http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Espais de Rascanya - Zona final (Mar i Carraixet) 1/2

L´àrea dels extremals. Benimaclet, Alboraia i Almàssera

Següent

 

Les derivacions finals del braç d'Alboraia es fusionaven amb les aigües de la séquia de la Font poc abans d´arribar a Alboraia, formant la séquia del Palmar -braç de Calvet-. A partir del punt dit Llengües de Belloc (116), la séquia es dividia en dues branques, la derivació de l´esquerra s´anomenava séquia del Palmar. Uns metres a continuació, aquest braçal tornava a dividir-se al partidor de Calvet (117) o també conegut com del Xop, on es fraccionava en altres dos rolls. El roll de l´esquerra prenia el nom de séquia del Palmar -dirigint-se vers el Molí de Gamba-, i el roll de la dreta, continuava amb el nom de braç del Calvet endinsant-se dins el poble d´Alboraia. A la part oriental d´aquesta població es trobava el Molí d´Alboraia,(Mapa 3) propietat del Marqués de Cruïlles (118). Aquest casal fariner, artefacte de probable origen medieval, movia les seues moles a través de les aigües de la fil·la del Molí d´Alboraia. Hi tenim constància que a la primera meitat del segle XIX funcionava només sis mesos a l´any (119), com a conseqüència de la seua posició a cua del sistema de Rascanya, i de la perllongada manca d´aigua que patia la séquia.

Una vegada superat el poble d'Alboraia, la séquia de Rascanya passava a denominar-se séquia de la Mar. Tot i la persistència de la Comuna de Rascanya, de considerar aquest braçal, com caigudes i tram final de la pròpia séquia, el que és ben cert, és que en temps passats la séquia de la Mar estava constituida majoritàriament per la dotació d´una sèrie de fonts al marge dret del Carraixet; i amb els anys, va ser progressivament assimilada per la séquia del Túria. Un cas ben palés de l´assimilació de vells microregadius al marge dret del Carraixet per la xarxa de Rascanya, podem observar-lo en la defensa que el Marqués de Cruïlles, propietari del Molí de la Mar, (Mapa 3) realitzà mitjançant l´escorcoll notarial dels documents fundacionals d´aquest molí als registres de la Batlia Real en la segona meitat del segle XVIII i el lliurament d´un acurat plànol sobre la zona (120).

Un litigi al 1761 entre Leandra Valero, vidua de l´anterior moliner Christoval Marti i ara arrendataria d´aquest casal -a l´extremal d´Alboraia en la partida de Les Trilles-, i els regants de Rascanya (121) sobirans al molí, desvetlava una clara perversió de l´origen de les aigües, per part d´aquests darrers i la Comuna de Rascanya que l´artefacte denominat sec, podia rebre des del curs alt de Rascanya -dins aquest indret, anomenada. Ja que aquest edifici rural, s´havia abastit principalment en el seu origen baixmedieval d´un partidor que arreplegava l´aigua d´una sèrie de fonts, situades uns metres per dalt dels barbacanals d´aquest enginy i que tot seguit donaven curs a la séquia de la Mar (122). És a dir, aquesta canal d´aigua associada a l´aiguamoll de l´antic Rafalterràs (123) va patir una posterior reconversió en escorredor de Rascanya, un escorredor que com la majoria de l´extremal no gaudia de bona salut en època contemporània (124) .

Espais de Rascanya - Zona final (Mar i Carraixet) 1/2
Següent
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003