ATENCIÓ: el Bio-Glossari té un nou lloc web

Ara té més paraules i més funcions, visita el següent enllaç: bioaps.uv.es


Glossari de termes biològics

Ací trobaràs la definició de termes científics relacionats amb la biologia. La llista no està acabada, de moment està centrada sobre termes relacionats amb la cèl·lula. Anirem completant-ho a mida que avance el Projecte d'ApS que ho fa possible.

Cada terme inclou, si existeixen, enllaços a altres diccionaris disponibles a la xarxa.

A

acceptador d'electrons

Àtom o molècula que pren electrons fàcilment, la qual cosa provoca la seua reducció.

acetil

Grup químic derivat de l'àcid acètic. Els grups acetil són importants en el metabolisme i s'afegeixen de forma covalent a algunes proteïnes com una modificació posttraduccional.

acetil CoA

Molècula que utilitzen les cèl·lules com a donant de grups acetil per modificar altres molècules. Es compon d'un grup acetil vinculat al coenzim A (CoA) per un enllaç tioèster fàcilment hidrolitzable.

acetilcolina

Neurotransmissor que funciona en una classe de sinapsis químiques conegudes com a sinapsis colinèrgiques. Es troba tant al cervell com al sistema nerviós perifèric. És el neurotransmissor en les unions neuromusculars de vertebrats.

àcid

Substància que allibera protons quan es dissol en aigua, formant un ió hidrogenió (H3O+).

àcid desoxiribonucleic

Vegeu ADN.

àcid gras

Compost que té un àcid carboxílic unit a una cadena d'hidrocarbur llarga. Utilitzat com a font important d'energia durant metabolisme i com a punt d'inici per a la síntesi de fosfolípids.

àcid nucleic

Macromolècula consistent en una cadena de nucleòtids units per enllaços fosfodièster. A les cèl·lules en trobem dues classes: ADN i ARN.

àcid ribonucleic

Vegeu ARN.

acoblament quimiosmòtic

Mecanisme en el qual s'utilitza l'energia continguda per un gradient d'ions d'hidrogen (un gradient de pH) a través d'una membrana per a dur a terme un procés que requereix energia, com ara la producció d'ATP o la rotació dels flagels bacterians.

acrosoma

Vegeu vesícula acrosòmica.

actina

Proteïna citoplàsmica abundant que forma els filaments d'actina en totes les cèl·lules eucariotes. La forma monomèrica es denomina de vegades globular o actina-G; la forma polimèrica és filamentosa o actina-F.

adaptació

Ajust de la sensibilitat després d'una estimulació repetida. Aquest és el mecanisme que permet a una neurona, un fotodetector o un bacteri reaccionar a petits canvis dels estímuls inclús en situacions amb d'un alt nivell d'estimulació de fons.

adaptina

Proteïna que uneix la clatrina a la superfície de la membrana per a formar les vesícules recobertes de clatrina.

adenilat ciclasa

Enzim unit a la membrana que catalitza la formació d'AMP cíclic a partir d'ATP. És un component important d'algunes vies de senyalització intracel·lular.

adipòcit

Cèl·lula del teixit conjuntiu especialitzada a acumular greix.

ADN (àcid desoxiribonucleic)

Polinucleòtid format a partir d'unitats de desoxiribonucleòtids units covalentment. A més, és la reserva d'informació hereditària dins d'una cèl·lula i el portador d'aquesta informació de generació en generació.

ADN genòmic

ADN que constitueix el genoma d'una cèl·lula o un organisme. Sovint s'utilitza en contrast amb ADNc (ADN preparat per transcripció inversa a partir d'ARN missatger). Els clons d'ADN genòmic representen ADN clonat directament a partir d'ADN cromosòmic, i una col·lecció de tals clons d'un genoma donat és una biblioteca d'ADN genòmic.

ADN helicasa

Enzim que participa en l'obertura de l'hèlix d'ADN en les seves cadenes senzilles per a la replicació d'ADN.

ADN ligasa

Enzim que uneix els extrems de dues cadenes d'ADN amb un enllaç covalent, per formar una cadena d'ADN contínua.

ADN polimerasa

Enzim que sintetitza l'ADN mitjançant la unió de nucleòtids entre si usant una altra cadena d'ADN com a patró.

ADN primasa

Enzim que sintetitza una cadena curta d'ARN en una plantilla d'ADN, que servirà d'encebador per a la síntesi d'ADN.

ADN recombinant

ADN format per la unió de segments d'ADN de diferents orígens. S'empra, per exemple, en la clonació de gens i en la modificació genètica d'organismes.

ADN satèl·lit

Regions d'ADN altament repetitiu d'un cromosoma eucariota, normalment identificable per la seua composició de nucleòtids inusual. L'ADN satèl·lit no es transcriu i no té funció coneguda.

ADN superenrotllat

Regió de l'ADN en què la doble hèlix està més enrotllada sobre sí mateix.

ADN topoisomerasa

Enzim que s'uneix a l'ADN i reversiblement trenca un enllaç fosfodièster en una o ambdues cadenes, de manera que permet que l'ADN puga girar en aquest punt. Evita que s'enrede durant la replicació de l'ADN.

ADNc

Molècula d'ADN fet partir d'un ARN missatger i, per tant, manca dels introns que són presents en l'ADN genòmic.

ADP

Abreviatura habitual de difosfat d'adenosina. Vegeu-ne ací la definició.

adrenalina

Hormona alliberada per les cèl·lules cromafins (en la glàndula suprarenal) i per algunes neurones en resposta a l'estrès. Produeix respostes de "lluita o fuita", com l'augment de la freqüència cardíaca i els nivells de sucre en la sang.

aeròbic

Descriu un procés que requereix oxigen gasós (O2) o es produeix en presència d'aquest.

al·lel

Forma alternativa d'un gen. En una cèl·lula diploide cada gen tindrà dos al·lels, cadascuna ocupant la mateixa posició (locus) en els cromosomes homòlegs.

alcà

Compost de carboni i hidrogen amb enllaços covalents simples. Un exemple n'és l'età (CH3-CH3).

alcaloide

Substància orgànica nitrogenada de caràcter bàsic i d'origen vegetal, que generalment té, a dosi dèbil, uns efectes fisiològics intensos sobre les persones i els animals. Alguns exemples són la cafeïna, la morfina i la colquicina.

alcohol

Molècula orgànica polar que conté un grup hidroxil funcional (-OH) unit a un àtom de carboni que no està en un anell aromàtic. Un exemple és l'alcohol etílic (CH3-CH2OH).

aldehid

Compost orgànic que conté un grup carbonil terminal. Pot ser oxidat a un àcid o reduït a un alcohol. Un exemple és gliceraldehid (CH2OH-CHOH-CHO)

alga

Planta que pertany al grup d'organismes autòtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits, majoritàriament aquàtics

alifàtic

Relatiu als compostos orgànics acíclics. Alguns exemples són els alcans.

alqué

Hidrocarburs amb un o més dobles enllaços de carboni-carboni. Un exemple és l'etilè (CH2=CH2).

amfipàtic

Aplicat a alguna molècula que té regions hidròfobes i hidròfiles, com, per exemple, un fosfolípid o una molècula de detergent.

amida

Molècula que conté un grup carbonil lligat a una amina. La seua fórmula general és R-(CO)N-R'R'. Un exemple és l'enllaç peptídic de les proteïnes.

amina

Molècula que té el nitrogen com a element principal, derivats del amoníac (NH3), als que se li substitueixen els hidrògens per altres grups. Un exemple són els aminoàcids.

amino terminal

Final d'una cadena polipeptídica que porta un grup α-amino lliure.

aminoàcid

Molècula orgànica que conté un grup amino i un grup carboxil. En les proteïnes trobem els anomenats aminoàcids alfa, que tenen tant els grups amino i carboxil vinculats al mateix àtom de carboni.

aminoacil-ARNt

Forma activada d'aminoàcid utilitzat en la síntesi de proteïnes. Consisteix en un aminoàcid unit mitjançant un enllaç èster inestable del seu grup carboxil a un grup hidroxil d'un ARNt.

aminoacil-ARNt sintetasa

Enzim que uneix l'aminoàcid correcte a una molècula d'ARNt per formar una aminoacil-ARNt.

AMP cíclic (AMPc)

Nucleòtid que és generat a partir d'ATP per l'adenilat-ciclasa en resposta a l'estimulació de molts tipus de receptors de superfície cel·lular. L'AMPc actua com una molècula de senyalització intracel·lular mitjançant l'activació de la cinasa dependent d'AMPc (proteïna-cinasa A, PKA). S'hidrolitza a AMP per una fosfodiesterasa.

AMPc

Abreviatura habitual d'AMP cíclic. Vegeu-ne ací la definició.

anabolisme

Sistema de reaccions biosintètiques en què una cèl·lula construeix les molècules grans o complexes a partir de molècules més petites.

anaeròbic

Descriu un organisme o procés metabòlic cel·lular que funciona en absència d'aire o, més precisament, en l'absència d'oxigen molecular (O2).

anafase

Etapa de la mitosi durant la qual les dues dotacions cromosòmiques se separen i s'allunyen entre si per facilitar un correcte repartiment en les cèl·lules filles.

anàlisi de llinatge

Determinació de l'ascendència de les cèl·lules individuals en un embrió en desenvolupament.

anell contràctil

Anell que conté actina i miosina i que es forma sota la superfície de les cèl·lules animals durant la divisió cel·lular. La seua progressiva contracció permet dividir la cèl·lula i formar les dues cèl·lules filles.

angiogènesi

Formació de nous vasos sanguinis a partir dels ja existents.

Ångstrom

Unitat de longitud utilitzada per a mesurar àtoms i molècules. És igual a 10-10 metres o 0,1 nanòmetres.

anquirina

Proteïna responsable d'unir el citosquelet d'espectrina a la membrana plasmàtica.

anterior

Referit a la part d'un cos o d'una estructura que se situa cap a l'extrem on trobem el cap del cos.

anteroposterior

Descriu l'eix que s'estén des del cap fins a la cua del cos animal.

antibiòtic

Substància tòxica per als microorganismes. En són exemples la penicil·lina o l'estreptomicina.

anticodó

Seqüència de tres nucleòtids en una molècula d'ARN de transferència que és complementària a un codó de tres nucleòtids en una molècula d'ARN missatger.

anticòs

Proteïna de la família de les immunoglobulines, produïda pels limfòcits B en resposta a una molècula estranya o microorganisme invasor. S'uneix fortament a la molècula o cèl·lula estranya, de manera que s'inactiva o es marca per a la seua destrucció per fagocitosi o lisi induïda pel complement.

anticòs monoclonal

Anticòs secretat per un clon d'hibridoma. Com que cada clon deriva d'un únic limfòcit B, totes les molècules d'anticossos són idèntiques entre si.

antigen

Molècula que és capaç de provocar una resposta immunitària per la qual acaben formant-se anticossos específics en contra.

antiparal·lel

Descriu l'orientació relativa de les dues cadenes en una doble hèlix d'ADN; la polaritat d'una cadena s'orienta en la direcció oposada a la de l'altra.

antiportador

Proteïna portadora que transporta dos ions diferents o petites molècules a través d'una membrana en direccions oposades, ja siga simultàniament o seqüencialment.

apical

Referit a la punta, o regió pròxima a aquesta, d'un cos o d'una estructura. L'altre extrem s'anomena base o zona basal.

apolar

Absència d'acumulació asimètrica de càrregues negatives o positives. Les molècules apolars són generalment insolubles en aigua.

apoptosi

Forma de mort cel·lular, també coneguda com a mort cel·lular programada. Durant el procés els enzims propis de la cèl·lula provoquen fragmentació de l'ADN, l'encongiment del citoplasma, canvis de la membrana i la mort cel·lular, sense lisi o danys a les cèl·lules veïnes. És un fenomen normal, en un organisme multicel·lular però pot ser provocat, per exemple, en un procés tòxic.

aquós

Que conté aigua o està fet per mitjà de l'aigua.

ARN (àcid ribonucleic)

Polímer format a partir de monòmers de ribonucleòtids units covalentment.

ARN antisentit

ARN complementari a un transcrit d'ARN específic d'un gen al qual pot unir-se i, en conseqüència, bloquejar la seua funció.

ARN de transferència (ARNt)

Conjunt de petites molècules d'ARN utilitzades en la síntesi de proteïnes com una interfície (adaptador) entre l'ARN missatger i els aminoàcids. Cada tipus de molècula d'ARNt s'uneix covalentment a un aminoàcid particular.

ARN d'interferència (ARNi)

Degradació intracel·lular selectiva d'ARN que es destina a eliminar els ARN estranys, com ara els dels virus. Experimentalment s'utilitza per a silenciar l'expressió d'alguns gens.

ARN encebador

Cadena curta d'ARN que serveix com a punt d'inici per a la replicació de l'ADN amb les polimerases.

ARN missatger (ARNm)

Molècula d'ARN que especifica la seqüència d'aminoàcids d'una proteïna. Fet per l'ARN polimerasa com una còpia complementària d'ADN. Posteriorment pot ser processat per eliminar introns (en eucariotes). Al citoplasma es tradueix en una proteïna en un procés catalitzat pels ribosomes.

ARN nuclear petit (ARNsn)

Molècules d'ARN curtes que formen complexos amb proteïnes per formar les partícules de ribonucleoproteïna que participen en el processament dels ARN immadurs.

ARN polimerasa

Enzim que s'encarrega de la síntesi d'ARN a partir d'una molècula d'ADN.

ARN ribosòmic (ARNr)

Un tipus d'ARN sintetitzat als nuclèols i que forma part de les subunitats dels ribosomes.

ARNi

Abreviatura habitual d'ARN d'interferència. Vegeu-ne ací la definició.

ARNm

Abreviatura habitual d'ARN missatger. Vegeu-ne ací la definició.

ARNr

Abreviatura habitual d'ARN ribosòmic. Vegeu-ne ací la definició.

ARNsn

Abreviatura habitual d'ARN nuclear petit. Vegeu-ne ací la definició.

ARNt

Abreviatura habitual d'ARN de transferència. Vegeu-ne ací la definició.

ARNt iniciador

ARNt especial que inicia la traducció. Sempre porta l'aminoàcid metionina.

aromàtic

Referit a una molècula que conté àtoms de carboni en un anell, en el qual alternen enllaços simples i dobles. Sovint, és una molècula relacionada amb el benzè.

arqueobacteri

Membre d'una de les dues divisions principals de procariotes; l'altra és els bacteris. Solen trobar-se, però no de manera exclusiva, en condicions ambientals extremes.

àster

Sistema en forma d'estrella de microtúbuls que emanen d'un centrosoma o des d'un pol d'un fus mitòtic.

atenuació de la transcripció

Inhibició de l'expressió gènica en bacteris per la terminació prematura de la transcripció.

ATP

Abreviatura habitual de trifosfat d'adenosina. Vegeu-ne ací la definició.

ATP sintetasa

Complex enzimàtic a la membrana interna del mitocondri i la membrana tilacoïdal del cloroplast que catalitza la formació d'ATP a partir d'ADP i fosfat inorgànic durant la fosforilació oxidativa i la fotosíntesi, respectivament. També són presents a la membrana plasmàtica dels bacteris.

ATPasa

Enzim que catalitza un procés que implica la hidròlisi d'ATP, de la qual es formen ADP, fosfat inorgànic i alliberament d'energia.

autoanticòs

Anticòs produït per un individu contra una proteïna, o un altre antigen potencial, de les seues pròpies cèl·lules i teixits. Els autoanticossos poden causar malalties autoimmunes.

autocatàlisi

Reacció que és catalitzada per un dels seus productes i crea un efecte de retroalimentació positiva (autoamplificació) sobre la velocitat de reacció.

autofàgia

Digestió d'orgànuls deteriorats pels mateixos lisosomes de la cèl·lula.

autoradiografia

Tècnica en què un objecte radioactiu produeix una imatge de si mateix en un negatiu fotogràfic. S'utilitza, per exemple, per a detectar estructures o ubicar la posició de molècules en una cèl·lula o teixit.

autosoma

Qualsevol cromosoma que no siga algun dels cromosomes sexuals. En el cas dels humans tenim 46 cromosomes, dels quals 44 són autosomes.

axó

Prolongació de la neurona a través de la qual viatja l'impuls nerviós de forma unidireccional que estableix contacte amb una o més cèl·lules.

axonema

Principal element estructural dels cilis i flagels de les cèl·lules eucariotes. Està format a partir de microtúbuls i proteïnes associades, que poden interaccionar per a generar moviment cel·lular.

B

bacteri

Membre d'una de les dues divisions principals de procariotes, l'altra és els arqueobacteris. És, possiblement, el grup biològic més primitiu.

bacteriòfag

Qualsevol virus que infecta bacteris. Els bacteriòfags van ser les primeres entitats usades per a l'estudi de la genètica molecular i ara s'utilitzen àmpliament com a vectors de clonació.

bacteriòfag lambda

Virus paràsit específic del bacteri Escherichia coli, al qual acaba causant la lisi. En investigació s'utilitza per a clonar ADN.

bacteriorodopsina

Proteïna pigmentada que es troba a la membrana plasmàtica d'un bacteri halòfil, Halobacterium halobium. És capaç de bombar protons fora de la cèl·lula en resposta a la llum.

banda d'adhesió

Unió adherent tipus corretja que envolta l'extrem apical d'una cèl·lula epitelial i l'adjunta a la cèl·lula contigua. És també coneguda com a zonula adherens.

banda preprofàsica

Grup de microtúbuls i de filaments d'actina que es forma, com un cinturó, davall de la membrana plasmàtica de les cèl·lules vegetals abans de la mitosi.

basal

Referit a la base, o regió pròxima a aquesta, d'un cos o d'una estructura. L'altre extrem s'anomena punta o zona apical.

base

Substància que pot acceptar un protó en solució. Les purines i pirimidines de l'ADN i l'ARN són bases nitrogenades orgàniques i sovint es denominen simplement bases.

bàsic

Que té les propietats d'una base.

bassa lipídica

Petita regió de la membrana de plasmàtica enriquida amb esfingolípids i colesterol.

bastó de la retina

Cèl·lula fotoreceptora de la retina responsable de la visió, en blanc i negre, en condicions de baixa lluminositat.

beina de mielina

Estructura formada sobre alguns axons de les neurones consistent en una expansió cel·lular membranosa enrotllada. Aquesta expansió la formen els oligodendròcits del sistema nerviós central i les cèl·lules de Schwann en el perifèric.

benigne

Referit als tumors que són autolimitats en el seu creixement i no invasius.

benzè

Molècula composta d'un anell de sis d'àtoms de carboni. L'anell de benzè forma part de moltes molècules biològiques.

beta-catenina

Proteïna citoplasmàtica multifuncional que està involucrada en l'adhesió cèl·lula-cèl·lula i uneix les cadherines al citosquelet d'actina. També pot actuar de forma independent com una proteïna reguladora de gens.

biblioteca d'ADN

Col·lecció de molècules d'ADN clonades, que representen ja siga un genoma sencer (biblioteca genòmica) o còpies d'ADN de l'ARN missatger produït per una cèl·lula (biblioteca d'ADNc).

bicapa lipídica

Estructura formada per la interacció ordenada, que forma dues capes, de lípids amfipàtics. Al trobar-se en un medi aquós, l'organització que presenta és amb els caps hidròfils orientats cap a l'exterior i les cues hidròfobes cap a l'interior. La trobem a les membranes cel·lulars.

biosfera

Conjunt d'éssers vius del planeta.

biotina

Compost de baix pes molecular utilitzat com un coenzim. S'usa en alguns experiments per a marcar covalentment alguna proteïna; el revelatge o detecció posterior es fa amb un proteïna de l'ou, avidina, que s'uneix molt fortament a la biotina.

bivalent

Cromosoma duplicat aparellat amb el seu cromosoma homòleg, també duplicat, en el començament de la meiosi.

blastòmer

Cadascuna de les cèl·lules formades per la divisió d'un òvul fecundat.

blàstula

Etapa primerenca d'un embrió animal, que es forma al final de la segmentació. Habitualment presenta un espai intern sense cèl·lules. És el punt de partida de la següent etapa: la gastrulació.

bomba

Proteïna transmembrana que transporta activament (amb consum d'ATP) ions o molècules menudes a través d'una membrana cel·lular.

bomba de calci

Proteïna ubicada en una membrana cel·lular que transporta calci d'un costat a l'altre de la membrana amb consum d'ATP. Un exemple el trobem a la membrana del reticle sarcoplasmàtic de les cèl·lules musculars que bomba Ca2+ des del citoplasma cap al reticle sarcoplasmàtic.

bomba de sodi-potassi

Proteïna transmembranosa que es troba a la membrana plasmàtica de la majoria de les cèl·lules animals i que s'encarrega d'impulsar ions Na+ al medi extracel·lular i ions K+ dins la cèl·lula. En el procés es necessita energia que deriva de la hidròlisi de l'ATP.

C

cadena de transport electrònic

Sèrie de molècules transportadores d'electrons al llarg de la qual els electrons es mouen d'un nivell més alt a un nivell d'energia inferior. L'energia alliberada durant el moviment d'electrons pot ser utilitzada per a activar diversos processos. Les cadenes de transport d'electrons presents a la membrana mitocondrial interna i a la membrana tilacoïdal dels cloroplasts generen un gradient de protons a través de la membrana que s'utilitza per a la síntesi d'ATP.

cadena lateral

Part d'un aminoàcid que dóna a cada aminoàcid propietats úniques. No participa en l'enllaç peptídic i pot patir modificacions posteriors.

cadena lleugera

Cadascun dels polipèptids més petits d'una proteïna de múltiples subunitats, com ara la miosina o immunoglobulina. Habitualment abreujat com a cadena L en immunoglobulines.

cadena pesant

Cadascun dels polipèptids més grans d'una proteïna de múltiples subunitats En el cas de les immunoglobulines s'anomena cadena H.

cadena principal

Cadascuna de les dues cadenes d'ADN sintetitzades en una forqueta de replicació, concretament és la que es realitza per síntesi contínua en la direcció 5' a 3'.

cadena respiratòria

Cadena de transport electrònic que es troba a la membrana mitocondrial interna del mitocondri. Rep electrons d'alta energia procedents del cicle de l'àcid cítric i genera un gradient de protons a través de la membrana que serà emprat per a sintetitzar ATP.

cadena retardada

Cadascuna de les dues cadenes d'ADN sintetitzades en la forqueta de replicació, concretament és la que se sintetitza de manera discontínua i que posteriorment és empalmada.

cadherina

Membre d'una família de proteïnes que intervé en l'adhesió intercel·lular en els teixits animals. És dependent de Ca2+.

caixa TATA

Seqüència de consens a la regió promotora de molts gens eucariotes que s'uneix un factor de transcripció general i, per tant, especifica la posició en la qual s'inicia la transcripció.

calmodulina

Proteïna intracel·lular que s'uneix al calci i també a altres proteïnes, en funció de la concentració de calci intracel·lular. La unió a aqueixes proteïnes modifica la seua funció.

caloria

Unitat de calor. Una caloria és la quantitat de calor necessària per a elevar la temperatura d'1 gram d'aigua en 1°C. Una quilocaloria (1000 calories) és la unitat que s'utilitza per a descriure el contingut d'energia dels aliments.

