ISBN electrònic:9788437097558

DOI: http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG34-9755-8

Comprar ebook

Las televisiones públicas autonómicas del siglo XXI
Nuevos escenarios tras el cierre de RTVV
Javier Marzal Felici, ed.

Ressenya:

Estudiosos del sistema televisiu autonòmic espanyol analitzen la situació de les televisions públiques a Espanya, així com l'impacte del cessament de les emissions de la Radiotelevisió Valenciana. Dividit en dos grans blocs, en la primera part es recullen recerques sobre algunes de les radiotelevisions públiques espanyoles: País Basc (EITB), Catalunya (CCMA), Galícia (CRTVG), Madrid (Telemadrid), Andalusia (Canal SurTV) o Astúries (RTPA). El segon bloc d'aquest llibre aborda l'estudi de la crisi de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) amb cinc treballs dedicats a aprofundir sobre les causes i conseqüències del seu tancament: el gènesi del model RTVV, les conseqüències del tancament per al sector audiovisual valencià, el cas de TeleElx, el cas de la delegació territorial de Castelló de RTVV i finalment el debat sorgit en Twitter arran del tancament de RTVV.

Índex: [+]
  • Introducción: las televisiones públicas autonómicas en el escenario de la crisis, Javier Marzal Felici
    • 1. El progresivo deterioro de las radiotelevisiones públicas en España
    • 2. La crisis del concepto de servicio público y la expansión del pensamiento neoliberal
    • 3. El caso de RTVV en el contexto de la crisis de la radiotelevisión pública
    • 4. Estructura de la obra colectiva
    • 5. Agradecimientos y créditos
  • Parte I. El impacto de la crisis en las televisiones autonómicas en España
    • La refleción académica sobre la televisión autonómica en España: entre la reivindicación de la diversidad y la denuncia por manipulación política, Luis A. Albornoz y Azahara Cañedo
      • 1. Introducción
      • 2. Clasificación por estapas de la televisión autonómica
      • 3. El desconcierto ante la descentralización televisiva (1982-1985)
      • 4. Nuevas televisiones y cooperación entre operadores (1986-1989)
      • 5. Consolidación y expansión de las autonómicas (1990-1998)
      • 6. Crisis de la televisión autonómica (desde 1999)
      • 7. La televisión valenciana como objeto de estudio
      • 8. Conclusiones
    • El impacto de la crisis en EITB, Miguel Ángel Casado del Río y Juan Carlos Miguel de Bustos
      • 1. Introducción
      • 2. Estructura de EITB
      • 3. La gestión de EITB
      • 4. El impacto de la crisis
      • 5. Conclusiones
    • Los efectos de la crisis económica y el cambio tecnológico en Televisió de Catalunya y la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, María Isabel Villa Montoya
      • 1. Introducción
      • 2. Definición y alcance del servicio público audiovisual en Catalunya
      • 3. La transformación de la estructura organizativa: hacia un modelo convergente
      • 4. Modelo económico y equilibrio financiero
      • 5. Adaptación de la oferta de contenidos y servicios audiovisuales
      • 6. Conclusiones
    • El impacto de la crisis económica en la CRTVG (2008-2014), Ana Isabel Rodríguez Vázques, Alba Silva Rodríguez y Tania Fernández Lombao
      • 1. Introducción
      • 2. Método
      • 3. Análisis
      • 4. Conclusiones
    • Telemadrid: crónica de un déjà vu en el contexto de las televisiones públicas autonómicas, José Vicente García Santamaría y María José Pérez Serrano
      • 1. Punto de partida
      • 2. Fundamentos metodológicos
      • 3. Estado de la cuestión: los cambios operados en el siglo XXI
      • 4. El declive de Telemadrid
      • 5. Las controvertidas decisiones empresariales en la cadena
      • 6. Dimensión empresarial: el contrato-programa y la sobredimensión de plantillas
      • 7. Circunstancias finales: ERE
      • 8. Cierre y conclusiones
    • Aproximación a la estructura y contenidos de la TV pública en España: el caso de Canal Sur TV, Ramón Reig
      • 1. Introducción
      • 2. Método, estructura y gestión
      • 3. Algunos momentos y periodos clave en la historia de la televisión en España
      • 4. El caso de Canal Sur TV: aproximación
      • 5. A modo de conclusiones
    • Signos de identidad de la Televisión Pública Asturiana (TPA), José Ramón Pérez Ornia
      • 1. Introducción
      • 2. Signos de identidad de la televisión pública
      • 3. La respuesta de la audiencia
      • 4. Conclusiones
  • Parte II. RTVV como caso de estudio
    • Radiotelevisión Valenciana: la génesis del modelo, Juan José Bas Portero
      • 1. El modelo de gestión y la dependencia política
      • 2. El modelo de la financiación: gestión económica y política presupuestaria
      • 3. El modelo de programación: la lucha por las audiencias
      • 4. El modelo lingüístico: la polémica sobre el uso del valenciano
      • 5. El modelo de radiotelevisión autonómica: presente, pasado y futuro
    • La producción audiovisual ante la crisis del sistema televisivo. El caso de RTVV, Miquel Francés Domènech
      • 1. Introducción
      • 2. La deslocalización de contenidos en la televisión de proximidad y la fragmentación en la producción audiovisual
      • 3. Distribución de contenidos audiovisuales y modalidades de producción en el panorama televisivo español
      • 4. El caso de RTVV
      • 5. Concluciones y propuestas
    • Periodismo televisivo de proximidad en Elche: la cohabitación entre RTVV y TeleElx, José Luis González Esteban, Isabel González Mesa y José Alberto García Avilés
      • 1. Introducción
      • 2. La información audiovisual en Elche
      • 3. TeleElx como ejemplo de periodismo televisivo de proximidad
      • 4. Aportaciones e influencia de Canal 9 en la sociedad ilicitana durante sus 25 años de emisiones
      • 5. La recepción de Canal 9 y de TeleElx en Elche
      • 6. Hacia un modelo de cohabitación TeleElx y Canal 9 en Elche y comarca
      • 7. Conclusiones y propuestas de futuro
    • El caso de la delegación territorial de RTVV en Castelló, Longi Gil Puértolas
      • 1. Introducción
      • 2. La industria audiovisual de Castelló
      • 3. Recursos humanos y tecnológicos
      • 4. El archivo audiovisual periférico
      • 5. Censura e información tendenciosa
      • 6. La época socialista y el descontrol final
      • 7. Conclusiones
    • El cierre de RTVV en las redes sociales: el debate en Twitter a través de sus protagonistas, Sonia González Molina y Fátima Ramos Cano
      • 1. Introducción
      • 2. Marco teórico
      • 3. Objetivos e hipótesis
      • 4. Metodología
      • 5. Resultados
      • 6. Conclusiones
  • Referencias bibliográficas y documentales
  • Currículum vítae de los autores y autoras

