Sentències Nº 466, 764, 755, 765, 769 i 770 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós-Administratiu Secció Tercera

La Secció 3ª de la Sala del Contenciós-Administratiu, en l’argumentació desenvolupada en les sentències Nº 466, 764, 755, 765, 769 i 770 considera legítim el planejament del nou model de regulació dels usos de l’espai urbà que proposa el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d’allotjament temporal  habitatges d’ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT). En aquest sentit,

• Descarta el raonament de les parts actores referent a la  ‘vulneració de la lliure competència, imposició de restriccions injustificades al dret de propietat i vulneració del principi de seguretat jurídica’, al considerar que més enllà d’una formulació genèrica, els efectes negatius de la vulneració dels suposats indicats no queden suficientment provat.

• No considera que s’haja incomplit la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis en el mercat interior, i en conseqüència, tampoc la Llei  17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que trasllada part de la Directiva. Al respecte,  el tribunal trau a col·lació els supòsits en els quals aquesta Directiva no és aplicable. Així, se citen els considerants 9, 40, 56, 66 i 101 de l’esmentada directiva en els quals es raona el seu posicionament en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i planificació urbana. En concret, figuren les considerades “raons imperioses d’interès general”, que justificarien la no aplicació de la Directiva, entre les quals es troben  “la protecció del medi ambient i l’entorn urbà, la conservació del patrimoni històric i artístic nacional i els objectius de la política social i cultural”(considerant  n.9). El conjunt de sentències considera ben motivat i justificat l’interés general i, afegeix, l’àmbit d’actuació concret del Pla (el de la planificació urbanística) es troba fora del marc de la Directiva 2006/123/CE.  Per raonar aquest posicionament, s’apel·la a la doctrina del Tribunal de Justícia i de la Unió Europea, en especial la Sentència de la Gran Sala de 30 de gener de 2018, en els assumptes acumulats C-360-15 i C-31/16. També se cita una prolífica llista de sentències del Tribunal Suprem, com per exemple la Sentència de la Secció 3ª de 5 d’octubre de 2012 i de la Secció 4ª de 13 de març de 2013 o, en matèria d’allotjaments turístics, la Sentència del Tribunal Suprem Sala 3ª Secció 5ª de 19 d’octubre de 2016, entre d’altres. 

• A més, segons la magistratura, no queda provat que la figura de planejament impugnada no s’ajuste als criteris de no discriminació, necessitat, proporcionalitat, claredat, objectivitat, publicitat i accessibilitat contemplats en l’article 15.3 de la Directiva 2006/123/CE i de l’article 9.2 de la Llei 17/2009.

• Tampoc se sostenen les al·legacions d’infracció o vulneració del Pla General Metropolità de 1976 en tant que el tribunal entén que ‘a les altures de 1976 manca de tot sentit apuntar als usos d’allotjament turístic en la forma que es defèn per la part actora’; ni les al·legacions sobre la vulneració de principis com els de confiança legítima, seguretat jurídica i bona fe, per falta de motivació.

De l’anterior s’extreu que gran part del raonament de la magistratura gira al voltant de justificar que la figura proposada pel PEUAT és ‘cognoscible i eloqüent, lligada a consideracions de model urbanístic atendibles i legítimes’.

En canvi, els arguments que donen peu a la nul·litat del PEUAT tenen un caràcter tècnic-jurídic:

• Es valora adient la consideració d’invasió de competències autonòmiques, pel que fa a l’incompliment de l’article 108.5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i en relació als usos fora d’ordenació.  En concret, a propòsit de la previsió feta en la Disposició Addicional Primera per als habitatges d’ús turístic del Districte de Ciutat Vella, que estableix que dits habitatges que a data de 16 de setembre de 2019 (sic) no compliren les condicions indicades haurien de cessar sense previsió alguna d’indemnització. Atès que aquests habitatges havien estat legalment implantats amb la deguda titulació habilitant, no pot sostenir-se, per una banda, que l’ús preexistent com a tal resulte incompatible, per la qual cosa ha d’estar-se al règim de manteniment -ex article 108.5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya-.

• D’altra banda, el tribunal no veu plausible ‘reduir al no-res’ la regla general indemnitzatòria per als suposats d’ineficàcia sobrevinguda que vol fer-se valdre en un període de temps tan curt -ex article 48.c)  del Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Sol i Rehabilitació Urbana. Ambdós raonaments seran també vàlids per argumentar la nul·litat de l’article 15.4.b), on s’imposava la reducció d’un 20% de les places.   

• Pel que fa l’article 9.1d), on s’especifiquen les condicions generals d’emplaçament d’establiments per a ús turístic, les distintes sentències consideren nul de ple dret que un pla especial d’usos remeta a un posterior pla especial intentant predeterminar el seu contingut, quan aquest ostentaria la mateixa jerarquia que l’anterior i no es trobaria, per tant, subjecte als dictats del que deroga.  

• Finalment, es creu remarcable la falta d’avaluació econòmica financera i de l’informe de sostenibilitat econòmica, que continga com a mínim les previsions de capital precís exigit per desenvolupar el Pla i les fonts de finançament de les actuacions a desenvolupar. Per a justificar-ho, s’utilitza la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem en aquesta vessant econòmica. Se citen, entre d’altres, les sentències d’11 d’octubre de 2016 i 14 de desembre de 2018 del Tribunal Suprem Sala 3ª Secció 5ª.  

Enllaç a les sentències

Sentències Nº 466, 755, 764, 765, 769 i 770 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós-Administratiu Secció Tercera