CAM

Abreviatura habitual de molècula d'adhesió cel·lular. Vegeu-ne ací la definició.

canal catiònic dependent de voltatge

Tipus de canal d'ions que es troba a les membranes de les cèl·lules excitables (com ara les neurones i les musculars) i que s'obre en resposta a un canvi en el potencial de membrana més enllà d'un valor llindar.

canal de membrana

Complex de proteïnes transmembrana que permet que els ions inorgànics o altres molècules petites travessen passivament la bicapa lipídica.

canal de pèrdua de K+

Canal iònic de potassi de la membrana plasmàtica de les cèl·lules animals que roman oberta fins i tot en una cèl·lula "en repòs".

canal iònic

Complex de proteïnes transmembrana que forma un canal hidrofílic a través de la bicapa lipídica. Al seu través, els ions inorgànics específics poden passar pel gradient electroquímic.

canal iònic dependent de transmissor

Canal iònic de les membranes plasmàtiques postsinàptiques de les cèl·lules nervioses i musculars que s'obre només en resposta a la unió d'un neurotransmissor extracel·lular específic. El flux d'entrada d'ions resultant condueix a la generació d'un senyal elèctric local en la cèl·lula postsinàptica.

cancerigen

Qualsevol agent, tal com un producte químic o una forma de radiació, que pot causar càncer.

canvi d'energia lliure

Canvi en l'energia lliure durant una reacció: l'energia lliure de les molècules produïdes menys l'energia lliure de les molècules de partida. Un valor negatiu gran d'increment de G indica que la reacció té una forta tendència a ocórrer.

canvi d'energia lliure estàndard (G)

Canvi d'energia lliure de dues molècules que reaccionen a temperatura i pressió estàndard quan tots els components són presents en una concentració d'un mol per litre.

capacitació

Procés pel qual l'esperma, quan passa pel tracte reproductor femení, esdevé competent per a la fecundació.

càpsida

Capa proteica d'un virus, formada per l'autoacoblament d'una o més subunitats proteiques, en una estructura geomètricament regular.

cara cis

Costat del complex de Golgi pel qual arriba el material de síntesi des del reticle endoplasmàtic.

cara trans

Costat del complex de Golgi pel qual el material de síntesi ix de l'orgànul cap a la superfície cel·lular o un altre compartiment cel·lular.

carbohidrat

Terme general per als sucres i compostos relacionats que contenen carboni, hidrogen i oxigen, generalment amb la fórmula empírica (CH2O)n.

carboxil terminal

Final d'una cadena polipeptídica que porta un grup α-carbonil lliure.

carcinogènesi

Generació de càncer.

carcinoma

Càncer a les cèl·lules epitelials. És el més comú en els éssers humans.

cariotip

Conjunt de cromosomes d'una cèl·lula mostrats de manera ordenada. Per poder obtenir-lo la cèl·lula s'ha d'analitzar durant la mitosi.

cartílag

Forma de teixit connectiu composta de cèl·lules (condròcits) incrustat en una matriu rica en col·lagen de tipus II i sulfat de condroïtina.

caspasa

Proteïna que pertany a una família de proteases intracel·lulars que estan implicades en la iniciació dels esdeveniments cel·lulars de l'apoptosi.

catabolisme

Conjunt de reaccions catalitzades per enzims en una cèl·lula mitjançant les quals les molècules complexes es degraden en altres de més senzilles amb alliberament d'energia. Les molècules intermediàries formades en aquestes reaccions s'anomenen catabòlits.

catalitzador

Substància que disminueix l'energia d'activació d'una reacció i, així, en permet l'acceleració.

cavèola

Invaginacions a la superfície cel·lular que formen vesícules de pinocitosi. Es creu que es formen en regions específiques de la membrana on abunden alguns lípids.

Cdk

Abreviatura habitual de cinasa dependent de ciclina. Vegeu-ne ací la definició.

Cdk de fase M (M-Cdk)

Complex que es forma en les cèl·lules dels vertebrats per una ciclina M i la corresponent cinasa depenent de ciclina (Cdk).

Cdk de fase S (S-Cdk)

Complex que es forma en les cèl·lules dels vertebrats per una ciclina S i la corresponent cinasa depenent de ciclina (Cdk).

cèl·lula de Schwann

Tipus cel·lular glial, originat a la cresta neural, que forma la beina de mielina en el sistema nerviós perifèric.

cèl·lula del teixit conjuntiu

Qualsevol dels diversos tipus de cèl·lula que es troba al teixit connectiu, per exemple, fibroblasts, condròcits, osteòcits i adipòcits.

cèl·lula dendrítica

Tipus cel·lular derivat de la medul·la òssia i present en òrgans limfoides i altres teixits. Està especialitzat en l'absorció de partícules mitjançant la fagocitosi i actua com una cèl·lula presentadora d'antigen, durant la resposta immune.

cèl·lula dida

Cèl·lula que es connecta per ponts citoplasmàtics a un ovòcit en desenvolupament. D'aquesta manera li subministra ribosomes, ARNm i proteïnes necessàries per al desenvolupament inicial de l’embrió.

cèl·lula endocrina

Cèl·lula animal especialitzada que segrega una hormona a la sang. En general, forma part d'una glàndula, com la tiroide o la hipòfisi.

cèl·lula endotelial

Tipus de cèl·lula aplanada que forma una capa cel·lular (l'endoteli) que recobreix internament tot el sistema circulatori.

cèl·lula fol·licular

Tipus de cèl·lules que envolten un oòcit en desenvolupament o òvul, i que li donen suport durant tot el procés.

cèl·lula germinal

Cèl·lula precursora dels gàmetes.

cèl·lula germinal primordial

Cèl·lula, que es produeix durant el desenvolupament de l'embrió, precursora de les cèl·lules germinals que produiran els gàmetes.

cèl·lula glial

Cèl·lula que dóna suport nutricional i fisiològic al sistema nerviós. Inclou, per exemple, els oligodendròcits i astròcits en el sistema nerviós central dels vertebrats i cèl·lules de Schwann en el sistema nerviós perifèric.

cèl·lula HeLa

Línia de cèl·lules epitelials humanes, derivada d'un carcinoma cervical humà, que creix ràpidament en cultiu.

cèl·lula mare

Cèl·lula primordial no diferenciada que es pot dividir indefinidament i originar cèl·lules filles que poden o ser idèntiques a ella mateixa o diferenciar-se'n en alguns tipus cel·lulars més diferenciats.

cèl·lula mare embrionària

Cèl·lula derivada de la massa cel·lular interna de l'embrió primerenc, preimplantació, de mamífers que pot donar lloc a totes les cèl·lules en el cos o produir cèl·lules idèntiques a si mateixa de forma indefinida.

cèl·lula mieloide

Qualsevol leucòcit que no és un limfòcit.

cèl·lula mioepitelial

Tipus de cèl·lula muscular no estriada que es troba a l'epiteli. La podem trobar, per exemple, associada a una glàndula.

cèl·lula muscular llisa

Tipus de cèl·lula muscular, allargada i mononucleada que forma el teixit muscular, que es troba a les parets de les artèries i de l'intestí i altres vísceres, i en alguns altres llocs del cos vertebrat. S'anomenen llises perquè no tenen les miofibril·les estriades de les cèl·lules del múscul esquelètic i cardíac.

cèl·lula natural assassina (cèl·lula NK)

Cèl·lula citotòxica del sistema immunitari innat que és capaç d'eliminar cèl·lules infectades per virus.

cèl·lula NK

Vegeu cèl·lula natural assassina.

cèl·lula presentadora d'antigen

Cèl·lula que pot mostrar a la seua superfície un complex format per molècules MHC unides a un antigen.

cèl·lula somàtica

Qualsevol de les cèl·lules que formen el cos d'un organisme pluricel·lular, a banda dels gàmetes o dels seus precursors.

cel·lularització

Formació de les cèl·lules al voltant de cada nucli en un citoplasma multinucleat, que el transformen en una estructura multicel·lular.

cèl·lules efectores

Cèl·lula que du a terme la resposta final o la funció d'un procés particular. Les principals cèl·lules efectores del sistema immune, per exemple, són els limfòcits i fagòcits: les cèl·lules implicades en la destrucció i l'eliminació de patògens del cos.

cel·lulosa

Compost orgànic amb la fórmula (C6H10O5)n, un polisacàrid constituït per una cadena lineal conformada des d'uns centenars fins a més de deu mil unitats de D-glucosa unides per enllaços β (1 → 4).

centimòrgan

Unitat de distància entre gens als cromosomes en què la probabilitat d’entrecreuament és de l’1%.

centre actiu

Regió de la superfície d'un enzim a la qual s'uneix una molècula de substrat per tal d'emprendre una reacció catalitzada.

centre de reacció fotoquímica

Part del fotosistema que converteix l'energia lluminosa en energia química.

centre d'inactivació del cromosoma X

Lloc del cromosoma X per on s'inicia la inactivació i s'estén cap a la resta.

centre organitzador de microtúbuls

Regió de la cèl·lula d'on es formen els microtúbuls. En el cas de les cèl·lules animals, hi trobem dos centríols.

centríol

Estructura curta cilíndrica formada a partir de microtúbuls i les seues corresponents proteïnes associades que es troba, principalment, a les cèl·lules eucariotes animals en una regió que s'anomena centrosoma. Al centrosoma hi ha dos centríols, disposats perpendicularment entre si. És equivalent al cos basal dels cilis o flagels.

centròmer

Regió estrangulada d'un cromosoma mitòtic que manté cromàtides germanes juntes. És també el lloc del cromosoma on trobem els dos cinetocors que capturen els microtúbuls del fus mitòtic.

centrosoma

Orgànul les cèl·lules animals que se situa prop del centre. És el centre organitzador de microtúbuls i actua com el pol del fus durant la mitosi. En la majoria de les cèl·lules animals conté un parell de centríols.

ceratina

Un tipus de proteïna que forma filaments intermedis, principalment en cèl·lules epitelials. Es pot trobar als cabells, les ungles i les plomes.

cetona

Molècula orgànica que presenta un carboni unit a dos grups alquílics.

cicle cel·lular

Cicle reproductiu d'una cèl·lula: seqüència ordenada d'esdeveniments mitjançant la qual una cèl·lula duplica el seu contingut i es divideix en dues.

cicle de Calvin

Vegeu cicle de fixació del carboni.

cicle de fixació del carboni

Via metabòlica principal per la qual el CO2 atmosfèric s'incorpora en glúcids durant la segona etapa de la fotosíntesi.

cicle de Krebs

Vegeu cicle de l'àcid cítric.

cicle de l'àcid cítric

Via metabòlica central que es troba en organismes aeròbics. Oxida grups acetil derivats de molècules dels aliments a CO2 i H2O. Ocorre als mitocondris de les cèl·lules eucariotes.

cicle de l'àcid tricarboxílic

Vegeu cicle de l'àcid cítric.

cicle del centrosoma

Duplicació del centrosoma (durant la interfase) i la separació en dos nous centrosomes (al començament de la mitosi), fet que permet formar els pols del fus mitòtic i, finalment, dotar a cada cèl·lula filla d'un centrosoma.

cicle del nitrogen

Circulació natural del nitrogen entre el nitrogen molecular de l'atmosfera, les molècules inorgàniques del terra i les molècules orgàniques dels éssers vius.

cicle endocític-exocític

Procés combinat d'endocitosi i exocitosi que, respectivament, retiren i aporten membrana plasmàtica a la cèl·lula, fet que dóna com a resultat l'absència de canvi en el volum o en la superfície de la cèl·lula.

ciclina

Proteïna de les cèl·lules eucariòtiques que, de manera paral·lela al cicle cel·lular, puja i baixa la seua concentració. Les ciclines activen algunes cinases específiques (anomenades proteïna cinasa dependent de ciclina o Cdk), fet que ajuda al canvi d'etapa dins del mateix cicle cel·lular.

ciclina M

Ciclina pertanyent a un grup que es troba en totes les cèl·lules eucariotes que activa els processos de la mitosi.

cili

Extensió curta d'una cèl·lula eucariota amb aspecte de pèl. És capaç de realitzar moviments de sacsejada repetits gràcies a l'axonema que té al seu interior. Els cilis es troben en grans quantitats en la superfície de moltes cèl·lules i són responsables de la natació d'un bon nombre d'organismes unicel·lulars.

cinasa dependent de ciclina (Cdk)

Cinasa que ha d'estar acoblada amb una ciclina perquè siga activa. Els diferents complexos ciclina-Cdk desencadenen diferents etapes del cicle cel·lular mitjançant la fosforilació de proteïnes diana específiques.

cinesina

Membre d'una família de proteïnes motores grans que realitzen moviment dependent d'ATP al llarg dels microtúbuls, cap a l'extrem +.

cinetocor

Estructura complexa proteica, situada sobre el centròmer dels cromosomes. Sobre el cinetocor s'adhereixen els microtúbuls del fus mitòtic durant el procés de la divisió cel·lular.

cisterna

Compartiment aplanat envoltat per membrana que es troba al reticle endoplasmàtic o al complex de Golgi.

citocina

Proteïna senyalitzadora extracel·lular o pèptid que actua com un mediador local en la comunicació intercel·lular.

citocinesi

Divisió del citoplasma d'una cèl·lula vegetal o animal en dos, a diferència de la divisió del seu nucli (que és cariocinesi).

citocrom

Proteïna pigmentada que conté un grup hemo. Transfereix electrons durant la respiració cel·lular i la fotosíntesi.

citoplasma

Contingut d'una cèl·lula dins de la seua membrana plasmàtica. En el cas de cèl·lules eucariotes, no inclou el nucli.

citosol

Part del citoplasma a la qual s'han eliminat els orgànuls amb membrana, com ara el reticle endoplasmàtic i els mitocondris.

citosquelet

Sistema de filaments proteics del citoplasma d'una cèl·lula eucariota que participa en diferents funcions, com la forma de la cèl·lula i la capacitat de moviment. Els seus components més abundants són els filaments d'actina, microtúbuls i filaments intermedis.

clatrina

Complex proteic que forma agregats de forma polièdrica en la cara citoplasmàtica d'algunes membranes cel·lulars. El resultat final és la formació d'una nova vesícula que, inicialment, es troba recoberta per la clatrina. Un exemple és la formació de vesícules d'endocitosi a partir de la membrana plasmàtica.

clon

Població de cèl·lules o organismes formats per divisions repetides (asexuals) d'un única cèl·lula o organisme. Dóna origen al verb clonar: 'clonar un gen' significa 'produir moltes còpies d'un gen per cicles repetits de replicació'.

clorofil·la

Pigment verd que absorbeix la llum i que té un paper central en la fotosíntesi en bacteris, plantes i algues.

cloroplast

Orgànul de les algues verdes i les plantes que conté clorofil·la i porta a terme la fotosíntesi. És una forma especialitzada de plastidis.

coberta cel·lular

Vegeu glicocàlix.

coberta nuclear

Sistema de doble membrana que es troba envoltant el nucli de les cèl·lules eucariotes. Està formada per una membrana interna i una d'externa amb porus nuclears integrats entre totes dues.

codi genètic

Conjunt de regles que especifiquen la correspondència entre triplets de nucleòtids (codons) en l'ADN o ARN i els aminoàcids en les proteïnes resultants.

codó

Seqüència de tres nucleòtids en una molècula d'ADN o ARN missatger que representa la instrucció necessària per a la futura incorporació d'un aminoàcid específic en una cadena polipeptídica.

coenzim

Petita molècula estretament associada amb un enzim que participa en la reacció que l'enzim catalitza, sovint mitjançant la formació d'un enllaç covalent al substrat. En són exemples la biotina, el NAD+ i el coenzim A.

coenzim A

Molècula utilitzada en la transferència enzimàtica de grups acil en la cèl·lula. (Vegeu també acetil CoA.

cofactor

Ió inorgànic o coenzim que es requereix per a l'activitat d'un enzim.

cohesina

Complex de proteïnes que subjecta les cromàtides germanes d'un cromosoma duplicat al llarg de la seua longitud abans que se separen durant la divisió cel·lular.

col·lagen

Proteïna fibrosa rica en glicina i prolina que és un component principal de la matriu extracel·lular i els teixits connectius. Existeix en moltes formes; per exemple: tipus I, la més comuna, es troba a la pell, el tendó i ossos; tipus II es troba en el cartílag; tipus IV és present en làmines basals.

col·lagen fibril·lar

Tipus de molècula de col·lagen que s'acobla en estructures similars a cordes. Per exemple, els col·làgens tipus I (comú a la pell), II, III, V i XI són d'aquest tipus.

colesterol

Molècula lipídica amb l'estructura típica de quatre anells present als esteroides. És un component important de la membrana plasmàtica de les cèl·lules animals.

colorant fluorescent

Molècula que absorbeix llum d'una longitud d'ona i respon mitjançant l'emissió, pràcticament simultània, de llum a una altra longitud d'ona. La llum emesa és de longitud d'ona superior (i, per tant, de menor energia) que la llum absorbida.

compartiment

Regió a l'embrió que es forma a partir exclusivament dels descendents d'unes poques cèl·lules fundadores, en la qual no hi ha moviment de cèl·lules una vegada delimitada.

complementari

Dit d'una seqüència d'àcid nucleic que, aparellant-se amb una altra, pot formar una doble hèlix perfecta.

complex

Conjunt de molècules que es mantenen unides per enllaços no covalents. Els complexos de proteïnes realitzen la majoria de les funcions cel·lulars.

complex ARP (complex ARP2/3)

Complex de proteïnes que inicia la formació del filament d'actina des de l'extrem -.

complex ciclina-Cdk

Complexos d'aquestes proteïnes que es formen periòdicament durant el cicle cel·lular eucariota quan augmenta el nivell de la ciclina, i en el qual la cinasa dependent de ciclina (Cdk) s'activa parcialment.

complex citocrom b-c1

Segona de les tres bombes de protons de la cadena respiratòria mitocondrial. Accepta electrons des de la ubiquinona.

complex citocrom-oxidasa

Tercera de les tres bombes de protons de la cadena respiratòria mitocondrial. Accepta electrons de citocrom c i genera aigua utilitzant oxigen molecular com a acceptor d'electrons.

complex d'antena

Part d'un fotosistema que captura energia de la llum i la canalitza cap al centre de reacció fotoquímica. Es compon de complexos de proteïnes que s'uneixen a un gran nombre de molècules de clorofil·la i altres pigments. És present, per exemple, als cloroplasts.

complex de Golgi

Orgànul de cèl·lules eucariotes format per un conjunt repetit de 4-5 cisternes planes i pròximes que constitueix el lloc de la síntesi de molts polisacàrids de la paret cel·lular en plantes i glicosaminoglicans de la matriu extracel·lular en les cèl·lules animals. Rep proteïnes i lípids des del reticle endoplasmàtic, els modifica i els classifica per tal que arriben a la destinació correcta.

complex de la NADH deshidrogenasa

Primer dels tres transportadors de protons de la cadena transportadora d'electrons de la membrana mitocondrial interna. Accepta electrons dels del NADH.

complex de tall i unió

Complex format per ARN i proteïnes especialitzat a eliminar els introns dels precursors d'ARNm d'una cèl·lula eucariota.

complex del porus nuclear

Complex multiproteic gran que forma un canal a través de la coberta nuclear i que té com a funció permetre el trànsit d'algunes molècules entre el nucli i el citoplasma i viceversa.

complex enzimàtic respiratori

Complex proteic de la cadena respiratòria mitocondrial que actua com una bomba de protons activada per electrons i genera el gradient de protons de la membrana mitocondrial interna.

complex nitrogenasa

Conjunt d'enzims present en els bacteris fixadors de nitrogen que catalitza la reducció del nitrogen molecular de l'atmosfera a amoníac.

complex principal d'histocompatibilitat (MHC)

Conjunt de gens altament polimòrfics dels vertebrats que codifiquen un grup de glicoproteïnes de membrana altament polimòrfiques: les molècules MHC.

complex promotor de l'anafase (APC)

Ligasa d'ubiqüitina que promou la destrucció d'un conjunt de proteïnes, algunes de les quals inicien la separació de les cromàtides germanes durant la transició metafase-anafase de la mitosi.

complex sinaptinemal

Estructura que manté els cromosomes homòlegs junts durant la profase I de la meiosi i promou la recombinació genètica.

complex TOM

Complex de proteïnes de múltiples subunitats que transporta proteïnes a través de la membrana externa mitocondrial.

complexos TIM

Translocadors proteïna a la membrana interna mitocondrial. El complex TIM23 participa en el transport de proteïnes a la matriu i la inserció d'algunes proteïnes a la membrana interna; el complex TIM22 participa en la inserció d'un subgrup de proteïnes a la membrana interna.

con de creixement

Extrem mòbil d'un axó o d'una dendrita neuronal en creixement.

concentració crítica

Concentració d'un monòmer de proteïna, tal com actina o tubulina, que està en equilibri amb la forma acoblada de la proteïna (és a dir, filaments d'actina o els microtúbuls, respectivament), de manera que s'incorporen nous monòmers a l'estructura acoblada com se'n solten, estan en un equilibri dinàmic.

condensació cromosòmica

Procés pel qual un cromosoma s'empaqueta en una estructura més compacta, que ocorre durant la fase M del cicle cel·lular.

