L'APLICACIÓ D'INTERNET EN UNA BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA A 
FI D'OFERIR UN SERVEI DE QUALITAT. ALGUNES REFLEXIONS


Gimeno Montoro, M. José 
Montañana Ros, Pilar 
Peset Mancebo, M. Fernanda 
Universitat de València


ABSTRACT

	Ens proposem fer un estudi exhaustiu tant d'aquelles tasques que 
desenvolupem a diari com dels serveis que oferim i que considerem que 
es poden veure afectades per l'ús intensiu de la Internet. Tot 
això per tal de racionalitzar processos i satisfer les 
necessitats dels usuaris, factors aquests que revelen la qualitat dels 
nostres serveis.



INTRODUCCIÓ

Una mirada atenta a les tasques que es duen a terme a les biblioteques 
ens posa de manifest la persistència d'una sèrie de 
rutines que absorbeixen un gran temps i que condicionen els serveis 
oferts als usuaris. En l'era de la interconnectivitat, quan disposem 
d'accés a la Internet, deixem de ser ja microcosmos aïllats 
en entrar a la xarxa de xarxes. I això implica la possiblilitat 
d'eliminar dos factors clau que entrebanquen l'accés a la 
informació: l'espai i el temps (McKenzie, 1994).

Aleshores, si considerem factors com ara la duplicació de 
feines, la falta de claredat en els productes que oferim, les llargues 
demores en l'accés a la informació... estem pensant en 
termes de qualitat. 

La filosofia basada en la qualitat va nàixer, gràcies a 
les teoritzacions de l'enginyer Deming, al si de l'empresa privada i 
és coneix  sota les sigles de TQM (Total Quality Management). El 
seu origen va estar condicionat per l'empenta econòmica i la 
competència japonesa en el mercat, factors que porten a 
l'aplicació de la gestió per objectius de qualitat en 
l'àmbit empresarial nord-americà i europeu. 

Què és, però, la qualitat total? Seguint Deming 
(1989), no és un estat sinó un procés 
dinàmic en què cada part implicada dins de cada unitat 
treballa diàriament per tal de millorar la qualitat, els costs, 
els procediments i els sistemes amb l'objectiu de proveir els seus 
clients dels productes i els serveis que millor serveixen a les seus 
necessitats i excedeixen les seues expectatives.

I, com es pot aplicar? En funció del que acabem dir, 
caldrà dentificar els processos involucrats en la 
producció i emmarcar-los dins uns límits; això ens 
permetrà controlar els moviments del procés. Amb aquestes 
dades, els esforços es dirigeixen a millorar l'efectivitat del 
procés.

A partir d'ací ens podem plantejar si aquest nou enfocament de 
caràcter comercial, amb una finalitat competitiva i evidentment 
lucrativa, és pertinent d'aplicar-ho en l'àmbit de 
l'administració pública i, concretament, en el de les 
biblioteques i serveis d'informació.

 Evidentment, "la biblioteca no és una empresa privada, no busca 
competir" (Barry, 1991). Tot i amb tot, no hem d'oblidar de cap de les 
maneres que en la gestió dels nostres recursos hem de ser 
pragmàtics si volem equilibrar la correlació existent 
entre el capital disponible i les despeses que es deriven de la 
prestació de serveis. Així, caldrà considerar la 
TQM als nostres serveis d'informació encara que amb matisos. Com 
diu F.W. Lancaster (1990), "No es pot fer un càlcul de 
costs-beneficis en la biblioteca tot i que l'avaluació de 
l'eficàcia, és a dir, la consecució d'objectius 
prefixats, és necessària per disminuir els costs o per 
incrementar l'eficiència-procediment com més 
ràpidament millor". Així, doncs, els serveis 
públics no tenen preu sino un cost que convé minimitzar 
(Coussirou, 1992).

A més a més, no cal oblidar que els fons que gestionem 
són en última instància propietat dels usuaris, en 
molts casos insatisfets pels serveis que reben. La nostra gestió 
haurà d'estar, doncs, determinada per les necessitats dels 
nostres usuaris, que volen un accés a la informació com 
més trasparent i més ràpid possible.

