http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Espais de Rascanya - Zona central 4/4

Horts periurbans i censits, de Marxalenes a Tavernes Blanques

Anterior
 

El següent enginy, situat, junt al Monestir de Sant Miquel dels Reis (104), era el Molí fariner d´Estenaga , el qual movia les seues moles amb les aigües del braç de la Cadira, principal escorredor de la séquia de Rascanya abans d´arribar al Pont de l´Anell. La troballa d'un document d´arxiu, corresponent al segle XVII, no tan sols ens ha permés identificar el propietari d´aquest molí (105), sinó també conèixer en profunditat, el funcionament hidràulic del complexe entorn que s'agombolava en el creuament del paleollit de la séquia de La Font de Carpesa amb la séquia de Rascanya (106), a la partida del Bullidor de Carpesa. Al segle XVIII, el propietari d´aquest casal era Francisco de Paula Verder Montenegro, Marqués de Benemegís, el qual, a través del seu arrendatari, el moliner Jayme Josep Cabezas, va mantenir un contenciós amb la Comuna de la séquia en relació a l´aprofitament de les aigües d´aquesta pel molí (107). En els anys inicials del segle XIX, Antonio Salavert, Marqués de Benemegís, com hereu dels seus avantpassats, mantenia la titularitat sobre l´artefacte hidràulic, sent l´arrendatari, el moliner Miguel Esteve (108).

Al 1871, Vicente Lluesa Sanchis, arrendatari del Molí d´Estenaga, en col·laboració amb els moliners dels artefactes de Sant Miquel i Alboraia, es declararen molins de francs o aigües perdudes. Situació, que segons el seu argument, els eximia del pagament de taxes en el repart general de la séquia de Rascanya, per a la reconstrucció del seu assut (109). De fet, uns anys enrere -en Abril de 1866-, diversos propietaris i arrendataris, regants dels braçals d´Estenaga i el Palmar (110) -rolls derivats de la séquia de la Font-, havien plantejat una forta queixa a la Junta de Rascanya, fent palés l´absolut abandonament d´aquestes terres pel que feia a l´escura de la séquia. Ja que la darrera neteja del caixer i les seues vores s´havia escomés durant 1858. L´absentisme dels fronterers, els qual no pagaven sequiatge, reivindicant ser regants de zones no censides; ocasionava que la vegetació salvatge, tant de les barbes de la séquia, com del llit del caixer, s´extenguera desproporcionadament, afectant a la lliure circul·lació de les aigües i el seu drenatge, a través d´aquests canals, ocasionant greus desfetes dins d'aquesta zona de la depresió del Palmaret.

Reprenent el traçat de Rascanya al seu caixer principal, s´observaba com dins l´àrea pròxima al Pont de l´Anell, la séquia de la Font -poc abans de creuar el Camí de Barcelona- proporcionava el seu cabdal al Molí dels Fleixets (111) un enginy hidràulic construït durant el segle XIX (112).

Espais de Rascanya - Zona central 4/4
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003