http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Molineria valenciana 1/2

Següent

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A començaments de la década dels anys vint d'aquest segle, Nicolau Primitiu presentaba en el IIIer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó una comunicació sobre la molineria medieval valenciana -Contribució al estudi de la molineria mijeval valenciana- que obria les "almenares" dels estudis sobre els casals hidràulics. Aquest article, era sens dubte un veritable punt de partida; ja que com bé assenyala Luis Pablo Martínez, Gómez Serrano i posteriorment Thomas Glick són els dos veritables pioners que se ocuparon de analizar el papel de los molinos com hitos relevantes de nuestra historia, en particular para los canales de riego (1). No és gens extrany que el nostre erudit, com a fill del menestral suecà Domingo Gómez Granería, fuster i mestre de molins (2), es sentira empentejat a narrar una "síntesi històrica" sobre el món dels molins valencians. L'experiència obtinguda del treball de moliner del seu progenitor, i la seua imbricació com a empresari i inventor en el món dels casals d'aigua al Pla del Túria durant molts anys, li permetia cercar una visió etnohistòrica de gran relleu. Si això li afegim el seu alt coneixement del hinterland del cap i casal (3), les seues investigacions gaudien d'una més que avançada i privilegiada òptica interdisciplinar (4).

Hom no trobarà un treball semblant, fins que gairebé setanta anys després, el geògraf Rosselló Verger publique el seu estudi sobre els molins de l'Horta de València (5). Gairebé, Deu anys han transcorregut des que el professor Rosselló, ens va obsequiar amb aquest acurat treball de Geografia Històrica. Aquest mesurat exercici, quant a interpretació històrica, transpuava una clara advocació vers un discurs interdisciplinar. No debades, el treball en qüestió d´aquest erudit geògraf ha constituït una mena de pathfinder, que ha permés per una banda reobrir vells camins d'anàlisi -on la ullada multidisciplinar, tot i que de forma difusa, hi era present-, i per altre costat ha fet notòria la necessitat de cohabitar alhora les eines geogràfiques i històriques dins els estudis del paisatge rural. Així doncs, aquestes rutes d'investigació ja foren trepitjades per una intuitiva historiografia valenciana de començaments de segle, que maularadament les seues mancances de formació metodològica, intentava amb més o menys fortuna radiografiar el territori de l´Horta, a través de l´anàlisi comparatiu de la xarxa de séquies del Túria i el seu espai físic. Aportant a més a més, dades històriques sobre determinats indrets i edificacions rurals d´aquesta plana al·luvial (6).

Hem deixat per al final -dins aquest breu repás dels factotums de la molineria valenciana de l'Horta- el treball de Glick (7), pedra angular del estudis de regadiu tradicional valencià. Les noves perspectives que obría el llibre de l'investigador nordamericà sobre la entramada constel·lació -séquies, senies, assuts, tandes, partidors, molins, etc.,- del món hidràulic medieval, s'aposentaven sobre una densitat documental mai contemplada en la nostra historiografia local. Glick no només integrava i revisava l'anterior bibliografia existent sobre qüestions de regadius valencians -Cavanilles, Alguer, Borrull, Jaubert de Passà, Aymart, Markham, etc.,-, sino que l'ampliava i contextualitzava respecte a la resta del territori peninsular. El següent i definitiu glaó de qualitat documental de la seua obra -i que determinà un considerable avanç en el coneixement detallat del molins medievals de les séquies del Pla del Túria i altres indrets del País Valencià- va esser l'acostament a les fonts d'arxiu. El destriament de dotzenes d'expedients de la sèrie Governació (Litium) -corresponents majoritàriament al segle XV-, present a l'Arxiu del Regne, l'oferia un privilegiat calidoscopi, des de hom podia visionar: detallats pleits de reg -amb la presència de tots els protagonistes i la narració minuciosa dels esdeveniments-, descripcions exhaustives de l'escenari rural -recorregut i descripció de la séquia en qüestió, i enumeració del parcel·lari rural al seu entorn (camins, terres, alqueries, molins, especies vegetals,...)-, dades més significatives dels casals moliners -propietaris, arrendataris, nombre de moles, tipus de molí, localització espacial, etc.,- i altres qüestions de consideració.

Des d'aquest moment, el molí i la séquia prenien carta de naturalesa, per a constituir-se en valuosos fòssils del parcel·lari irrigat de l'Horta. És aquesta puix, la funció que voliem remarcar en el nostre treball, per damunt d'altres consideracions metodològiques o històriques ja tractades amb anterioritat per altres investigadors (8). Així doncs els molins no només " eran unos elementos esenciales en el sistema de explotación rural de la época y podemos decir que constituían el principal sistema de transformación de productos" (9), sino que a més a més són part indefugible d'un sistema hidràulic. La seua presència continuada en el temps, generalment dins les mateixes coordenades espacials, li otorga un valor inestimable en la recerca destinada a reconstruir el gran trencaclosques de les séquies d'aquesta plana aluvial a la vora del Túria.

Atenent als registre oficials més difosos al llarg de la història, on es registraven llistats de molins -cas de les ordenançes de les séquies del Tribunal de les Aigües a la segona meitat del setcents; o ja en el segle XIX, la publicació de les obres d'Alguer, Jaubert de Passà, i Madoz. I tot i la diferència d'informació que registraven cadascun d'aquest recomptes, la conclusió final al esbrinar el conjunt de dades dels respectius molins era la d'una imatge esmerlida, i inconnexa cronològicament.

Molineria valenciana 1/2
Següent
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003