Conscients, per tant, de la necessitat de racionalització a fi 
de satisfer les necessitats dels nostres usuaris, identificarem els 
procesos, les funcions i els elements des de l'input (selecció 
dels documents) fins a l'output (resposta a les demandes 
d'informació). La nostra atenció quedarà 
focalitzada sols en un aspecte tècnic de la gestió, no 
al⋅ludirem a qüestions de personal, presupostàries, 
etc. que són presents en els models basats en la qualitat.

Una vegada haurem feta la radiografia dels procesos i haurem detectat 
els problemes que tenim en la nostra feina diària -tenint sempre 
present el salt qualitatiu que impliquen les infrastuctures de 
telecomunicacions-, plantejarem les potencialitats de la INTERNET, eina 
que ens permetrà (ens ho permet ja?) sortir del nostre 
microcosmos particular. El nostre objectiu, com hem dit abans, no 
és pas dissenyar un projecte de qualitat total, que per 
definició ha de tenir en compte tots els factors en joc(1), 
sinó, en el marc de la filosofia de la TQM, centrar-nos en 
aquelles feines i serveis que poden millorar-se amb l'ús de la 
Internet.  Som ben conscients del caos que és avui Internet. Com 
a gestors de la informació, però, considerem que no podem 
quedar-nos al marge de les noves tecnologies i que tal vegada calga 
implicar-nos en la "usabilitat" d'Internet perquè les 
potencialitats de la xarxa siguen factibles.


QUÈ ENS OFEREIX LA INTERNET AVUI PER A LA RESOLUCIÓ DELS  
PROBLEMES QUE SE'NS PLANTEGEN?

En primer lloc, recordem que ens proposem fer un seguiment del 
procés seguit des que se selecciona una obra fins que arriba a 
l'usuari, fixant-nos únicament en aquelles tasques que poden 
veure's millorades per l'ús intensiu de la xarxa.(2)

1. La selecció i l'adquisició de fons.

En l'actualitat el procés de selecció està 
condicionat pels DSI que ens ofereixen les llibreries o per l'ús 
de catàlegs impresos. Pel que fa a aquests últims, des 
que es publica un llibre fins que apareix en un catàleg, passa 
un temps que bloca l'accés a les "novetats". Igualment, els 
CDROM, d'un caràcter relativament estàtic (no oblidem que 
no contenen informació dels tres darrers mesos com a 
mínim), condicionen qualsevol actualització 
bibliogràfica.
	
Per afrontar aquests endarreriments en la detecció de novetats, 
Internet ens ofereix un accés immediat a les darreres 
publicacions. És a dir, podem consultar els catàlegs 
actualitzats d'editorials, accedir a llibreries que ja estan a la xarxa 
i a distribuïdors de publicacions periòdiques. 

A més, Internet ens aporta eines, com ara els OPAC d'altres 
biblioteques, les news, les teleconferències… que ens 
poden ajudar a elaborar perfils bibliogràfics concrets (Yuan, 
1994).

En termes generals, Internet posa al nostre abast un canal de 
comunicació unificat i ràpid per seleccionar i 
després, amb el correu electrònic, agilitzar les 
peticions i les reclamacions consegüents. 

Si parem l'atenció en les publicacions d'entitats com ara les 
universitats, s'accentuen els problemes per assabentar-nos aviat 
d'allò que publiquen i accedir-hi ràpidament.

I, pel que fa a les publicacions periòdiques, continuar-ne la 
subscripció en suport paper comença a comportar greus 
problemes de caire econòmic i d'espai. A més, no podem 
oblidar el temps que transcorre des que l'autor tramet l'article a la 
redacció fins que arriba finalment a l'investigador. Com a 
alternativa, les revistes electròniques impliquen un abaratiment 
dels preus, ja que l'editor se n'estalvia les despeses 
d'impressió, d'edició i de distribució. A 
més, eliminem el factor temps, clau en el món de la 
investigació (Stix, 1995). Tot plegat, a la fi, tampoc no hem 
d'oblidar els problemes que genera l'organització i 
l'emmagatzemament de la informació continguda en aquests nous 
suports.