condensina

Complex de proteïnes implicades en la condensació de cromosomes per la divisió cel·lular.

condròcit

Cèl·lules de teixit connectiu que trobem al cartílag.

conformació

La disposició espacial dels àtoms en tres dimensions en una macromolècula tal com una proteïna o àcid nucleic.

connexó

Complex proteic de la membrana plasmàtica format per un anell de sis subunitats. En unir-se al connexó d'una altra cèl·lula es forma una unió comunicant entre ambdues.

constant d'afinitat (Ka)

Mesura de la força de la unió dels components en un complex. Per als components A i B i un equilibri d'unió a A + B ⇌ AB, la constant d'associació està donada per [AB] / [A] [B], i és més gran com més forta siga la unió entre A i B. (Vegeu també constant de dissociació.

constant d'associació

Vegeu constant d'afinitat.

constant de dissociació (Kd)

Mesura de la tendència d'un complex a dissociar-se. Per als components A i B i l'equilibri d'unió A + B ⇌ AB, la constant de dissociació està donada per [A] [B] / [AB], i és més menuda com més forta siga la unió entre A i B. (Vegeu també constant d'afinitat.

constant d'equilibri (K)

Relació entre les constants de velocitat d'avanç i retrocés per a una reacció, que és igual a la constant d'associació.

constitutiu

Produït en quantitat constant; oposat al terme regulat.

contacte focal

Un tipus d'unió cel·lular d'ancoratge a la matriu extracel·lular i de grandària reduïda en què la unió està mediada per proteïnes transmembrana com les integrines, que estan unides, per mediació d'altres proteïnes, als filaments d'actina del citoplasma.

control combinatori

Descriu el control d'un pas en un procés cel·lular, tal com la iniciació de la transcripció de l'ADN, per una combinació de proteïnes en lloc de per una de sola.

control de la traducció

Control de l'expressió gènica mitjançant la selecció de quins ARNm del citoplasma seran traduïts pels ribosomes.

control de processament d'ARN

Control de l'expressió gènica sobre el procés de retallada o modificació de l'ARN transcrit.

control d'unió al fus mitòtic

Punt de control, durant la mitosi, que permet comprovar si els cromosomes estan correctament units al fus mitòtic, abans de començar a separar les cromàtides germanes.

control negatiu

Tipus de control de l'expressió gènica en què la proteïna reguladora que s'uneix a l'ADN desactiva el gen.

control positiu

Control sobre l'expressió dels gens pel qual s'activen quan s'uneix la proteïna de regulació en el seu estat actiu.

control posttranscripcional

Control de qualsevol tipus en l'expressió d'un gen que ja ha sigut transcrit.

control respiratori

Mecanisme regulador que controla la velocitat del transport electrònic en la cadena respiratòria.

control transcripcional

Control de l'expressió gènica mitjançant el control de quan i amb quina freqüència el gen es transcriu.

cooperativitat

Fenomen en el qual la unió d'una molècula a una molècula diana promou la unió successives molècules. Ocorre en el muntatge de grans complexos, així com en enzims i receptors compostos per múltiples subunitats al·lostèriques.

còrtex cel·lular

Capa especialitzada de citoplasma a la cara interna de la membrana plasmàtica. En les cèl·lules animals és una capa rica en actina responsable dels canvis estructurals de la superfície cel·lular.

cos basal

Estructura curta cilíndrica formada a partir de microtúbuls i les seues corresponents proteïnes associades. Es troba a la base d'un cili o flagel eucariota. És equivalent a un centríol i serveix base per al creixement per a l'axonema.

cos cel·lular

Part principal d'una neurona que conté el nucli, per contrast amb la resta de parts, que són els axons i les dendrites.

cos central

Estructura que es forma entre dues cèl·lules filles durant l'etapa final de la citocinesi.

cotraduccional

Referit a la importació d'una proteïna al reticle endoplasmàtic abans que se sintetitze completament.

cotransport

Procés de transport de membrana en què la transferència d'una molècula depèn de la transferència simultània o seqüencial d'una segona molècula.

creixent gris

Banda amb pigmentació pàl·lida que apareix, en el zigot d'algunes espècies d'amfibis després de la fecundació, en una regió oposada al lloc d'entrada de l'espermatozoide. El causa la rotació de l'escorça d'ou i dels grànuls de pigment associats. Indica on es formarà la part dorsal de l'individu.

cresta

Plec de la membrana mitocondrial interna que conté els complexos de la cadena de transport electrònic.

cribatge genètic

Cerca d'un mutant amb un fenotip particular a partir d'una gran col·lecció de mutants.

cristal·lografia de raigs X

Tècnica per a la determinació de la disposició tridimensional dels àtoms en una molècula. Es basa en el patró de difracció dels raigs X obtingut quan passen a través d'un cristal de la molècula.

cromafí

Cèl·lula que sintetitza adrenalina o noradrenalina. Ho són, per exemples, alguns tipus neuronals i cèl·lules presents a la càpsula suprarenal.

cromàtide

Cadascuna de les cadenes d'ADN que estan unides pel centròmer en un cromosoma mitòtic. Es formen per duplicació a partir d'una única cadena quan comença la divisió cel·lular. Les dues cromàtides idèntiques unides s'anomenen cromàtides germanes.

cromàtide germana

Vegeu cromàtide.

cromatina

Complex d'ADN, histones i proteïnes no històniques que trobem al nucli d'una cèl·lula eucariota. És el material que forma els cromosomes.

cromatografia

Tècnica bioquímica en la qual una barreja de substàncies se separa per càrrega, mida, o alguna altra propietat, en travessar a diferent velocitat una fase estacionària amb la participació d'una fase mòbil apropiada. (Vegeu també cromatografia d'afinitat, cromatografia d'afinitat d'ADN, cromatografia líquida d'alta eficàcia.

cromatografia d'afinitat

Tipus de cromatografia en què la barreja de proteïnes a purificar passa a través d'una matriu a la qual s'uneixen els lligands específics per la proteïna requerida, de manera que aquesta proteïna quedarà retinguda a la matriu.

cromatografia d'afinitat d'ADN

Tècnica per a la purificació de proteïnes que s'uneixen a una matriu a la qual estan fixades unes seqüències específiques d'ADN.

cromatografia líquida d'alta eficàcia (HPLC)

Tècnica utilitzada per a separar els components d'una mescla basant-se en diferents tipus d'interaccions químiques entre les substàncies analitzades i la columna cromatogràfica. Es du a terme sota pressions elevades.

cromosoma

Estructura composta d'una molècula d'ADN molt llarga i proteïnes associades. Porta una part (o la totalitat) de la informació hereditària d'un organisme. Especialment evident i visible a les cèl·lules de plantes i animals durant la mitosi o la meiosi, on cada cromosoma es condensa en una estructura semblant a una barra compacta visible amb el microscopi de llum.

cromosoma bacterià artificial

Vector de clonació que pot acomodar grans trossos d'ADN de fins a un milió de parells de bases.

cromosoma homòleg

Cadascun de cada parella de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i que s'aparellen entre si durant la meiosi. 

cromosoma mitòtic

Cromosoma molt condensat i duplicat, format per dues cromàtides (germanes) unides a l'altura del centròmer.

cromosoma plomós

Cromosoma meiòtic, unit al seu homòleg, que no ha acabat el procés de condensació després de la recombinació. Presenta bucles de cromatina amb activitat transcriptora que ixen de l'eix principal del cromosoma. Es troba en oòcits d'amfibis.

cromosoma politènic

Cromosoma gegant format per repetides replicacions d'un cromosoma inicial sense que hi haja hagut separació de les còpies.

cromosoma sexual

Cromosoma que caracteritza i determina el sexe i que en diferents espècies apareix en diferent quantitat i varietat. En els mamífers trobem els cromosomes X i Y.

C-terminal

Vegeu carboxil terminal.

D

dalton

Unitat de massa molecular, aproximadament equivalent a la de l'hidrogen (1,66x10-24g).

degeneració

Procès en què s'arriba a una idèntica situació per diferents vies. Per exemple diferents combinacions de triplets de nucleòtids (codons) equivalen al mateix aminoàcid durant la traducció de proteïnes.

deleció

Tipus de mutació en què un únic nucleòtid o seqüència de nucleòtids s'ha eliminat de l'ADN.

dendrita

Extensió d'una neurona, típicament ramificada i relativament curta, que rep estímuls d'altres neurones.

dependència d'ancoratge

Dependència que el creixement cel·lular presenta de la unió sobre un substrat.

desensibilització

Vegeu adaptació.

desenvolupament

Successió de canvis que es produeixen després de la fecundació per a originar una planta o un animal.

desmosoma

Tipus d'ancoratge d'unió intercel·lular, generalment format entre dues cèl·lules epitelials, que es caracteritza perquè hi intervenen filaments intermedis associats a plaques denses de proteïnes.

desnaturalització

Gran canvi conformacional d'una proteïna o d'un àcid nucleic, causat per escalfament o per exposició a substàncies químiques. La conseqüència d'aquest procés sol ser una pèrdua de la funció habitual.

destí cel·lular

En la biologia del desenvolupament, allò que esdevindrà una cèl·lula en particular en una etapa determinada del desenvolupament.

detergent

Molècula amfipàtica que, en posar-la en aigua, tendeix a agrupar-se i presenta les parts hidrofòbiques a la part interna, mentre que la part polar queda a la perifèria. S'utilitza, per exemple, per a solubilitzar i purificar proteïnes de membrana.

determinant antigènic

Regió específica d'una molècula antigènica que s'uneix a un anticòs o un receptor dels limfòcits T o B.

determinat -ada

En la biologia del desenvolupament, dit d'una cèl·lula embrionària quan està determinada, de manera pràcticament irreversible, a algun tipus cel·lular específic. Aquesta determinació ocorre abans que es puga detectar el procés de diferenciació necessari.

diacilglicerol

Lípid produït per l'escissió dels fosfolípids d'inositol causada per l'enzim fosfolipasa C, en resposta a senyals extracel·lulars. Compost de dues cadenes d'àcids grassos lligats a glicerol, serveix com una molècula de senyalització per a ajudar a activar la proteïna cinasa C.

diferenciació

Procés pel qual una cèl·lula experimenta algun canvi per a esdevenir una cèl·lula especialitzada.

difosfat d'adenosina (ADP)

Nucleòtid que es produeix per hidròlisi del fosfat terminal de l'ATP. Regenera ATP quan és fosforilat per un procés que genere energia, com ara la fosforilació oxidativa dels mitocondris.

difusió

Moviment net de les molècules cap a espais amb menor concentració.

difusió facilitada

Vegeu transport passiu.

dinamina

GTPasa citosòlica que s'uneix al coll d'una vesícula revestida de clatrina en el procés de gemmació de la membrana, i que està implicada en la formació de vesícules de transport.

dineïna

Membre d'una família de proteïnes motores grans que realitzen moviment dependent d'ATP al llarg dels microtúbuls, cap a l'extrem '-'. En els cilis i flagels, una dineïna forma els braços laterals en l'axonema que provoca que els doblets de microtúbuls adjacents llisquen entre si, generant el moviment per la deformació originada.

diploide

Que conté dos conjunts de cromosomes homòlegs i, per tant, dues còpies de cada gen o locus genètic.

diploté

Quarta etapa de la divisió I de la meiosi, en què els quiasmes es veuen per primera vegada.

disacàrid

Molècula de carbohidrat que consisteix en dues unitats de monosacàrids units covalentment.

disc imaginal

Grup de cèl·lules imaginals d'una larva d'insecte homometàbole que es desenvoluparan per formar una estructura en l'adult, com, per exemple, un ull, una cama o una ala.

disc Z

Regió plana situada als extrems del sarcòmer muscular. A ell estan units els extrems + dels filaments d'actina. En les micrografies es veu com una línia fosca transversal al sarcòmer.

displàsia

Canvi en el creixement i el comportament cel·lular en un teixit en què es desencadena una desorganització.

dit de zinc

Motiu estructural, format per un plegament de la cadena polipeptídica que es manté estable en presència de zinc, que pot unir-se a l'ADN i que és present en moltes proteïnes reguladores de gens.

divisió cel·lular

Procés pel qual una cèl·lula es divideix i dóna lloc a dues cèl·lules filles. Els processos habituals en eucariotes són la mitosi i la meiosi. En les cèl·lules eucariotes implica la divisió del nucli (cariocinesi), seguida de prop per la divisió del citoplasma (citocinesi).

divisió cel·lular asimètrica

Divisió cel·lular que produeix dues cèl·lules filles que es diferencien, per exemple, en la grandària o en la presència o absència d'algun component citoplasmàtic o nuclear.

divisió I de la meiosi

Primera divisió cel·lular de la meiosi, en la qual els membres de cada parell de cromosomes homòlegs se separen i es distribueixen en dues cèl·lules filles que seran haploides.

divisió II de la meiosi

Segona divisió cel·lular de la meiosi, en què les cromàtides de cada cromosoma duplicat se separen i es distribueixen en dues cèl·lules filles que podran participar en la fecundació.

doble hèlix

Estructura tridimensional de l'ADN, en què les dues cadenes d'ADN, disposades de forma antiparalel·la i unides per enllaços d'hidrogen entre les bases, s'enrotllen formant una hèlix.

dominant

Dit ddel membre del parell d'al·lels que s'expressa en el fenotip de l'organisme, mentre que l'altre al·lel no s'hi manifesta, encara que els dos al·lels hi siguen presents.

domini

Regió estructural i funcional discreta que forma part de l'arquitectura modular d'una proteïna o àcid nucleic. Pot trobar-se repetit en altres molècules.

domini immunoglobulínic (domini Ig)

Domini proteic característic d'aproximadament cent aminoàcids que es troba a les cadenes lleugeres i pesants la immunoglobulina. Dominis similars, coneguts com a dominis de tipus immunoglobulina (Ig-like), són presents en moltes altres proteïnes implicades en les interaccions cèl·lula-cèl·lula i de reconeixement de l'antigen, i defineixen la superfamília de les immunoglobulines.

domini proteic

Part d'una proteïna que té una estructura terciària específica. Les proteïnes més grans poden tenir diversos dominis.

donador d'electrons

Molècula que fàcilment cedeix un electró, la qual cosa provoca la seua oxidació.

dorsal

Que té relació amb o està ubicat a la part posterior d'un animal. També s'aplica a la superfície superior d'una fulla, ala, etc.

dorsiventral

Referit a l'eix que s'estén des de la zona posterior a la zona ventral d'un animal o des del cara superior a la cara inferior d'una estructura.

Drosophila melanogaster

Espècie de mosca petita, comunament anomenada mosca de la fruita, molt utilitzada en els estudis genètics de desenvolupament.

E

ectoderma

Teixit embrionari que és el precursor de l'epidermis i del sistema nerviós.

edició d'ARN

Producció d'un ARNm funcional mitjançant la inserció o l'alteració de nucleòtids individuals en una molècula d'ARN després que se sintetitza.

efecte de posició

Efecte segons el qual la posició en què el gen es troba al cromosoma es pot expressar de diferent manera.

elastina

Proteïna hidrofòbica que forma fibres extensibles extracel·lulars (fibres elàstiques) que donen als teixits capacitat d'estirament i posterior recuperació.

electró

Partícula subatòmica amb càrrega negativa que generalment ocupa orbitals al voltant del nucli d'un àtom.

electroforesi en gel de poliacrilamida amb SDS

Tècnica utilitzada per a separar una mescla de proteïnes d'acord amb la seua mobilitat electroforètica en passar a través d'un gel que conté dodecilsulfat sòdic (SDS).

element aïllant

Seqüència d'ADN que impedeix que una proteïna reguladora d'un gen, unida a l'ADN en la regió de control d'un gen, influïsca en la transcripció de gens adjacents.

element transposable

Segment d'ADN que pot moure's des d'una posició a una altra en el genoma. Sol denominar-se transposó.

embriogènesi

Desenvolupament d'un embrió a partir d'un òvul fecundat.

empremta d'ADN

Tècnica per a la determinació de la seqüència d'ADN a la qual s'adhereix una proteïna d'unió a ADN.

empremta genòmica

Situació en la qual un gen s'expressa o no expressa en l'embrió en funció de quin dels pares és del que s'hereta.

endocitosi

Absorció de material en una cèl·lula mitjançant una invaginació de la membrana plasmàtica i la internalització d'aquell dins d'una vesícula amb membrana.

endocitosi en fase líquida

Tipus d'endocitosi en què petites vesícules s'invaginen internament des de la membrana plasmàtica, i porten el líquid extracel·lular i algun material dissolt a la cèl·lula. (Vegeu també pinocitosi).

endocitosi mediada per receptor

Endocitosi provocada per la unió de la unió d'un receptor determinat i el corresponent lligand, amb la finalitat d'incorporar específicament al lligand. Posteriorment, el receptor serà reciclat cap a la membrana plasmàtica per començar el cicle. Ocorre, per exemple, en el procés de captura de les lipoproteïnes de baixa densitat (que contenen colesterol).

endoderma

Teixit embrionari que és el precursor del tub digestiu i dels òrgans associats.

endosoma

Orgànul amb membrana que, en cèl·lules animals, transporta materials recentment ingerits per endocitosi i passa, en molts d'aquests, als lisosomes per a degradar-se.

endosoma de reciclatge

Vesícula formada per un fragment d'endosoma, que és l'intermediari en el reciclatge de receptors que tornen a la membrana cel·lular.

energia d'activació

Energia addicional que ha de ser adquirida per àtoms o molècules, a més de la seua energia de l'estat fonamental, per a emprendre una reacció química particular.

energia d'enllaç

Força de l'enllaç químic entre dos àtoms, mesurada per l'energia en quilocalories o quilojoules necessaris per a trencar-lo.

energia lliure (G)

Energia que es pot extraure d'un sistema per a dur a terme reaccions. Té en compte els canvis en l'energia i l'entropia.

enllaç covalent

Unió química estable entre dos àtoms, produïda pel fet de compatir un o més parells d'electrons.

enllaç d'alta energia

Enllaç covalent que, en hidrolitzar-se, allibera una quantitat inusualment gran de l'energia lliure en les condicions existents en una cèl·lula. Un grup unit a una molècula mitjançant un enllaç com aquest es transfereix fàcilment d'una molècula a una altra. Els exemples inclouen els enllaços fosfodièster en l'ATP (transfereix fosfat) i el tioèster en acetil CoA (transfereix un grup acetil).

enllaç disulfur (SS)

Enllaç covalent format entre dos grups sulfhidrils (-SH) de cisteïnes. Pot unir dues proteïnes entre si o diferents parts de la mateixa proteïna. Format al reticle endoplasmàtic de les cèl·lules eucariotes.

enllaç fosfodièster

Conjunt d'enllaços covalents, enllaços èster, formats entre dos grups hidroxil (–OH) i un mateix grup fosfat (-PO4). Aquest enllaç uneix nucleòtids adjacents en l'ARN o ADN.

enllaç iònic

Unió que resulta de l’atracció electrostàtica entre els ions de distint signe, és a dir, un ió fortament electropositiu (baixa energia d'ionització) i un altre de fortament electronegatiu (alta afinitat electrònica). Es dóna quan en l'enllaç un dels àtoms capta electrons de l’altre.

enllaç peptídic

Enllaç covalent que es forma entre dues molècules quan un grup carboxil (-COOH) d'una molècula reacciona amb un grup amino (-NH2) de l'altra, i s'allibera una molècula d’aigua. S'observa usualment entre aminoàcids dels pèptids.

enllaç tioèster

Enllaç d'alta energia format per una reacció de condensació entre un grup àcid (-COOH) i un grup tiol (-SH); vist. El trobem, per exemple, en l'acetil CoA i en molts complexos enzim-substrat.

entrecreuament

Vegeu entrecreuament cromosòmic.

entrecreuament cromosòmic

Intercanvi d'alguna secció d'ADN entre els cromosomes homòlegs duplicats i aparellats en la primera divisió meiòtica. Com que hi participen fins a quatre cromàtides, el resultat és la formació de dues o més molècules d'ADN amb material procedent de cromosomes diferents. Al final del procés apareixen els quiasmes.

entropia

Quantitat termodinàmica que mesura el grau de desordre d'un sistema; com més gran és l'entropia, major és el desordre.

enzim

Proteïna que catalitza una reacció química específica.

enzim proteolític

Vegeu proteasa.

epidermis

Capa epitelial que cobreix la superfície externa del cos. Disposa de diferents estructures en diferents grups d'animals. La capa externa de les plantes amb teixits també es diu epidermis.

epinefrina

Vegeu adrenalina.

epiteli

Tipus de teixit que forma una capa cel·lular compacta, amb un o més estrats cel·lulars, que cobreixen la superfície externa de l'organisme o les seues cavitats internes.

epítop

Vegeu determinant antigènic.

equació de Nernst

Expressió quantitativa que relaciona la proporció de les concentracions d'un ió als dos costats d'una membrana permeable amb la diferència del voltatge a través de la membrana.

equilibri

Estat en què no hi ha cap canvi net en un sistema. Per exemple, l'equilibri s'aconsegueix en una reacció química quan les taxes d'avanç i de retrocés són iguals.

eritròcit

Cèl·lula de la sang dels vertebrats que conté hemoglobina i transporta oxigen dels pulmons als teixits i diòxid de carboni en sentit contrari.

eritropoetina

Factor de creixement que estimula la producció d'eritròcits. Es produeix al renyó i actua sobre les cèl·lules precursores a la medul·la òssia.

Escherichia coli

Bacteri en forma de vareta que normalment es troba al còlon dels humans i d'altres mamífers. S'utilitza àmpliament en la investigació biològica.

espai de la matriu

Compartiment central d'un mitocondri delimitat per la membrana mitocondrial interna.

espai intermembrana

Subcompartiment que hi ha entre les membranes mitocondrials o del cloroplast interna i externa.

espectrina

Proteïna que s'associa a la cara citosòlica de la membrana plasmàtica d'algunes cèl·lules per donar-li resistència mecànica.

espermatogènesi

Procés mitjançant el qual es formen els espermatozoides.

espermatozoide

Gàmeta masculí madur dels animals. Té motilitat, gràcies a un flagel, i és de menors dimensions que l'òvul que fecundarà.

esquelet polipeptídic

Cadena de nitrògens i carbonis units per enllaços peptídics, d'una proteïna o polipèptid. D'aquest esquelet ixen les cadenes laterals dels aminoàcids.

estat de transició

Estructura que es forma de manera transitòria en el curs d'una reacció química i té l'energia lliure més alt que qualsevol intermedi de reacció. La seua formació és una etapa limitadora de la velocitat en la reacció.

