El director de la Càtedra AIMPLAS-Universitat de València destaca durant el desdejuni organitzat per Valencia Plaza la urgència de connectar el talent acadèmic amb les necessitats reals de la indústria.

El futur del sector del plàstic passa ineludiblement per la sostenibilitat, la innovació i, sobretot, per la capacitat de transferir el coneixement des de les aules fins a les fàbriques. Aquesta va ser una de les principals conclusions de José Badia, director de la Càtedra AIMPLAS-Universitat de València, durant la seua intervenció en el recent esmorzar informatiu organitzat per Valencia Plaza.

En la trobada, que va reunir diverses veus autoritzades del sector per a analitzar els reptes normatius i mediambientals del plàstic, José Badia va posar en valor el paper estratègic que juga la col·laboració institucional. Com a responsable de la Càtedra, va subratllar que l’entitat s’ha consolidat aquest 2024 com un "pont essencial" per a alinear la investigació acadèmica amb els desafiaments productius.

Quatre eixos per a la transformació

Durant la seua participació, José Badia va desgranar els pilars sobre els quals s’assenta l’estratègia de la Càtedra que dirigeix: formació, investigació, transferència i promoció del talent. «No n’hi ha prou amb generar coneixement; és vital que aquest coneixement arribe a les empreses per a transformar-se en solucions tangibles d’economia circular», va assenyalar.

El director va fer especial èmfasi en la «promoció del talent» com el motor del canvi generacional que necessita el sector. A través de premis a treballs acadèmics, seminaris especialitzats i visites a empreses, la Càtedra busca no sols formar els futurs especialistes, sinó retenir el talent jove capaç de dissenyar els materials del futur: més eficients, reciclables i respectuosos amb el medi ambient.

A més, va recalcar la gran oportunitat que ofereix l’educació secundària, en la mesura que es pot alfabetitzar científicament qui ha de ser la corretja de transmissió del coneixement de la ciutadania del futur.

Un compromís amb la sostenibilitat

Davant la demonització que de vegades pateix el material, Badia va advocar per un enfocament científic i racional. Des de la seua posició, va defensar que la solució no resideix a eliminar el plàstic, sinó a gestionar-lo de manera intel·ligent i sostenible. En aquest sentit, va destacar la tasca d’AIMPLAS i de la Universitat de València en el desenvolupament de nous procediments per a la gestió de residus i l’ecodisseny.

L’esmorzar de Valencia Plaza va servir així per a reafirmar que la Comunitat Valenciana compta amb el teixit industrial i el potencial acadèmic necessaris per a ser referent europeu en la transformació del sector, sempre que, com va insistir Badia, la universitat i l’empresa caminen de la mà.