2. La catalogació

En l'actualitat, a les nostres biblioteques la majoria del temps es 
dedica a la catalogació de publicacions. Això fa que cada 
llibre siga catalogat per centenars de bibliotecaris arreu del 
món. Ben mirat, ara que disposem d'una xarxa que ens comunica, 
ens sembla la forma més preciosa de perdre el temps. El 
bibliotecari es delitava tradicionalment en l'elaboració erudita 
de fitxes bibliogràfiques, al marge de la perspectiva i de les 
necessitats de l'usuari.  En el moment actual, quan la 
satisfacció d'aquestes necessitats és allò que 
realment justifica la nostra feina, cal  fer un esforç per 
sortir dels nostres despatxos i passar de mers catalogadors a temps 
complet a referencistes, a especialistes en informació que 
canalitzen les demandes d'informació de l'usuari independentment 
de la seua localització (Kovacs, Schloman i McDaniel, 1994).

Se'ns podrà argumentar que ja hi ha xarxes que comparteixen 
softswares, com és ara RUEDO, que fan catalogació 
compartida i importen registres. Tanmateix, la feina catalogadora 
continua ocupant el gruix del nostre treball. Fet i fet, mentre no 
alliberem temps "inútil", no farem altra cosa que posposar, com 
ha estat sempre, la nostra tasca fonamental de cara a l'usuari. 

Com a biblioteques universitàries, no s'ha d'oblidar que tenim 
fons, com ara les tesis, la literatura grisa en sentit ample, que de 
vegades no incorporem al nostre catàleg general i la marginen en 
catàlegs sectorials. De la mateixa manera, és 
freqüent també trobar catàlegs sectorials, no 
integrats a la Internet, corresponents a fons antics, manuscrits, 
cartells o gravats. I també sabem que, en molts casos, la 
catalogació d'aquests fons especials queda posposada a causa de 
l'extrema  rigidesa dels softwares, potser motivada per l'actitud poc 
exigent del bibliotecari davant les cases comercials.

Una qüestió que no podem perdre de vista és la 
necessitat de fer clar l'accés al nostre fons, ja que l'usuari 
no és un bibliotecari i, a més, allò que no 
és a la xarxa només existeix per a uns pocs. 
Gràcies a Internet, que com ja sabem implica la 
implantació de la filosofia de la connectivitat, ha aparegut un 
nou usuari, l'usuari virtual. 

En l'actualitat, gairebé totes les nostres biblioteques tenen 
accés a Internet. Això vol dir que tenim al nostre abast 
una enorme quantitat d'informació i d'eines per explotar-la: 
listservs, teleconferències, gophers, webs, etc.  Tanmateix, i 
atès el caos que és avui Internet, qualsevol recerca 
genera un alt grau de frustració, perquè, tal com 
planteja Gary Stix (1995), el creixent volum de bibliografia que hi ha 
dipositada a la Internet genera el consegüent increment de la 
incapacitat per distingir el blat de la palla. La nostra tasca, doncs, 
haurà de ser, com a tradicionals organitzadors de la 
informació, seleccionar i organitzar aquest caos i posar-hi 
ordre. 

A més d'aquests suports, en tenim en l'actualitat d'altres, els 
documents electrònics. Tot plegat ens indica, i així ho 
constatem, que la col⋅lecció està canviant. 
D'aquí surt, però, una pregunta que no podem i hem 
d'obviar: què fem amb tot el contingent d'informació que 
navega per la xarxa? Caldrà seleccionar-la i integrar 
l'"aaavccedil;a" que adopten en l'actualitat aquests productes en 
format MARC, ja que els formats MARC, no ho oblidem, són eines 
de codificació de la informació per al bibliotecari i 
l'usuari demana referències bibliogràfiques en 
funció de les seues necessitats de citació. Per acabar, 
ressenyar el fet que, de vegades, algunes entitats sembla que 
consideren el seu catàleg com un patrimoni particular i 
impedeixen la còpia de registres bibliogràfics.

Encara podríem plantejar moltes altres qüestions que s'hi 
relacionen directament o indirectament, com ara, per posar-ne 
només un exemple, els problemes informàtics o legals que 
sorgeixen a l'hora de transvasar informació.

4. Accés al document

Una vegada trobat el document, l'usuari encara es troba sotmès a 
una sèrie de rutines burocràtiques que allargassen el 
temps d'accés al document. En un gran nombre de casos els 
documents arriben massa tard des de la perspectiva de l'investigador. 