èster

Molècula formada per la reacció de condensació d'un grup alcohol (-OH) amb un grup àcid (-COOH). Els grups fosfat generalment formen èsters quan s'enllacen a una segona molècula.

estereocili

Especialitzacions apicals de la membrana plasmàtica presents en certes cèl·lules epitelials. Tenen una estructura pareguda als microvil·li però són més grans.

esteroide

Lípid caracteritzat per un nucli tetracíclic de carboni amb quatre anells fusionat. En són exemples les hormones testosterona i els estrògens.

estroma

Espai del cloroplast entre la membrana tilacoïdal i la interna de la coberta, on trobem els enzims que incorporen CO2 als sucres i també els que processen ADN.

estructura primària

Estructura que indica l'ordre en què estan disposats els monòmers en un polímer.

estructura quaternària

Estructura tridimensional que adquireixen les proteïnes quan s'uneixen a altres proteïnes per formar un complex proteic.

estructura secundària de les proteïnes

Patró de plegament regular de molècules polimèriques. En el cas de les proteïnes, hi ha l'hèlix alfa i la fulla plegada beta.

estructura terciària

Forma tridimensional complexa d'una cadena de polímer plegada. Té especial importància a les proteïnes i a l'ARN.

etil (-CH2-CH3)

Grup químic hidròfob derivat de l'età (CH3-CH3).

eucariota

Organisme format per una o més cèl·lules que tenen un nucli diferenciat i citoplasma. Inclou totes les formes de vida, excepte els virus i procariotes (bacteris i arqueobacteris).

eucromatina

Regió d'un cromosoma interfàsic que presenta un aspecte difús, normalment associat a una major expressió gènica, en oposició a la que apareix més condensada, anomenada heterocromatina.

exclusió al·lèlica

Procés pel qual un dels dos al·lels d'un gen és silenciat i l'altre s'expressa amb normalitat. Alternativament, pot ocórrer que s'expressen els dos gens però la proteïna transcrita d'un dels al·lels siga eliminada.

exó

Segment d'un gen eucariota que consisteix en una seqüència de nucleòtids que apareix representat en l'ARN missatger, l'ARN de transferència o ARN ribosòmic finals. En els gens codificadors de proteïnes, els exons codifiquen els aminoàcids de la proteïna. Adjacent als exons, generalment hi ha un segment d'ADN no codificador, anomenat intró.

exocitosi

Procés pel qual la majoria de les molècules se secreten des d'una cèl·lula eucariota. Aquestes molècules s'empaqueten en vesícules envoltades per membrana i es fusionen amb la membrana plasmàtica, per alliberar el seu contingut a l'exterior.

expressió

Producció d'un fenotip observable per un gen que, generalment, desencadena la síntesi d'una proteïna.

extrem menys (-)

Extrem d'un microtúbul o d'un filament d'actina en el qual l'addició de monòmers ocorre més lentament.

extrem més (+)

Extrem d'un microtúbul o d'un filament d'actina en el qual l'addició de monòmers ocorre més ràpidament.

F

factor de creixement

Molècula de senyalització extracel·lular polipeptídida que pot estimular una cèl·lula a créixer o proliferar. Són, per exemple, el factor de creixement epidèrmic (EGF) i el factor de creixement derivat de plaquetes (PDGF). La majoria dels factors de creixement també tenen altres accions, com regular el moviment intracel·lular.

factor de supervivència

Senyal extracel·lular requerit per una cèl·lula per a sobreviure. En absència d'aquest, la cèl·lula iniciarà l'apoptosi i morirà.

factor de transcripció

Proteïna que s'uneix al voltant de la caixa TATA i que és requerida per a la iniciació de la transcripció de la majoria de gens eucariotes.

factor d'elongació

Proteïna necessària per a l'addició d'aminoàcids a les cadenes de polipèptids en creixement en els ribosomes.

factor d'iniciació

Proteïna que promou l'associació adequada dels ribosomes amb l'ARN missatger i es requereix per a la iniciació de la síntesi de proteïnes.

factor d'intercanvi de nucleòtids de guanina (GEF)

Proteïna que s'uneix a una proteïna d'unió a GTP i l'activa, provocant-li que allibere el GDP fortament unit per a substituir-lo per GTP.

FADH2 (flavina adenina dinucleòtid reduït)

Molècula transportadora activada que és produeix pel cicle de l'àcid cítric.

fag

Vegeu bacteriòfag.

fagòcit

Atribuït a qualsevol cèl·lula present a la sang o altres teixits animals (per exemple neutròfil i macròfag) capaç de captar microorganismes i restes cel·lulars per fagocitosi.

fagocitosi

Tipus especial d'endocitosi per la qual algunes cèl·lules (neutròfils i macròfags) envolten algun material gran per digerir-lo posteriorment. Aquest procés també el poden realitzar organismes unicel·lulars com Ameoeba proteus.

fagosoma

Gran vesícula amb membrana que es forma com a resultat de la fagocitosi. Conté el material extracel·lular capturat que haurà de ser digerit.

fase G1

Fase del cicle cel·lular eucariota, ubicat entre el final de la citocinesi (fase M) i l'inici de la síntesi d'ADN (fase S).

fase G2

Fase del cel·lular eucariota, entre el final de la síntesi d'ADN (fase S) i el començament de la mitosi (fase M).

fase M

Període del cicle cel·lular eucariota durant el qual el nucli es duplica. És posterior a la fase G2 i anterior a la G1.

fase S

Període, dins del cicle cel·lular eucariota, en el qual es duplica l'ADN.

fecundació

La fusió dels gàmetes masculí i femení (haploides) per a formar un zigot diploide, que esdevindrà un nou individu.

fenotip

Conjunt de caràcters visibles d'un organisme que són la manifestació externa del genotip en un ambient determinat.

fermentació

Via metabòlica anaeròbica que produeix energia en la qual el piruvat produït per glicòlisi es converteix, per exemple, en lactat o etanol, amb la conversió de NADH a NAD+.

fibril·la de col·lagen

Estructura extracel·lular formada per assemblatge de subunitats secretades de col·lagen. És un abundant constituent de la matriu extracel·lular en molts teixits animals i forma, per exemple, els tendons.

fibroblast

Tipus de cèl·lula principal del teixit connectiu. Forma una matriu extracel·lular rica en col·lagen i altres macromolècules. Pot migrar i proliferar fàcilment en les ferides i en cultiu.

fibronectina

Proteïna de la matriu extracel·lular que està implicada en l'adhesió de les cèl·lules a la matriu i en el guiament de les cèl·lules migrants durant l'embriogènesi. Les integrines de la superfície cel·lular s'uneixen a la fibronectina.

filament d'actina

Filament proteic helicoïdal format per la polimerització de molècules d'actina globulars. És un constituent important del citosquelet de totes les cèl·lules eucariotes i part de l'aparell contràctil del múscul esquelètic.

filament intermedi

Filament d'uns 10 nm de diàmetre constituït per unes proteïnes fibroses. Forma xarxes al citoplasma de les cèl·lules animals. És un dels tres tipus més prominents de filaments del citosquelet.

filogènia

Història evolutiva d'un organisme o d'un grup d'organismes. Sol representar-se com un diagrama de línies anomenat arbre filogenètic.

filopodi

Protrusió primeta de la superfície cel·lular, amb un reforçament intern de filaments d'actina; generat a l'avantguarda d'una cèl·lula animal que s'arrossega.

filtre de selectivitat

Part de l'estructura d'un canal iònic que determina quins ions poden travessar-lo.

fixació de carboni

Procés pel qual els organismes fotosintètics incorporen àtoms de carboni a partir de diòxid de carboni atmosfèric en sucres. La segona etapa de la fotosíntesi.

fixació del nitrogen

Procés bioquímic dut a terme per alguns bacteris que converteix el nitrogen molecular de l'atmosfera en amoníac, donant lloc finalment a diversos metabòlits que contenen nitrogen.

fixador

Reactiu químic tal com formaldehid o tetròxid d'osmi utilitzat per conservar les cèl·lules que va a a ser estudiades per microscòpia. Les mostres tractades amb aquests reactius es diu que estan fixades, i el procés s'anomena fixació.

flagel

Extensió llarga d'una cèl·lula eucariota amb aspecte de pèl. És capaç de realitzar moviments de sacsejada repetits gràcies a l'axonema que té al seu interior, la qual cosa proporciona capacitat de la natació a les cèl·lules portadores. Les cèl·lules amb flagels solen presentar un o dos flagels. Els flagels bacterians són més petits i completament diferents tant quant a l'estructura com pel mecanisme d'acció.

fluoresceïna

Colorant fluorescent que emet fluorescència verda quan s'il·lumina amb llum blava o llum ultraviolada.

fong

Regne dels organismes eucariotes, que inclou els llevats, floridures i fongs. Moltes malalties de les plantes i un nombre relativament petit de les malalties animals són causades per fongs.

força de van der Waals

Tipus de enllaç no covalent i dèbil que es forma a curta distància entre els àtoms no polars.

força hidrofòbica

Força exercida per la xarxa d'enllaços d'hidrogen de les molècules d'aigua que manté dues superfícies no polars juntes mitjançant l'exclusió d'aigua entre elles.

força motriu de protons

Força que mou els protons d'una cara a l'altra d'una membrana com a resultat del gradient electroquímic.

forma natural

Forma normal, no mutant d'un organisme; la que es pot trobar a la natura.

forqueta de replicació

Regió d'una molècula d'ADN que està replicant-se, té forma de i grega (Y), en la qual les dues cadenes filles estan formades i separades.

fosfatasa

Enzim que elimina grups fosfat d'alguna molècula.

fosfatasa de proteïnes

Enzim que elimina un grup fosfat d'una proteïna per hidròlisi.

fosfatidilinositol

Un fosfolípid d'inositol que trobem a les membranes cel·lulars.

fosfoinosítid

Vegeu fosfatidilinositol.

fosfolípid

El principal grup de lípids utilitzats per a construir les membranes biològiques. Generalment està format per dos àcids grassos units per un fosfat de glicerol a una varietat de grups polar. És una molècula amfipàtica.

fosforilació

Reacció per la qual s'afegeix un grup fosfat (-PO43-) a una molècula.

fosforilació de proteïnes

Addició catalitzada per una cinasa d'un grup fosfat a una cadena lateral d'una proteïna.

fosforilació oxidativa

Procés que ocorre als bacteris i als mitocondris en els que es forma ATP, a partir d'ADP i fosfat inorgànic, per la transferència d'electrons des de molècules alimentàries a l'oxigen molecular. Hi intervé la generació d'un gradient de protons a través d'una membrana i acoblament quimiosmòtic.

fotó

Partícula elemental de la llum i altres radiacions electromagnètiques.

fotofosforilació no cíclica

Procés fotosintètic que, en plantes i cianobacteris, produeix ATP i NADPH.

fotoreceptor

Cèl·lula o molècula que és sensible a la llum.

fotosíntesi

Procés químic i metabòlic específic de les plantes, algues i d'alguns bacteris pel qual se sintetitzen substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques (CO2 i aigua) utilitzant l'energia lluminosa.

fotosistema

Complex multiproteic implicat en la fotosíntesi que captura l'energia de la llum solar i la converteix en formes útils d’energia.

fragments d’Okazaki

Sèrie relativament curta d'ADN creada sobre la cadena retardada durant el procés de replicació de l’ADN. S'uneixen ràpidament per l’ADN ligasa per a formar una cadena d'ADN contínua.

fragmoplast

Estructura composta per microtúbuls i filaments d’actina que determina el pla de divisió d’una cèl·lula vegetal i guia la formació de la placa cel·lular.

FRET

Abreviatura habitual de transferència d'energia de ressonància fluorescent. Vegeu-ne ací la definició.

fulla plegada beta

Patró de plegament, comú en proteïnes, en el que diferents seccions de la cadena d'aminoàcids del polipèptid es disposen unes al costat de les altres, unides entre si per ponts d'hidrogen entre els àtoms de la cadena principal del polipèptid.

fus mitòtic

Conjunt de microtúbuls, i proteïnes associades, que es forma entre els pols d'una cèl·lula eucariota durant la mitosi i que serveix per a desplaçar els cromosomes duplicats i separar les cromàtides germanes.

fusió cel·lular

Procés en el qual les membranes plasmàtiques de dues cèl·lules es fusionen i permeten així que els dos citoplasmes es barregen.

G

G

Abreviatura habitual d'energia lliure. Vegeu-ne ací la definició.

G0

Fase G-"zero ". Estat de retirada del cicle de divisió cel·lular eucariòtic per entrada en una fase G1 de repòs. És l'estat habitual de les cèl·lules diferenciades.

GAG

Abreviatura habitual de glicosaminoglicà. Vegeu-ne ací la definició.

gàmeta

Cèl·lula haploide especialitzada, espermatozoide o òvul, que participa en la reproducció sexual.

gangliòsid

Qualsevol glicolípid que té un o més residus d'àcid siàlic en la seua estructura. Es troba a la membrana plasmàtica de les cèl·lules eucariotes i, especialment abundant, en les cèl·lules nervioses.

ganglis

Clúster de les cèl·lules nervioses i les cèl·lules glials associades situades fora del sistema nerviós central.

gastrulació

L'etapa en l'embriogènesi dels animals durant el qual l'embrió es transforma a partir de la blàstula en la gàstrula, formant-se els tres fulls embrionaris (ectoderma, endoderma i mesoderma).

gel d'electroforesi bidimensional

Tipus d'electroforesi en què la barreja de proteïnes se separa primer en una direcció, per a separar-les pel seu punt isoelèctric, i després en una direcció en angle rectes a la primera, per a separar-les en funció del seu pes molecular. Permet una millor separació de les proteïnes presents a la mostra.

gen

Regió d'ADN que controla una característica hereditària discreta, en general correspon a una sola proteïna o ARN. Aquesta definició inclou tota la unitat funcional, que abasta les seqüències d'ADN que codifiquen proteïnes, les seqüències reguladores no codificadores d'ADN i els introns.

gen ARNr

Gen d'un ARN ribosòmic (ARNr).

gen constitutiu

Gen que serveix una funció requerida en tots els tipus cel·lulars d'un organisme, on s'expressa per igual, independentment de què les cèl·lules tinguen alguna funció especialitzada.

gen estructural

Regió d'ADN que codifica per a una proteïna o d'una molècula d'ARN que forma part d'una estructura o té una funció enzimàtica. Per diferenciar-lo de les regions d'ADN que regulen l'expressió gènica.

gen supressor de tumors

Gens que controlen la proliferació i l'estabilitat genètica de les cèl·lules. Les mutacions genètiques que fan perdre la seua funció augmenten la susceptibilitat al càncer.

gen virulent

Gen que contribueix a la capacitat d'un organisme per causar alguna malaltia.

genètica inversa

Una disciplina que investiga la funció dels gens. Coneixent els gens i les proteïnes corresponents, es creen mutants i s'observen els resultats.

genoma

La totalitat de la informació genètica que pertany a una cèl·lula o un organisme. En particular, l'ADN que transporta aquesta informació.

genòmica

La ciència que estudia les seqüències d'ADN i les propietats de genomes sencers.

genotip

Constitució genètica d'un organisme o cèl·lula individual.

GFP

Abreviatura habitual de proteïna verda fluorescent. Vegeu-ne ací la definició.

giga-

Prefix que indica 10e9, del grec gigas: 'gegant'.

glicerol

Molècula orgànica a partir de la qual es formen moltes altres molècules en la cèl·lula, incloent fosfolípids (C3H8O3).

glicocàlix

Capa externa de les cèl·lules eucariotes, rica en carbohidrats. Està formada per oligosacàrids units a glicoproteïnes de la membrana plasmàtica, a glicolípids, així com a glicoproteïnes i proteoglicans que han sigut secretats i retinguts sobre la superfície cel·lular.

glicogen

Polisacàrid compost exclusivament per unitats de glucosa que s'utilitzen per emmagatzemar l'energia en les cèl·lules animals. Grans grànuls de glicogen són especialment abundants en les cèl·lules hepàtiques i musculars.

glicolípid

Lípid present a les membranes amb un residu de sucre o oligosacàrid unit al cap polar.

glicòlisi

Via metabòlica ubiqua que ocorre al citosol en la que els sucres són incompletament degradades amb la producció d'ATP.

glicoproteïna

Qualsevol proteïna amb una o més cadenes d'oligosacàrids unit covalentment a les cadenes laterals d'aminoàcids. La majoria de les proteïnes secretades i la majoria de les proteïnes exposades a la superfície externa de la membrana plasmàtica són glicoproteïnes.

glicosaminoglicà (GAG)

Polisacàrid lineal i llarg, altament carregat, compost per un parell de sucres que es repeteixen, un dels quals és sempre un sucre amino. Es troba principalment unit covalentment als proteoglicans de la matriu extracel·lular. Alguns exemples són sulfat de condroïtina, àcid hialurònic i heparina.

glicosidació proteica

Addició, posterior a la formació de la proteïna, d'oligosacàrids a les cadenes laterals dels aminoàcids.

glicosilació

El procés d'afegir un o més sucres a una proteïna o a un lípid.

glòbul blanc

Nom general per a totes les cèl·lules sanguínies nucleades que no tenen l'hemoglobina. Inclou limfòcits, neutròfils, eosinòfils, basòfils i monòcits.

glòbul roig

Vegeu eritròcit.

glucosa

Sucre de sis carbonis que juga un paper important en el metabolisme de les cèl·lules vives. S'emmagatzema en forma polimèrica en forma de glicogen en les cèl·lules animals i com midó en les cèl·lules vegetals.

glutaraldehid

Molècula reactiva amb dos grups aldehid que s'utilitza sovint com a un fixador de teixits (C5H8O2).

gradient electroquímic

Influència combinada de la diferència en la concentració d'un ió i la diferència de càrrega elèctrica entre els dos costats d'una membrana. Produeix una força motriu que fa que l'ió es puga moure a través de la membrana.

gradient electroquímic de protons

El resultat d'un gradient de pH combinat (gradient de protons) i el potencial de membrana.

grana

Discs de membrana apilats, units a la membrana tilacoïdal, dels cloroplasts. Contenen clorofil·la i són el lloc de les reaccions de captació de la llum de la fotosíntesi.

grànul cortical

Vesícula de secreció que està present sota la membrana plasmàtica dels òvuls no fecundats, incloent els dels mamífers. Després de la fecundació, el seu contingut és secretat amb la funció d'evitar la fecundació múltiple.

granulòcit

Família de glòbuls blancs que es distingeixen per tenir grànuls citoplasmàtics conspicus. Inclou els neutròfils, els basòfils i els eosinòfils.

greix

Lípid d'emmagatzematge d'energia en cèl·lules. Està compost de triglicèrids, àcids grassos esterificats amb glicerol.

grup acil

Grup funcional derivat d'un àcid carboxílic per eliminació d'un grup hidroxil. La fórmula que el representa és RCO-.

grup alquil

Terme general per a un grup d'àtoms de carboni i hidrogen units covalentment, com ara els grups metílic (-CH3) o etílic (-CH2-CH3). Aquests grups es poden formar mitjançant l'eliminació d'un àtom d'hidrogen d'un alcà.

grup amino

Grup funcional bàsic i dèbil derivat d'amoníac (NH3) en què un o més àtoms d'hidrogen es substitueixen per un altre àtom. La seua fórmula pot ser -NH2, -NHR o -NRR'.

grup carbonil

Estructura que trobem en algunes molècules en les que un àtom de carboni està unit a un àtom d'oxigen per un enllaç doble (>C=O).

grup carboxil

Estructura que trobem en algunes molècules en les que un àtom de carboni està unit a un àtom d'oxigen per un enllaç doble i un grup hidroxil. Un exemple són els aminoàcids (-COOH).

grup hemo

Molècula orgànica cíclica que conté un àtom de ferro. Transporta oxigen a l'hemoglobina i un electró en els citocroms.

grup químic

Conjunt d'àtoms units covalentment que trobem en una molècula més complexa. La seua presència dona propietats específiques a la molècula portadora. Són alguns exemples el grup hidroxil (-OH) i el grup amino (-NH2).

GTP (guanosina 5-trifosfat)

Nucleòsid trifosfat produït per la fosforilació de GDP (difosfat de guanosina). Igual que l'ATP pot alliberar una gran quantitat d'energia lliure per la hidròlisi del seu grup fosfat terminal. Té un paper especial en l'assemblatge de microtúbuls, la síntesi de proteïnes i la senyalització cel·lular.

GTPasa

Activitat enzimàtica que converteix GTP a GDP. També el nom comú que s'utilitza per a les proteïnes d'unió a GTP monomèriques.

