http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français

Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web
Tornar al sumari

La nòria de Castelló de la Ribera

Articles
El Rodet Núm. 3 Hivern 2000-2001
Editorial
Notícies
Monogràfic
Publicacions

L'any 1877 es va fundar el "braçal nou del Castellet" a Castelló de la Ribera, amb la finalitat de poder regar terres de secà que hi havia més amunt de la Reial Séquia d'Escalona. Fou un projecte interessant que aconseguí pujar l'aigua d'aquesta séquia fins els peus de la muntanya del Castellet mitjançant una nòria. Va ser tota una innovació tecnològica, dins l'època del vapor, que va donar origen i nom a una nova partida del terme de Castelló: la Nòria. A hores d'ara, aquest enginy ja no funciona perquè es rega mitjançant un motor elèctric, tot i que encara existeix.

Però cal anar pas a pas. L'any 1877 un grup de llauradors castellonencs s'agruparen per a treure aigua de la Reial Séquia d'Escalona i elevar-la fins la base del turó del Castellet, segons consta en l'acord pres per la Junta general de l'esmentada séquia el dia 6 de gener d'aquell any. Es va parlar amb Lluís Gordó, representant de la casa Amador Pfeiffer de Barcelona, per a muntar una roda horitzontal en el curs de la séquia per tal que moguera una turbina hidràulica que movia dos pistons de quatre vàlvules cadascun, i possibilitara l'extracció de 82 litres d'aigua per segon de la Séquia d'Escalona, elevant-la a uns 17 metres i regar així 487 fanecades de secà.Es condicionaren uns terrenys al sud de la població, als peus del Castellet i prop de la finca anomenada "El Corral d'Amorós" i del canal de la séquia. Aquests terrenys foren cedits gratuïtament pel soci fundador Sixto Franco Bas, llaurador castellonenc (1827-1895). L'entitat es va registrar com a sindicat de regants, convertint-se en una de les primeres agrupacions sindicals dels llauradors castellonencs, que es formalitzà el dia 3 de febrer de 1878, davant el notari Antonio Bataller.

A principis del segle XX passà a anomenar-se Comunidad de Regantes del Brazal Nuevo del Castellet, ja que l'any 1906 va ser promulgada la Llei de Sindicats Agraris, amb la qual es diferenciava els sindicats de reg dels agraris pròpiament dits. L'interès per l'estudi i protecció del patrimoni monumental, històric i artístic, valencià ha anat creixent de forma clara en els últims anys. Cada vegada més, tant des dels poders públics com, més lentament, des de l'esfera privada, s'han anat posant en marxa iniciatives polítiques, econòmiques i culturals per a anar catalogant, protegint i restaurant les edificacions, la pintura, l'escultura i 'altreselements del nostre passat. Hi ha hagut aspectes, però, que en no correspondre als aràmetres de "monument" o "obra d'art" més tradicionals, han estat directament i injustament oblidats. El 24 d'agost de 1878 s'acabà de muntar la turbina hidràulica. En la compra i les obres corresponents es gastaren 52.800 pessetes, i es varen emetre 960 accions a un preu de 55 pessetes cadascuna.

El seu funcionament era molt simple i, sobretot, no consumia carbó ja que aprofitava el mateix corrent d'aigua de la séquia. A l'any 1969 la nòria començava a notar els quasi cent anys d'història i, a més a més, li calien algunes reparacions que s'havien de fer de forma artesanal. Aleshores, la Junta Rectora va fer un estudi per a substituir-la, estudiant la possibilitat de fer-ho mitjançant una altra nòria, tot i que acabà imposant-se la proposta d'un motor elèctric en 1970. Malgrat això, a finals dels anys setanta es posava en marxa de vegades la nòria perquè no acabara d'aturar-se per sempre. El 20 d'octubre de 1982 es produí la coneguda pantanada, l'embassament de Tous es va ensorrar, i va trencar l'assut de la Reial Séquia d'Escalona i la major part del canal. Arran d'això, la Comunidad de Regantes del Brazal Nuevo del Castellet, coneguda popularment com la Nòria, va construir un pou per a abastar-se d'aigua amb la qual regar els seus camps. Als anys noranta, la Reial Séquia d'Escalona es va fer tota d'obra, eliminant per complet el tram del canal que arribava fins la nòria i amb ell la darrera possibilitat de tornar a posar-la en marxa. El seu abandonament ha sigut notable fins ara i, a més, el darrer motorista Eliseo López Francés, que coneixia els secrets del funcionament de l'antiga nòria de 1877 per tradició familiar, va morir a principis de l'any 2000.

Àlvar Sentandreu Bo

Bibliografia
J. Martí, Historia de Villanueva de Castellón, Castelló, 1980.
V. Ribes, Històries de Castelló, Castelló, 1996.
A. Sentandreu, El pou del Braçal Nou del Castellet, premi literari de Festes de 1983, Castelló (inèdit).
A. Sentandreu, El Castelló agrari, en el Temps i la Història, premi literari de Festes de 1998, Castelló (inèdit).

Articles
Tornar al sumari
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 20 de gener 2003