http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Espais de Rascanya - Zona final (Vera) 1/2

L´àrea dels extremals. Benimaclet, Alboraia i Almàssera

Següent

 

El darrer espai regat per aigües de Rascanya restava enquadrat entre l'esmentada séquia de la Mar i les cueres aportacions de la séquia de Mestalla, Tormos i Rascanya al paleollit de la séquia de la Font de Carpesa o séquia del Palmar, que poc després es transformava en la séquia de Vera. L´àrea de Vera -compresa entre la partida de Sant Esteve a Benimaclet, i la part meridional del terme d´Alboraia (130)- representava un espai endorreic per excel·lència que actuava com receptacle natural del fluxes provinents del Barranc del Palmaret (131), i d´altres subespais endorreics com el clot del Molí de Gamba.

La séquia de Vera, a banda de rebre la seua dotació hídrica, en continuació dels diferents braçals del Palmaret, canalitzava les aigües d´un bon nombre de fonts i ullals (132) dels termes de Benimaclet i Alboraia. Les fonts més importants eren la de la Murta, Farinós, Reina, Panach i Sant. En determinades èpoques de l´any, els llits d´aquestes fonts, es transformaven, durant un bon temps, en petits espais llacunars (133), com a conseqüència d´un reiteratiu desbordament del seu caixer de terra, que rebia aportacions d´una sèrie d´ullals, i caigudes de les séquies del marge esquerre del Túria. La Font de la Murta naixia dins de la partida de Rambla a Benimaclet (134), i abocava el seu cabal a la séquia del Molí de Benimaclet -un dels trams finals de la séquia de Rambla (Mestalla)-, canal, que com aigües perdudes de Mestalla, derivava finalment cap al llit de la séquia de Vera. Una altra séquia del terme de Benimaclet, que aportava una bona dotació d´aigua a Vera, era el partidor d´Orucha, en un curs paral·lel a l´assagador de Benimaclet a Vera, i amb posterioritat a moure les moles d´un molí fariner de l´extremal de Rambla (135). Una mica abans, cap al nord, a la banda d´Alboraia, naixien dins la partida de Calvet les fonts de Reina, Panach i Sant, les quals creuaven el Camí assagador de Vera mitjançant un pont (136), per a posteriorment -i després d´haver regat terres d´aquest extremal- conduir les seues aigües a la séquia de Vera.

Però com ja esmentaven adés, el principal curs d´aigües i antecedent del caixer de la séquia de Vera, era el braç del Calvet o del Palmaret. Aquesta canal, presentava a la seua esquerra la séquia principal del Palmaret, que tornava a subdividir-se més endavant el partidor del Calvet o del Xop. A la esquerra d´aquest partidor, la canal resultant continuava amb la denominació del Palmaret (o braç de Gamba), mentres que la séquia de la dreta s´anomenava de Masquefa. La primera, séquia del Palmar, poc després de la divisió anterior, presentava el Molí de la Verge. Les dades que tenim d´aquest enginy fariner, corresponen al segle XIX, en un plet entre regants de la séquia de Calvet i la propietaria del casal moliner, Sinforosa Crespi de Valdanza, Marquesa Viuda de Llanera y Olocau (137).

Més endavant, i dins el mateix braç del Palmar, es trovaba al fons d´una depresió, el Molí de Gamba o de Jamba, a continuació del Pont de Guay. Com ja apuntava Rosselló, aquest casal, sembla construït en la segona meitat del segle XVIII. Sabem que en les primeres dècades del segle XIX, la seua propietària era la Marquesa de la Vega de Bonillo, Comtesa vídua d´Orgaz i Sumarcàrcer (138). Al llarg d´aquesta darrera centúria, el Molí de Gamba arrossegà una perllongada manca d´aigua anual, donat que només podia moldre durant quatre mesos a l´any (139). A l´any 1880 es substitueix dins de la séquia d´aquest molí, l´antiga parada fixa de fustes per una almenara de torn (140).

Espais de Rascanya - Zona final (Vera) 1/2
Següent
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003