H

H+

Fórmula del protó. Vegeu-ne ací la definició.

haploide

Organisme o cèl·lula que té una única dotació cromosòmica. Per exemple, els gàmetes.

hèlix alfa

Patró de plegament, comú en proteïnes, en el que una sèrie d'aminoàcids es plega formant una hèlix dextrogira que és estabilitzada per ponts d'hidrogen entre àtoms d'aminoàcids pròxims (cadascun d'ells amb el quart aminoàcid posterior respectiu de la cadena).

hèlix superenrotllada

Estructura lineal especialment estable que trobem en algunes proteïnes. Es forma per la interacció de segments plegats en hèlix α d'una proteïna (normalment 2 o 3) que es disposen en espiral, unides per forces de van der Waals.

hèlix α

Vegeu hèlix alfa.

hematopoesi

Generació de les cèl·lules de la sang, principalment ocorre a la medul·la òssia.

hemidesmosoma

Unió cel·lular d'ancoratge entre una cèl·lula i la matriu extracel·lular. Està reforçada internament per filaments intermedis.

hemoglobina

Proteïna principal als eritròcits de la sang que s'associa amb O2 per mitjà d'un grup hemo.

hepatòcit

Cèl·lula principal del fetge. Entre altres coses participa en el manteniment dels nivells de glucosa a la sang.

heterocarió

Cèl·lula amb dos o més nuclis genèticament diferents produïda per la fusió de dues o més cèl·lules distintes.

heterocromatina

Regió d'un cromosoma que roman condensada durant la interfase. És transcripcionalment inactiva.

heterodímer

Complex proteic format de dues cadenes polipeptídiques diferents.

heterozigot

Cèl·lula diploide o individu que té dos al·lels diferents d'un o més gens especificats.

hibridació

En biologia molecular, procés mitjançant el qual dues cadenes d'àcid nucleic complementàries formen una doble hèlix. Constitueix la base d'una tècnica poderosa per a detectar seqüències de nucleòtids específiques.

hibridació in situ

Tècnica en la qual una cadena d'ARN monocatenari o ADN s'utilitza per a localitzar, per hibridació, un gen o una molècula d'ARN missatger en una cèl·lula o teixit.

hibridoma

Línia cel·lular utilitzada en la producció d'anticossos monoclonals. S'obté per la fusió de limfòcits B secretors d'anticossos amb cèl·lules d'un tumor de limfòcits.

hidrocarbur

Compost que té només àtoms de carboni i d'hidrogen.

hidrofílic

Molècula polar o part d'una molècula que forma amb molècules d'aigua interaccions energèticament prou favorables per a dissoldre's fàcilment en aigua. (Literalment, 'amant de l'aigua').

hidròfob

Molècula no polar o una part d'una molècula que no pot formar interaccions energèticament favorables amb les molècules d'aigua i, per tant, no es dissol en aigua. (Literalment, 'que odia l'aigua').

hidrolasa àcida

Qualsevol dels diversos enzims hidrolítics (incloent-hi proteases, nucleases, glicosidases, etc.) que tenen la seua activitat òptima a un pH àcid (al voltant de 5,0) i es troben als lisosomes.

hidròlisi

Escissió d'un enllaç covalent amb l'acompanyament de l'addició d'aigua; -H s'afegeix a un producte de l'escissió i -OH, a l'altre.

hidroxil (-OH)

Grup químic que consisteix en un àtom d'hidrogen enllaçat a un oxigen, com en un alcohol.

hipertònic

Qualsevol medi amb una concentració suficientment alta de soluts per a fer que l'aigua es desplace fora d'una cèl·lula, que hi estiga submergida, a causa de l'osmosi.

hipotònic

Qualsevol medi amb una concentració suficientment baixa de soluts per a fer que l'aigua es desplace dins d'una cèl·lula, que hi estiga submergida, a causa de l'osmosi.

histona

Proteïna d'un grup de petites proteïnes riques en arginina i lisina, quatre dels quals participen en la formació del nucleosoma en l'ADN dels cromosomes eucariòtics.

homeobox

Vegeu seqüència homeòtica.

homeodomini

Domini d'ADN que es pot unir a proteïnes i que està present als gens de proteïnes reguladores importants en el desenvolupament animal.

homòleg

Relatiu o pertanyent a òrgans o molècules que són similars pel seu origen evolutiu comú. Habitualment emprat per a proteïnes o seqüències d'àcid nucleic.

homozigot

Cèl·lula diploide o organisme que té dos al·lels idèntics d'un gen especificat o conjunt de gens.

hormona

Substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules. Són missatgers bioquímics a llarga distància.

HPLC

Abreviatura habitual de cromatografia líquida d'alta eficàcia. Vegeu-ne ací la definició.

I

Ig

Abreviatura habitual d'immunoglobulina. Vegeu-ne ací la definició.

immortalització

Canvi en el fenotip d'alguna cèl·lula pel qual adquireix la capacitat de poder dur a terme un nombre il·limitat de divisions cel·lulars. Pot ser el resultat d'una transformació química o viral o de la fusió de les cèl·lules originals amb cèl·lules d'una línia tumoral.

immunoglobulina (Ig)

Molècula d'anticòs (glicoproteïnes del tipus gamma globulina). Els vertebrats superiors tenen cinc classes d'immunoglobulines (IgA, IgD, IgE, IgG i IgM), cadascuna amb un paper diferent en la resposta immune.

immunoprecipitació

Tècnica que utilitza un anticòs per a extraure l'antigen corresponent d'una solució. Permet identificar complexos proteics si s'observa la precipitació conjunta en posar un anticòs específic enfront d'una proteïna.

in vitro

Terme utilitzat pels bioquímics per descriure un procés que té lloc en un extracte lliure de cèl·lules. També s'utilitza pels biòlegs cel·lulars per a referir-se a cèl·lules que creixen en cultiu (in vitro), en oposició a les que creixen en un organisme (in vivo). (Del llatí, 'en el vidre').

in vivo

Terme utilitzat pels bioquímics per a descriure un procés que té lloc en una cèl·lula intacta. També s'utilitza pels biòlegs cel·lulars per a referir-se a processos que ocorren en un organisme sencer, en oposició als que ocorren en cèl·lules que creixen en cultiu (in vitro). (Del llatí, 'en la vida').

inactivació del cromosoma X

Inactivació d'una còpia del cromosoma X en les cèl·lules somàtiques de les femelles dels mamífers.

inducció

En la biologia del desenvolupament, canvi en la destinació del desenvolupament d'un teixit causat per una interacció amb un altre teixit. Tal interacció es diu interacció inductiva.

inestabilitat dinàmica

Propietat de canvi sobtat des del creixement a l'acurtament i viceversa. Aquest comportament el podem trobar als microtúbuls o als filaments d'actina.

informació posicional

Informació que té una cèl·lula o que se li dóna, segons on es trobe dins d'un organisme pluricel·lular.

inhibició per retroalimentació

Tipus de regulació del metabolisme en el qual un enzim que actua en una ruta de reaccions és inhibit per un producte final d'aquesta via.

insaturat

Referent a una molècula que conté un o més dobles o triples enllaços carboni-carboni, com ara isoprè o benzè.

insulina

Hormona polipeptídica que és secretada per les cèl·lules β del pàncrees i ajuda a regular el metabolisme de la glucosa en els animals.

integrina

Membre d'una gran família de proteïnes transmembrana que participen en l'adhesió de les cèl·lules a la matriu extracel·lular.

interfase

Període llarg del cicle cel·lular que hi ha entre una mitosi i el següent. Inclou la fase G1, la fase S i la fase G2.

interleucina

Pèptid o proteïna que intervé principalment en interaccions locals entre leucòcits durant la inflamació i la resposta immune.

intró

Regió no codificadora d'un gen eucariota que es transcriu en una molècula d'ARN però després s'escindeix pel processat de l'ARN durant la producció de l'ARN missatger o altre tipus d'ARN.

inversió

Tipus de mutació en el qual s'inverteix un segment de cromosoma.

Àtom que ha guanyat o perdut electrons i, per tant, ha adquirit una càrrega; per exemple, Na+ i Cl-.

ió hidroni (H3O+)

Molècula d'aigua associada amb un protó addicional.

ionòfor

Petita molècula hidrofòbica que es dissol en bicapes lipídiques i augmenta la permeabilitat als ions inorgànics específics.

isòmer

Molècules formades a partir dels mateixos àtoms en els mateixos enllaços químics, però que tenen diferents conformacions tridimensionals.

isòtop

Formes d'un àtom que difereixen perquè tenen el mateix nombre de protons i electrons però diferent nombre de neutrons. Poden ser estables o radioactius.

isòtop radioactiu

Àtom que té un nucli inestable, que emet radiació en esdevenir més estable.

J

joule

Unitat estàndard de l'energia en el sistema de metro-quilogram. Un joule és l'energia alliberada en un segon per una font d'alimentació d'un watt. Aproximadament igual a 0,24 calories.

K

K

Abreviatura habitual de la constant d'equilibri. Vegeu-ne ací la definició.

Ka

Abreviatura habitual de la constant d'afinitat. Vegeu-ne ací la definició.

Kd

Abreviatura habitual de la constant de dissociació. Vegeu-ne ací la definició.

L

lamel·lipodi

Protrusió cel·lular plana en forma de fulla que és sostinguda per una xarxa de filaments d'actina. Es pot formar a la zona anterior de les cèl·lules animals que es desplacen.

làmina

Proteïna, de la família dels filaments intermedis, que forma la làmina nuclear.

làmina basal

Capa prima de matriu extracel·lular que separa els epitelis del teixit conjuntiu. També la podem trobar, per exemple, envoltant les cèl·lules musculars.

làmina nuclear

Xarxa formada per filaments intermedis que es troba sota la membrana interna de l'embolcall nuclear. La seua composició química són les làmines.

laminina

Proteïna de la matriu extracel·lular que es troba a la làmina basal, on forma una xarxa laminar.

lectina

Proteïna que s'uneix específicament a un sucre. Són abundants a les llavors de plantes i poden utilitzar-se per a purificar glicoproteïnes o per a detectar-les en histologia.

leptotè

Primera fase de la profase I de la meiosi, en què els cromosomes duplicats es condensen i es fan visibles al microscopi.

leucèmia

Càncer de la sang o medul·la òssia, caracteritzat per una proliferació anormal de cèl·lules sanguínies, normalment glòbuls blancs (leucòcits).

leucòcit

Vegeu glòbul blanc.

ligasa

Nom genèric dels enzims que catalitzen la unió de dues molècules amb l'energia obtinguda per la hidròlisi d'un enllaç pirofosfat de l’ATP o d’un trifosfat semblant.

limfa

Líquid incolor derivat de la sang per filtració a través de les parets dels capil·lars. Porta limfòcits en un sistema circulatori especial: els vasos limfàtics.

limfòcit

Varietat de leucòcit agranulòcit que es caracteritza morfològicament per tenir un nucli arrodonit al voltant del qual hi ha molt poc citoplasma. Es classifiquen en limfòcits B i T. Els B es formen principalment a la medul·la òssia i s'encarreguen de sintetitzar anticossos. Els T es formen al tim i participen en la resposta immunitària mediada per cèl·lules.

limfòcit B

Tipus de limfòcit que produeix anticossos.

limfòcit T

Tipus de limfòcit responsable de la immunitat mediada per cèl·lules; inclou tant les cèl·lules T citotòxiques com les cèl·lules T auxiliars.

limfòcit T citotòxic

Tipus de limfòcit T responsable de matar les cèl·lules infectades.

limfòcit T col·laborador

Cèl·lula del sistema immunitari que ajuda a estimular els limfòcits B a produir anticossos i que activa la fagocitosi dels macròfags.

línia cel·lular

Població de cèl·lules, d'origen vegetal o animal, capaces de dividir-se indefinidament en cultiu.

línia germinal

Llinatge de cèl·lules d'un organisme que formen, per diferents processos de diferenciació, les cèl·lules sexuals (els gàmetes). Aquestes seran les úniques cèl·lules que podran participar en el procés de formació d'un nou organisme mitjançant la fecundació sexual. La resta de cèl·lules de l'organisme s'anomenen cèl·lules somàtiques.

línia Z

Vegeu disc Z.

lipasa

Tipus d'enzim que catalitza la hidròlisi dels triglicèrids en àcids grassos i glicerol, gràcies a la seua capacitat d'hidrolasa acil-èster.

lípid

Molècula orgànica insoluble en aigua però soluble en dissolvents orgànics. En són exemple els fosfolípids de les membranes cel·lulars.

lipofílic

Vegeu hidròfob.

lipoproteïna de baixa densitat

Gran complex compost d'una sola molècula de proteïna i moltes molècules de colesterol esterificades, juntament amb altres lípids. És la forma en què el colesterol és transportat a la sang per a arribar a les cèl·lules.

liposoma

Vesícula artificial formada per una membrana de fosfolípids i un interior aquós. Una utilitat que té és servir per a introduir enzims, proteïnes o fàrmacs en una cèl·lula.

lisi

Ruptura de la membrana plasmàtica d'una cèl·lula, que dóna lloc a l'alliberament de citoplasma i la mort de la cèl·lula.

lisosoma

Orgànul cel·lular amb membrana que conté diversos enzims digestius. Aquests enzims són actius si el pH és àcid.

lisozim

Enzim mucolític del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi. Això li dóna propietats antibiòtiques.

llevat

Terme comú per a diverses famílies de fongs unicel·lulars que, amb els seus enzims, produeixen fermentacions en productes orgànics naturals, com ara en l'elaboració de cervesa i la fabricació de pa. També hi ha alguns patògens (és a dir, espècies que causen malaltia).

lligand

Qualsevol molècula que s'uneix a un lloc específic d'una proteïna o una altra molècula.

lloc actiu

Vegeu centre actiu.

lloc d'unió

Regió a la superfície d'una molècula (generalment una proteïna o àcid nucleic) que pot interactuar amb una altra molècula a través de la unió no covalent.

lloc regulador

Lloc de l'enzim, diferent del centre actiu, on es poden unir altres molècules que afecten l'activitat enzimàtica.

locus

Posició d'un gen en un determinat cromosoma.

LTP

Abreviatura habitual de potenciació a llarg termini. Vegeu-ne ací la definició.

lumen

Cavitat tancada per un full epitelial (en un òrgan, per exemple l'interior de l'intestí) o per una membrana (en una cèl·lula, per exemple, l'interior del reticle endoplasmàtic).

lumen del reticle endoplasmàtic

Espai tancat i definit per la membrana del reticle endoplasmàtic.

M

M6P

Abreviatura habitual de manosa 6-fosfat. Vegeu-ne ací la definició.

macròfag

Cèl·lula amb capacitat fagocítica present al teixit conjuntiu. Deriva dels monòcits de la sang.

macromolècula

Molècula de gran grandària (les proteïnes, els àcids nucleics i els polisacàrids) i de pes molecular elevat (com a mínim uns quants milers de daltons).

maduració de l'afinitat

Augment progressiu de l'afinitat dels anticossos per l'antigen immunitzant amb el pas del temps després de la immunització.

malaltia autoimmunitària

Estat patològic en què el cos crea una resposta immunitària contra un o més dels seus antígens potencials, de manera que s'altera la funció de la molècula o de la cèl·lula on es trobe aqueix antigen.

malaltia priònica

Malaltia produïda per un prió. Un exemple n'és l'encefalopatia espongiforme (Creutzfeld-Jacob o malaltia de les vaques boges).

malària

Malaltia produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles que n'estiguen infectats.

maligne

Relatiu als tumors i les cèl·lules tumorals que són invasius i/o capaços d'experimentar metàstasi. Un tumor maligne és un càncer.

manosa 6-fosfat (M6P)

Marcador específic d'oligosacàrids de les glicoproteïnes destinades als lisosomes.

MAP

Abreviatura habitual de proteïna associada a microtúbuls. Vegeu-ne ací la definició.

mapa de restricció

Representació gràfica d'una molècula d'ADN que indica els punts de tall per a diferents enzims de restricció.

mapa genètic

Mapa dels cromosomes en què la distància relativa entre els gens es determina per la quantitat de recombinacions genètiques que es produeixen entre aquells.

mapa peptídic

Patró bidimensional (en paper o gel) format per la separació de la barreja de pèptids produïts per la digestió parcial d'una proteïna.

marca

Grup químic, àtom radioactiu o tint fluorescent afegit a una molècula per a seguir el seu progrés a través d'una reacció bioquímica o per a localitzar-la espacialment. També, com a verb (marcar), afegir un grup o àtom a una cèl·lula o molècula.

matriu extracel·lular

Complexa xarxa de polisacàrids (com ara glicosaminoglicans o cel·lulosa) i proteïnes (com ara col·lagen) secretades per les cèl·lules. Serveix com a element estructural en els teixits i també influeix en el seu desenvolupament i fisiologia.

Vegeu segon missatger.

mediador local

Molècula senyal secretada que actua a les zones pròximes sobre cèl·lules adjacents.

mega-

Prefix que denota 10e6. (Del grec megas: 'enorme', 'de gran abast').

megacariòcit

Cèl·lula gegant de la medul·la òssia, amb un nucli voluminós i lobulat, que origina les plaquetes.

meiosi

Tipus especial de divisió cel·lular pel qual es produeixen els òvuls i els espermatozoides. Es compon de dues divisions nuclears successives amb una única de replicació de l'ADN. Es formen quatre cèl·lules filles haploides a partir d'una cèl·lula diploide inicial.

melanòcit

Cèl·lula que produeix el pigment obscur anomenat melanina. Responsable de la pigmentació de la pell i el cabell.

membrana

Bicapa de lipídica amb proteïnes associades que envolta les cèl·lules i, en cèl·lules eucariotes, molts orgànuls també.

membrana externa

Membrana adjacent al citosol en els orgànuls amb dues membranes.

membrana interior

Membrana més interna de les dues que envolten alguns orgànuls. En el cas del mitocondri, és la que tanca la matriu i conté els complexos proteics de la cadena de transport d'electrònic.

membrana interna

Membrana de la cèl·lula eucariòtica diferent de la membrana plasmàtica. Les membranes del reticle endoplasmàtic i del complex de Golgi en són exemples.

membrana negra

Bicapa lipídica plana artificial que actua com a membrana.

membrana nuclear externa

Membrana més exterior de les dues nuclears. Continua amb el reticle endoplasmàtic i pot presentar ribosomes a la cara citosòlica.

membrana nuclear interior

Membrana més interna de les dues nuclears. Conté llocs d'unió per a la cromatina i la làmina nuclear a la seua cara interna.

membrana plasmàtica

Membrana que envolta tota cèl·lula viva.

memòria immunològica

Estat de llarga duració que segueix a una resposta immune primària en molts antígens, en què la posterior trobada amb l'antigen provocarà una resposta immune secundària ràpida.

meristema

Teixit de les plantes embriòfites format per cèl·lules indiferenciades i amb capacitat mitòtica. Les cèl·lules que es formen podran diferenciar-se per donar lloc diferents tipus de teixits. El trobem, per exemple, als extrems de les tiges i de les arrels.

mesènquima

Teixit embrionari que té les funcions del teixit connectiu. Conté cèl·lules i una matriu extracel·lular poc densa.

mesoderma

Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació. Donarà lloc al teixit connectiu, els músculs, l'esquelet i altres òrgans interns.

metabolisme

Conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme (unicel·lular o pluricel·lular) per mantenir-lo viu. Aquests processos permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les estructures i respondre al seu medi.

metafase

Etapa de la mitosi en què els cromosomes estan fermament units al fus mitòtic i ubicats al seu equador, però encara no han segregat les seues cromàtides cap als pols oposats.

metaplàsia

Adaptació cel·lular reversible que implica un canvi en el patró d’expressió que condueix a una diferenciació cel·lular diferent. Es produeix fonamentalment als epitelis, ja que les seues cèl·lules són les que es troben en contacte amb l’exterior, però també es pot trobar en cèl·lules mesenquimàtiques.

metàstasi

Dispersió de cèl·lules canceroses des del seu lloc d'origen a altres llocs de l'organisme.

metil (-CH3)

Grup químic hidròfob derivat de metà (CH4).

metilació de l'ADN

Addició d'un grup metil a l'ADN. La metilació intensiva de la citosina s'utilitza en els vertebrats per a mantenir gens en un estat inactiu.