 

Nº col·lecció: 35
Idioma:català
Any: 2016

ISBN paper: 9788437098319

Comprar llibre

ISBN electrònic:9788437098692

DOI: http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG35-9869-2

Comprar ebook

Les marques ONGD
Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció
Pilar Alfonso Escuder

Ressenya:

La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l'expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d'aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Di recto) al llarg de dues dècades. A més, s'hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L'objectiu fonamental del llibre és el d'analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d'una proposta que obri noves vies d'investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.

Índex: [+]
  • Pròleg, Carlos Gómez Gil
  • Introducció: Per una lectura responsable dels anuncis de les ONGD
    • 1. Les ONGD entre els segles XX i XXI
    • 2. Solidaritat de consum vs solidaritat de denúncia
    • 3. Anuncis, marques i relats
    • 4. Per pensar la publicitat de las ONGD cal demanar disculpes?
  • I. De com les marques volen donar sentit a les nostres vides
    • 1. La forma-marca postmoderna
    • 2. Relats i contrarelats de marca
  • II. ONGD, les marques de la utopia?
    • 1. Nou ONGD
    • 2. Cap a la lògica de la marca
    • 3. Paradoxes de la (doble) utopia
  • III. El neorelat solidari
    • 1. Relats de posicionament de marca
      • 1.1. Cruz Roja (CR): el relat del voluntariat i el relat d'or
      • 1.2. Unicef: el relat de mares i fills i el relat de la solidaritat esportiva
      • 1.3. Intermón Oxfam (IO): el relat pedagògic i el relat d'identitat
      • 1.4. Médicos Sin Fronteras (MSF): el relat dels desplaçats, el relat de l'oblit i el relat èpic
      • 1.5. Manos Unidas (MU): el relat de fundació i el relat d'implicació racional
      • 1.6. Ayuda en Acción (AenA): el relat institutional i el relat de l'acció
      • 1.7. Intervida: el relat dels xiquets abandonats i el relat de renovació
      • 1.8. Anesvad: el relat institucional, el relat tremendista i el relat de refundació
      • 1.9. África Directo (AD): el relat del 100%
    • 2. Relats transversals
      • 2.1. El relat de la culpa
      • 2.2. El relat del consum solidari. Campanyes de màrqueting amb causa
      • 2.3. Del relat de la culpa al relat del consum (i de la redempció)
  • Conclusions. Vint-i-cinc anys de publicitat neosolidària
  • Relació d'anuncis, bibliografia general, referències videogràfiques i índex analític

 

Nº col·lecció: 36
Idioma: català
Any: 2016

ISBN paper: 9788437099095

Comprar llibre

ISBN electrònic: 9788437099460

DOI: http://dx.doi.org/
10.7203/
PUV-ALG36-9946-0

Comprar ebook

Premsa valencianista
Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987)
Francesc Martínez Sanchis