No hi ha dubte que Internet ens ofereix una ajuda inestimable en aquest 
aspecte, ja que agilitza, gràcies al correu informàtic, 
el procés de petició i subministrament de documents. Un 
usuari, si localitza el document que busca en una altra biblioteca, pot 
fer-ne efectiva la petició de manera immediata. A més, 
l'ordre de comanda així cursada és rebuda pel 
subministrador el mateix dia.. 

Tinguem en compte, a més, que ja hi ha distribuïdor com ara 
UNCOVER, FIRSTEARCH de l'OCLC o ARTEL de la British Library, que tenen 
documents escanejats i els envien en suport electrònic (cf. 
Bauwens, 1994).

Avui és ja una realitat l'existència en la xarxa de 
documents full text dels quals no hi ha versió impresa. Hi podem 
accedir mitjançant FTP, que ens permet capturar els documents i 
manipular-los. Així, eliminem els dos factors més 
importants que entrebanquen el flux de la informació: l'espai i 
el temps. Evitem, per tant, l'espera ineludible del préstec 
interbibliotecari i el perill que el document quede desfasat entre que 
se sol⋅licita, es gestiona i arriba a mans de l'usuari (McKenzie, 
1994).


PERSPECTIVES DE FUTUR AMB LA INTERNET

Seguint el mateix esquema que hem fet servir fins ara, abordarem 
aquelles prestacions que, tot i no estar disponibles en l'actualitat 
per problemes legals, comercials o  informàtics, poden ser 
factors fonamentals per a una millora dels nostres serveis.

Comencem, doncs, per l'adquisició. en aquest sentit, fóra 
desitjable una major presència del món editorial i 
llibreter a la xarxa, sempre que es resolguen primer problemes com ara 
la seguretat en els pagaments. 

Pel qua fa a les publicacions editades per les nostres universitats i 
la resta d'entitats públiques, podrien abocar els seus 
catàlegs a la xarxa mitjançant eines com ara gophers, 
webs. Això ens permetria tenir a l'abast informació 
actualitzada (cf. Harnard, 1995; Brent, 1995). També s'hi 
haurien d'incloure fins i tot formularis de comanda, cosa que 
facilitaria l'adquisició i l'intercanvi de publicacions. A 
més, fóra interessant que aquests serveis de 
publicacions, que en molts casos publiquen les tesis en microfitxes, 
d'incòmoda lectura, les incorporessen a la xarxa. Avui en dia, 
tots els investigadors, quan es posen man a l'obra en 
l'elaboració de la seua tesi, hi fan servir el suport 
magnètic. Els serveis de publicacions, doncs, podrien 
demanar-los-en els disquets corresponents i oferir-los la possibilitat 
d'emmagatzemar-les directament a la xarxa. En tractar aquests temes som 
conscients que hi ha problemes legals, com ara el copyright, que cal 
solucionar, perquè la legislació va molt  per darrere de 
les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Amb tot, no 
hem d'oblidar el fet que, com passapar&egr ara e;n& lesccedil;a" que 
adopten en l'actualitat aquests productes en format MARC, ja que els 
formats MARC, no ho oblidem, són eines de codificació de 
la informació per al bibliotecari i l'usuari demana 
referències bibliogràfiques en funció de les seues 
necessitats de citació. Per acabar, ressenyar el fet que, de 
vegades, algunes entitats sembla que consideren el seu catàleg 
com un patrimoni particular i impedeixen la còpia de registres 
bibliogràfics.

Encara podríem plantejar moltes altres qüestions que s'hi 
relacionen directament o indirectament, com ara, per posar-ne 
només un exemple, els problemes informàtics o legals que 
sorgeixen a l'hora de transvasar informació.

4. Accés al document

Una vegada trobat el document, l'usuari encara es troba sotmès a 
una sèrie de rutines burocràtiques que allargassen el 
temps d'accés al document. En un gran nombre de casos els 
documents arriben massa tard des de la perspectiva de l'investigador. 

No hi ha dubte que Internet ens ofereix una ajuda inestimable en aquest 
aspecte, ja que agilitza, gràcies al correu informàtic, 
el procés de petició i subministrament de documents. Un 
usuari, si localitza el document que busca en una altra biblioteca, pot 
fer-ne efectiva la petició de manera immediata. A més, 
l'ordre de comanda així cursada és rebuda pel 
subministrador el mateix dia.. 