MHC

Abreviatura habitual de complex principal d'histocompatibilitat. Vegeu-ne ací la definició.

micra

Vegeu micròmetre.

micro-

Prefix que denota 10e-6.

microelèctrode

Segment d'un tub de vidre estirat amb calor per a obtenir una punta fina. S'utilitza per a penetrar en una cèl·lula per estudiar-ne la fisiologia o injectar-hi corrents elèctrics o molècules.

microfilament

Vegeu filament d'actina.

micrografia

Fotografia d'una imatge observada amb ajuda d'un microscopi. Pot ser electrònica o òptica, en funció del tipus de microscopi utilitzat.

microinjecció

Injecció de molècules dins d'una cèl·lula fent ús de micropipetes.

micròmetre

Unitat de mesura sovint utilitzada en l'estudi de cèl·lules i orgànuls. Equival a 10-6 metres i es representa µm.

micropipeta

Vegeu microelèctrode.

microscopi confocal

Tipus de microscopi de fluorescència informatitzat que utilitza un làser per a il·luminar la mostra. La seua configuració permet il·luminar un punt i recollir-ne específicament la fluorescència. Un rastreig seqüencial permet obtenir una "secció òptica" (bidimensional) i la suma de diferents seccions permet una reconstrucció tridimensional.

microscopi de camp clar

Microscopi òptic en què la imatge s'obté per la simple transmissió de la llum a través de l'objecte que s'està veient. És el més habitual als laboratoris.

microscopi de contrast de fases

Microscopi òptic que és capaç de mostrar de manera evident la interferència que experimenta la llum quan travessa un material amb diferent índex de refracció, per exemple, diferents parts d'una cèl·lula. Té molta utilitat per a observar cèl·lules vives en cultiu.

microscopi de fluorescència

Microscopi dissenyat per a mostrar el que s'ha tenyit amb tints fluorescents. Similar al microscopi òptic convencional, però la llum d'il·luminació passa a través d'un conjunt de filtres abans d'arribar a la mostra, per a triar aquelles longituds d'ona que exciten el colorant. També hi ha un altre conjunt de filtres abans que arribe a l'ull, per a seleccionar només aquelles longituds d'ona emeses quan el colorant emet fluorescència.

microscopi electrònic

Algun dels tipus de microscopi que utilitza un feix d'electrons per crear la imatge. Els més comuns són els de transmissió o de rastreig.

microscopi electrònic de rastreig

Tipus de microscopi electrònic que proporciona una imatge de la superfície de la mostra.

microscòpia crioelectrònica

Tècnica de microscòpia electrònica en la qual els objectes que seran vists, com macromolècules i virus, es congelen ràpidament.

microscòpia electrònica de criofractura

Tècnica per a l'estudi de l'estructura de les membranes cel·lulars en la qual les membranes d'una cèl·lula congelada es fracturen i es poden estudiar per separat les dues monocapes.

microsoma

Vesícula petita que deriva del reticle endoplasmàtic fragmentat en un procés d'homogeneïtzació de les cèl·lules. Conseqüentment, pot ser rugós o llis.

microtúbul

Estructura llarga i cilíndrica composta per la proteïna tubulina. És una de les tres classes de filaments del citosquelet.

microtúbul cinetocòric

En un fus mitòtic, cadascun dels microtúbuls amb un extrem unit al cinetocor d'un cromosoma.

microtúbuls astrals

En el fus mitòtic, cadascun dels microtúbuls que irradia de l'àster i no està unit al cinetocor d'algun cromosoma.

microvil·li

Projecció cilíndrica de la membrana plasmàtica que es troba a la superfície de les cèl·lules animals i que conté un esquelet intern de filaments d'actina. Un exemple el trobem en les cèl·lules absorbents (enteròcits) de l'intestí.

midó

Polisacàrid de glucosa que té funcions de reserva energètica en les plantes.

mil·li-

Prefix que denota 10e-3.

mioblast

Cèl·lula embrionària, no diferenciada, precursora de les cèl·lules musculars. És per fusió de nombrosos mioblasts que es forma una cèl·lula muscular esquelètica.

miofibril·la

Estructura allargada que conté feixos organitzats d'actina, miosina i altres proteïnes al citoplasma de les cèl·lules musculars. Té capacitat de contracció i presenta un aspecte estriat.

miosina

Família de proteïnes que, consumint ATP, poden desplaçar-se sobre els filaments d'actina.

mitocondri

Orgànul membranós on té lloc la fosforilació oxidativa i la síntesi de la major part de l'ATP de les cèl·lules eucariotes. Presenta dues membranes en la seua estructura: la interna, de major superfície i plegada, i **

mitogen

Substància extracel·lular que, com a factor de creixement, que estimula la proliferació cel·lular.

mitosi

Procés mitjançant el qual es divideix el nucli de les cèl·lules eucariotes. El resultat són dues cèl·lules idèntiques, amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.

modificació posttraduccional

Canvi que s'indueix a una proteïna, mitjançant un enzim, després de ser sintetitzada. Alguns exemples en són acetilació, tall, glicosilació, metilació, fosforilació i prenilació.

mol

X grams d'una substància, on la X representa la seua massa molecular relativa. Un mol consisteix en 6x1023 molècules de la substància.

molar

Referit a la mesura de la concentració d'un solut (expressada en mols) en un solvent determinat (expressat en litres). La seua abreviatura és M.

molècula

Grup d'àtoms units mitjançant enllaç covalent.

molècula d'adhesió cel·lular (CAM)

Proteïna de la superfície d'una cèl·lula animal que intervé en la unió cèl·lula-cèl·lula o en la unió cèl·lula-matriu extracel·lular.

molècula d'adhesió cel·lular neuronal (N-CAM)

Molècula d'adhesió cel·lular de la superfamília de les immunoglobulines, expressada per molts tipus cel·lulars, incloent-hi les neurones.

molècula engabiada

Molècula orgànica dissenyada per a canviar a una forma activa quan s'irradia amb llum d'una longitud d'ona específica. Un exemple n'és l'ATP engabiat.

molècula MHC de classe I

Una de les dues classes de molècula de MHC (complex d'histocompatibilitat). Està present en gairebé tots els tipus de cèl·lules. És capaç de presentar pèptids virals a la superfície de les pròpies cèl·lules que estiguen infectades per virus; això permetrà ser reconegudes pels limfòcits T citotòxics que les destruiran.

molècula MHC de classe II

Una de les dues classes de molècula de MHC (complex d'histocompatibilitat). És present a les cèl·lules presentadores d'antígens "professionals" i presenta pèptids estranys, prèviament fagocitats, als limfòcits T col·laboradors per iniciar la resposta immune.

molècula senyal

Molècula extracel·lular o intracel·lular que provoca la resposta d'una cèl·lula a un estímul generat per altres cèl·lules o per l'entorn.

monòcit

Tipus de glòbul blanc que abandona el flux sanguini i madura, de manera que es converteix en un macròfag dins dels teixits.

monofosfat d'adenosina (AMP)

Mononucleòtid present als àcids nucleics que està constituït pel grup fosfat, el sucre pentosa (ribosa) i la nucleobase adenina. Per addició successiva de grups fosfats dóna lloc a ADP i a ATP.

monòmer

Petit conjunt molecular que pot servir com a subunitat unint-se a altres del mateix tipus per formar una gran molècula o polímer. Per exemple, als microtúbuls cada monòmer està constituït per dos tipus de tubulina units.

monosacàrid

Sucre simple la fórmula general del qual és (CH2O)n.

morfogen

Molècula de senyalització que actua durant el procés de la morfogènesi establint els patrons de creixement dels teixits i determinant la posició de les cèl·lules especialitzades d'un teixit.

mort cel·lular programada

Vegeu apoptosi.

mosaic

En biologia del desenvolupament, un organisme que presenta una mescla de cèl·lules amb diferent genotip.

motiu

Element d'una estructura que es repeteix en molts contextos. Específicament, és un petit domini estructural que pot ser reconegut en una gran varietat de proteïnes.

múscul cardíac

Forma especialitzada de múscul que es troba al cor. Les cèl·lules del múscul cardíac, que són estriades, estan unides entre si per unions cel·lulars.

múscul estriat

Tipus de múscul que conté miofibril·les estriades. En els vertebrats trobem el múscul esquelètic i el cardíac.

mutació

Canvi hereditari en la seqüència de nucleòtids d'un cromosoma.

mutació condicional

Mutació que canvia una proteïna o un ARN de manera que la seua funció s'altera només sota certes condicions, tal com en una inusualment alta o baixa temperatura.

mutació dominant negativa

Mutació que afecta el fenotip dominant per mitjà d'una proteïna o molècula d'ARN defectuós que interfereix amb la funció del producte del gen normal en una cèl·lula.

mutació homeòtica

Mutació que fa que les cèl·lules d'una regió del cos es comporten com si estigueren situades en un altre lloc, de manera que causen una alteració estranya del pla corporal. Per exemple, que apareguen dits dels peus a les mans.

mutació mortal

Mutació que causa la mort de la cèl·lula o de l'organisme que la conté.

mutació puntual

Canvi d'un sol nucleòtid a la regió d'ADN que codifica una proteïna.

mutagènesi dirigida

Mètode de biologia molecular que s'utilitza per a fer canvis específics a la seqüència d'ADN.

mutant

Organisme diferent de la resta dels individus 'normals' de la seua població a causa d'una mutació.

mutant sensible a la temperatura

Organisme o cèl·lula que porta una proteïna alterada genèticament (o molècula d'ARN) que funciona normalment a una temperatura i de manera anòmala a una altra temperatura (generalment superior).

N

NAD+ (nicotinamida adenina dinucleòtid)

Coenzim que participa en una reacció d'oxidació mitjançant l'acceptació d'un ió hidroni (H-). El NADH format és un transportador d'electrons important en la fosforilació oxidativa.

NADP+ (nicotinamida adenina dinucleòtid fosfat)

Transportador activat que intervé en nombroses reaccions metabòliques de síntesi, com, per exemple, la fotosíntesi.

nano-

Prefix que denota 10-9.

nanòmetre

Unitat de longitud utilitzada per a mesurar molècules i orgànuls cel·lulars. 1 nm=10e-3 micròmetres (μm) = 10e-9 metres.

N-CAM

Abreviatura habitual de molècula d'adhesió cel·lular neural. Vegeu-ne ací la definició.

neurita

Prolongació del soma d'una neurona, que pot ser un axó o una dendrita.

neurofilament

Tipus de filament intermedi que es troba en les neurones.

neurona

Cèl·lula especialitzada en processos de recepció, conducció i transmissió de senyals en el sistema nerviós.

neuropèptid

Pèptid secretat per neurones com a molècula de senyalització, en sinapsis o no.

neurotransmissor

Petita molècula de senyalització secretada per la neurona presinàptica i que provoca canvis en la cèl·lula postsinàptica. Alguns exemples en són acetilcolina, glutamat, GABA, glicina i alguns neuropèptids.

neurotransmissor inhibidor

Neurotransmissor que obre canals del transmissió Cl- o K+ a la membrana postsinàptica d'una cèl·lula nerviosa o muscular i, per tant, tendeix a inhibir la generació d'un potencial d'acció.

neutró

Partícula subatòmica sense càrrega que forma part dels nuclis dels àtoms.

neutròfil

Glòbul blanc especialitzat en l'absorció de partícules mitjançant fagocitosi i que penetra en teixits infectats o inflamats.

nicotinamida adenina dinucleòtid

Vegeu NAD+.

nicotinamida adenina dinucleòtid fosfat

Vegeu NADP+.

nm

Abreviatura habitual de nanòmetre. Vegeu-ne ací la definició.

NO

Fórmula de l'òxid nítric. Vegeu-ne ací la definició.

nombre d'Avogadro

6,23x10e23. És el nombre d'àtoms en un gram d'hidrogen. Per extensió, el nombre d'àtoms o molècules que hi ha en una massa, expressada en grams, idèntica al pes atòmic o molecular en qüestió.

notocordi

Eix dur, fibrós i elàstic que s'estén al llarg del cos de tots els embrions cordats. En els vertebrats acaba incorporant-se dins la columna vertebral.

NSF (factor sensible a N-etilmaleimida)

Proteïna amb activitat ATP-asa que desmunta un complex format per les SNARE-v i SNARE-t.

N-terminal

Vegeu amino terminal.

nucleació

Etapa crítica d'assemblatge d'una estructura polimèrica, com, per exemple, un microtúbul, durant la qual uns pocs monòmers s'agreguen de manera correcta per iniciar el procés de polimerització. Habitualment és el pas limitant del procés d'assemblatge.

nucleasa de restricció

Nucleasa que pot trencar la molècula d'ADN en un lloc específic (una determinada sèrie de nucleòtids). Aquesta classe d'enzims s'empren molt en la tecnologia d'ADN recombinant.

nuclèol

Petit corpuscle nuclear que té com a funció principal la síntesi d’ARN ribosòmic i formació de les subunitats del ribosoma.

nucleoporina

Cadascuna de les proteïnes que formen els porus nuclears.

nucleòsid

Compost resultant de la unió covalent d'una base nitrogenada (pirimidínica o púrica) a una pentosa, un sucre de cinc àtoms de carboni (ribosa o desoxiribosa).

nucleosoma

Estructura bàsica que trobem a les fibres de cromatina eucariòtica descondensada. La seua organització consisteix en una cadena curta de l'ADN que envolta un nucli central d'histones.

nucleòtid

Unitat estructural bàsica dels àcids nucleics, és a dir, que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules. Estan composts per molècules d'àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa.

nucli

Orgànul de les cèl·lules eucariotes que conté el material genètic de la cèl·lula i que està limitat per un doble sistema de membranes.

O

O-glicosilació

Addició d'alguna cadena d'oligosacàrid a una proteïna, pel grup hidroxil (-OH) lliure d'alguna serina o treonina.

oligodendròcits

Tipus de cèl·lula glial del sistema nerviós central dels vertebrats que forma la beina de mielina al voltant dels axons.

oligòmer

Compost de natura polimèrica (pèptid, sacàrid o àcid nucleic) format per unes poques molècules de monòmer.

oligosacàrid

Glúcid format per una cadena curta de monosacàrids units per enllaços O-glicosídics, amb un nombre reduït d'unitats monomèriques, entre 2 i 10.

oligosacàrid complex

Cadena de sucres units a una glicoproteïna. Es genera pel processament, al complex de Golgi, de l'oligosacàrid que inicialment s'uneix en el reticle endoplasmàtic.

oligosacàrid unit a N

Cadena de sucres unida a una proteïna a través del grup -NH2 d'una asparagina.

oncogen

Gen mutat que té un caràcter dominant i ajuda a convertir una cèl·lula normal en una cèl·lula tumoral. Els oncogens, abans de mutar, s'anomenen protooncogens i participen en la regulació de la proliferació cel·lular i en el manteniment de l'estabilitat genètica.

oòcit

Cèl·lula germinal femenina en desenvolupament. En general, és una cèl·lula gran i immòbil.

oogènesi

Procés de formació i maduració dels oòcits a l'ovari.

operador

Regió d'ADN d'un cromosoma bacterià que controla la transcripció d'un gen adjacent.

operó

Grup de gens veïns que són transcrits en un únic ARN missatger. El trobem al cromosoma bacterià.

òrgan limfoide

Òrgan que participa en la producció o la funció dels limfòcits, com ara el tim, la melsa, els ganglis limfàtics i amígdales.

òrgan limfoide primari

Òrgan limfoide en què es desenvolupen els limfòcits. En els mamífers adults aquests són el tim i la medul·la òssia.

òrgan limfoide secundari

Òrgan limfoide en què els limfòcits T i B interactuen amb antígens estranys. En són alguns exemples els ganglis limfàtics i el teixit limfoide associat a les mucoses.

organisme model

Organisme d'una espècie, com Drosophila melanogaster o Escherichia coli, que ha sigut estudiada durant un llarg període de temps i que serveix com a model de la biologia.

organisme transgènic

Animal o planta que ha incorporat de manera estable un o més gens d'una altra cèl·lula o organisme, i pot passar-los a les generacions successives.

organitzador de Spemann

Regió de l'embrió d'amfibis que es troba al llavi dorsal del blastòpor, que és capaç d'induir la formació de l'eix corporal de l'embrió.

organitzador nucleolar

Regió d'alguns cromosomes que conté un paquet de gens ARN ribosòmic repetits i que participa en l'organització del nuclèol.

orgànul

Cadascun dels compartiments membranosos que trobem en una cèl·lula eucariota i que tenen diferents funcions. Per exemple, el nucli, el mitocondri, el cloroplast, etc-

origen de replicació

Lloc on comença la duplicació de l'ADN.

osmolaritat

Mesura de la concentració d’una dissolució aquosa d'una molècula, considerant la suma dels ions obtinguts si es dissocia aqueixa molècula.

òsmosi

Tendència natural de l’aigua a passar d'una dissolució menys concentrada a la que ho és més, quan es troben, ambdues dissolucions, separades per una membrana semipermeable.

osteoblast

Cèl·lula òssia responsable de la formació i calcificació de la substància intercel·lular dels ossos.

osteoclast

Cèl·lula plurinucleada, fagocitària, que erosiona l'os per facilitar-ne el remodelatge durant tota la vida.

òvul

Gàmeta femení madur en els organismes que es reprodueixen sexualment. En general, és una cèl·lula gran i immòbil.

ovulació

Emissió d’un òvul madur des de l’ovari.

òxid nítric (NO)

Molècula gasosa de senyalització tant en animals com en plantes. En animals, per exemple, regula la contracció del múscul llis i en plantes intervé en respostes a la infecció o les lesions.

oxidació

Procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons. Ocorre, per exemple, quan s'afegeix oxigen a una molècula o quan perd hidrogen.

P

p53

Gen supressor de tumors que apareix mutat en la meitat del càncers humans. Codifica una proteïna reguladora genètica que s'activa quan hi ha lesió a l'ADN i participa en el bloqueig de la progressió del cicle cel·lular fins que es repare la lesió o, en el cas que no es puga reparar, en la inducció de l'apoptosi.

paquitè

Tercer estadi de profase I de la meiosi, després del zigotè i abans del diplotè en què es produeix la condensació dels cromosomes, apareixen els quiasmes i té lloc la recombinació genètica.

parell de bases

Parell de nucleòtids en una molècula d'ARN o ADN que es mantenen units per ponts d'hidrogen quan formen una doble cadena. Per exemple, la G (guanina) s'aparella amb C (citosina) i la A (adenina), amb al T (timina) o U (uracil).

parell redox

Parell de molècules de les quals l'una dóna electrons i l'altra els rep. Per exemple, el NADH és un donant d'electrons i el NAD+ n'és acceptor.

paret cel·lular

Matriu extracel·lular, mecànicament molt resistent, que la majoria de plantes, bacteris, algues i fongs tenen recobrint externament la membrana plasmàtica.

partenogènesi

Modalitat de la reproducció sexual que consisteix en la formació d'un nou individu a partir d'un òvul no fecundat.

partícula de reconeixement de senyal (SRP)

Partícula ribonucleica que s'uneix a la seqüència senyal específica d'algunes proteïnes que s'estan sintetitzant per dirigir tot el complex de traducció al reticle endoplasmàtic rugós.

patogen

Organisme o altre agent que causa la malaltia.

patró de difracció

Patró resultant de la interferència d'ones entre la radiació transmesa o difosa a través de diferents parts d'un objecte.

PCR (reacció en cadena de la polimerasa)

Tècnica que permet obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic sotmetent-lo a múltiples cicles de replicació.

peptidasa senyal

Enzim que elimina una seqüència de senyal terminal d'una proteïna una vegada que el procés de classificació es completa.

peroxisoma

Orgànul menut de les cèl·lules eucariotes que utilitza l'oxigen molecular (O2) per a oxidar altres molècules. Per exemple, el metabolisme dels àcids grassos. Cal destacar que com a producte de les reaccions es forma peròxid d'hidrogen (H2O2), que és neutralitzat per un enzim, la catalasa, dels mateixos peroxisomes.

pes atòmic

Massa d'un àtom respecte a la massa d'un àtom d'hidrogen. Essencialment igual a la suma del nombre de protons i neutrons.

pes molecular

En una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.

pH

Mesura que indica el grau d'acidesa o d'alcalinitat d'una solució i que es defineix com el logaritme negatiu de la concentració d'ions d'hidrogen en mols per litre. Pot tenir un valor entre 0 i 14; un valor de 7 es considera neutre; per davall, àcid i per damunt, alcalí.

pinocitosi

Tipus d'endocitosi, de reduïdes dimensions, pel qual la cèl·lula captura materials solubles del medi que l'envolta de forma continuada, que seran incorporats a altres vesícules per a digerir-los.

pirimidina

Base d'ADN o ARN formada per composts cíclics amb nitrògens en la seua estructura. Són la citosina, la timina i l'uracil.

placa cel·lular

Estructura aplanada envoltada de membrana i formada per la fusió de vesícules al citoplasma d'una cèl·lula vegetal en divisió. És el precursor de la nova paret cel·lular que separarà les dues cèl·lules filles que es formen.

placa d'adhesió

Vegeu contacte focal.

placa de metafase

Pla imaginari, perpendicular al fus mitòtic i situat al centre entre els pols del fus. És l'espai on es col·loquen els cromosomes en la metafase.

plantilla

Cadena d'ADN o ARN en què la seqüència de nucleòtids actua com una guia per a la síntesi d'una cadena complementària.

plaqueta

Petit fragment cel·lular, sense nucli, format a partir de megacariòcits de la medul·la òssia. És molt abundant en la sang i ajuda a iniciar el procés de coagulació quan es trenquen els vasos sanguinis.

plasmidi

Molècula circular d’ADN menuda que es replica de manera independent. Per a clonar ADN s'utilitzen plasmidis.

plasmodesma

Unió comunicant intercel·lular de les plantes, formada per un canal citoplasmàtic estret que uneix directament dues cèl·lules veïnes, travessant la paret cel·lular. Al seu interior es troba una cisterna de reticle endoplasmàtic, que continua a les cèl·lules veïnes, anomenada desmotúbul.

plastidi

Orgànul de les cèl·lules vegetals que està revestit per una doble membrana. Conté el seu propi ADN i, habitualment, pigments. Un exemple és el cloroplast.

ploïdia

Nombre dels jocs complets de cromosomes d’un genoma. Els organismes diploides en tenen dos jocs en les seues cèl·lules somàtiques; els organismes poliploides, més de dos.

pol animal

Extrem de l'òvul amb poca quantitat de vitel, en el qual les divisions cel·lulars, durant la segmentació, ocorren a major velocitat que al pol vegetal.

pol vegetal

Extrem de l'òvul on es troba la major part del vitel. És l'extrem oposat del pol animal.

polar

Dit de la molècula que presenta una regió carregada negativament i una altra positivament per la desigual distribució dels electrons en la seua estructura. Les molècules polars habitualment són solubles en aigua.

polímer

Molècula d'elevat pes molecular formada per monòmers units covalentment.

polimòrfic

Un gen que té diferents al·lels d'igual abundància dins d'una població.

polimorfisme de nucleòtids únics

Cadascuna de les variacions d'un gen que es troben entre diferents individus respecte a la posició d'alguns nucleòtids al genoma.

polipèptid

Polímer d'aminoàcids units per enllaços peptídics. Les proteïnes són polipèptids grans.

poliploide

Dit de la cèl·lula o organisme que conté més de dos jocs de cromosomes homòlegs.

poliribosoma

Conjunt de ribosomes units a la mateixa molècula d'ARN missatger.

polisacàrid

Polímer lineal o ramificat de monosacàrids. En són exemples el glicogen, el midó, l'àcid hialurònic i la cel·lulosa.

polisoma

Vegeu poliribosoma.

pols i caça (experiment de)

Tècnica per a poder observar la ubicació d'una substància en una cèl·lula o en una via metabòlica. Es fa afegint una molècula marcada radioactivament durant un període curt de temps (pols) que és seguit per l'addició de la mateixa substància sense marcatge, en quantitat suficient per a reduir al mínim la incorporació de noves molècules radioactives (caça).

pont d'hidrogen

Enllaç no covalent en què un àtom d'hidrogen electropositiu és parcialment compartit per dos àtoms electronegatius. Resulta de la formació d'una força dipol-dipol amb un àtom d'hidrogen unit a un àtom de nitrogen, oxigen o fluor.

portador d'electrons

Molècula, com per exemple el citocrom c, que transfereix un electró des d'una molècula donadora a una molècula acceptadora.

posterior

Referit a estructures que, en un animal, es troben a la cua o més cap a la cua que una altra estructura.

posttraduccional

Qualsevol procés a què és sotmesa una proteïna després de ser sintetitzada.

potenciació a llarg termini (LTP)

Augment de llarga durada (dies a setmanes) en la sensibilitat de determinades sinapsis a l'hipocamp. Induït per una curta ràfega repetitiva d'activacions sinàptiques a les neurones presinàptiques.

potencial d'acció

Excitació elèctrica ràpida, transitòria i d'autopropagació a la membrana plasmàtica, principalment neurona o múscul. Els potencials d'acció, o els impulsos nerviosos, fan possible la senyalització de llarga distància en el sistema nerviós.

potencial de membrana

Diferència de voltatge a través d'una membrana a causa d'un lleuger excés d'ions positius en un costat i d'ions negatius en l'altre. Un potencial de membrana típic de la membrana plasmàtica d'una cèl·lula animal és -60 mV (interior negatiu respecte a l'exterior).

