http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Molineria valenciana 2/2

Anterior

 

Una vegada més l'acostament a les fonts d'arxiu resulta tasca ineludible i obligada dins la investigació dels molins de l'Horta. Encara que, després no resulte gens fàcil trobar
el corresponent enllaç cronològic que identifique l'evolució del molí a través del temps. En un primer glaó, de cara a obtenir una acurada informació -de caire gèneric- dels molins de l'Horta de València en època moderna i contemporània són imprescindibles de consulta: per al segle XVIII, Noticias de las Acequias que riegan la Huerta de Valencia y los regantes por menor de cada una. Formada por orden del Señor Intendente General de la presente Ciudad y Reino de Valencia D. Joseph Fonsdeviela en el año 1741 (10) ; i per al segle XIX, el Expediente de remision de las acequias y molinos que existen en los distintos pueblos de la provincia de Valencia (11). No obstant això, si tan sols romangueren en aquests valuosos llistats la tasca ben bé continuaria essent complicada ja que la major part d´ells han desaparegut, i dels restant en peu són pocs els excavats i estudiats arqueològicament. Així, si és innegable que aquest resulta ser un bon punt de partida, clarament pel mateix és insuficient, en la majoria dels casos, per a determinar la gènesi completa i evolució d´aquests artefactes hidràulics. En definitiva, parlem de la crònica dificultat global d´assolir una acurada reconstrucció històrica del sistema de qualsevol séquia de l´Horta de València (12).

Per altra banda la gairebé pertinaç absència de treballs arqueològics (13) sistemàtics -exceptuant les colaterals excavacions al Molí del Testar a Paterna (14) i el Palau Real (València) en la dècada dels vuitanta, i l´hiatus de la dècada dels noranta, on s´han efectuat intervencions arqueològiques a vàries alqueries a l´horta de Campanar, el complex religiós de Sant Miquel dels Reis, el Molí de Vera, i alguns elements hidràulics, presents a distints jaciments arqueològics del Carrer de Morvedre-, i inventaris de catalogació exhaustius -quant el registre de la cultura material i la toponimia-, per l´univers agrari que envolta la capital del Túria, han inclinat les investigacions històriques cap el treball d´arxiu (15).

Com a conseqüència d´això, hem decidit capitalitzar aquest treball sobre els molins i la séquia de Rascanya -amb les seues derivacions primàries i secundàries-, principalment a partir de dades més contemporànies -segles XVIII i XIX-, on escorcollant les sèries documentals de: "Batlia lletra E" i Escrivanies de Càmara (s. XVIII), i Batlia Intendència (s. XIX) dins l'Arxiu del Regne; i Aigües (s.XIX) per a l'Arxiu de la Diputació de València. Hem trobat una excepcional veta d'informació hidràulica, paisatgistica i molinera que reflecteix una image prou més nítida i aclaridora d´aquesta xarxa de reg i els seus molins d'aigua.

Un altre element a tenir en compte, ha sigut l´anàlisi de les petites cartografies i croquis que romanien sense explorar dins innombrables expedients a distintes sèries d´arxiu (16). Aquestes eines gràfiques, generades per la societat agrària del moment (17), tot i representar només retalls dispersos de la xarxa de reg, constitueixen un perfecte zoom de les entranyes del territori valencià dins l´Horta del Antic Regim.

I és que com ja remarcaven anteriorment, la singular minva d´espai reconeixible de l´antic territori rural de l´Horta, dificulta en gran manera la identificació visual dels distints indrets fossilitzats en alguns casos, i en altres la fa gairebé impossible, com a conseqüència de la higiènica política de "progrés urbanístic". Arribats en aquest punt, cal matisar que l´arquitectura rural tradicional de l´Horta, sobretot, en el nostre cas els molins hidràulics -acompanyats o no de terreny conreat o velles infraestructures agràries-, són determinants a l´hora de trobar un punt de partida fidedigne en la recomposició d'aquets grans macrosistemes de reg que representen aquests vells paisatges de l´aigua.
Molineria valenciana 2/2
Anterior
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 22 de gener 2003