http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français


Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Rascanya versus Isba

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La important troballa documental de l´historiador Luis Pablo Martínez en relació a un text del 1240 (28), en els instants immediatament posteriors a la conquesta de la ciutat i horta de València, sobre un plet intern de la séquia de Rascanya, ens desvetlla un nom d´aquest canal -Cum contentio esset inter hereditarios qui regant de cequia d´Isba, que vadit ad Rascanyam et Almaceram et Alboraix,...- distint del que coneixíem fins aleshores per les fonts cristianes del segle XV i ulteriors. Aquesta nova evidència arxivística, que transcriu de boca de dos alfaquís musulmans, diferents elements de la séquia de Rascanya, no fa sinó confirmar les sospites sobre els importants buits, que encara arrossega la investigació del regadiu valenciá a l´Horta per aquestes cronologies medievals. Sobretot, quant a l´enumeració, localització i característiques dels múltiples elements materials d´aquest macrosistema de reg.

Les primeres referències a molins sobre l´espai hidràulic de Rascanya, provenen de la donació que Jaume I va fer en el 1237 a Guillem d´Aguiló de l´alqueria de Rascanya (29), dins la primera repartició del territori de l´Horta de València. Uns anys després de l´episodi bèlic de la presa de Balansiya pels feudals, tenim constància de la reparació d´alguns d´aquests molins andalusins de l´alqueria de Rascanya (30), que segurament havien resultat afectats per la cojuntura dels primers anys de la conquesta. Tot i la declaració d´intencions de la monarquia aragonesa, a través dels furs del nou Regne de València, de respetar el sistema de reg d´aquest indret de Sharq al-Andalus; Resta clar, que dins l´etapa colonitzadora subsegüent als anys de la conquesta -entre la segona meitat del s. XIII i la primera meitat del s. XIV-, es va produir una reorganització del territori a l´Horta. Aquesta recomposició del parcel·lari afectava directament als canals de reg andalusins i els seus molins. Ara bé, quines modificacions varen resultar capitals en la nova concepció feudal de l´espai hidràulic de la séquia d´Isba (Rascanya)? Foren substituïts de colp els antics casals moliners d´aquesta séquia? Aquests i altres incognites romanen encara a l´aire.

A hores d´ara, és clar que documental i arqueològicament la informació de que disposem, dins l´apartat de la gènesi constructiva de les grans séquies de l´Horta de València, resulta massa insuficient per a determinar amb exactitud l´orígen i posterior evolució; dels diferents grups culturals i socials que han fet us d´aquest gran espai de regadiu. No debades, les importants i valuoses dades proporcionades per les fonts històriques i geogràfiques més conegudes, d´època moderna i contemporània -dins el marc espacial d´aquesta comarca-, es mostren insuficients si atenem al fet d´intentar obtenir una acurada radiografia de les diferents arteries que compossen l´espai hidràulic d´aquests canals del Túria. És així, com dins el camp científic de la cartografia, i des de les primeres representacions conegudes -Plànol de Cassaus de la Particular Contribució 1695 (31)- passant per les representacions posteriors dels segles XVIII (32) -algunes marcadament urbanes (33)- i XIX -cal remarcar, el plànol de l´Horta de València fet per l´arquitecte valencià Cristobal Sales (34), premiat per la R.S.E.A.P.V., i sobretot, la sèrie de planimetries concebudes durant la Guerra del Francés- predominen els plànols generals de l´Horta que arrepleguen endèmicament una escala de representació massa gran que dificulta la comprensió precisa de la morfologia estricta d´aquests canals i la ubicació correcta dels distints indrets o ítems del paisatge rural. Indrets que havien sigut descrits minuciosament dins les ordenançes de les séquies de l´Horta impreses, gairebé en la seua majoria, en la segona meitat del segle XVIII, però que no trovaben la seua corresponent representació gràfica.

Rascanya versus Isba
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 20 de gener 2003