LA SENYERA REIAL

LA SENYERA AL PAÍS VALENCIÀ

_{LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALÈNCIA}

_{LLIBRE DELS FETS DEL REI JAUME I:}

_{LES CAPITULACIONS
del rendiment de la ciutat al rei Jaume I: Els
habitants de València abandonarien la ciutat,
comprometent-se el rei en garantir la seua
protecció fins a Cullera.}

"E quan uench al tercer dia el nos enuia missatge, que sil guiauem que exiria a nos. E nos enuiam li ·I· Rich hom nostre, e uench a nos sempre quan el hi fo anat, e dix nos quel rey de Ualencia Çahen - (Zayyan ibn Mardanish) - sera acordat, e que ben conexia que la vila nos podia deffendre a la longa: e per tal que non sen faes traure altre major mal daquel que treyt nauien, que lans rendria ab aytal condicio, que els sarrains e les sarraynes ne posquessen traer tota lur roba, e que hom nols escorcoylas nils faes neguna uilania, e que fossen en nostre guiatge tro a Cuylera"."E ab tant los sarrains cuytaren lexir dels ·V· dies que hauien empres ab nos, e al tercer dia foren apparaylats tots dexir. E nos ab cauallers, e homens armats prop de nos, traguem los tots de fora en aquels camps que son entre Ruçafa e la vila, e haguem hi a ferir homens per mort, sobraço cant uolien tolre als sarrains robes, e emblar algunes sarraines e tosets, si que anch tan gran gent con de Ualencia exia hon hauia be entre homens e fembres ·L· milia, anch la merce de Deu no perderen ualent de ·M· sous, sils guiam els faem guiar tro sus a Cuylera."

RENDICIÓ DE LA CIUTAT: La Senyera en la Torre del Temple

"E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, (...) que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. (...) E, quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall e endreçamnos vers orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Dèus nos havia feita"

EL REPARTIMENT

"E quan aço haguem feyt entram nosen en la vila. E quan uench al tercer dia començam de partir les cases ab larquebisbe de Narbona, els bisbes, els nobles qui estan hauien ab nos, e ab los cauallers aquels qui heretats eren en aquel terme, e partim a les comunes de les ciutats a cada una segons la companya ni los homens quey hauia darmes"

1238 Penó de la conquesta (que els moros hissaren en la torre del Temple). Fins 1838 va estar dipositat a l´esglèsia de Sant Vicent de la Roqueta. Museu històric municipal de la ciutat de València.
	La Senyera amb les quatre barres, amb la forma del Penó de la Conquesta. Segles XIII-XIV. Pintures del Castell d´Alcanyis de la Conquesta de la ciutat de València
Sepulcre d´infants reials, procedent de l´ Esglèsia de Sant Vicent de la Roqueta. Catedral de València.	Segells de Jaume I	Escut del rei Jaume I
Segle XIV. Clau trobada en les ruïnes del Palau Reial de València amb l´emblema reial amb la forma del Penó de la Conquesta.	Segle XVI. Talla de l´antiga casa de la ciutat de València. La forma bocellada de la Senyera recorda el Penó de la Conquesta

1385 Retaule del Centenar de la Ploma
(Museu Victòria i Albert - Londres)

1407 Llibre d´hores d´Alfons el Magnànim
de Lleonard Crespí

1420 Retaule de Xèrica

1356-1410 Segell del rei Martí L´Humà

Segell del Justícia de Xàtiva

LA CIMERA REIAL La cimera era un peça ornamental que es col.locava en la part superior de l´elm. Als regnes hispànics foren els monarques navarresos els primers en incorporar una cimera al seu escut d´armes. Els reis de la corona d´Aragó també adoptaren la vibra o cimera, què en el seu origen fou un emblema personal del rei Pere el Cerimoniós i que amb posterioritat es va convertir en un símbol permanent dels reis de la Corona d´Aragó.
1320 Escut del rei Pere el Cerimoniós. València	Armorial d´Aragó	Cimera reial. Mallorca	Drac Alat de Martí L´Humà	Torres de Serrans. València	1580 Furs de València	Escut de Joan II	Escut d´Alfons V	Escut de Pere el Cerimoniós al Monestir de Poblet