Tinguem en compte, a més, que ja hi ha distribuïdor com ara 
UNCOVER, FIRSTEARCH de l'OCLC o ARTEL de la British Library, que tenen 
documents escanejats i els envien en suport electrònic (cf. 
Bauwens, 1994).

Avui és ja una realitat l'existència en la xarxa de 
documents full text dels quals no hi ha versió impresa. Hi podem 
accedir mitjançant FTP, que ens permet capturar els documents i 
manipular-los. Així, eliminem els dos factors més 
importants que entrebanquen el flux de la informació: l'espai i 
el temps. Evitem, per tant, l'espera ineludible del préstec 
interbibliotecari i el perill que el document quede desfasat entre que 
se sol⋅licita, es gestiona i arriba a mans de l'usuari (McKenzie, 
1994).


PERSPECTIVES DE FUTUR AMB LA INTERNET

Seguint el mateix esquema que hem fet servir fins ara, abordarem 
aquelles prestacions que, tot i no estar disponibles en l'actualitat 
per problemes legals, comercials o  informàtics, poden ser 
factors fonamentals per a una millora dels nostres serveis.

Comencem, doncs, per l'adquisició. en aquest sentit, fóra 
desitjable una major presència del món editorial i 
llibreter a la xarxa, sempre que es resolguen primer problemes com ara 
la seguretat en els pagaments. 

Pel qua fa a les publicacions editades per les nostres universitats i 
la resta d'entitats públiques, podrien abocar els seus 
catàlegs a la xarxa mitjançant eines com ara gophers, 
webs. Això ens permetria tenir a l'abast informació 
actualitzada (cf. Harnard, 1995; Brent, 1995). També s'hi 
haurien d'incloure fins i tot formularis de comanda, cosa que 
facilitaria l'adquisició i l'intercanvi de publicacions. A 
més, fóra interessant que aquests serveis de 
publicacions, que en molts casos publiquen les tesis en microfitxes, 
d'incòmoda lectura, les incorporessen a la xarxa. Avui en dia, 
tots els investigadors, quan es posen man a l'obra en 
l'elaboració de la seua tesi, hi fan servir el suport 
magnètic. Els serveis de publicacions, doncs, podrien 
demanar-los-en els disquets corresponents i oferir-los la possibilitat 
d'emmagatzemar-les directament a la xarxa. En tractar aquests temes som 
conscients que hi ha problemes legals, com ara el copyright, que cal 
solucionar, perquè la legislació va molt  per darrere de 
les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Amb tot, no 
hem d'oblidar el fet que, com passapar&egr ara e;n& les nostres 
universitats, les tesis al cap i a la fi es reprodueixen en microfitxa 
i deixen per tant de ser documents inèdits. Com a especialistes 
en informació universitària, a més, hi hem de 
facilitar l'accés al màxim per tal d'afavorir les 
condicions d'investigació que reclamen els nostres usuaris.

Quant al procés de catalogació, ja hem comentat com 
absorbeix un temps "inútil" pel fet que un mateix llibre 
és catalogat per un gran nombre de biblioteques arreu del 
món. De la mateixa manera que la Internet es defineix per la 
connectivitat, és a dir, que concreta la filosofia de compartir 
recursos, nosaltres, amb el format MARC, dissenyat per possiblitar 
l'intercanvi de registres bibliogràfics, tenim com a referent 
aquesta mateixa filosofia. Aleshores, si tenim en compte que cada 
vegada som més els qui introduïm els nostres productes a la 
xarxa i l'enorme esmerç de temps que comporta la 
catalogació, fóra un pas molt important la 
migració de registres independentment del software. Així  
evitaríem la duplicació de tasques que es produeix en 
l'actualitat i guanyaríem un temps ara hipotecat per atendre els 
usuaris i seleccionar i organitzar els creixents recursos de la xarxa, 
la qual cosa, no ho oblidem, és una feina que demana una 
dedicació de temps important i continuada ja que cal destriar 
allò que és realment útil per als nostres serveis.


No volem obviar el fet que aquest transvasament de registres pot 
plantejar problemes de caire econòmics. Tanmateix, si centrem 
aquesta migració de registres en les biblioteques 
públiques, que no tenen cap finalitat de lucre, seria possible i 
molt desitjable aquesta compartició de recursos. Això 
amortitzaria el que fem i ens permetria dedicar-nos més al que 
queda per fer. Des del punt de vista informàtic, no hi hauria 
inconvenient perquè un grup d'informàtics es 
dediqués a portar-ho a la pràctica. És a dir, que 
si hi ha voluntat i s'aborda com un projecte col⋅lectiu amb la 
coordinació necessària de les distintes biblioteques, 
això pot ser realitat.

