http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français

Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web
Tornar al sumari

Els molins de farina a la comarca d'El Comtat

Notícies
El Rodet Núm. 2 Primavera 2000
Editorial
Monogràfic
Articles
Projectes
Publicacions
Dossier extra

Per a definir d'una forma general els diferents molins hidràulics que hi ha de dalt a baix del País Valencià, es pot dir que són de dues formes: molins d'horta i molins de secà. Ho explicaré. Els molins d'horta formarien part d'aquells llocs situats a les grans séquies on hi ha abundància d'aigua, i els molins de secà serien aquells que estan ubicats terra endins, on l'orografia del terreny facilita els salts d'aigua per aprofitar al màxim l'escàs element líquid.at i unes cultures agràries que estan sent abandonades de forma accelerada. Aquesta diferència influirà en la infrastructura del molí i en diferents aspectes arquitectònics. Tanmateix, tots dos formen part d'aquella cultura mediterrània que des de sempre ha tingut un culte a l'aigua com a símbol de fertilitat i d'energia.

Mola trencada

El Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina va fer un estudi durant els anys 1987-1988 sobre els molins de farina als rius de la comarca de El Comtat. L'estudi va acabar amb una exposició etnològica a Cocentaina en novembre de 1988. Es van arribar a comptabilitzar uns seixanta molins a les diferents vies fluvials del comtat. Tots havien estat moguts per l'aigua amb el sistema de rodet horitzontal. La característica principal d'aquella comarca és la dels molins de secà, on l'aprofitament de l'aigua es dut a un terme màxim. Tots els molins, que van ser escorcollats un per un, tenien la seua bassa i un únic cup. Tot i que a la majoria d'ells hi havia dues o més moles. Dels seixanta molins, un 10% mantenia, en el moment de l'estudi, tot l'aparell de fusta que, durant els anys 40 i 50 del segle XX, van rehabilitar o construir de nou amb motiu de la crisi energètica.

Aquests aparells de fusta eren moguts per un prolongament de l'arbre que sortia per la mola de dalt, posant en moviment (mitjançant politges, corretges, cintes transportadores, etc.) un sofisticat ingeni que, de forma automàtica, netejava el blat i el tirava a la mola. Després, des de la farnera conduïa també la farina a uns sedassos on separava el segó. En aquesta darrera etapa, a alguns molins els van acoblar un generador elèctric per a enllumenar ells mateixos. A primeries del segle XX, alguns molins van ser habilitats per a generar l'electricitat del primer enllumenat públic d'alguns pobles de la comarca.

Francesc Jover

Centre d'Estudis Contestans

Notícies
Tornar al sumari
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 20 de gener 2003