http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Espais de Rascanya - Zona final (Vera) 2/2

L´àrea dels extremals. Benimaclet, Alboraia i Almàssera

 

 

 

 

 

 

 

 

A la dreta del partidor del Xop, començava el curs de la séquia de Masquefa, la qual es tornava més tard a fusionar amb el braç del Palmaret para conformar el curs definitiu de la séquia de Vera. Dins del caixer de la séquia de Masquefa, es trovaba el molí del mateix nom. Les primeres noticies que tenim d´aquest artefacte fariner, es situen al segle XVIII; sabem que al 1740 era propietat del Marqués de Castellnovo, el qual el tenia arrendat a Tomàs Barad. Uns cinquanta anys més tard, Pedro Donderis era el mestre moliner (141). Ja a començaments del segle XIX, el seu propietari era Vicente Gausa (142). Uns metres endavant, la séquia de Masquefa rebia les escorrenties de la séquia del Molí de Navarro, i en aquest indret es trovaba el Molí de Farinós. Aquest molí fariner es construeix a finals del segle XVIII, sent el seu propietari Antonio Palaviciano, Baró de Figuertagni (143), i el seu moliner Vicente Comes.

Una vegada arribats la séquia de Vera, ens trobem el casal moliner homònim. La seua ubicació al Clot de Vera, no degué de ser casual, ja que el Molí en conjució amb la séquia, era beneficiari de bona part del conjunt de cursos d´aigua de l´extremal, ja esmentats anteriorment. En poques paraules, l´enginy de Vera representa un clar exemple de molins a cua de sistema, però no depenent principalment d´una séquia fluvial, sino més bé, adscrit a un xarxa de microregadius aloctons de les grans séquies del Túria. A banda d´aquesta qüestió formal, aquest darrer artefacte del sistema d´extremals de Rascanya, ha sigut molt possiblement un dels més coneguts i famosos a l´Horta de València; ja què el complexe del molí i l´ermita de Vera, ha resultat sempre un paisatge recurrent per artistes o simple excursionistes de camí i séquia. Les primeres dades que tenim respecte a la seua construcció, corresponen a la intervenció arqueològica que es va realitzar, durant l´any 1997, per les arqueòlogues Concha Camps i Francisca Rubio.

Aquests tècnics, trobarem i detectarem elements constructius baixmedievals, entorn el segle XIV. Les dades documentals més antigues, corresponen al segle XVI, en concret a l´any 1534. Tot i qué també trobem informació d´altres anys del mateix segle (144), pels quals sabem que la poderosa familia dels Mercader era la propietaria d´aquest casal. Un segle más tard, durant les primeres dècades, va haver un front enfrontament entre membres d´aquesta mateixa familia -concretament els litigants eren Baltasar i Rafaela Mercader- per la possessió del Molí de Vera. Posteriorment durant el segle XVIII, el propietari del molí era Vicente Milan, el qual el tenia arrendat a Francisco Hurtado (145). Ja dins els primers anys del segle XIX, el propietari era el Marqués de Malferit (146).

Espais de Rascanya - Zona final (Vera) 2/2
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003