Respecte als OPAC, ja hem al⋅ludit al seu caràcter gens 
amigable, que fa que fins l'usuari més avesat s'hi descoratge. 
Pensem que, si volem donar resposta a les necessitats dels usuaris, 
caldrà pressionar per "humanitzar" els OPAC. I de poc serveix, 
com hem constatat en la pràctica, ensenyar-los, perquè 
cada software té els seus trets que revelen una 
configuració pensada per a bibliotecàris i no per a 
l'investigador. Sembla que des del punt de vista informàtic no 
és irresoluble, ja que mitjançant metaprotocols és 
podria disposar d'una interfície comuna.  Com hem comentat, 
caldria aunar esforços i sortir definitivament de 
l'aïllament per abordar conjuntament aquests projectes. I no 
oblidem que els nostres usuaris ja accedeixen avui en dia a OPAC molt 
amigables, interactius amb protocols com el Z39-50, mentre que els 
nostres OPAC són terciaris. 

Igualment, hem de tenir sempre present la perspectiva de l'usuari 
respecte als productes que li oferim una vegada feta la recerca. Cal 
pressionar perquè l'investigador puga fer llistats en el format 
que desitge i, evidentment, puga traslladar-los al seu disquet. El 
catàleg no és pas un instrument de la institució, 
sinó una eina per difondre la informació. 


UN PROJECTE DE RECURSOS INTEGRATS, EL WEB

Algunes de les qüestions apuntades poden ser pal⋅liades amb 
un esforç d'integració de recursos via Internet. Proposem 
un servidor Web estructurat en dos fulls, un per a ús del 
professional i l'altre, de l'usuari.

En el full d'ús professional incloem recursos relacionats amb 
adquisicions, catalogació, préstec, 
teleconferències, etc.

En el corresponent a l'usuari recollim obres de referència, 
informació sobre la biblioteca, OPAC, directoris generals de 
recursos, etc.

Es tracta d'una primera sistematització de recursos, d'un primer 
acostament que es pot completar en el moment que cada institució 
decidesca utilitzar-lo de manera efectiva per a la distribució i 
la difusió d'informació. En un futur molt proper veurem 
avançar els recursos que es poden aconseguir a través de 
la xarxa. Les idees que queden per realitzar són 
múltiples, però la realitat es veu limitada pels recursos 
disponibles avui a la xarxa. 

Aquest primer projecte pot consultar-se en la següen 
adreça:
http://www.uv.es/~biblios/Barcelona

Es tracta, amb tot, d'una modesta experiència, encara no 
pública. És per això que no n'hi trobareu una 
versió maquetada amb totes les possibilitats.


CONCLUSIONS

L'aplicació intensiva de la Internet com a eina de treball en 
tot el procés seguit a les biblioteques en racionalitzaria les 
tasques, afavoriria la gestió de recursos i permetria un 
accés més transparent i ràpid  a la 
informació. 

Aquesta incorporació de les prestacions de la xarxa representa 
un salt qualitatiu gairebé revolucionari quant al paper del 
bibliotecari i en el concepte de biblioteca. L'usuari vol que el 
bibliotecari siga un especialista en informació, un mediador que 
el tinga al dia, que li ensenye a obtenir allò que busca, que li 
oferesca bibliografies actualitzades i llistats, que organitze el caos 
que és Internet, que estiga familiaritzat amb la 
informació volàtil i faça fàcil l'ús 
un servidor Wede la xarxa, que genere productes electrònics, 
metainformació, no solament registres bibliogràfics. 
Aleshores, la biblioteca virtual esdevindrà un centre de serveis 
a l'usuari dotat de funcionalitat.

Com a especialistes en informació haurem d'estar oberts a tot 
allò que demana l'usuari, les necesssitats informatives del qual 
justifiquen els nostres serveis.

