http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Espais de Rascanya - Zona central 2/4

Horts periurbans i censits, de Marxalenes a Tavernes Blanques

AnteriorSegüent

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El moliner Bautista Pròsper, va iniciar els tràmits de construcció d´aquest artefacte cap al 1778, amb la forta oposició de Lorenzo Escrivà, síndic de la Comuna de Rascanya, i el Molí de la Torreta. No obstant això, Pròsper va tenir el suport amb plenes garanties de la llarga ma de Vicent Branchat, advocat de la Junta del Real Patrimonio (67), el qual va afavorir la consecució de l´obra. Aquest suport de la Corona (68) a Pròsper, no va evitar però que el contenciós amb l´òrgan director de la séquia de Rascanya es perllongara gairebé per espai de seixanta anys. Dues dècades després de la seua construcció, durant l´episodi bèl·lic de la Guerra del Francés es va produir la seua destrucció que va obligar uns anys més tard a Juana Bautista Marco, vídua i hereva de Bautista Pròsper, a realitzar una reconstrucció del molí (69). La titularitat del casal fariner i arrosser de Plantes, passaria en 1844 a Bautista Boix (70), i després a "Juan Bautista Borja y Marco Molinero, por si, y Jose Aurell y Martinez Labrador, como marido y legal administrador de Vicenta Rubio y Bonora vecinos de la calle de Murviedro extramuros (…) Que son propietarios del Molino titulado de Plantes, con tres muelas corrientes una harinera, y dos arroceras situado en el Barrio de Marchalenes Vara de la calle de Murviedro extramuros" (71).

Veritablement, el segon subespai, a partir del Pont de les Llengües constituia el cor de la zona central de Rascanya. Aquesta primera i principal subdivisió en llengües a l´altura del Molí de Serra, segons ha confirmat la documentació d´arxiu, té un origen andalusí (72). En el qual el braç d´En Blanch o séquia mare (73), s'adreçaria cap a l´antiga alqueria de Petra -continuant després vers Alboraia i Almàssera-, i el braç del Martell (74) aniria cap a l´alqueria de Rascanya. Una mica abans de la divisió esmentada, existia una altra derivació de carácter secundari, el braç de Guatla, que abastia la franja de terreny entre la partida de Sant Antoni (vora el Carrer de Morvedre), la part meridional de Els Orriols i part del Racó de Sant Llorenç. Continuant pel braç del Martell, i molt prop del Molí de Serra, hi havia una altra distracció secundària de la séquia, el roll de l´Abeurador de Sant Antoni (75).

El Molí de Serra (76), porta d´entrada al sistema de reg de la vella alqueria de Rascanya, és com en el cas anterior del Molí de la Torreta, molt possiblement un molí medieval. No obstant això, a hores d´ara, el document més antic que hem trobat correspon al segle XVI (77) . Dins la centúria posterior, el molí fariner de Serra, situat a la Partida de Sant Antoni, tenia un preu estimat de dos mil lliures (78). Sabem que durant el segle XVIII, aquest casal fariner de tres moles, situat a la Partida del Camí de Montcada molt prop del Monestir de Sant Antoni, pertanyia a la casa nobiliar dels Boïl d´Arenós (79), la qual va tenir arrendat aquest artefacte al llarg de la primera meitat de la centúria, al moliner Tomàs Donderis (80). Aquest darrer, va perdre la titularitat d´ús del molí en favor de Josep Blat (81), en una disputada lluita entre clans moliners de l´Horta -Blat i Donderis, constituien dues de les més poderoses famílies de moliners que al llarg dels segles XVIII i XIX controlaren un important nombre de casals hidràulics de l´Horta de València. De fet durant les primeres dècades del segle XIX, els Blat encara n'eren arrendataris (82). Dins la dècada dels vuitanta d´aquesta centúria, el Molí de Serra, situat 1,192 Km del centre de la ciutat de València, tenia una població de 10 habitants, i estava constituit per un conjunt de sis edificis -tres d´una altura i altres tres de dos altures (83).

Un cop superat el Monestir de Sant Antoni, i molt prop del Camí de Morvedre a l´inici de Els Orriols, el braç del Martell se subdividia a les Llengües de Casanova (84) en dues filloles. La derivació a l´esquerra del tallamar, era el braç de Sant Miquel , o també conegut com roll de Sant Jeroni -que regava a meitat del segle XIX una superficie de 112 cafissades (85)-, agermanat en un curs paral·lel amb el Camí de Morvedre, en direcció cap al Monestir de Sant Miquel dels Reis; la derivació de la dreta era el braç de Els Orriols -el qual regava 118 cafissades de terreny-, que una vegada travesat el terme del mateix nom, a la partida de Sant Esteve (Benimaclet), es fusionava amb les restes del roll de Guatla, formant la fila de la Governadora (86).

Espais de Rascanya - Zona central 2/4
Següent
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003