http://www.uv.es/avam
Associació Valenciana d'Amics dels Molins (AVAM)
Español
English
Français

Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web
Tornar al sumari

Els molins d'Aitana (l'Alcoià)

Notícies 2/2
El Rodet Núm. 3 Hivern 2000-2001
Anterior
Editorial
Monogràfic
Articles
Publicacions

Tots tres molins eren d'una sola mola. Tanmateix, al de baix van afegir pels anys trenta una sofisticada, però simple, maquinària de fusta amb politges i corretges per tal de netejar el blat i humitejar-lo convenientment abans de moldre'l. El mateix aparell classificava la farina, la cernia, separava la sèmola del segó i la tornava a passar per la mola. L'enginy de moldre hi havia dos únics comandaments situats a la sala de moldre, a dreta i esquerra de la mola: el ganxo d'arrancar la mola que obria el tap de la segitia perquè isquera l'aigua, i l'anivellador de la mola. A finals dels anys 80, al menys el molí de baix era perfectament recuperable, tant l'immoble com la maquinària, inclòs el rodet situat a la cacau.

Sessor del Molí de Baix (Alcoleja)

Quan els molins estaven en plena producció es podia treballar des de les 6 del matí fins a las 5 de la vesprada que s'havia buidat la bassa. Durant la nit tornava a recuperar-se i al dia següent tornaven a fer el mateix. Mai no va faltar l'aigua. A més, de temps immemorial, l'aigua era dels molins i les hortes no podien regar fins que l'aigua eixia per la cacau del molí de baix. Pels anys quaranta, l'arbre de la mola del molí de baix, al mateix temps que feia moure tot l'aparell, també movia una dinamo per enllumenar el molí per la nit. Calculava el senyor Picó que sols el molí de baix, amb tot el seu aparell, tenia una força de deu cavalls.

L'ofici de moliner, com qualsevol activitat preindustrial, tenia una càrrega empírica extraordinària. El moliner havia de saber posar a punt tot l'enginy per tal de fer una bona farina. De vegades un molí dolent, si el moliner era assenyat, feia una bona farina. I un bon molí, si el moliner no coneixia prou l'ofici, no treia bona farina. Quan el moliner necessitava del treball d'algun altre ofici: fuster, ferrer, obrer, etc., aquest es posava sota la direcció del moliner perquè ell, millor que ningú, sabia com havia de muntar els aparells. Les moles, pel desgast que tenien, havia que repicar-les per al bon funcionament de la molta. Això havia que fer-ho el moliner. Ell era qui tocava la farina amb els dits i sentia a tothora el soroll de les moles que anaven marcant-li el bon funcionament. La qualitat de farina la donava la velocitat de la mola, la qual era controlada a ull pel moliner amb l'adequat cabal d'aigua. Aproximadament, el ritme de la mola francesa d'1,30 m de diàmetre havia de portar una velocitat de 8 o 10 metres per segon o l'equivalència a 120 revolucions per minut. Si les moles eren franceses, hi havia que repicar-les cada 3.000 quilograms de gra mòlt. Si les moles eren blanques, hi havia que fer-ho més sovint quan el moliner ho creia convenient.

Col·lectiu d'Amics dels Molins del Centre d'Estudis Contestans

Notícies 2/2
Anterior
Tornar al sumari
Amunt
Inici | Associació | Revista El Rodet | Catàleg de molins valencians | Tipus de molins | Com funciona un molí hidràulic de roda horitzontal Bibliografia i estudis sobre molineria valenciana | Molins en la Xarxa | Visita als molins | Mapa del web

Web creat i mantigut per Andreu Martínez i Arnal
Escriu-nos per qualsevol comentari  o dubte sobre el disseny d'aquest web
Data de creació: 5 de juliol 2001
Darrera actualització 20 de gener 2003