No oblidem, però, que encara hi ha handicaps importants. I, 
això, sense esmentar qüestions de mentalitats. Som 
conscients que l'eliminació del factor temps que pregonen els 
apologistes de la Internet se subordina a les infrastructures actuals i 
el moment del cablejat total sembla encara llunyà. Així 
mateix, tenim ben present l'autodidactisme de la nostra 
professió i la manca d'una formació adient a l'hora 
d'afrontar les noves tecnologies. Tanmateix, considerem que no podem 
quedar-nos-en al marge i que una aplicació intensiva de les 
prestacions de la Internet podria millorar els nostres serveis de cara 
a l'usuari, que necessita un accés a la informació clar i 
ràpid.



NOTES

(1) Per a un disseny de com aplicar un programa de qualitat en una 
biblioteca, vegeu TALADRIZ (1994), on es destaquen a més certs 
punts de reflexió sobre costs que cal preveure per a una 
biblioteca que comence a integrar un servei just in time. 

(2) Una visió general i actualitzada de com afecta l'us de la 
xarxa en una biblioteca, la podeu trobar en l'edició de Melin 
(1995) de la X Conferència anual sobre la informàtica a 
les biblioteques. D'aquesta edició, vegeu especialment els 
articles de Charnes (1995) i de Fulton i Jones (1995). 

(3) En aquest sentit, vegeu les ponències d'Elag 95, 
consultables en URL .



REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


ADELL, Jordi (1995) «Opacs: odios y amores», Information 
World en Español, 33,  6-8.

ADELL, Jordi, Vicent FALOMIR i Antoni BELLVER (1993) «El gopher: 
noves tecnologies de la informació a les biblioteques», 
Item, 13, 104-129.

BARRY, John (1991) «Why don't they run it like a 
business?», Library Journal, May.

BAUWENS, Michael (1994) «Servicios de obtención de 
documentos: ¿qué tal suministran?», Information 
World en Español, 24, 1-6.

BRENT, D. Stevan (1995) «Harnard's Subversive Proposal: Kick 
Starting Electronic Scholarship», Ejournal 5, 1, 63-68.

 COUSSIROU, Jean (1992) «Calidad y administración 
pública», en Vincent LABOUCHEIX (dir.) i  Ángel 
POLA MASEDA (adap.) Tratado de la calidad total. Madrid: CDN. pp. 
301-306.    

CHARNES, Alan N. (1995) «Consortia and the National Electronic 
Library», en MELIN, Nancy (ed.) Computers in libraries 1995: 
Electronic proceedings of the tenth annual computers in libraries 
conference. Held February 27-March 3, Hyatt Regency Crystal City, 
Arlington, Virginia. En URL 
.

DEMING, W. Edwards (1989) «Reacción en cadena: calidad, 
productividad, reducción de costes, conquista del 
mercado», en Calidad, productividad y competitividad: la salidad 
de la crisis. Madrid: Díaz de Santos.

FULTON, Marsha i Rebecca JONES (1995) «The Evolving Virtual 
Organization: From Library to Networks, Relationships and Teams», 
en MELIN, Nancy (ed.) Computers in libraries 1995: Electronic 
proceedings of the tenth annual computers in libraries conference. Held 
February 27-March 3, Hyatt Regency Crystal City, Arlington, Virginia. 
En URL .

HARNAD, Stevan (1995) «Electronic scholary publication: quo 
vadis», Managing Information, 95, 2:3, 31-33.

KOVACS, Diane, Barbara F. SCHLOMAN i Julie A. MCDANIEL (1994) «A 
model form planning and providing reference services using Internet 
resources», Library Trends, 42, 4, 638-647.

LANCASTER, F.W. (1990) «Evaluation as management tool», 
Public Libraries, Sept./Oct. 

 MCKENZIE, Jamieson (1994) Libraries of the future, En URL 
.

MELIN, Nancy (ed.) (1995) Computers in libraries 1995: Electronic 
proceedings of the tenth annual computers in libraries conference. Held 
February 27-March 3, Hyatt Regency Crystal City, Arlington, Virginia. 
En URL .

STIX, Gary (1995) «¿Muere la letra impresa?», 
Investigación y Ciencia, feb., 70-75.

TALADRIZ MAS, Margarita (1994) «Control decalidady costes de los 
servicios de información», Rev. Esp. Doc. Cient., 17, 4, 
450-459.

YUAN, Zhou (1994) «From smart guesser to samrt navigator: changes 
in collection development for research libraries in a network 
environment», Library Trends, 42, 4, 648-660.