Ressenya:

Després de la desfeta del valencianisme republicà com a conseqüència de la Guerra Civil, a finals dels anys cinquanta del segle XX la premsa valencianista reprèn la tradició històrica. Entre 1958 i 1987, anys que abracen el franquisme, la Transició i la primera legislatura autonòmica, van sorgir tot un seguit de revistes que empren el català com a element recuperador de la identitat valenciana. Publicacions com Gorg, Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal, Trellat, Generalitat, L'Espill, l'Horta o El Temps, entre altres, configuren un nou teixit identitari que aglutinarà persones forjades en la lluita antifranquista i les plataformes democràtiques de la Transició, influenciades pel nou valencianisme articulat al voltant del pensament de Joan Fuster. Aquest moviment va dipositar en la premsa moltes de les esperances de normalització de la llengua.

Índex: [+]
  • Próleg, Joan Manuel Tresserras
  • Introducció: Premsa valencianista, un model de periodisme popular
  • Capítol 1. De les primeres revistes satíriques a l'eclosió de la premsa valencianista republicana (1813-1939)
  • Capítol 2. Resistència cultural i repressió. La premsa valencianista del franquisme (1940-1971)
    • 1. Redefinició del valencianisme. De la resistència cultural al nacionalisme fusterià
    • 2. Una premsa assetjada: Sicània, Valencia Cultural, Al Vent i Gorg
      • 2.1. Sicània, una revista valencianista de transició (1958-1959)
      • 2.2. Valencia Cultural, cultura valenciana en castellà (1960-1964)
      • 2.3. Al Vent, un cant de llibertat (1964-1969)
      • 2.4. Gorg, un oasi de cultura a la València franquista (1969-1971)
        • 2.4.1. El tàndem Enric Valor-Josep Maria Soriano
        • 2.4.2. El primer focus periodístic cultural del nou valencianisme fusterià
        • 2.4.3. L'Estat contra Gorg. Tancament de la revista
        • 2.4.4. Influències de Gorg en la premsa valencianista de la Transició
  • Capítol 3. Temps de lluita. Configuració d'una nova premsa identitària (1976-1987)
    • 1. Nou valencianisme i blaverisme regionalista, dos models identitaris confrontats
    • 2. La premsa diària en castellà davant de la qüestió nacional valenciana
    • 3. Naixement d'una nova premsa vinculada al valencianisme polític i cultural
      • 3.1. Intel·lectualitat i política resistents: eclosió de la premsa identitària
      • 3.2. Models i fórmules de gestió econòmica de les publicacions
      • 3.3. Una premsa efímera i fluctuant
      • 3.4. Finançament, ingressos i àmbit de difusió
  • Capítol 4. Revistes valencianistes en la represa democràtica
    • 1. Periòdics d'informació general: Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal i El Temps
    • 2. Revistes d'una nova renaixença literària: Llombriu, Cairell, Lletres de Canvi, Daina, El conte del diumenge, L'Aiguadolç, L'horabaixa i Passadís
    • 3. Els intents frustrats de recuperar la tradició de la premsa satírica valenciana: El Corcó, El Dàtil, El Pardalot Engabiat i L'Encarnella
    • 4. Revistes de recerca i pensament: Arguments L'Estel, L'Espill, Trellat, Batlia i Afers
    • 5. El nacionalisme polític en la premsa periòdica de partit: El Poble Valencià, Cal Dir, El Suecà, La causa del poble, Esquerra Unida i Lluita
    • 6. Revistes d'altres temàtiques: Agricultura Jove, Camp Valencià, All-i-oli, La Casa Verda, Camacuc, Papers d'Educació i Caplletra
    • 7. El fet comarcal com a element d'identitat
      • 7.1. La premsa local i comarcal d'informació
        • 7.1.1. La informació de proximitat en el pas del franquisme a la democràcia
        • 7.1.2. Generalitat, la revista de les comarques valencianes
        • 7.1.3. Els primers intents de fer una premsa comarcal independent: L'Horta, Benicadell, La Veu de Llíria, La Veu de Xàtiva, El Poble de la Marina i Crònica de la Vall d'Albaida
      • 7.2. Cultura de proximitat. Revistes culturals locals: Buris-ana, L'Andana, Els Ports, Au! i Cadafal
      • 7.3. La comarca com a àmbit de recerca. Revistes d'estudis locals i comarcals
    • 8. La premsa del blaverisme: Murta, Som, Claus de Llibertat, El Crit del Palleter i Llum i Claredat
  • Capítol 5. Una premsa sense un mercat nomalitzat
  • Annex. Catàleg de 126 revistes valencianistes editades entre 1958 i 1987
  • Fonts i referències bibliogràfiques
  • Índex antroponímic
  • Índex onomàstic general