http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Notes 5/10

Següent
  1. No debades, una mica més al nord -a l´altura de Benimamet- i dins un altre con de dejecció (més gran si cap) del mateix barranc d´En Dolça, s´observa la mateixa solució enginyeril en el recorregut de la séquia de Montcada, vora el camí de Paterna, molt prop del Molí de Bonany -antic molí medieval d´En Codinach-, plantejant una pronunciada corba que salvara aquest obstacle

  2. "(...) que en un roll que deriva de dita cequia de rascanya, lo qual esta a les espalles del convent y monestir dela zaydia davant dela heretat y ort de melchior figuerola señor de naquera es estat sempre tancat y...quant alguns hereters y regants de aquell volen regar les terres de aquells van a deozasgar lo dit roll..". A.R.V. Real Audiència- Procesos, 1ª part, lletra P, exp. 870 (1601)

  3. "(...) Dicho Convento, desde lo antiguo tomava agua para regar parte de su Huerto, lavar, las lanas, para los vestuarios, y otros fines, de la Azequia llamada de Rascaña, inmediata al Convento de la Zahidia por un Rollico colocado en ella en el sitio, bulgarmente llamado el Bullidor chiquet, cuyo Rollico titulado el Rollet de Capuchins desde Immemorial siempre ha estado abierto". A.H.M.V., Hissenda, lletra C, caixa 29-29bis/1 (1817). Declaraciones juaradas...

  4. Aquestes dades han sigut estretes del llistat de propietaris-regants de la séquia de Rascanya per a l´any 1741, inclós a: A.H.M.V. Caixa 92, Séquies

  5. Per a una ullada més detinguda sobre aquestes qüestions, vegeu: Romero González, J. i Azagra Ros, J. : "La propiedad del espacio periurbano en la Valencia del Ensanche: apuntes para un estudio de Historia Urbana", Catastro, 15 (1993), pp. 8-24

  6. "(…) pues nadie puede regar en dicho territorio por la elevacion a los margenes de la Acequia de Rascaña…" A.R.V., Batlia, lletra E, exp. 3176 (1824)

  7. "Carlos III, seguramente impulsado por el déficit público, procuró recomponer los derechos y propiedades del Real Patrimonio, con una reforma orgánica y un esfuerzo continuado. Creó en 1781 la junta del Real Patrimonio y puso al frente del mismo al intendente Pueyo que estaba dispuesto a aclarar la situación, ya que no se pagaban los censos y se perdían títulos de propiedades pertenecientes al rey. Branchat, como abogado de la Junta, procuró recoger toda la legislación y ordenarla...". Garcis Monerris, C. Rey y señor. Estudio de un realengo del Pais Valenciano (La Albufera 1761-1836). 1983, pp. XXVI-XXVII

  8. Sobre el suport de la Corona als nous establiments moliners del País Valencià, durant el segle XVIII i XIX, vegeu sobretot les pàgines 48 i 49 de Ferri, Sanchis, M. i C. "Transformacions al regadiu històric valencià: la Séquia Major de Morvedre (1776-1861)", Cuadernos de Geografía, 61 (1997), pp. 31-59

  9. "(…) Posteriormente quedo absolutamente arruinado el molino por los desgraciados acontecimientos que sufrieron las casas de campo de esta ciudad a fin del año 1811, y aunque denuncie la nueva obra y reponcion proyectada por Juana Bautista Marco Viuda y heredera de dicho Prosper". A.R.V., Batlia, lletra E, exp. 2574 (1816)

  10. "(…) acaba de suceder con el propietario del molino de Plantes (…) Bautista Boix dueño del precitado artefacto, para que muela levantando remanso, ó lo que és lo mismo, aterrando las cadiras…", A.D.P.V., leg. 54, exp. 910 (1844)

  11. A.D.P.V., leg. 119, exp. 2417 (1851-53)

  12. "[3] Item dixerunt quod molendina Eximeni Petri, que fuerunt de Abrafim Jeceli, debent mundare cequiam superius ipsis molendinis usque ad locum illum ubi dividitur aqua, cuius una parte vadit versus Rascanyam, et alia versus Petram, quod est in via de Muncada". A.R.V., Governació, 4844, m. 7, ff. 14r-v.(1240).

  13. "(…) que la dita cequia maior apellada Rascanya la qual passa per lo moli blanch la qual donaven per mare tota tro als partidors de Alboraya e de Almacera…", A.R.V., Governació, Litium, 2208, (35v), 26 abril 1415

  14. És molt probable que aquesta derivació primaria del braç principal de Rascanya, prenguera la seua denominació al segle XIV, a partir del cognom del notari Ramon Martell, el qual poseïa terres de conreu, i un molí fariner i arrocer al terme de Rascanya A.R.V., Clero, llibre 987, 163 rv; i AHN, Clero, pergs., carpeta 3326, núm. 5

  15. Podem trobar una acurada informació sobre aquesta derivació de Rascanya a Mangue iAlférez, I. i Martínez i Arnal, A. "Conflictivitat hidràulica a l´Horta de València: La séquia de Rascanya al segle XIX",1997, en premsa
Amunt
Notes 5/10
Següent
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 20 de gener 2003