potencial de membrana de repòs

Potencial de membrana en condicions d'equilibri en què no es produeix un intercanvi d'ions net a través de la membrana.

potencial redox

Paràmetre que descriu l'afinitat d'un parell redox per electrons. Normalment es mesura com la diferència de voltatge entre mescles equimoleculars del parell de molècules i una referència estàndard. Per exemple, NADH/NAD+ té un baix potencial redox i O2/H2 el té alt.

prenilació

Unió d'una molècula d'isoprenoide a una proteïna.

prió

Proteïna que té una estructura anòmala i un comportament infecciós. Força el canvi d'estructura a les proteïnes normals amb les quals es troba perquè siguen també anòmales.

procariota

Organisme unicel·lular en el que el material genètic no està envoltat per membrana. Els procariotes poden ser bacteris o arqueobacteris.

processament alternatiu d'ARN

Producció de diferents proteïnes a partir de la mateixa transcripció d'ARN mitjançant tall i unió de diferents maneres.

processament d'imatges

Tractament per ordinador d'imatges obtingudes per microscòpia que milloren la informació visible en primera instància.

profase

Primera fase de la mitosi en la qual els cromosomes es condensen, sense estar units al fus mitòtic.

progressió tumoral

Procés pel qual un comportament cel·lular lleugerament alterat evoluciona a poc a poc a un càncer autèntic.

prometafase

Fase de la mitosi que es troba entre la profase i la metafase. Es caracteritza pel trencament de l'embolcall nuclear i per la unió dels cromosomes als microtúbuls del fus mitòtic.

promotor

Seqüència nucleotídica de l'ADN a la qual s'uneix l'ARN polimerasa per començar la transcripció.

proteasa

Enzim que, trencant alguns enllaços peptídics, degrada proteïnes.

proteasoma

Complex proteic del citosol que s'encarrega de degradar aquelles proteïnes que han estat marcades per ubiqüitinació.

proteïna

Polímer construït a partir d'aminoàcids. És la macromolècula més abundant de les cèl·lules.

proteïna activadora del gen

Proteïna reguladora que quan s'uneix a la seua seqüència reguladora de l'ADN activa la transcripció del gen.

proteïna adaptadora

Terme general per a les proteïnes en les vies de senyalització intracel·lulars que enllacen diferents proteïnes juntes en la via.

proteïna al·lostèrica

Proteïna que canvia de conformació quan s'uneix a una altra molècula o quan es modifica covalentment. El canvi en la conformació altera l'activitat de la proteïna.

proteïna associada a microtúbuls (MAP)

Qualsevol proteïna que s'uneix als microtúbuls i modifica les seues propietats. Per exemple, les proteïnes estructurals, com les MAP-2 i les proteïnes motores (dineïna).

proteïna cinasa

Enzim que transfereix un grup fosfat d'una molècula d'ATP a un aminoàcid específic d'una proteïna (serina, treonina, tirosina o histidina).

proteïna de bastida

Proteïna que organitza grups de proteïnes de senyalització intracel·lular que interactuen per formar complexos de senyalització.

proteïna de canal

Proteïna de transport de membrana que es forma un porus aquós a la membrana a través del qual un solut específic, en general un ió, pot passar.

proteïna de intercanvi de fosfolípids

Proteïna soluble en aigua que transporta i transfereix una molècula de fosfolípid d'una membrana a una altra.

proteïna de membrana

Proteïna que normalment està normalment associada a una membrana cel·lular.

proteïna de resistència múltiple (MDR)

Tipus de proteïna transportadora ABC que pot bombar substàncies hidrofòbiques (per exemple, medicaments anticancerígens) fora del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.

proteïna de senyalització intracel·lular

Proteïna que transmet un senyal com a part d'una via de senyalització intracel·lular. Pot o bé activar la següent proteïna o bé generar un petit mediador intracel·lular.

proteïna de transport de membrana

Proteïna de membrana que facilita el pas d'ions o molècules a través d'una membrana. En són exemples els canals d'ions i els transportadors.

proteïna de xoc tèrmic

Proteïna sintetitzada en majors quantitats en resposta a una temperatura elevada o un altre tractament estressant, i que normalment ajuda la cèl·lula a sobreviure a l'estrès. En són exemples destacats hsp60 i hsp70.

proteïna d'unió a actina

Proteïna que s'associa amb qualsevol monòmer d'actina o filaments d'actina a les cèl·lules i en modifica les propietats. En són alguns exemples la miosina, α-actinina i la profilina.

proteïna d'unió a GTP

Tipus de proteïna que és activa quan està unida a GTP. Té també activitat intrínseca GTPasa que finalment converteix el GTP a GDP, que inactiva la proteïna. Aquestes GTPases actuen com a interruptors moleculars en, per exemple, vies de senyalització intracel·lular. Una de les famílies es compon de tres subunitats diferents (proteïnes heterotrimèriques d'unió al GTP). Els membres de l'altra família, molt gran, són proteïnes d'unió a GTP monomèriques; aquestes es coneixen comunament com a GTPases monomèriques.

proteïna fosfatasa

Vegeu fosfatasa de proteïnes.

proteïna G

Vegeu proteïna d'unió a GTP.

proteïna G estimuladora

Proteïna G que, quan s'activa, estimula l'enzim adenilat-ciclasa, de manera que augmenta la producció d'AMP cíclic.

proteïna globular

Qualsevol proteïna amb una forma aproximadament arrodonida. La forma d'aquestes proteïnes contrasta amb la de proteïnes molt allargades i fibroses, com el col·lagen.

proteïna integral de membrana

Proteïna que es manté fermament unida a una membrana i només es pot eliminar per tractaments que desorganitzen la bicapa lipídica.

proteïna MDR

Abreviatura habitual de proteïna de resistència múltiple. Vegeu-ne ací la definició.

proteïna motora

Proteïna que utilitza la energia derivada de la hidròlisi d'algun trifosfat de nucleòsid per a impulsar-se al llarg d'una proteïna filamentosa o un altre polímer. En són exemples les dineïnes i les cinesines.

proteïna perifèrica de membrana

Proteïna que s'uneix a una cara d'una membrana mitjançant interaccions no covalents amb altres proteïnes de membrana.

proteïna precursora mitocondrial

Proteïna mitocondrial codificada per un gen nuclear, sintetitzada al citosol i transportada posteriorment a l'interior del mitocondri.

proteïna Rab

Proteïna de la família de les GTPases que són presents a la membrana plasmàtica i la membrana dels orgànuls. Confereixen especificitat a la fusió de vesícules.

proteïna reguladora del gen

Qualsevol proteïna que s'uneix a una seqüència d'ADN específica per alterar l'expressió d'un gen.

proteïna repressora del gen

Proteïna reguladora de gens que impedeix la iniciació de la transcripció per unir-se a una regió específica adjacent al gen.

proteïna resident del reticle endoplasmàtic

Proteïna que roman al reticle endoplasmàtic per dur a terme la seua funció, a diferència de les proteïnes que hi són presents però només en procés de trànsit.

proteïna RNPhn (ribonucleoproteïna heterogènica nuclear)

Família de proteïnes que s'acoblen a l'ARN acabat de sintetitzar i l'organitzen d'una forma més compacta per a processar-lo.

proteïna transmembrana

Proteïna de membrana que s'estén a través de la bicapa lipídica, amb part de la seua massa a cada costat de la membrana.

proteïna transmembrana de pas únic

Proteïna de membrana en la qual la cadena polipeptídica travessa la bicapa lipídica només una vegada.

proteïna transmembrana multipàs

Proteïna de membrana en què la cadena polipeptídica travessa la bicapa lipídica més d'una vegada.

proteïna transportadora

Proteïna de transport de membrana que s'uneix a almenys un solut i el transporta a través de la membrana després de realitzar una sèrie de canvis conformacionals.

proteïna transportadora ABC

Gran superfamília de proteïnes transmembrana transportadores que utilitzen l'energia d'hidròlisi d'ATP per a transferir pèptids i una varietat de petites molècules a través de membranes.

proteïna verda fluorescent (GFP)

Proteïna fluorescent aïllada a partir d'una medusa. Àmpliament utilitzada com a marcador en la biologia cel·lular.

proteoglicà

Molècula formada per glicosaminoglicans units a una proteïna.

proteòlisi

Degradació d'una proteïna per hidròlisi d'enllaços peptídics.

protó (H+)

Partícula subatòmica carregada positivament i que es troba al nucli. En el cas de l'hidrogen, és l'únic component del nucli.

protofilament

Cadena lineal de subunitats proteiques. Els trobem al citosquelet, on, en unir-se lateralment a altres, formen microtúbuls i filaments intermedis.

protooncogèn

Gen que habitualment participa en la regulació del cicle cel·lular i que, quan muta, esdevé oncogèn, i desencadena algun tipus de càncer.

protozou

Organisme eucariota unicel·lular, no fotosintètic. Pot ser lliure o parasitari. En són exemples les amebes i els paramecis.

pseudogèn

Gen que no és funcional perquè té una sèrie de mutacions acumulades.

pseudopodi

Prolongació gran del citoplasma que fan algunes cèl·lules amb capacitat de moviment. Internament té un esquelet d'actina dinàmic.

punt de control

Punt del cicle de divisió cel·lular eucariota on la continuïtat a través del cicle pot ser detinguda fins que les condicions siguen adequades perquè la cèl·lula puga passar a la següent etapa.

punt de restricció

Punt de control en el cicle cel·lular dels mamífers. Si es passa aquest punt, la cèl·lula entra en la fase S.

punt isoelèctric

pH al qual una molècula carregada en solució té una càrrega elèctrica neta igual a 0 i, per tant, no es mou en un camp elèctric.

purina

Base d'ADN o ARN formada per composts cíclics amb nitrògens en la seua estructura. Són la guanina i l'adenina.

Q

quelar

Unir de forma reversible, normalment amb una alta afinitat, una molècula amb un ió metàl·lic, tal com ferro, calci o magnesi.

quiasma

Connexió visible entre els cromosomes homòlegs aparellats en la primera divisió de la meiosi. Té una forma semblant a una X i representa un lloc d'entrecreuament.

quilo-

Prefix que denota 103.

quilocaloria

Unitat d'energia calorífica, igual a 1000 cal.

quilojoule

Unitat estàndard d'energia, igual a 1000 joules o 0,24 quilocalories.

quimiocina

Petita proteïna que pot atraure cèl·lules, com els leucòcits de la sang, i les fa desplaçar-se cap al seu origen. Important en el funcionament del sistema immunitari.

quimiotaxi

Moviment dirigit d'una cèl·lula o organisme a favor o en contra de la direcció d'un producte químic difusible.

quinona

Molècula lipòfila que transporta electrons en les cadenes de transport electrònic de la respiració i de la fotosíntesi.

R

RE

Abreviatura habitual de reticle endoplasmàtic. Vegeu-ne ací la definició.

REL

Abreviatura habitual de reticle endoplasmàtic llis. Vegeu-ne ací la definició.

RER

Abreviatura habitual de reticle endoplasmàtic rugós. Vegeu-ne ací la definició.

reacció

Procés en què unes molècules són transformades en unes altres, per reorganització dels àtoms que les formen o per addició o eliminació d'àtoms.

reacció acoblada

Reacció química en què l'energia lliure alliberada serveix per a dur a terme una altra reacció.

reacció acrosòmica

Reacció que es produeix quan un espermatozoide estableix contacte amb un òvul, on el contingut de la vesícula acrosòmica s'allibera per tal d'ajudar-lo eliminar les capes externes de l'òvul.

reacció de condensació

Reacció química en la qual dues molècules s'uneixen covalentment a través de grups -OH amb l'eliminació d'una molècula d'aigua.

reacció en cadena de la polimerasa

Vegeu PCR.

reacció redox

Reacció en la qual un component s'oxida en perdre electrons i l'altre es redueix en guanyar-los.

receptor

Proteïna que s'uneix a una molècula extracel·lular i que inicia la resposta de la cèl·lula. Els receptors poden trobar-se a la superfície cel·lular (per exemple, els dels neurotransmissors) o ser intracel·lulars (per exemple, els de les hormones esteroides).

receptor d'acetilcolina

Canal iònic que s'obre en resposta a la unió de l'acetilcolina i que d'aquesta manera converteix un senyal químic en un elèctric.

receptor de citocina

Tipus de receptor de superfície cel·lular que actua a través de la via Jak-STAT. Els seus lligands són citocines, com ara els interferons, l'hormona de creixement i prolactina.

receptor Fc

Receptor específic per a la regió constant invariable (regió Fc) d'immunoglobulines (excepte que IgM i IgD). Hi ha diferents receptors específics per a IgG, IgA, IgE i les seues subclasses.

receptor lligat a enzim

Tipus de receptor de superfície cel·lular que al seu domini citoplasmàtic pot tenir activitat enzimàtica pròpia o bé pot estar associat amb un enzim intracel·lular. En ambdós casos, l'activitat enzimàtica s'estimula per la unió del receptor al lligand.

receptor unit a proteïna G

Receptor de superfície cel·lular que s'associa amb la proteïna G després de ser activat per la unió a un lligant extracel·lular. Aquests receptors són proteïnes que travessen la membrana set vegades.

recessiu

En genètica, referit al membre de la parella d'al·lels que no s'expressa en el fenotip de l'organisme, si hi ha un al·lel dominant present.

recombinació

Procés pel qual les molècules d'ADN es trenquen i els fragments s'uneixen formant noves combinacions. Pot ocórrer en una cèl·lula viva, per exemple en la meiosi, o in vitro utilitzant ADN purificat amb els enzims que tallen i uneixen cadenes d'ADN.

recombinació específica de lloc

Tipus de recombinació genètica en la qual l'intercanvi de cadenes d'ADN que es du a terme no necessita molta semblança entre aquestes. Pot ocórrer entre molècules d'ADN diferents o dins de la mateixa molècula.

recombinació genètica

Vegeu recombinació.

reducció

Addició d'electrons a un àtom. Ocorre quan s'afegeix hidrogen a una molècula o se li elimina oxigen.

regeneració intercalar

Tipus de regeneració en què, en unir-se estructures que no són veïnes, es formen teixits absents entre les dues estructures. Per exemple, en unir-se segments no correlatius d'una extremitat.

regió de control del gen

Seqüència d'ADN necessària per a iniciar la transcripció d'un gen donat i controlar la velocitat d'iniciació.

regió hipervariable

Qualsevol de les tres petites regions, dins de la regió variable de la cadena lleugera o pesant, d'una immunoglobulina. Presenta la major variabilitat entre molècules. Aquestes regions determinen l'especificitat del lloc d'unió a l'antigen.

regió variable

Regió de la cadena lleugera o pesant d'una immunoglobulina que difereix de molècula a molècula. Comprèn el lloc d'unió a l'antigen.

registre de pinçament de membrana

Tècnica electrofisiològica que consisteix a segellar la punta d'una micropipeta a un fragment de membrana. En aquestes condicions es poden registrar corrents a través de canals iònics individuals.

regulador del creixement vegetal

Molècula senyalitzadora (també coneguda com a hormona vegetal) que ajuda a coordinar el creixement i el desenvolupament. Alguns exemples en són l'etilè, les auxines, les gibberel·lines, les citocines, l'àcid abscísic i els brassinosteroides.

renovació rotacional

Procés pel qual un filament de proteïna polimèrica manté una longitud constant mitjançant l'addició de subunitats de proteïnes en un extrem i la pèrdua de subunitats en l'altre. Ocorre, per exemple, als filaments d'actina.

rent

Vegeu llevat.

reparació d'aparellament incorrecte

Procés de reparació de l'ADN que corregeix els nucleòtids que no s'aparellen correctament i han estat inserits durant la replicació de l'ADN. El fragment que inclou el nucleòtid desaparellat es retira i és substituït per una seqüència correcta.

reparació de l'ADN

Conjunt de processos bioquímics que permeten corregir els canvis accidentals en l'ADN.

repressor

Vegeu proteïna repressora del gen.

reproducció asexual

Qualsevol tipus de reproducció (d'organismes o de cèl·lules) que no implica la formació prèvia de gàmetes i la posterior fusió entre aquests. Produeix un individu genèticament idèntic al precursor.

reproducció sexual

Tipus de reproducció per la qual els genomes de dos individus es mesclen per formar un nou organisme. Els diferents individus originats són genèticament diferents dels progenitors i entre ells.

residu

Cadascuna de les unitats dels polímers. Per exemple, un sucre d'un polisacàrid o un aminoàcid d'una proteïna.

respiració

Procés en què la cèl·lula oxida sucres o altres molècules orgàniques, en presència d'oxigen, i es forma aigua, diòxid de carboni i altres residus.

resposta a proteïnes desplegades

Resposta cel·lular provocada per una acumulació de proteïnes mal plegades al reticle endoplasmàtic. Es tracta d'un augment de la transcripció de xaperones del reticle endoplasmàtic i enzims de degradació.

resposta immunitària

Resposta realitzada pel sistema immunitari quan una substància estranya o microorganisme entra al seu cos. (Vegeu també resposta immunitària innata, resposta immunitària primària, resposta immunitària secundària).

resposta immunitària adaptativa

Resposta del sistema immunitari dels vertebrats a un antigen específic que normalment genera memòria immunològica.

resposta immunitària innata

Resposta immunitària (tant de vertebrats com d'invertebrats) a un patogen que involucra les defenses preexistents del cos. Són les barreres formades per pell i mucosa, molècules antimicrobianes i fagòcits. Tal resposta no és específica per al patogen.

resposta immunitària mediada per cèl·lules

Part de la resposta immunitària adaptativa en la qual uns limfòcits T específics s'activen per contacte amb algun antigen i inicien diverses funcions, com ara l'eliminació de cèl·lules infectades i l'activació dels macròfags.

resposta immunitària primària

Resposta adaptativa del sistema immunitari a un antigen amb el qual s'ha trobat per primera volta.

resposta immunitària secundària

Resposta immune adaptativa a un antigen que es fa a partir de la segona trobada i posteriors. És més ràpida a manifestar-se, més forta i més específica que la resposta immunitària primària.

resposta inflamatòria

Resposta local d'un teixit a una lesió o infecció caracteritzada per enrogiment del teixit, inflor, calor i dolor. Causada per la invasió dels leucòcits de la sang que alliberen diversos mediadors locals, com ara la histamina.

ressonància magnètica nuclear

Vegeu RMN.

reticle endoplasmàtic (RE)

Compartiment laberíntic, amb membrana, que es troba al citoplasma de les cèl·lules eucariotes. Entre altres funcions, participa en la síntesi de lípids i de les proteïnes de membrana i de secreció.

reticle endoplasmàtic llis (REL)

Orgànul de la cèl·lula format per túbuls cilíndrics i sense ribosomes adherits a la membrana cel·lular. Participa, per exemple, en la síntesi de lípids.

reticle endoplasmàtic rugós (RER)

Orgànul format per sistemes de cisternes aplanades i ribosomes adherits a la cara citosòlica. Participa en la síntesi de proteïnes.

reticle sarcoplasmàtic

Reticle endoplasmàtic llis, REL, de les cèl·lules musculars. Té un paper important en el cicle contracció-relaxació muscular pel fet de proporcionar el calci necessari.

retrotransposó

Tipus d'element que es pot transposar però primer ha de ser transcrit a ARN; després, reconvertit en ADN per transcripció inversa i, aleshores, pot inserir-se en un lloc diferent dels cromosomes.

retrovirus

Virus que conté ARN i es replica en una cèl·lula després de fer un ADN de cadena doble intermediari.

ribonucleasa

Enzim amb activitat nucleasa que catalitza específicament la degradació dels àcids ribonucleics.

ribosoma

Partícula formada per dues subunitats, cadascuna de les quals està constituïda per proteïnes i ARN ribosòmic. En associar-se a ARN missatger, catalitzen la síntesi de proteïnes.

ribosoma lliure

Ribosoma que està lliure al citosol, sense unir-se a cap membrana. Participa en la síntesi de totes les proteïnes codificades pel genoma nuclear que no entraran al reticle endoplasmàtic.

ribosoma unit a la membrana

Ribosoma unit a la cara citosòlica del reticle endoplasmàtic.

ribozim

Àcid ribonucleic (ARN) amb capacitat catalítica.

ritme circadiari

Procés cíclic intern que produeix un canvi particular en una cèl·lula o organisme amb un període d'aproximadament 24 hores; per exemple, el cicle de son-vigília en els éssers humans.

RMN (ressonància magnètica nuclear)

Absorció ressonant de radiació electromagnètica d'una freqüència específica per un nucli atòmic dins d'un camp magnètic. S'hi utilitzen àtoms amb moment magnètic. La RMN bidimensional s'utilitza per a determinar l'estructura tridimensional de les proteïnes menudes.

rodopsina

Proteïna receptora present als bastons de la retina. Està unida a la proteïna G i és sensible a la llum.

S

sacarosa

Disacàrid format per glucosa i fructosa. És la forma principal de transport de glucosa entre les cèl·lules vegetals.

