http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Espais de Rascanya - Zona central 1/4

Horts periurbans i censits, de Marxalenes a Tavernes Blanques

Següent

 

L´espai central ha sigut per antonomasia el cor de la séquia de Rascanya des de les èpoques pretèrites. Dins de la zona central que comprén des de Marxalenes fins al Pont de l´Anell ja a Tavernes Blanques, i fins als límits censits dels braçals de Sant Miquel, Els Orriols i Guatla. Hem diferenciat clarament dos subespais hidràulics: El primer, aniria des de El Bollidor -a les Tendetes de Campanar- fins al Pont de les Llengües, al Camí de Montcada, on la séquia mare fa la primera gran subdivisió dins del seu sistema de derivacions. El segon subespai començaria des d´aquesta divisió en llengües, als braços de Guatla, En Blanch, i Martell -encara que, aquest primer es distreu una mica abans, al marge dret de la séquia- fins als braçals esmentats al començament.

Així doncs, una vegada superat El Bollidor, Rascanya abans d´endinsar-se en Marxalenes, havia de creuar el Camí de Llíria (57), un obstacle de consideració, donat que el primer tram d´aquesta via de comunicació entre el Pont de Sant Josep i les Tendetes constituia el receptacle natural d´una de les vàries "boqueres" del Barranc d´En Dolça (58). Superat aquest camí el braç principal s'adreçava cap al Camí de Marxalenes en un curs paral·lel a la séquia de Rambla (Mestalla), per a poc després girar vers la seua dreta i creuar la Senda de Muntanyana (59) per darrere de l´alqueria medieval dels Montesinos. Potser, aquest indret descrit constitueix un dels punts més crítics en la concepció de la morfologia inicial de la séquia per part dels seus constructors.

La presència d´un con de dejecció del Barranc d´En Dolça, amb un desnivell de cota molt fort, a la revolta del Camí de Marxalenes (60) suposem que va obligar als allivelladors andalusins a plantejar que la séquia vorejara aquest accident del terreny (61). Poc després, i molt a prop de la tanca de l'hort del monestir cistercenc de la Saïdia, Rascanya distreia una part de la seua dotació en el roll de Caputxins (62) -conegut també a època medieval com séquia de la Saïdia. La funció d´aquesta derivació "no corrible", era en una primera etapa la d´abastir d´aigua als diferents centres religiosos periurbans al marge esquerre del Túria -des del Monestir de la Saïdia (63), passant pel Convent de Sant Julià fins arribar al Monestir dels Caputxins-, i a tota una sèrie d´horts tancats, que s´estenien vora la rambla del riu, entre l´inici del Pla de la Saïdia i el Camí d´Alboraia. Dins de les coordenades temporals del segle XVIII, el roll de Caputxins regava les partides (64): de la Saïdia -10 cafissades i 2 fanecades-, de Caputxins -33 cafissades i 8 fanecades-, i l´Hort del Carrer de Sant Guillem -3 fanecades. Tot i que no disposem de dades semblants per al segle XIX, sembla evident que al llarg d´aquesta centúria és produiria una progressiva minva en el perímetre irrigat d´aquest braç, com a conseqüència de l´expansió urbana i el desenvolupament industrial extramurs de la ciutat de València, que afectà aquest territori periurbà (65).

Abans d´arribar al Pont de les Llengües, vora el Camí de Montcada, dins de la Partida del Fons de la Belenguera (Berengana), es trovaba el Molí de Pròsper, posteriorment anomenat Molí de Plantes. Dins d'aquest indret marginal, a la periferia nordoriental del raval de Marxalenes, el recorregut de la séquia principal, constituia un trajecte de distribució absent de reg (66) -el reg d´aquest territori es realitzava mitjançant el roll del Goleró de l´Esperança, derivació de la séquia de Petra (Mestalla), que articulava bona part del reg de Marxalenes, a banda de l´espai entre el Camí de Barcelona, l´Hospital de Sant Llàtzer i el Camí d´Alboraia, per damunt del perímetre dominat pel roll de Caputxins-, la qual cosa justificava raons favorables per a l'emplaçament d´aquest enginy.

Espais de Rascanya - Zona central 1/4
Següent
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003