Saccharomyces

Gènere que inclou molts tipus diferents de llevats i forma part del regne dels fongs. Es pot reproduir asexualment per gemmació o sexualment per conjugació. S'utilitza en la indústria (pa i begudes) i com a model de diversos estudis biològics.

sarcoma

Càncer que s'origina en un teixit conjuntiu, com ara os, cartílag o múscul.

sarcòmer

Unitat contràctil que trobem repetidament al llarg de les miofibril·la en una cèl·lula muscular estriada. Bàsicament està composta per una matriu de filaments grossos (miosina) i prims (actina) superposats entre dos discs Z adjacents.

saturat

Dit de la molècula que conté enllaços carboni-carboni amb únicament enllaços covalents senzills.

secció

Llesca molt prima de teixit, adequada per a la visualització al microscopi.

segmentació

Tipus especialitzat de divisió cel·lular vist en molts embrions primerencs mitjançant el qual les cèl·lules van dividint-se ràpidament sense creixement.

segon missatger

Molècula que es forma o s'allibera al citosol en resposta a algun estímul i desencadena la resposta cel·lular mitjançant la seua unió a proteïnes. En són alguns exemples AMPc i calci.

selectina

Membre de la família de proteïnes transmembrana que s'uneix a carbohidrats per formar unions intercel·lulars transitòries dependents de calci. Per exemple, entre les cèl·lules endotelials dels epitelis i els leucòcits.

senescència replicativa cel·lular

Fenomen observat en els cultius cel·lulars primaris a mesura que envelleixen, en el qual la velocitat de proliferació disminueix i finalment s'atura.

senyal autocrí

Tipus de senyal cel·lular en què una cèl·lula secreta molècules que actuen sobre ella mateixa o sobre altres del mateix tipus.

senyal de la classificació

Seqüència d'aminoàcids que dirigeix el lliurament d'una proteïna a una ubicació específica fora del citosol.

senyal de localització nuclear (NLS)

Seqüència senyal que es troba a les proteïnes que seran importades al nucli mitjançant un transport selectiu als porus nuclears.

senyal de parada de transferència

Seqüència hidrofòbica d'aminoàcids que atura la translocació d'una cadena polipeptídica a través de la membrana del reticle endoplasmàtic, i ancora així la cadena de proteïna a la membrana.

senyal de retenció al reticle endoplasmàtic

Seqüència curta d'aminoàcids en una proteïna que impedeix que es desplace fora del reticle endoplasmàtic. La podem trobar a les proteïnes que són residents al reticle endoplasmàtic.

senyal d'exportació nuclear

Senyal d'eixida que es troba en l'estructura de les molècules i complexos que són transportats des del nucli fins al citosol a través dels porus nuclears.

senyal d'inici de transferència

Seqüència d'aminoàcids curta que permet a una cadena polipeptídica començar a ser translocada a través de la membrana del reticle endoplasmàtic per d'una translocasa.

senyalització dependent del contacte

Comunicació intercel·lular en la qual la molècula senyal roman unida a la cèl·lula senyalitzadora i només influeix sobre altres cèl·lules si entren en contacte directe.

senyalització paracrina

Manera de comunicació entre cèl·lules en la qual una produeix un senyal que afecta cèl·lules properes.

senyalització sinàptica

Tipus de comunicació intercel·lular que es produeix a través de les sinapsis químiques en el sistema nerviós.

seqüència de consens

Forma més típica, o terme mitjà, d'una seqüència que es reprodueix amb variacions menors en un grup de seqüències d'ADN, ARN o proteïnes relacionades. La seqüència de consens mostra els nucleòtids o els aminoàcids amb major freqüència en cada posició. La conservació d'un consens implica que la seqüència és funcionalment important.

seqüència homeòtica

Seqüència d'ADN, a la qual poden unir-se proteïnes, que forma part de gens implicats en la regulació del desenvolupament (morfogènesi) dels animals. Els gens que tenen un homeobox es diuen gens homeòtics i formen la família de gens homeòtics HOM / HOX. Els gens amb homeobox codifiquen proteïnes que actuen com a factors de transcripció d'altres gens que dirigeixen el desenvolupament dels diferents segments corporals i indiquen quina mena d'estructures han de desenvolupar.

seqüència palindròmica

Seqüència de nucleòtids que és simètrica.

seqüència reguladora

Seqüència d'ADN a la qual una proteïna reguladora dels gens s'uneix per controlar la velocitat d'acoblament del complex transcripcional en el promotor.

seqüència senyal

Seqüència curta i contínua d'aminoàcids que determina la ubicació final d'una proteïna a la cèl·lula. N'és un exemple la que determina que la síntesi proteica siga sobre el reticle endoplasmàtic rugós.

seqüència senyal del reticle endoplasmàtic

Seqüència d'aminoàcids a l'extrem N-terminal que permet dirigir les proteïnes per entrar al reticle endoplasmàtic. S'escindeix per la peptidasa senyal després de l'entrada.

seqüenciació d'ADN

Determinació de l'ordre dels nucleòtids en una molècula d'ADN.

simbiosi

Tipus d'associació íntima entre dos organismes d'espècies diferents que els beneficia a llarg termini.

simportador

Proteïna portadora que transporta dos tipus de solut a través de la membrana en la mateixa direcció.

sinapsi

Aparellament format per la còpia materna i paterna de cada cromosoma que, en la meiosi, s'uneixen entre si al llarg de la seua longitud. Aquest procés ocorre en la profase de la primera divisió meiòtica i és necessari per a la recombinació gènica.

sinapsi

Tipus d'unió intercel·lular mitjançant la qual les neurones s'envien senyals a altres cèl·lules. Les sinapsis poden ser químiques (hi participa un factor difusible que comunica les dues cèl·lules) o elèctriques (hi ha comunicació directa entre les cèl·lules per unions de tipus gap).

sincici

Massa de citoplasma que conté molts nuclis tancats dins de la mateixa membrana plasmàtica. Normalment és el resultat de la fusió de cèl·lules o d'una sèrie de cicles de divisió incomplets en què els nuclis es divideixen, però la cèl·lula, no.

sintènia

Presència en diferents espècies de regions dels cromosomes amb els mateixos gens en el mateix ordre.

sistema del complement

Conjunt de proteïnes del sèrum que s'activen per mitjà de complexos antigen-anticòs o per microorganismes. Ajuda a eliminar els microorganismes patògens, ja que en causa directament la lisi o en promou la fagocitosi.

sistema immunitari

Població de limfòcits i altres leucòcits de la sang en el cos dels vertebrats que el defensen contra les infeccions.

sistema lliure de cèl·lules

Homogenat cel·lular, fraccionat, que conserva alguna funció concreta de les cèl·lules intactes. S'utilitza per a fer estudis de manera més controlada del que seria en una cèl·lula sencera.

sistema nerviós central

Principal òrgan de processament d'informació del sistema nerviós. En els vertebrats consisteix en el cervell i la medul·la espinal.

SNARE

Gran família de proteïnes de membrana presents als orgànuls amb membrana i les vesícules derivades d'aquests. Participen en la fusió amb la membrana de destinació correcta.

solut

Component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre, anomenat dissolvent.

soma

Vegeu cos cel·lular.

somita

Acumulació cel·lular que es forma a partir del mesoderma en les primeres etapes del desenvolupament embrionari. Formen dues cadenes, una a cada costat del tub neural, i les seues cèl·lules acaben migrant per formar un segment de la columna vertebral, i la musculatura i teixit conjuntiu associats.

sonda

Fragment d'ARN o ADN marcat químicament o radioactivament que permet localitzar una seqüència determinada d'ADN per hibridació.

SRP

Abreviatura habitual de partícula de reconeixement de senyal. Vegeu-ne ací la definició.

substrat

Molècula sobre la qual actua un enzim.

substrat

Superfície sòlida a la qual una cèl·lula s'adhereix.

subunitat

Component d'un complex format per diversos elements. Per exemple, una proteïna que s'associa amb altres proteïnes i ARN per formar una estructura complexa.

sucre

Hidrat de carboni menut. Alguns exemples són els monosacàrids glucosa, fructosa i mannosa, i el disacàrid sacarosa.

sulfhidril (-SH)

Grup químic que conté sofre i hidrogen. El trobem, per exemple, a l'aminoàcid cisteïna. Dos grups sulfhidrils poden unir-se per formar un pont disulfur.

superenrotllament de l'ADN

Torsió addicional de l'hèlix de l'ADN que es produeix en resposta a la tensió superhelical creada quan, per exemple, un ADN circular és parcialment desenrotllat.

superfamília Ig

Gran família de proteïnes que contenen dominis d'immunoglobulina o dominis de tipus immunoglobulina. La majoria estan involucrats en les interaccions cèl·lula-cèl·lula o el reconeixement d'antígens.

T

tall i unió d'ARN

Processat de l'ARN en què s'eliminen els introns per formar l'ARNm final, que serà traduït a proteïna o altres tipus d'ARN.

tall i unió de transferència

Tipus processat d'ARN present en uns pocs organismes eucariotes en què els exons de dues molècules d'ARN separades s'uneixen entre si per formar un ARNm.

taxa de mutació

Velocitat a què ocorren canvis observables en una seqüència d'ADN.

teixit connectiu

Qualsevol teixit de suport que es troba entre altres teixits i consisteix en cèl·lules embegudes en una quantitat relativament gran de la matriu extracel·lular. Inclou, per exemple, l'os, el cartílag i el teixit connectiu lax.

teixit epitelial

Vegeu epiteli.

telofase

Etapa final de la mitosi en què els dos conjunts de cromosomes separats es descondensen i acaben envoltats per la coberta nuclear respectiva.

telòmer

Extrem d'un cromosoma associat amb una seqüència d'ADN característic que es replica d'una manera especial. Evita la tendència del cromosoma a acurtar-se amb cada cicle de replicació. (Del grec telos: 'final').

telomerasa

Enzim que allarga les seqüències de telòmer en l'ADN.

teoria de la selecció clonal

Teoria que explica com el sistema immune adaptatiu pot respondre a milions de diferents antígens d'una manera altament específica. D'una població de limfòcits amb un vast repertori d'especificitats antigèniques generades a l'atzar, un determinat antigen estrany, activa (selecciona) només aquelles cèl·lules amb l'especificitat de l'antigen corresponent.

terminador

Senyal en l'ADN bacterià que atura la transcripció.

tilacoide

Sàcul aplanat amb membrana que trobem a l'estroma dels cloroplasts. Conté clorofil·la i altres pigments i du a terme les reaccions de captació de llum de la fotosíntesi. Les piles de tilacoides formen els grana dels cloroplasts.

tinció negativa

Tècnica de tinció utilitzada habitualment en el microscopi electrònic en què la mostra es recobreix per una substància pesant de manera que, al final, s'obté una imatge negativa, invertida, comparada amb els mètodes d'observació habituals.

tiol

Vegeu sulfhidril.

tolerància immunològica adquirida

Manca de resposta del sistema immunitari a un antigen estrany que es pot desenvolupar en algunes circumstàncies.

topoisomerasa

Enzim que fa talls reversibles en una molècula de doble hèlix d'ADN per al propòsit d'eliminar nucs o desenrotllar girs excessius.

traçador

Molècula o àtom que s'ha marcat, ja siga químicament o radioactivament, de manera que es pot seguir en un procés bioquímic o fàcilment trobar en una cèl·lula o teixit.

traducció

Procés pel qual la seqüència de nucleòtids en una molècula d'ARN missatger dirigeix ​​la incorporació d'aminoàcids en la proteïna. Es produeix en un ribosoma.

transcitosi

Absorció de material per endocitosi per una cara d'una cèl·lula, trànsit intracel·lular d'aquest en vesícules i descàrrega a una altra cara per exocitosi.

transcripció

Còpia d'una cadena d'ADN en una seqüència d'ARN complementària per l'enzim ARN polimerasa.

transcripció d'ADN

Vegeu transcripció.

transcriptasa inversa

Enzim trobat en els retrovirus que té capacitat de sintetitzar ADN de doble cadena utilitzant com a motlle un ARN monocatenari.

transcripte

Molècula d'ARN produïda per la transcripció d'ADN.

transducció de senyal

Procés biològic en el qual una cèl·lula converteix un tipus de senyal biològic o un estímul en un altre. Per exemple, la resposta cel·lular front a una senyal extracel·lular.

transfecció

Introducció d'una molècula d'ADN estrany en una cèl·lula eucariota mitjançant mètodes químics o físics. En general, va seguida de l'expressió d'un o més gens de l'ADN recentment introduït.

transferència

Tècnica bioquímica en la qual les macromolècules que s'han separat per electroforesi en un gel d'agarosa o de poliacrilamida són transferides a una membrana de niló o de paper. L'objectiu és immobilitzar-les per analitzar-les després.

transferència d'energia de ressonància fluorescent (FRET)

Tècnica per al seguiment de la proximitat de dues molècules marcades amb fluorescència de manera que la llum emesa per la primera molècula excita la segona. Això permet estudiar la seua interacció.

transferència electrònica fotosintètica

Reacció impulsada per la llum durant la fotosíntesi en la qual els electrons es mouen al llarg de la cadena de transport d'electrons en la membrana dels tilacoides, i generen ATP i NADPH.

transferència Northern

Tècnica en què fragments d'ARN separats per electroforesi en gel són transferits a una membrana. A continuació, un ARN concret pot ser detectat per la hibridació d'una sonda d'àcid nucleic marcada.

transferència Southern

Tècnica de laboratori utilitzada per a adherir les cadenes d'ADN que s'han separat per electroforesi a un full de paper. A continuació, es pot detectar una seqüència específica amb una sonda marcada.

transferència Western

Tècnica mitjançant la qual les proteïnes se separen per electroforesi i després s'immobilitzen en un full de paper. A continuació s'analitza, habitualment emprant un anticòs marcat.

translocació

Tipus de mutació en el qual una part d'un cromosoma es trenca i s'uneix a un altre.

translocador proteic

Proteïna de membrana que transporta una proteïna a través de la membrana d'un orgànul.

transport actiu

Moviment d'una molècula a través d'una membrana o una altra barrera, impulsat per energia diferent de l'emmagatzemada en el gradient electroquímic de la molècula transportada; normalment l'energia impulsora la proporciona l'ATP.

transport axònic

Transport d'orgànuls i molècules al llarg de l'axó.

transport de membrana

Moviment de molècules a través d'una membrana amb la participació d'alguna proteïna de transport de membrana.

transport nuclear

Moviment de macromolècules cap a dins o cap fora del nucli, facilitat pels receptors de transport nuclear.

transport passiu

Modalitat de moviment de substàncies a través d'una membrana, impulsat pel gradient de concentració o electroquímic.

transport transcel·lular

Transport de soluts, com ara nutrients, a través d'un epiteli, per mitjà de les proteïnes de transport de membrana en les cares apical i basal de les cèl·lules epitelials.

transport vesicular

Transport de proteïnes des d'un compartiment cel·lular a un altre per mitjà d'intermediaris envoltats de membrana, com ara vesícules o fragments d'orgànuls.

transposició

Moviment d'una seqüència d'ADN d'un lloc a un altre en el genoma.

triacilglicerol

Molècula formada per tres àcids grassos esterificats a glicerol. És el principal constituent de les gotes de greix en els teixits animals (on els àcids grassos són saturats) i d'olis vegetals (on els àcids grassos són principalment insaturats). També conegut com a triglicèrid.

trifosfat d'adenosina (ATP)

Nucleòsid compost d'adenina, ribosa i tres grups fosfat. És el principal portador d'energia química a les cèl·lules. Els grups fosfat terminals són altament reactius en el sentit que la seua hidròlisi, o la transferència a una altra molècula, té lloc amb l'alliberament d'una gran quantitat d'energia lliure.

t-SNARE

Membre de la família de les SNARE present a la membrana de destinació d'alguna vesícula de transport. Participarà en la fusió amb la vesícula.

tub neural

Tub de l'ectoderma que formarà el cervell i la medul·la espinal en els embrions dels vertebrats.

tubulina

Família de proteïnes que participa en la formació del microtúbuls.

U

ubiqüitina

Proteïna petita, molt conservada, present en totes les cèl·lules eucariotes que s'uneix covalentment a les lisines d'altres proteïnes. Sovint, la unió d'una cadena curta d'ubiqüitines a una lisina d'una proteïna té com a conseqüència la destrucció proteolítica intracel·lular d'aqueixa proteïna per un proteasoma.

ubiqüitina-ligasa

Família d'enzims que uneixen la ubiqüitina a una proteïna i així la marquen perquè siga destruïda en un proteasoma. El procés catalitzat per una ligasa d'ubiqüitina es diu ubiqüitinació.

unió adherent

Unió cel·lular en què la cara citoplasmàtica de la membrana plasmàtica s'uneix a filaments d'actina. N'és un exemple la banda d'adhesió que uneix cèl·lules epitelials adjacents.

unió cel·lular

Regió especialitzada de connexió entre dues cèl·lules o entre una cèl·lula i la matriu extracel·lular.

unió comunicant

Tipus d'unió cel·lular que permet el pas de senyals químics o elèctrics entre les cèl·lules unides.

unió d'ancoratge

Cadascun dels tipus d'unió cel·lular que pot unir una cèl·lula a les seues veïnes o a la matriu extracel·lular.

unió de tipus GAP

Unió comunicant intercel·lular de cèl·lules animals que permet als ions i les molècules petites passar des del citoplasma d'una cèl·lula al citoplasma de la següent.

unió estreta

Vegeu unió oclusiva.

unió neuromuscular

Sinapsi química especialitzada que es dóna entre el terminal axònic d'una neurona motora i una cèl·lula muscular.

unió no covalent

Enllaç químic en què, a diferència de l'enllaç covalent, cap electró és compartit. Són enllaços relativament dèbils, encara que en conjunt formen interaccions que mantenen fortament unides algunes molècules. Són, per exemple, els ponts d'hidrogen.

unió oclusiva

Tipus d'unió intercel·lular que segella cèl·lules veïnes d'un epiteli, formant una barrera extracel·lular a través de la qual no poden passar fins i tot molècules petites.

unió septada

Tipus d'unió intercel·lular oclusiva que es troba en invertebrats. Té una estructura diferent de la que trobem en les unions oclusives de vertebrats.

uniportador

Proteïna portadora que transporta un sol solut d'un costat de la membrana a l'altre.

unitat de mapa genètic

Vegeu centimòrgan.

V

vacúol

Vesícula molt gran plena de líquid present en la majoria de les cèl·lules vegetals i fúngiques que típicament ocupa més d'un terç del volum cel·lular.

variació antigènica

Capacitat de canviar els antígens presentats a la superfície cel·lular; propietat d'alguns microorganismes patògens que els permet evadir l'atac pel sistema immunitari.

vector

En la biologia cel·lular, ADN d'un agent (virus o plasmidi) emprat per a transmetre material genètic a una cèl·lula o organisme.

vector de clonació

Molècula d'ADN petita, generalment derivada d'un bacteriòfag o plasmidi, que s'utilitza per a portar un fragment d'ADN a una cèl·lula receptora. Aquesta cèl·lula clonarà el fragment d'ADN transportat.

vector d'expressió

Virus o un plasmidi que introdueix una seqüència d'ADN a una cèl·lula hoste adequada i dirigeix la síntesi de la proteïna codificada per la seqüència.

ventral

Situat cap a la superfície del ventre d'un animal o cap al costat inferior d'una ala o del full.

vesícula

Petit orgànul esfèric envoltat per membrana que es troba al citoplasma d'una cèl·lula eucariota.

vesícula acrosòmica

Vesícula ubicada a l'extrem del cap d'un espermatozoide que conté enzims hidrolítics utilitzats per a desfer el revestiment protector de l'òvul.

vesícula recoberta

Orgànul petit delimitat per una membrana que té un recobriment proteic (la coberta) a la seua superfície citosòlica. La poden formar molècules, com per exemple la clatrina, en generar noves vesícules de transport.

vesícula secretora

Orgànul en què les molècules destinades a la secreció s'emmagatzemen abans de ser alliberades.

vesícula sinàptica

Petita vesícula secretora de neurotransmissor formada als terminals axònics de les neurones. El seu contingut s'allibera a la fenedura sinàptica per exocitosi quan un potencial d'acció arriba al terminal axònic.

via secretora constitutiva

Ruta metabòlica present en totes les cèl·lules per la qual algunes molècules són contínuament transportades a la superfície cel·lular a mesura que van sintetitzant-se.

VIH

Tipus de retrovirus que causa la síndrome de la immunodeficiència en humans, la SIDA. El VIH és diferent de la majoria dels virus perquè ataca el sistema immunitari, troba i destrueix un tipus particular de glòbuls blancs (les cèl·lules T o CD4) utilitzats pel sistema immunitari per a combatre les malalties.

virus

Partícula que consisteix en àcid nucleic (ARN o ADN) tancat en una coberta proteica. És capaç de replicar-se dins d'una cèl·lula hoste i de propagar-se de cèl·lula a cèl·lula. Molts virus causen malalties.

virus no embolcallats

Virus que únicament consten d'un àcid nucleic i una càpsida proteica.

virus recobert

Virus amb una càpsida envoltada per una membrana lipídica (la coberta), que procedeix de la membrana plasmàtica de la cèl·lula hoste quan el virus ix de la cèl·lula.

visualització amb fags

Tècnica per la qual s'estudia la capacitat d'interacció d'alguna proteïna superficial d'un bacteriòfag amb una sèrie de proteïnes o d'ADN. El gen de la proteïna que s’estudia s'introdueix al genoma del fag que acabarà mostrant aqueixa proteïna a la superfície. Si hi ha interacció, el bacteriòfag es pot aïllar, i obtenir així la proteïna i el gen.

vitel

Reserva nutricional rica en lípids, proteïnes i polisacàrids, present als òvuls de molts animals.

vora en raspall

Densa coberta de microvellositats que podem trobar a la superfície apical de les cèl·lules epitelials a l'intestí i el renyó. Les microvellositats ajuden a l'absorció augmentant la superfície de contacte de la cèl·lula.

v-SNARE

Membre de la família de les SNARE present a la membrana d'alguna vesícula de transport intracel·lular. Participarà en la fusió amb la membrana de destinació.

W

X

xaperona

Proteïna que ajuda altres proteïnes a entrar en processos de plegament correcte i evita la formació de polipèptids inactius o agregats.

xaperona molecular

Vegeu xaperona.

xarxa cis de Golgi

Xarxa de cisternes i túbuls interconnectats que rep vesícules a partir del material reticle endoplasmàtic abans d'arribar a la cara cis del complex de Golgi.

xarxa trans de Golgi

Xarxa de cisternes i túbuls interconnectats a la cara trans del complex de Golgi, a través de la qual el material és transferit fora del Golgi.

xip d'ADN

Tècnica per a l'anàlisi de l'expressió simultània d'un gran nombre de gens en les cèl·lules, en la qual l'ARN cel·lular aïllat s'hibrida amb una gran varietat de sondes curtes d'ADN immobilitzades en portaobjectes de vidre.

Y

Z

zigot

Cèl·lula diploide produïda per la fusió d'un gàmeta masculí i femení. Un òvul fecundat.

zigotè

Segona etapa de la profase I de la meiosi, en què el complex sinaptinemal comença a formar-se entre les cromàtides de cada parell de cromosomes homòlegs.

zona pel·lúcida

Capa glicoproteica sobre la superfície de l'òvul no fecundat. Sovint és una barrera per a evitar la fecundació entre espècies.

Anar dalt